Facultat d`Educació Dificultats d`Aprenentatge I intervenció

Anuncio
Facultat d’Educació
Dificultats d’Aprenentatge I intervenció
Psicopedagògica (2503)
Estudis de Psicopedagogia (Primer curs)
Curs: 2005-2006
Tipus d’assignatura: Troncal
Durada: Anual
Nombre de crèdits (teòrics i pràctics): 6 teòrics i 1,5 pràctics
PROFESSOR/A: Begoña de la Iglesia Mayol
DIRECTORI:
TUTORIES PRIMER QUADRIMESTRE
Despatx: A-107
Dilluns: de 13h. a 15h.
Edifici: Guillem Cifre de Colonya
Dimecres: de 10h. a 12h.
Tel.: 971.172854
TUTORIES SEGON QUADRIMESTRE
Fax: 971.173190
Dilluns: de 17h. a 16h. i de 19h. a 20h.
e-mail: bego.delaiglesia@uib.es
Dijous: de 13h. a 15h
I.OBJECTIUS GENERALS
Crèdits teòrics
1. Adquirir el bagatge de coneixements i habilitats que capaciti de forma
bàsica per al treball d'avaluació i educació d'alumnes amb dificultats
d'aprenentatge.
Específicament:
-
Conèixer a nivell teòric del concepte de dificultats d'aprenentatge i la
seva problemàtica definitòria i etiològica.
Facultat d’Educació
-
Conèixer la problemàtica existent per a l'avaluació i la identificació
d’alumnes amb dificultats d'aprenentatge.
2. Obtenir un domini de la terminologia relacionada amb la temàtica de
l'assignatura, així com un coneixement de les fonts documentals pròpies
d'aquesta disciplina.
3. Adquirir les habilitats, els coneixements i les actituds que permetin
examinar, analitzar i avaluar críticament la literatura rellevant i participar en
discussions, tant en grups reduïts com amplis, sobre temes relacionats amb
el contingut de l'assignatura.
Crèdits pràctics
1. Promoure la capacitat de l'alumne-a per la presa de decisions, en relació
a les situacions en les que es trobarà com a futur professional a l'àmbit
de les dificultats d'aprenentatge, sempre des del rol d’orientador/a, és a
dir, intentant crear un marc curricular des d’on es pugui coordinar
l’atenció als alumnes amb DA.
2. Desenvolupar habilitats i actituds per la comunicació necessària per a la
intervenció en el marc educatiu.
3. Crear material per a la millora de les situacions d’ensenyamentaprenentage pels alumnes amb DA.
II. CONTINGUTS
1. Les dificultats d'aprenentatge: conceptualització i avaluació
2. La família i les dificultats d'aprenentatge
3. Els aspectes socials i emocionals i les dificultats d'aprenentatge
4. Les dificultats d'aprenentatge de la lectura
5. Les dificultats d'aprenentatge de l'escriptura
6. Les dificultats à l'aprenentatge de les matemàtiques
Facultat d’Educació
Crèdits pràctics
Es desenvoluparan a partir d’activitats en petit grup per tal de posar en pràctica
les habilitats i actituds per al treball en equip, durant els seminaris.
Aquestes activitats faran referència a cada un dels temes citats en el punt
anterior. Així, es proposaran diverses activitats que es concreten en el punt
següent.
III. METODOLOGIA I ACTIVITATS
1. Classes i seminaris.
La part teòrica es correspon amb el temari i es treballarà mitjançant els les
sessions teòriques i els treballs o activitats que hagin d’anar fent els alumnes
amb l’objectiu d’assolir els aprenentatges que requereix l’assignatura.
