NOTA INFORMATIVA Núm. 4/2008 POSSIBLES PROBLEMES DERIVATS DE LA SITUACIÓ DE JUBILACIÓ PARCIAL La jubilació parcial i la posterior jubilació ordinària d’un treballador que reuneixi els requisits legals per accedir-hi - amb el necessari contracte de relleu signat simultàniament- és un dret que en els darrers anys està essent gaudit per un nombre important de treballadores i treballadors. Ara, es comencen a evidenciar alguns problemes que cal plantejar per tal de tenir-los en compte a l’ hora de prendre o no la decisió de jubilar-se parcialment, i de buscar-hi possibles solucions. Aquests problemes res tenen a veure amb les modificacions legals que s’ han fet de la regulació de la jubilació parcial amb la Llei de reforma de la Seguretat Social que ha entrat en vigor l’ 1 de gener de 2008. De fet, es tracta de problemes que, a la pràctica, s’han produït amb la regulació legal anterior però que també es podran donar a partir d’ ara. Entre tots els que es poden arribar a manifestar, hem detectat els següents: ¾ Sobre el dret a cobrar els premis o indemnitzacions per jubilació, establerts en conveni col·lectiu, en el moment de la jubilació parcial. -1- ¾ Problemes que són conseqüència de l’ extinció del contracte de la persona durant la situació de jubilació parcial: • Sobre el càlcul de la indemnització per extinció contractual, ja sigui amb ocasió d’ un ERO o d’ un acomiadament objectiu o disciplinari. • Sobre el dret a les prestacions d’ atur amb motiu d’ una extinció contractual. • Sobre la finalització del cobrament de la pensió de jubilació parcial abans d’ arribar a l’ edat de la jubilació ordinària. ¾ Problemes relacionats amb la declaració, per part de l’ INSS, de la situació incapacitat permanent total per el treball habitual del treballador jubilat parcialment. ¾ Sobre el moment de la jubilació ordinària o anticipada, al finalitzar la situació de jubilació parcial: càlcul de l’actualització de les cotitzacions fetes durant el període de la jubilació parcial. ..................................... SOBRE EL DRET A COBRAR ELS PREMIS O INDEMNITZACIONS PER JUBILACIÓ, ESTABLERTS EN CONVENI COL·LECTIU, EN EL MOMENT DE LA JUBILACIÓ PARCIAL Hi ha convenis col·lectius que estableixen “premis o indemnitzacions per jubilació” amb diferents regulacions concretes i també amb diferents finalitats. En alguns casos ja ens hem trobat amb empreses que consideren que no han de pagar aquest premi o indemnització en el cas de jubilació parcial. Plantejament del problema: la regulació als convenis col·lectius d’ aquest tipus de contraprestació econòmica pel fet de jubilar-se pot ser molt diversa, i la resposta a la negativa empresarial a pagar aquests premis o indemnitzacions dependrà també de la regulació específica. No és el mateix que el conveni col·lectiu reguli un premi per jubilació o un premi per jubilació anticipada, i tampoc és el mateix en funció de la finalitat a què -2- respon el dret a cobrar aquest tipus de “premi”, segons la seva regulació concreta. Els tribunals de justícia ja s’ han pronunciat en diverses ocasions sobre aquest dret del treballador que es jubila parcialment, i ho han fet de forma contradictòria; en uns casos han donat la raó al treballador i en altres a l’empresa. Destaquem les següents sentències com exemples de diverses situacions pel que fa a la regulació del conveni col·lectiu i als pronunciaments dels tribunals de justícia socials: El Tribunal Superior de Justícia de Castella Lleó (Valladolid) en sentència de 22 de maig de 2006 (AS 2006\1387) va donar la raó a la treballadora, ateses les consideracions següents: “El artículo 34 del convenio colectivo del año 2002 regula el llamado «premio de vinculación al sector», disponiendo literalmente lo siguiente: «Las empresas vendrán obligadas a abonar a sus trabajadores/as dos mensualidades de salario real, cuando llegado el momento de su jubilación tuvieran una antigüedad en la misma, al menos, de cuatro años. Cuando la antigüedad en la empresa sea superior a 15 años se abonarán tres mensualidades