Facultat d`Educació Dificultats d`Aprenentatge I intervenció

Facultat d’Educació
Dificultats d’Aprenentatge I intervenció
Psicopedagògica (2503)
Estudis de Psicopedagogia (Primer curs)
Curs: 2011-2012
Tipus d’assignatura: Troncal
Durada: Anual
Nombre de crèdits (teòrics i pràctics): 6 crèdits teòrics i 1,5 crèdits pràctics
Participació a Campus Extens: Sí
Idioma en que s’imparteix l’assignatura: Castellà
PROFESSOR/A: Lucía Buil Legaz
DIRECTORI:
TUTORIES:
Despatx: ID 21
1r quadrimestre: DJ de 17 a 18h
Edifici: Beatriu de Pinós
Tel.: 971 17 13 66
2n quadrimestre: A concretar
e-mail: lucia.buil@uib.es
*Per assistir a tutoria, prèviament cal demanar cita a través de l'aula
virtual
I. OBJECTIUS GENERALS
1. Adquirir el bagatge de coneixements i habilitats que capaciti de forma
bàsica per al treball d'avaluació i educació d'alumnes amb dificultats
d'aprenentatge.
Específicament:
- Conèixer a nivell teòric del concepte de dificultats d'aprenentatge i la
seva problemàtica definitòria i etiològica.
- Conèixer la problemàtica existent per a l'avaluació i la identificació
d’alumnes amb dificultats d'aprenentatge.
2. Obtenir un domini de la terminologia relacionada amb la temàtica de
l'assignatura, així com un coneixement de les fonts documentals pròpies
d'aquesta disciplina.
1
Facultat d’Educació
3. Adquirir les habilitats, els coneixements i les actituds que permetin
examinar, analitzar i avaluar críticament la literatura rellevant i participar en
discussions, tant en grups reduïts com amplis, sobre temes relacionats amb
el contingut de l'assignatura.
Crèdits pràctics
1. Promoure la capacitat de l'alumne-a per la presa de decisions, en relació
a les situacions en les que es trobarà com a futur professional a l'àmbit
de les dificultats d'aprenentatge, sempre des del rol d’orientador/a, és a
dir, intentant crear un marc curricular des d’on es pugui coordinar
l’atenció als alumnes amb DA.
2. Desenvolupar habilitats i actituds per la comunicació necessària per a la
intervenció en el marc educatiu.
II. CONTINGUTS
1. Les dificultats d'aprenentatge: conceptualització i aspectes generals
2. La família i l’escola i les dificultats d'aprenentatge
3. Avaluació de les dificultats d’aprenentatge
4. Els processos bàsics d’aprenentatge
5. Els aspectes socials i emocionals i les dificultats d'aprenentatge
6. Les dificultats d'aprenentatge de la lectura
7. Les dificultats d'aprenentatge de l'escriptura
8. Les dificultats d’aprenentatge de les matemàtiques
III. METODOLOGIA I ACTIVITATS
Al llarg del curs s’utilitzaran diversos mètodes. A les classes teòriques,
d’assistència opcional, s’exposaran els continguts teòrics de l’assignatura,
combinant la lliçó magistral amb exercicis interactius amb l’alumnat.
Tant a les classes teòriques com pràctiques se realitzaran exercicis i activitats
en grups petits d’alumnes i resolució de problemes. Aquestes activitats s’aniran
concretant al llarg del curs.
L’assignatura se pot completar amb els manuals de la bibliografia i
específicament amb un conjunt de lectures addicionals recomanades.
2
Facultat d’Educació
IV. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Tots els alumnes formaran part d’un equip cooperatiu al llarg de tot el curs. La
distribució dels grups es realitzarà a l’aula.
Tots els grups realitzaran les següents activitats durant el període de teoria
amb el corresponent percentatge de calificació:
A) Tres informes de cada bloc dels continguts teòrics (Informe BLOC 1
10%; informe BLOC 2 10%; informe BLOC 3 15%).