Les sessions teòriques es duran a terme a partir de l’exposició de models
explicatius, perpectives… per part de la professora i/o d’aquells alumnes que
decideixin desenvolupar algun tema del seu interés. Aquestes exposicions es
faran en gran grup, amb suports visuals (tranparències, vídeos, esquemes…),
tot amb l’objectiu d’encetar la reflexió de l’alumnat i obrir el debat entorn els
temes tractats. Una part important d’aquestes sessions serà la participació
reflexiva en el debat que s’intentarà suscitar després de cada exposició teòrica.
2. Treball individual
L’alumnat haurà també d’emprar els recursos didàctics bàsics (material imprès,
material en xarxa, lectures…) que la professora i/o els companys lliuraran
durant el curs a més d’haver de dur a terme l’elaboració d’un PORTAFOLI
(CARPETA D’APRENENTATGE) on es reculli el procés de reflexió i treball de
l’alumne-a sobre cada un dels temes.
Pel que fa a l’elaboració d’aquesta eina és important considerar que servirà per
a l’avaluació dels continguts actitudinals de l’assignatura i que a l’hora de
confeccionar-ho se suggereix llegir el document de Maite Colén i Núria Giné
“L’organització de l’aprenentatge autònom de l’alumnat universitari. Una praxi
diversificada de la carpeta d’aprenentatge”, el qual es troba disponible a
copisteria juntament amb el programa.
3. Crèdits pràctics
Per a complementar la part teòrica, es proposaran activitats que tenguin com a
objectiu consolidar els conceptes que conformen els temes:
Facultat d’Educació
— desenvolupar la pròpia definició de l'estil d'aprenentatge, relacionant-la
amb les dificultats d’aprenentatge que poden aparèixer en el procés;
— dissenyar una eina d’avaluació per alumnes amb DA dins una aula;
— elaborar un guió per a dur a terme una entrevista amb el pare i la mare
d’un/a alumne/a amb DA, per tal de donar la primera informació sobre la
dificultat identificada;
— analitzar casos amb diferents dificultats i situacions d’aprenentatge;
— analitzar avantatges i desavantatges de l’ús de diferents models
d’intervenció;
— analitzar textos d’alumnes amb diferents tipus de dificultat en la lectura,
en l’escriptura, en la comprensió de textos, i/ o a nivell de pensament
matemàtic…
IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Abans d’establir els criteris d’avaluació és precís aclarir la necessitat de que
l’alumne/a signi un CONTRACTE PEDAGÒGIC durant la primera setmana de
classe.
Aquest document consisteix en establir un compromís alumne/a-professora
d’acord amb els objectius que es marquen per l’assignatura i l’itinerari que
l’alumne/a decidirà desenvolupar durant el curs acadèmic segons les seves
circumstàncies i interessos personals.
L'avaluació dels crèdits teòrics d'aquesta assignatura es farà mitjançant:
a) Dues proves “parcials” i/o un examen final el mes de juny
Per preparar-les els alumnes s'han de basar, com a mínim, en les fonts
següents:
— Lectures obligatòries, recessions i exposicions de la materia impartida.
— Explicacions de la professora i dels alumnes que exposaren temes
concrets.
— Activitats que s'han fet a les classes pràctiques i les conclusions
arribades durant les sessions de discusió.
— Documents teòrics recollits al portafoli
Facultat d’Educació
Dels crèdits pràctics (50% de la qualificació global de l’assignatura)
L'avaluació dels crèdits pràctics d'aquesta assignatura es farà mitjançant:
a) El compliment del contracte pedagògic
b) Les activitats pràctiques presentades
c) Els resultats i l’actitud mostrada durant el desenvolupament de les activitats
pràctiques realitzades en petit grup.
d) La participació a classe i l’actitud demostrada davant l’assignatura i el tema
que ens ocupa.
e) Documents de caire pràctic recollits al portafoli
V. OBSERVACIONS
Els alumnes poden emprar les hores de tutoria per ampliar o reforçar
l'assignatura o per fer qualsevol pregunta que s'hi relacioni. Si l’assistència a
les hores establertes no són compatibles amb l’horari de l’alumnat, pot fer-se ús
de la tutoria electrònica a través de l’adreça bego.delaiglesia@uib.es.