de salario real». El problema que se plantea en el caso de autos se refiere a los supuestos de jubilación parcial, dado que el actor en septiembre de 2005 se jubiló en un 85%, pero mantuvo la relación laboral con la empresa en el 15% restante. La Magistrada de instancia ha concedido al actor lo solicitado por éste en su demanda, esto es, el 85% del premio de jubilación que correspondería a una jubilación plena. La empresa recurrente sostiene que el artículo 34 del convenio colectivo de 2002 no debe aplicarse en los supuestos de jubilación parcial, pero dicha conclusión carece de apoyo, puesto que la norma no distingue entre diferentes tipos de jubilación para garantizar el derecho sólo a alguno de ellos. Por tanto, siguiendo la clásica regula iuris que dice que ubi lex non distinguit, nec nos distinguere debemus, el premio de vinculación debe concederse también cuando la jubilación es parcial, si bien, aplicando lógicamente la norma, tal y como pide el actor y concede la sentencia de instancia, el derecho debe reducirse proporcionalmente precisamente por el carácter parcial de la jubilación, puesto que de otra manera el resultado sería contrario al equilibrio económico que inspira el pacto colectivo”. El Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura en sentència de 22 de juny de 2006 (AS 2006\2078) també va donar la raó a les treballadores, ateses les consideracions següents: “ Como bien alega la recurrente, el artículo 1.281 del Código Civil nos dice que si los términos de un contrato son claros y no dejan duda sobre la intención de los contratantes se estará al sentido literal de sus cláusulas y lo mismo se deduce del artículo 3.1 del Código Civil, que establece la interpretación literal de las normas al decir que se interpretarán según el sentido propio de sus palabras, y en este caso las -3- que emplea el precepto convencional no pueden ser más claras al establecer la gratificación para los trabajadores que se jubilen con anterioridad a los sesenta y cinco años, sin distinguir entre jubilación total y parcial ni, por tanto, excluir la segunda, exclusión que no puede hacerse pues, como nos dice el arraigado principio, acogido por nuestra jurisprudencia, como puede verse en las Sentencias del Tribunal Supremo de 7 de junio de 1990 , 11 de octubre de 1995 (RJ 1995, 7743) y 23 de abril de 1996 , donde la Ley no distingue, no podemos distinguir y el argumento de que los redactores del convenio conocían la existencia de la jubilación parcial, que emplea la recurrente, se vuelve contra ella pues si, conociéndola, no la excluyeron, no puede decirse que fuera su intención hacerlo”. En canvi, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en sentència de 10 de març de 2004 (AS 2004\2196) va donar la raó a l’ empresa, ateses les consideracions següents: “ Es cierto que el epígrafe que utiliza el artículo 53.2 del Convenio -«jubilación voluntaria»-, puede conducir a equívocos, pues tan voluntaria es la jubilación total, ordinaria o anticipada, como la parcial. Ahora bien, el Convenio utiliza el adjetivo «voluntaria» para contraponerla a la forzosa, que regula en el punto 1 del mismo artículo 53, en que se contempla la jubilación obligatoria por cumplimiento de los 65 años. Como el Convenio no contempla la jubilación ordinaria a partir de los 65 años salvo en el caso de que el trabajador, al cumplir tal edad, no haya completado el período de carencia necesario para la jubilación, en cuyo caso la jubilación obligatoria se producirá en el momento que cumpla la carencia-, los posibles supuestos de jubilación voluntaria, a los que teóricamente podría referirse el punto 2 del artículo 53, serían la jubilación anticipada y la jubilación parcial. Señalamos únicamente estos dos supuestos porque, y a salvo de pactos individuales, el Convenio no hace mención alguna a la jubilación especial a los 64 años del RD 1194/1985, de 17 de julio ( RCL 1985, 1791) . Puestos a decidir si el artículo 53.2 comprende esos dos supuestos, como parecería sugerir su