Facultat d’Educació Dificultats d’Aprenentatge I intervenció Psicopedagògica (2503) Estudis de Psicopedagogia (Primer curs) Curs: 2005-2006 Tipus d’assignatura: Troncal Durada: Anual Nombre de crèdits (teòrics i pràctics): 6 teòrics i 1,5 pràctics PROFESSOR/A: Begoña de la Iglesia Mayol DIRECTORI: TUTORIES PRIMER QUADRIMESTRE Despatx: A-107 Dilluns: de 13h. a 15h. Edifici: Guillem Cifre de Colonya Dimecres: de 10h. a 12h. Tel.: 971.172854 TUTORIES SEGON QUADRIMESTRE Fax: 971.173190 Dilluns: de 17h. a 16h. i de 19h. a 20h. e-mail: bego.delaiglesia@uib.es Dijous: de 13h. a 15h I.OBJECTIUS GENERALS Crèdits teòrics 1. Adquirir el bagatge de coneixements i habilitats que capaciti de forma bàsica per al treball d'avaluació i educació d'alumnes amb dificultats d'aprenentatge. Específicament: - Conèixer a nivell teòric del concepte de dificultats d'aprenentatge i la seva problemàtica definitòria i etiològica. Facultat d’Educació - Conèixer la problemàtica existent per a l'avaluació i la identificació d’alumnes amb dificultats d'aprenentatge. 2. Obtenir un domini de la terminologia relacionada amb la temàtica de l'assignatura, així com un coneixement de les fonts documentals pròpies d'aquesta disciplina. 3. Adquirir les habilitats, els coneixements i les actituds que permetin examinar, analitzar i avaluar críticament la literatura rellevant i participar en discussions, tant en grups reduïts com amplis, sobre temes relacionats amb el contingut de l'assignatura. Crèdits pràctics 1. Promoure la capacitat de l'alumne-a per la presa de decisions, en relació a les situacions en les que es trobarà com a futur professional a l'àmbit de les dificultats d'aprenentatge, sempre des del rol d’orientador/a, és a dir, intentant crear un marc curricular des d’on es pugui coordinar l’atenció als alumnes amb DA. 2. Desenvolupar habilitats i actituds per la comunicació necessària per a la intervenció en el marc educatiu. 3. Crear material per a la millora de les situacions d’ensenyamentaprenentage pels alumnes amb DA. II. CONTINGUTS 1. Les dificultats d'aprenentatge: conceptualització i avaluació 2. La família i les dificultats d'aprenentatge 3. Els aspectes socials i emocionals i les dificultats d'aprenentatge 4. Les dificultats d'aprenentatge de la lectura 5. Les dificultats d'aprenentatge de l'escriptura 6. Les dificultats à l'aprenentatge de les matemàtiques Facultat d’Educació Crèdits pràctics Es desenvoluparan a partir d’activitats en petit grup per tal de posar en pràctica les habilitats i actituds per al treball en equip, durant els seminaris. Aquestes activitats faran referència a cada un dels temes citats en el punt anterior. Així, es proposaran diverses activitats que es concreten en el punt següent. III. METODOLOGIA I ACTIVITATS 1. Classes i seminaris. La part teòrica es correspon amb el temari i es treballarà mitjançant els les sessions teòriques i els treballs o activitats que hagin d’anar fent els alumnes amb l’objectiu d’assolir els aprenentatges que requereix l’assignatura. Les sessions teòriques es duran a terme a partir de l’exposició de models explicatius, perpectives… per part de la professora i/o d’aquells alumnes que decideixin desenvolupar algun tema del seu interés. Aquestes exposicions es faran en gran grup, amb suports visuals (tranparències, vídeos, esquemes…), tot amb l’objectiu d’encetar la reflexió de l’alumnat i obrir el debat entorn els temes tractats. Una part important d’aquestes sessions serà la participació reflexiva en el debat que s’intentarà suscitar després de cada exposició teòrica. 2. Treball individual L’alumnat haurà també d’emprar els recursos didàctics bàsics (material imprès, material en xarxa, lectures…) que la professora i/o els companys lliuraran durant el curs a més d’haver de dur a terme l’elaboració d’un PORTAFOLI (CARPETA D’APRENENTATGE) on es reculli el procés de reflexió i treball de l’alumne-a sobre cada un dels temes. Pel que fa a l’elaboració d’aquesta eina és important considerar que servirà per a l’avaluació dels continguts actitudinals de l’assignatura i que a l’hora de confeccionar-ho se suggereix llegir el document de Maite Colén i Núria Giné “L’organització de l’aprenentatge autònom de l’alumnat universitari. Una praxi diversificada de la carpeta d’aprenentatge”, el qual es troba disponible a copisteria juntament amb el programa. 