B) Prova parcial al mes de febrer (65%)
Els grups cooperatius obtindran 0,5 punts extra si tots els seus membres tenen
una puntuació de 7 o més a l’examen de febrer.
L’examen serà tipus test amb 30 preguntes i 3 opcions de resposta.
Les pràctiques del segon quadrimestre s’avaluaran a partir d’uns qüestionaris
fets a classe dels informes de casos de pràctiques. Per poder fer els
qüestionaris es requisit obligatori haver assistit a classe. El pes específic de
cada qüestionari s’especificara als primers dies de pràctiques.
La qualificació final correspon al 50% de teoria i el 50% de pràctiques.
V. OBSERVACIONS
Les classes teòriques són d’assistència opcional, les classes pràctiques, que es
duran a terme al segon quadrimestre, són d’assistència obligatòria.
Els alumnes que no puguin assistir a totes les classes pràctiques hauran de
seguir el itinerari no presencial, que inclou la presentació dels informes per
escrit i en grups dels casos que es faran a l’aula i no es puntuaran els
qüestionaris. Els alumnes que vulguin optar per aquest itinerari, han de
comunicar-lo al principi del curs.
VII. BIBLIOGRAFIA BÀSICA
Rigo, E. (2006). Las dificultades de aprendizaje escolar. Manual práctico
de estrategias y toma de decisiones. Barcelona: Ars Medica
VI. BIBLIOGRAFIA GENERAL
Acosta, V., León, S.; Ramos, V. (1998): Dificultades del habla infantil: un
enfoque clínico. Málaga: Aljibe.
Alonso, J. (1991). Motivación y aprendizaje en el aula. Madrid: Santillana.
3
Facultat d’Educació
Bahban, M. (1990). La adquisición precoz de la lectura y la escritura. Madrid:
Aprendizaje-Visor.
Baumann, J.F (1990). La comprensión lectora. Madrid: Aprendizaje-Visor.
Bryant, P. y Bradley, L. (1998). Problemas infantiles de lectura. Madrid: Alianza.
Camps, A. (1994). L’ensenyament de la composició escrita. Barcelona:
Barcanova.
Cassany, D. (1993). Reparar l'escriptura. Barcelona: Graó/ICE UAB.
Comellas, MJ (2009). Familia i escola: compartir l'educació. Barcelona: Graó
Condemarin, M. Y Chadwick, M. (1990). La enseñanza de la escritura: Bases
teóricas y prácticas. Madrid: Aprendizaje Visor.
Cooper, J.D. (1990). Cómo mejorar la comprensión lectora. Madrid. MEC.
Aprendizaje-Visor.
Cratty, B.J. (1982). Desarrollo perceptual y motor en los niños. Barcelona:
Paidos
Crovetti, G (1984). Educación lógico-matemática. Cincel. 2 vol.
Crowder, R.G. (1985). Psicología de la lectura. Madrid: Alianza.
Cunningham, C. y Davis. H. (1988). Trabajar con los padres. Siglo XXI. Madrid.
Dockrell, J. y McShane, J. (1997). Dificultades de aprendizaje en la infancia.
Barcelona: Paidós.
Farnham-Diggory, S. (1980). Dificultades de aprendizaje. Madrid: Morata
Ferreiro, E. y Teberosky, A. (1980). Los sistemas de escritura en el desarrollo
del niño. Madrid: Siglo XXI.
Ferreiro, E. y Gómez, M. (1982). Nuevas perspectivas sobre los procesos de la
lectura y escritura. Madrid: Siglo XXI
Frostig.M y Muller.H (1986). Discapacidades especificas de aprendizaje en
niños. Madrid: Médica Panamericana.
4
Facultat d’Educació
García Vidal, J. y Manjón, D.G. (2000): Dificultades de aprendizaje e
intervención psicopedagógica. Madrid: ESO
García, J.N. (1995). Manual de dificultades de aprendizaje. Madrid: Narcea.