epígrafe, entendemos que la respuesta ha de ser negativa. Véase que el importe de los premios previstos en dicho precepto decrece conforme el trabajador se va acercando a la edad de 65 años. Ello indica que la finalidad de estas mejoras económicas es incentivar la jubilación anticipada de los trabajadores. Y, como el precepto convencional refiere esta posible jubilación voluntaria ya a partir de los 60 años, sin duda se está con ello refiriendo a la posibilidad de acceso a la jubilación anticipada, por aplicación de derecho transitorio, de aquellos trabajadores por cuenta ajena que tuvieran la condición de mutualista el 1 de enero de 1967, que pueden solicitar la pensión de jubilación anticipada a partir de los 60 años, siempre que reúnan los demás requisitos generales para causar derecho a la pensión de jubilación. Y la jubilación anticipada es un supuesto de jubilación total, que constituye, además, causa de extinción de la pensión de jubilación parcial (art. 15 RD 144/1999). Es cierto que el acceso a la jubilación parcial, a la par que voluntario, también puede realizarse a partir de los 60 años y hasta el cumplimiento de los 65”. Possibles solucions: Pel que fa al contingut dels convenis col·lectius, caldria fer extensible al supòsit de la jubilació parcial el dret a percebre el premi o indemnització per jubilació. -4- En el moment de negociar l’accés a la jubilació parcial, ja sigui de forma individual o de forma col·lectiva, s’hauria d’ establir que l’ empresa es comprometés a fer-li efectiva la indemnització o premi per jubilació al treballador/a en el moment d’ accedir a la jubilació parcial, ja fos íntegrament o atenent a la part de la jornada que es deixi de treballar i, en aquest darrer supòsit , li hauria de fer efectiva la quantitat restant en el moment de la jubilació total definitiva. PROBLEMES QUE SÓN CONSEQÜÈNCIA DE L’EXTINCIÓ DEL CONTRACTE DE LA PERSONA DURANT LA SITUACIÓ DE JUBILACIÓ PARCIAL SOBRE EL CÀLCUL DE LA INDEMNITZACIÓ PER EXTINCIÓ CONTRACTUAL, JA SIGUI AMB OCASIÓ D’UN EXPEDIENT DE REGULACIÓ D’OCUPACIÓ O D’UN ACOMIADAMENT OBJECTIU O DISCIPLINARI El càlcul de la indemnització per extinció contractual es fa a raó del salari corresponent a la jornada reduïda que efectivament es treballa. Aquesta qüestió ja ha estat analitzada per la jurisdicció social, i entre les sentències dictades es pot fer esment, entre altres, de la emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Galísia el 19 de gener de 2004 (JUR 2004\84809). “ De este modo, el trabajador venía percibiendo real y legalmente al tiempo de la decisión extintiva el salario correspondiente a la jornada laboral reducida que venía efectuando, siendo consecuentemente el salario computable a efectos del despido, en el contexto legal del art. 56 ET y 110 LPL . Doctrina concreta de Suplicación ( SSTSJ de Madrid de 3/4/01 y Aragón de 27/9/99 ) han considerado precisamente que en supuestos de reducción de jornada, no ligada a la conciliación de la vida laboral y familiar, libremente acordada entre las partes y/o así asumida por el trabajador, el salario regulador a efectos de indemnización por despido ha de ser el último percibido por el trabajador; caso distinto de los de reducción de jornada impuesta por la empresa unilateral y arbitrariamente.”. Plantejament del problema: l’extinció (derivada d’acomiadament disciplinari i objectiu o d’ expedient de regulació d’ocupació) del contracte de treball del treballador parcialment jubilat - que es manté vinculat amb l’empresa per mitjà d’ un contracte a temps parcial- comporta que la indemnització que li pugui correspondre es calculi a raó del salari realment percebut a temps parcial en el moment de l’extinció contractual. Aquesta -5- situació de compatibilitat de la jubilació parcial i del contracte a temps parcial es pot produir com a conseqüència d’un dret individual - sempre que l’ empresa també hi estigui d’ acord- però en altres supòsits es deriva d’ un acord col·lectiu de “manteniment de l’ ocupació” o, també, d’ un acord col·lectiu