3. Crèdits pràctics Per a complementar la part teòrica, es proposaran activitats que tenguin com a objectiu consolidar els conceptes que conformen els temes: Facultat d’Educació — desenvolupar la pròpia definició de l'estil d'aprenentatge, relacionant-la amb les dificultats d’aprenentatge que poden aparèixer en el procés; — dissenyar una eina d’avaluació per alumnes amb DA dins una aula; — elaborar un guió per a dur a terme una entrevista amb el pare i la mare d’un/a alumne/a amb DA, per tal de donar la primera informació sobre la dificultat identificada; — analitzar casos amb diferents dificultats i situacions d’aprenentatge; — analitzar avantatges i desavantatges de l’ús de diferents models d’intervenció; — analitzar textos d’alumnes amb diferents tipus de dificultat en la lectura, en l’escriptura, en la comprensió de textos, i/ o a nivell de pensament matemàtic… IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ Abans d’establir els criteris d’avaluació és precís aclarir la necessitat de que l’alumne/a signi un CONTRACTE PEDAGÒGIC durant la primera setmana de classe. Aquest document consisteix en establir un compromís alumne/a-professora d’acord amb els objectius que es marquen per l’assignatura i l’itinerari que l’alumne/a decidirà desenvolupar durant el curs acadèmic segons les seves circumstàncies i interessos personals. L'avaluació dels crèdits teòrics d'aquesta assignatura es farà mitjançant: a) Dues proves “parcials” i/o un examen final el mes de juny Per preparar-les els alumnes s'han de basar, com a mínim, en les fonts següents: — Lectures obligatòries, recessions i exposicions de la materia impartida. — Explicacions de la professora i dels alumnes que exposaren temes concrets. — Activitats que s'han fet a les classes pràctiques i les conclusions arribades durant les sessions de discusió. — Documents teòrics recollits al portafoli Facultat d’Educació Dels crèdits pràctics (50% de la qualificació global de l’assignatura) L'avaluació dels crèdits pràctics d'aquesta assignatura es farà mitjançant: a) El compliment del contracte pedagògic b) Les activitats pràctiques presentades c) Els resultats i l’actitud mostrada durant el desenvolupament de les activitats pràctiques realitzades en petit grup. d) La participació a classe i l’actitud demostrada davant l’assignatura i el tema que ens ocupa. e) Documents de caire pràctic recollits al portafoli V. OBSERVACIONS Els alumnes poden emprar les hores de tutoria per ampliar o reforçar l'assignatura o per fer qualsevol pregunta que s'hi relacioni. Si l’assistència a les hores establertes no són compatibles amb l’horari de l’alumnat, pot fer-se ús de la tutoria electrònica a través de l’adreça bego.delaiglesia@uib.es. Per altra banda, cal dir que aquesta proposta de programa es negociarà durant les primeres sessions de classe, amb l’objectiu d’adaptar els continguts, metodologia, activitats…, de l’assignatura als interessos i estil d’aprenentage de l’alumnat. VII. BIBLIOGRAFIA BÀSICA S’aconsella que de la bibliografia bàsica s’esculli un llibre la temàtica del qual estigui d’acord amb el rol-playing que es durà a terme durant les sessions, amb l’objectiu de posar en pràctica les funcions del psicopedagog/a en els centres educatius. Ferreiro, E. y Teberosky, A. (1980). Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. Siglo XXI.Madrid. Jiménez, J.E. y Ortiz, M.R (1995).: Conciencia fonológica y aprendizaje de la lectura. Síntesis. Madrid. Miranda, A.; Fortes, C.; Gil, M. (1998). Dificultades en el aprendizaje de las matemáticas. Un enfoque evolutivo. Málaga: Aljibe. Facultat d’Educació Nicasio García, J. (1995): Manual de dificultades de aprendizaje. Lenguaje, lecto-escritura y matemáticas. Madrid: Narcea. Santiuste, V. y Beltrán, J. (1998). Dificultades de Aprendizaje. Madrid: Síntesis VI. BIBLIOGRAFIA GENERAL Acosta, V., León, S.; Ramos, V. (1998): Dificultades del habla infantil: un enfoque clínico. Málaga: Aljibe. Alonso, J. (1991). Motivación y aprendizaje en el aula. Santillana. Madrid. Bahban, M. (1990). La adquisición precoz de la lectura y la escritura. Madrid: Aprendizaje-Visor. Baumann, J.F (1990). La comprensión lectora. Madrid: Aprendizaje-Visor. Bryant, P. y Bradley, L. (1998). Problemas infantiles de lectura. Madrid: Alianza. Camps, A. (1994). L’ensenyament de la composició escrita. Barcelona: Barcanova. Cassany, D. (1993). Reparar l'escriptura. Barcelona: Graó/ICE UAB. Condemarin, M. Y Chadwick, M. (1990). La enseñanza de la escritura: Bases teóricas y prácticas. Aprendizaje Visor. Madrid. Cooper, J.D. (1990). Cómo mejorar la comprensión lectora. Madrid. MEC. Aprendizaje-Visor. Cratty, B.J. (1982). Desarrollo perceptual y motor en los niños.Paidos. Barcelona. Crovetti, G (1984). Educación lógico-matemática. Cincel. 2 vol. Crowder, R.G. (1985). Psicología de la lectura. Madrid: Alianza. Cunningham, C. y Davis. H. (1988). Trabajar con los padres. Siglo XXI. Madrid. Dockrell, J. y McShane, J. (1997). Dificultades de aprendizaje en la infancia. Barcelona: Paidós. Farnham-Diggory, S. (1980). Dificultades de aprendizaje. Morata.Madrid. Ferreiro, E. y Teberosky, A. (1980). Los sistemas de escritura en el desarrollo del niño. Siglo XXI.Madrid. Ferreiro, E. y Gómez, M. (1982). Nuevas perspectivas sobre los procesos de la lectura y escritura. Siglo XXi.Madrid. Frostig.M y Muller.H (1986). Discapacidades especificas de aprendizaje en niños. Médica Panamericana.Madrid. García Vidal, J. y Manjón, D.G. (2000): Dificultades de aprendizaje e intervención psicopedagógica. Madrid: ESO García, J.N. (1995). Manual de dificultades de aprendizaje. Madrid: Narcea. Facultat d’Educació Jiménez.J.E. y Ortiz.M.R (1995): Conciencia fonológica y aprendizaje de la lectura. Síntesis. Madrid. Masson, S. (1985). La reeducación psicomotriz y el examen psicomotor. Gedisa. Barcelona. Mayor, J.; Suengas, A.; González Marqués, J. (1993): Estrategias metacognitivas. Aprender a aprender y aprender a pensar. Maza, C. (1989). Conceptos y numeración en la educación infantil. Sintesis. Madrid. Mercer, C.D. (1987). Dificultades de Aprendizaje. 2 volúmenes. Ceac. Barcelona. Miranda, A.; Fortes, C.; Gil, M. (1998). Dificultades en el aprendizaje de las matemáticas. Un enfoque evolutivo. Málaga: Aljibe. Miranda.A y Santamaría. M (1986). Hiperactividad y Dificultades de aprendizaje. Promolibro. México. Molina, S. (1993): Programa para el desarrollo de estrategias básicas de aprendizaje. Madrid:CEPE. Molina, S. (1993): Programa para el desarrollo de la capacidad lectora. Madrid: CEPE Nicasio García, J. (1995): Manual de dificultades de aprendizaje. Lenguaje, lecto-escritura y matemáticas. Madrid: Narcea. Osman, B. (1988). Problemas de aprendizaje: un asunto familiar. Trillas. Mexico. Pascual Díez, J. Evaluar la lengua en el aula. Universidad de Oviedo. Rivas Torres, R. M.; Fernández Fernández, P. (1996): Dislexia, disortografía y disgrafía. Madrid: Pirámide. Roca, N. (1995). Escritura y necesidades educativas especiales. Madrid: Aprendizaje, S.L. Romero, J.F (1990). Dificultades en el aprendizaje. Promolibro. Valencia. Salo, N. (1990). La parla a la classe. Ceac. Barcelona. Samper, Ll. (ed.) (2000). Familia, cultura y educación. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida. Santibañez, J. y Sierra, J. (1989). La evaluación de la escritura. CEPE. Madrid. Santiuste, V. y Beltrán, J. (1998). Dificultades de Aprendizaje. Madrid: Síntesis Smith, F. (1990). Para darle sentido a la lectura. Madrid: Aprendizaje-Visor. Smith.C.B y Dahl.K.L. (1989). La enseñanza de la lectoescritura: un enfoque interactivo. Aprendizaje-Visor.Madrid. Solé, I. (1992). Estrategias de lectura. Barcelona: Graó. Suárez, A (1995). Dificultades en el aprendizaje. Madrid: Santillana. Facultat d’Educació Suárez, A. (1995): Dificultades en el aprendizaje. Un modelo de diagnóstico