Jiménez.J.E. y Ortiz.M.R (1995): Conciencia fonológica y aprendizaje de la
lectura. Madrid: Síntesis.
Macarulla, I. y Saiz, M. (coord.) (2009). Bones pràctiques d'escola inclusiva. La
inclusió d'alumnat amb discapacitat: un repte, una necessitat. Barcelona:
Graó
Masson, S. (1985). La reeducación psicomotriz y el examen psicomotor.
Gedisa. Barcelona.
Mayor, J.; Suengas, A.; González Marqués, J. (1993): Estrategias
metacognitivas. Aprender a aprender y aprender a pensar. Madrid:
Síntesis.
Maza, C. (1989). Conceptos y numeración en la educación infantil. Madrid:
Síntesis.
Mercer, C.D. (1987). Dificultades de Aprendizaje. 2 volúmenes. Ceac.
Barcelona.
Miranda, A.; Fortes, C.; Gil, M. (1998). Dificultades en el aprendizaje de las
matemáticas. Un enfoque evolutivo. Málaga: Aljibe.
Miranda.A y Santamaría. M (1986). Hiperactividad y Dificultades de
aprendizaje. Promolibro. México.
Molina, S. (1993): Programa para el desarrollo de estrategias básicas de
aprendizaje. Madrid:CEPE.
Molina, S. (1993): Programa para el desarrollo de la capacidad lectora. Madrid:
CEPE
Nemirovsky Myriam (coord.), Dolores Armas, María Jesús Cosío, et alt (2009).
Experiencias escolares con la lectura y la escritura. Barcelona: Graó.
Nicasio García, J. (1995): Manual de dificultades de aprendizaje. Lenguaje,
lecto-escritura y matemáticas. Madrid: Narcea.
5
Facultat d’Educació
Osman, B. (1988). Problemas de aprendizaje: un asunto familiar. Trillas.
Mexico.
Pascual Díez, J. Evaluar la lengua en el aula. Universidad de Oviedo.
Rivas Torres, R. M.; Fernández Fernández, P. (1996): Dislexia, disortografía y
disgrafía. Madrid: Pirámide.
Roca, N. (1995). Escritura y necesidades educativas especiales. Madrid:
Aprendizaje, S.L.
Romero, J.F (1990). Dificultades en el aprendizaje. Promolibro. Valencia.
Rudduck i Flutter (2007). Cómo mejorar tu centro escolar dando voz al
alumnado. Madrid: Morata
Salo, N. (1990). La parla a la classe. Ceac. Barcelona.
Samper, Ll. (ed.) (2000). Familia, cultura y educación. Lleida: Edicions de la
Universitat de Lleida.
Santibañez, J. y Sierra, J. (1989). La evaluación de la escritura. CEPE. Madrid.
Santiuste, V. y Beltrán, J. (1998). Dificultades de Aprendizaje. Madrid: Síntesis
Smith, F. (1990). Para darle sentido a la lectura. Madrid: Aprendizaje-Visor.
Smith.C.B y Dahl.K.L. (1989). La enseñanza de la lectoescritura: un enfoque
interactivo. Aprendizaje-Visor.Madrid.
Solé, I. (1992). Estrategias de lectura. Barcelona: Graó.
Suárez, A (1995). Dificultades en el aprendizaje. Madrid: Santillana.
Suárez, A. (1995): Dificultades en el aprendizaje. Un modelo de diagnóstico e
intervención. Madrid: Santillana -Aula XXI.
Teberosky, A. (1987). Psicopedagogia del llenguatge escrit. IME. Barcelona.
Tough, J. (1989). Lenguaje, Conversación y educación: El uso curricular del
habla en la escuela desde los site años. Aprendizaje-Visor. Madrid.
6
Facultat d’Educació
Vieiro,P; Peralbo,M y García, J.A. (1997). Procesos de adquisición y
producción de la lectoescritura. Madrid. Aprendizaje-Visor.
7