Per altra banda, cal dir que aquesta proposta de programa es negociarà durant
les primeres sessions de classe, amb l’objectiu d’adaptar els continguts,
metodologia, activitats…, de l’assignatura als interessos i estil d’aprenentage
de l’alumnat.
VII. BIBLIOGRAFIA BÀSICA
S’aconsella que de la bibliografia bàsica s’esculli un llibre la temàtica del qual
estigui d’acord amb el rol-playing que es durà a terme durant les sessions, amb
l’objectiu de posar en pràctica les funcions del psicopedagog/a en els centres
educatius.
Ferreiro, E. y Teberosky, A. (1980). Los sistemas de escritura en el desarrollo
del niño. Siglo XXI.Madrid.
Jiménez, J.E. y Ortiz, M.R (1995).: Conciencia fonológica y aprendizaje de la
lectura. Síntesis. Madrid.
Miranda, A.; Fortes, C.; Gil, M. (1998). Dificultades en el aprendizaje de las
matemáticas. Un enfoque evolutivo. Málaga: Aljibe.
Facultat d’Educació
Nicasio García, J. (1995): Manual de dificultades de aprendizaje. Lenguaje,
lecto-escritura y matemáticas. Madrid: Narcea.
Santiuste, V. y Beltrán, J. (1998). Dificultades de Aprendizaje. Madrid: Síntesis
VI. BIBLIOGRAFIA GENERAL
Acosta, V., León, S.; Ramos, V. (1998): Dificultades del habla infantil: un
enfoque clínico. Málaga: Aljibe.
Alonso, J. (1991). Motivación y aprendizaje en el aula. Santillana. Madrid.
Bahban, M. (1990). La adquisición precoz de la lectura y la escritura. Madrid:
Aprendizaje-Visor.
Baumann, J.F (1990). La comprensión lectora. Madrid: Aprendizaje-Visor.
Bryant, P. y Bradley, L. (1998). Problemas infantiles de lectura. Madrid: Alianza.
Camps, A. (1994). L’ensenyament de la composició escrita. Barcelona:
Barcanova.
Cassany, D. (1993). Reparar l'escriptura. Barcelona: Graó/ICE UAB.
Condemarin, M. Y Chadwick, M. (1990). La enseñanza de la escritura: Bases
teóricas y prácticas. Aprendizaje Visor. Madrid.
Cooper, J.D. (1990). Cómo mejorar la comprensión lectora. Madrid. MEC.
Aprendizaje-Visor.
Cratty, B.J. (1982). Desarrollo perceptual y motor en los niños.Paidos.
Barcelona.
Crovetti, G (1984). Educación lógico-matemática. Cincel. 2 vol.
Crowder, R.G. (1985). Psicología de la lectura. Madrid: Alianza.
Cunningham, C. y Davis. H. (1988). Trabajar con los padres. Siglo XXI. Madrid.
Dockrell, J. y McShane, J. (1997). Dificultades de aprendizaje en la infancia.
Barcelona: Paidós.
Farnham-Diggory, S. (1980). Dificultades de aprendizaje. Morata.Madrid.
Ferreiro, E. y Teberosky, A. (1980). Los sistemas de escritura en el desarrollo
del niño. Siglo XXI.Madrid.
Ferreiro, E. y Gómez, M. (1982). Nuevas perspectivas sobre los procesos de la
lectura y escritura. Siglo XXi.Madrid.
Frostig.M y Muller.H (1986). Discapacidades especificas de aprendizaje en
niños. Médica Panamericana.Madrid.
García Vidal, J. y Manjón, D.G. (2000): Dificultades de aprendizaje e
intervención psicopedagógica. Madrid: ESO
García, J.N. (1995). Manual de dificultades de aprendizaje. Madrid: Narcea.