e intervención. Madrid: Santillana -Aula XXI. Teberosky, A. (1987). Psicopedagogia del llenguatge escrit. IME. Barcelona. Tough, J. (1989). Lenguaje, Conversación y educación: El uso curricular del habla en la escuela desde los site años. Aprendizaje-Visor. Madrid. Vieiro,P; Peralbo,M y García, J.A. (1997). Procesos de adquisición y producción de la lectoescritura. Madrid. Aprendizaje-Visor. En anglès: BERDINE.W.H/ MEYER.S.A. (1987). Assessment in special education. Little, Brown and Company. Boston. BERK,R (1984). Screening and diagnosis of children with learning disabilities. Charles C.Thomas Publisher. Springfield. Illinois. CECI.S.J (1987). Handbook of cognitive, social and neuro-psychological aspects of learning disabilities. 2 Vol. Lawrence Erlbaum Ass.Pub. Hillsdale. New Jersey. CRUICKSHANK, W.M. (1981). Concepts in learning disabilities: selected writings. 2 volumenes. Syracuse University Press. Syracuse. 1981. DEVEREUX.K (1982). Understanding learning difficulties. Open University Press. Milton Keynes. FAAS, L.A. (1980). Children with learning problems: A handbook for teachers. Houghton Mifflin. Boston. FAAS, L.A.: (1972) Learning disabilities: A book of readings.Charles C.Thomas Publisher. FRANKLIN.B.M. (1987). Learning disability: Dissenting Essays. Falmer Press. Philadelphia. GABLE.R/ HENDRICKSON.J.M. (1990). Assesing students with special needs. Longman. Londres. HALLAHAN y KAUFFMAN (1976) Introduction to learning disabilities: A psycho-behavioral aproach. Prencite hall. Englewood Cliffs. N.Y. (trad: Anaya. 1978). JOHNSON. C (1981) The diagnosis of learning disabilities. Pruett P. Co. Boulder. Colorado. KASS,C.E / MADDUX.C.D. (1993). A Human development view of learning disabilities. Charles. C. Thomas Publisher. Illinois. KIRK.S.A./ GALLAGHER (1989). Educating exceptional children. Houghton Mifflin Company. Boston. LEWIS.M.E.B. (1993) Thematic methods and strategies in learning disabilities. San Diego, C.A.: Singular Publishing Group. MAUSER.A.J. (1981). Assesing the learning disabled: Select. Academic Therapy. Novato. California. MORRIS.D.: (1992) Case studies in teaching beginning readers. NC,Fieldstream Publications. 1992. MYKLEBUST. H. R. (1968,1971,1975,1978,1983) Progress in learning disabilities. Volumentes I á V. Grune-Stratton. N.York. Facultat d’Educació MYKLEBUST.H.R. (1965,1973) Development and disorders of written language. Vol I y II. Grune y Stratton. Nueva York. O’HANDLON, C. (2003). Educational Inclusion as action research. Buckingham-Philadelphia: Open University Press. PYSH, M.V. Y CHALFANT, J.C. (1978). Learning disabilities manual: Recommended procedures and practices. State Board of Education. Illinois Office of Education. Springfield. Illinois. REID, D.K (1988). Teaching the learning disabled. Allyn and Bacon. Boston. ROSE, L.: (1993). Write to read and spell: Teaching beginning readers. Tucson. AZ. Zephyr Press. 1993. ROSENKOETTER/ HAINS/ FOWLER. (1994). Bridging early services for children with special needs and their familie. Baltimore. MD.: Paul H.Brookes. SATZ.S y BAKKER. D. J. (1970). Specific Reading disability. 3 Vol. Rotterdam Univ. Press. Rotterdam. SMITH.C.R (1983). Learning disabilities: the interaction of learner, task, and setting. Little, Brown and Comp. Boston. SUTARIA,S.D.: (1985). Specific learning disabilities: nature and needs. Charles C.Thomas Publisher. THOMAS, G./ O’HANDLON, C. (2000). Including Parents? Education, citizenship and parental agency. Buckingham-Philadelphia: Open University Press. THOMAS, G./ O’HANDLON, C. (2002). Coordinating services for Included children. Joined up action. Buckingham-Philadelphia: Open University Press. WALDRON.K.A (1992). Teaching students with learning disabilities: strategies for success. San Diego: Singular Publishing Group. WANG.M.C/REYNOLDS.M.C/WALBERG.H.J. (1987-1988). Handbook of Special Education: Research and Practice. 3 Volumenes. Pergamon Press. Oxford. YSSELDYKE J.E. y SALVIA. (1981). Assesment in Special and Remedial Education. Hougthon Mifflin Co. Boston. Massachusetts.