en una empresa “en crisi”. En aquest darrer cas el recurs a la jubilació parcial també es pot produir per tal “d’alleugerir” la plantilla de l’empresa “en crisi”. I si posteriorment l’empresa presenta un ERO d’extinció de contractes, cal tenir present que l’extinció del contracte del treballador jubilat parcialment té un cost econòmic - per l’empresa - inferior a si es tracta d’ un treballador a temps total amb una antiguitat equiparable. Aquest tipus de problema ens el trobem també si l’ extinció contractual és de caràcter individual. Possibles solucions: En el moment de negociar l’accés a la jubilació parcial, ja sigui de forma individual o de forma col·lectiva, s’haurien d’establir algunes cauteles: 9 Que cap treballador jubilat a temps parcial pugui ser objecte d’extinció contractual. 9 En el cas que es produeixi l’extinció contractual d’ un treballador jubilat a temps parcial, l’ empresa s’hauria de comprometre a fer-li efectiva la indemnització a raó del salari íntegre que li correspongui a temps total. SOBRE EL DRET A LES PRESTACIONS D’ ATUR AMB MOTIU D’UNA EXTINCIÓ CONTRACTUAL Si la jornada reduïda que efectivament treballa el jubilat parcial es realitza complint la jornada parcial diàriament, l’ INEM reconeix la prestació d’atur per a tots els dies (365 a l’ any), però si la jornada parcial es realitza concentrada en un determinat període de l’ any - es treballa només en dos mesos de l’any tota la jornada- l’INEM reconeix la prestació d’ atur només en funció dels dies efectivament treballats (en aquest cas 60, tot i que es computaran les cotitzacions anteriors a l’ accés a la jubilació parcial). En definitiva, és té dret a la prestació d’ atur durant menys temps. -6- La regulació legal d’ aquesta qüestió - cotització durant la jubilació parcial- és la continguda a la disposició addicional tercera del Reial Decret 1131/2002, de 31 d’ octubre, sobre cotització dels treballadors contractats a temps parcial amb treball concentrat en períodes inferiors als d’ alta. En aquesta disposició s’ estableix: «3. Respecto de los trabajadores con contrato a tiempo parcial, que hayan acordado con su empresa que la totalidad de las horas de trabajo que anualmente deben realizar se presten en determinados períodos de cada año, percibiendo todas las remuneraciones anuales o las correspondientes al período inferior de que se trate, en esos períodos de trabajo concentrado, existiendo períodos de inactividad superiores al mensual, además de permanecer en alta en el Régimen de la Seguridad Social que corresponda por razón de la actividad y mientras no se extinga su relación laboral, subsistirá la obligación de cotizar conforme a las siguientes reglas: 1ª La base de cotización se determinará al celebrarse el contrato de trabajo y al inicio de cada año en que el trabajador se encuentre en dicha situación, computando el importe total de las remuneraciones que tenga derecho a percibir el trabajador a tiempo parcial en ese año, con exclusión en todo caso de los importes correspondientes a los conceptos no computables en la base de cotización a la Seguridad Social de acuerdo con lo establecido en el artículo 23 de este Reglamento General y demás disposiciones complementarias. 2ª El importe así obtenido se prorrateará entre los doce meses del año o del período inferior de que se trate, determinándose de ese modo la cuantía de la base de cotización correspondiente a cada uno de los mismos y con independencia de que las remuneraciones se perciban íntegramente en los períodos de trabajo concentrado o de forma prorrateada a lo largo del año o período inferior respectivo. 3ª La base mensual de cotización, calculada conforme a las reglas anteriores, no podrá ser inferior al importe de la base mínima de cotización vigente en cada momento para los contratos de trabajo a tiempo parcial fijado en el apartado 2 de este artículo. 