Facultat d’Educació
Jiménez.J.E. y Ortiz.M.R (1995): Conciencia fonológica y aprendizaje de la
lectura. Síntesis. Madrid.
Masson, S. (1985). La reeducación psicomotriz y el examen psicomotor.
Gedisa. Barcelona.
Mayor, J.; Suengas, A.; González Marqués, J. (1993): Estrategias
metacognitivas. Aprender a aprender y aprender a pensar.
Maza, C. (1989). Conceptos y numeración en la educación infantil. Sintesis.
Madrid.
Mercer, C.D. (1987). Dificultades de Aprendizaje. 2 volúmenes. Ceac.
Barcelona.
Miranda, A.; Fortes, C.; Gil, M. (1998). Dificultades en el aprendizaje de las
matemáticas. Un enfoque evolutivo. Málaga: Aljibe.
Miranda.A y Santamaría. M (1986). Hiperactividad y Dificultades de
aprendizaje. Promolibro. México.
Molina, S. (1993): Programa para el desarrollo de estrategias básicas de
aprendizaje. Madrid:CEPE.
Molina, S. (1993): Programa para el desarrollo de la capacidad lectora. Madrid:
CEPE
Nicasio García, J. (1995): Manual de dificultades de aprendizaje. Lenguaje,
lecto-escritura y matemáticas. Madrid: Narcea.
Osman, B. (1988). Problemas de aprendizaje: un asunto familiar. Trillas.
Mexico.
Pascual Díez, J. Evaluar la lengua en el aula. Universidad de Oviedo.
Rivas Torres, R. M.; Fernández Fernández, P. (1996): Dislexia, disortografía y
disgrafía. Madrid: Pirámide.
Roca, N. (1995). Escritura y necesidades educativas especiales. Madrid:
Aprendizaje, S.L.
Romero, J.F (1990). Dificultades en el aprendizaje. Promolibro. Valencia.
Salo, N. (1990). La parla a la classe. Ceac. Barcelona.
Samper, Ll. (ed.) (2000). Familia, cultura y educación. Lleida: Edicions de la
Universitat de Lleida.
Santibañez, J. y Sierra, J. (1989). La evaluación de la escritura. CEPE. Madrid.
Santiuste, V. y Beltrán, J. (1998). Dificultades de Aprendizaje. Madrid: Síntesis
Smith, F. (1990). Para darle sentido a la lectura. Madrid: Aprendizaje-Visor.
Smith.C.B y Dahl.K.L. (1989). La enseñanza de la lectoescritura: un enfoque
interactivo. Aprendizaje-Visor.Madrid.
Solé, I. (1992). Estrategias de lectura. Barcelona: Graó.
Suárez, A (1995). Dificultades en el aprendizaje. Madrid: Santillana.
Facultat d’Educació
Suárez, A. (1995): Dificultades en el aprendizaje. Un modelo de diagnóstico e
intervención. Madrid: Santillana -Aula XXI.
Teberosky, A. (1987). Psicopedagogia del llenguatge escrit. IME. Barcelona.
Tough, J. (1989). Lenguaje, Conversación y educación: El uso curricular del
habla en la escuela desde los site años. Aprendizaje-Visor. Madrid.
Vieiro,P; Peralbo,M y García, J.A. (1997). Procesos de adquisición y
producción de la lectoescritura. Madrid. Aprendizaje-Visor.
En anglès:
BERDINE.W.H/ MEYER.S.A. (1987). Assessment in special education. Little,
Brown and Company. Boston.
BERK,R (1984). Screening and diagnosis of children with learning disabilities.
Charles C.Thomas Publisher. Springfield. Illinois.
CECI.S.J (1987). Handbook of cognitive, social and neuro-psychological
aspects of learning disabilities. 2 Vol. Lawrence Erlbaum Ass.Pub.
Hillsdale. New Jersey.
