res, fins al punt que aquest alguna vegada ha estât comptât entre els deixebles de Costa. Sabem que ambdós compartiren herboritzacions a Mallorca el 1852 i versemblantment degueren mantenir activa correspondencia que no ha estât possible localitzar si és que ha estât conservada. Francesc Barceló i Combis (Peratallada, Baix E m p o r d à 1 8 2 0 - C i u t a t de Mallorca 1889) era estudiant de medicina pels mateixos anys que Costa i cursa la botánica a m b Bahí el curs següent que aquest. Posteriorment es traslladà a Mallorca on fou professor de física i química de l'Institut Balear, carree en el que assolí un considerable prestigi. Miquel deis Sants O L I V E R (1948) en diu " C o n un extraño poder de energía y dominación de sus alumnos... enseñaba física y química. Pero enseñaba de veras y con su palabra algo premiosa a veces y aun algo brusca por efecto de su dolencia cautivaba la atención y conseguía un silencio ideal en la clase. Nadie como él sabia dar amenidad a la ciencia animándola con anécdotas, con imágenes, con disgresiones llenas de interés haciendo la historia de los descubrimientos, trazando en pocas palabras la semblanza de un inventor, de un observador o de un h o m b r e de laboratorio". N o es dedica únicament a la botánica ans t a m b é a la zoología, principalment ais ocells i els peixos de les Balears, i malgrat la seva posició marginal en relació a la ciencia académica del seu temps fou un deis naturalistes catalans i espanyols mes ben relacionat internacionalment; fou, per exemple, un dels primers m e m b r e s catalans no ciutadà francés m e m b r e de la Société Botanique de France (1870) i mantingué una activa correspondencia a m b Boissier (a qui enviava els fascicles que anaven apareixent de l'obra de l'arxiduc Lluis Salvador Die Balearen) (5) i a m b altres botànics alemanys, suissos i francesos, aixi com a m b Colmeiro, a qui facilita no poca i n f o r m a d o per ais seus treballs de carácter historie i innombrables noms catalans de plantes (6). Peí que fa a la seva relació a m b Costa ell mateix en fa esment en la introducció histórica que fa a la seva Flora de las Islas Baleares (1879) " E n junio de 1852, mi particular amigo y antiguo condiscípulo D . A n t o n i o Costa, catedrático a la sazón de la Universidad de Barcelona, vino a Mallorca encargado de una comisión oficial; y aprovechando el corto tiempo que le q u e d a b a libre, herborizó en los alrededores de P a l m a , de Valldemosa y de Esporlas. E n su Flora de Cataluña menciona muchas plantas de las Baleares, entre las cuales figuran algunas de las baleáricas contenidas en el herbario de los Salvador". R e m a r q u e m , per altra b a n d a , que l'Institut Balear ( C O L O M , 1973) és en b o n a mesura el bressol de la Renaixença a les Ules i molt particularment a Mallorca, d e m a n e r a que és obligat recordar el paper que en la desclosa d'aquesta Renaixença té Barceló, condeixeble de Costa, h o m e t a m b é de la Renaixença catalana p e r o mes aviat de la seva etapa inicial, historicista i apolítica o políticament conservadora, coetània de la represa dels Jocs Floráis. 5. Correspondencia de B a r c e l ó a m b Boissier conservada al Conservatoire B o t a n i q u e de Ginebra. 6. D o c u m e n t s conservais al Real Jardín B o t á n i c o de Madrid.