CRUICKSHANK, W.M. (1981). Concepts in learning disabilities: selected
writings. 2 volumenes. Syracuse University Press. Syracuse. 1981.
DEVEREUX.K (1982). Understanding learning difficulties. Open University
Press. Milton Keynes.
FAAS, L.A. (1980). Children with learning problems: A handbook for teachers.
Houghton Mifflin. Boston.
FAAS, L.A.: (1972) Learning disabilities: A book of readings.Charles C.Thomas
Publisher.
FRANKLIN.B.M. (1987). Learning disability: Dissenting Essays. Falmer Press.
Philadelphia.
GABLE.R/ HENDRICKSON.J.M. (1990). Assesing students with special needs.
Longman. Londres.
HALLAHAN y KAUFFMAN (1976) Introduction to learning disabilities: A
psycho-behavioral aproach. Prencite hall. Englewood Cliffs. N.Y. (trad:
Anaya. 1978).
JOHNSON. C (1981) The diagnosis of learning disabilities. Pruett P. Co.
Boulder. Colorado.
KASS,C.E / MADDUX.C.D. (1993). A Human development view of learning
disabilities. Charles. C. Thomas Publisher. Illinois.
KIRK.S.A./ GALLAGHER (1989). Educating exceptional children. Houghton
Mifflin Company. Boston.
LEWIS.M.E.B. (1993) Thematic methods and strategies in learning disabilities.
San Diego, C.A.: Singular Publishing Group.
MAUSER.A.J. (1981). Assesing the learning disabled: Select. Academic
Therapy. Novato. California.
MORRIS.D.: (1992) Case studies in teaching beginning readers.
NC,Fieldstream Publications. 1992.
MYKLEBUST. H. R. (1968,1971,1975,1978,1983) Progress in learning
disabilities. Volumentes I á V. Grune-Stratton. N.York.
Facultat d’Educació
MYKLEBUST.H.R. (1965,1973) Development and disorders of written
language. Vol I y II. Grune y Stratton. Nueva York.
O’HANDLON, C. (2003). Educational Inclusion as action research.
Buckingham-Philadelphia: Open University Press.
PYSH, M.V. Y CHALFANT, J.C. (1978). Learning disabilities manual:
Recommended procedures and practices. State Board of Education.
Illinois Office of Education. Springfield. Illinois.
REID, D.K (1988). Teaching the learning disabled. Allyn and Bacon. Boston.
ROSE, L.: (1993). Write to read and spell: Teaching beginning readers. Tucson.
AZ. Zephyr Press. 1993.
ROSENKOETTER/ HAINS/ FOWLER. (1994). Bridging early services for
children with special needs and their familie. Baltimore. MD.: Paul
H.Brookes.
SATZ.S y BAKKER. D. J. (1970). Specific Reading disability. 3 Vol. Rotterdam
Univ. Press. Rotterdam.
SMITH.C.R (1983). Learning disabilities: the interaction of learner, task, and
setting. Little, Brown and Comp. Boston.
SUTARIA,S.D.: (1985). Specific learning disabilities: nature and needs. Charles
C.Thomas Publisher.
THOMAS, G./ O’HANDLON, C. (2000). Including Parents? Education,
citizenship and parental agency. Buckingham-Philadelphia: Open
University Press.
THOMAS, G./ O’HANDLON, C. (2002). Coordinating services for Included
children. Joined up action. Buckingham-Philadelphia: Open University
Press.
WALDRON.K.A (1992). Teaching students with learning disabilities: strategies
for success. San Diego: Singular Publishing Group.
WANG.M.C/REYNOLDS.M.C/WALBERG.H.J. (1987-1988). Handbook of
Special Education: Research and Practice. 3 Volumenes. Pergamon
Press. Oxford.
YSSELDYKE J.E. y SALVIA. (1981). Assesment in Special and Remedial
Education. Hougthon Mifflin Co. Boston. Massachusetts.
Descargar