4ª Si al final del ejercicio o período inferior de que se trate, el trabajador con contrato a tiempo parcial, subsistiendo su relación laboral, hubiere percibido remuneraciones por importe distinto al inicialmente considerado en ese año o período para determinar la base mensual de cotización durante el mismo, conforme a las reglas 1ª a 3ª anteriores, se procederá a realizar la correspondiente regularización. A tal efecto, el empresario deberá o bien practicar la correspondiente liquidación complementaria de cuotas por las diferencias en más y efectuar el pago dentro del mes de enero del año siguiente o del mes siguiente a aquel en que se extinga la relación laboral o bien solicitar, en su caso, la devolución de las cuotas que resulten indebidamente ingresadas. 5ª Asimismo, la Administración de la Seguridad Social podrá efectuar de oficio las liquidaciones de cuotas y acordar las devoluciones solicitadas que sean procedentes, en especial, en los supuestos de extinción de la relación laboral de estos trabajadores con contrato a tiempo parcial por jubilación ordinaria o anticipada, por reconocimiento de la pensión por incapacidad permanente, por fallecimiento o por cualquier otra causa, con la consiguiente baja en el Régimen correspondiente de la Seguridad Social y cese en la obligación de cotizar». -7- A la normativa específica d’ accés a les prestacions d’ atur, d’ acord amb l’apartat segon de l’ article 2 del Reial Decret 1131/2002, de 31 d’ octubre, sobre l’abast de l’acció protectora, s’estableix: 2. No obstante, en materia de protección por desempleo, será de aplicación su normativa específica conforme a lo establecido en la regla cuarta del apartado 1 de la disposición adicional séptima de la Ley General de la Seguridad Social. Aquesta qüestió ja ha estat sentenciada pel Tribunal Suprem, el 13 de febrer de 2007 (RJ 2007\1777). La disposició, dictada en recurs de cassació per la unificació de doctrina, fou favorable a les pretensions de l’ INEM. És a dir, ha comportat nefastes conseqüències per al treballador jubilat parcialment. El Tribunal Suprem considera que : “Siendo esto así y teniendo en cuenta cual es la razón que legitima la percepción de la prestación de desempleo, que no es otra que la pérdida del trabajo u ocupación laboral, obviamente solo ha de tenerse en cuenta para la duración de su devengo el tiempo en que, efectivamente, se prestó la actividad laboral, por más que la correspondiente cotización por la contingencia de desempleo a la Seguridad Social y el alta en esta última se mantengan durante todo el año y que, también, se considere como día cotizado entero aquel en el que, solo parcialmente, se desarrolló la actividad laboral. El hecho de que la parcialidad en la prestación de la actividad laboral pueda tener otras modalidades de índole temporal no permite, sin embargo, aplicar una conclusión distinta a la que se deja expuesta, pues es lo cierto que en esas otras modalidades se tiene en cuenta, también, el tiempo de trabajo efectivo prestado, de acuerdo con la normativa de que se deja hecha mención”. El Tribunal Suprem, en aquesta sentència, revoca la dictada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc, de 18 d’ octubre de 2006 (JUR 2006\59356), que considerava que es té dret a les prestacions d’ atur en funció de tot el període cotitzat, malgrat que es produeixi una concentració, en un determinat període de l’any, de la realització del treball a temps parcial, per les següents raons : “...............en virtud de la presunción legal que resulta del sistema especial de cotización regulado en el artículo 65.3 del Real Decreto 2064/1995, de 22 de diciembre ( RCL 1996, 251, 603) , que aprueba el Reglamento General sobre Cotización y Liquidación de otros Derechos de la Seguridad Social, en la redacción dada por la disposición adicional 3ª del Real Decreto 1131/02 ( RCL 2002, 2746) , la relación de los trabajadores que tienen suscrito un contrato de trabajo a tiempo parcial en jubilación parcial con períodos de trabajo concentrados, se considera en vigor durante todo el año, aunque los servicios se presten sólo en algunos meses, en los que el trabajador puede compatibilizar el trabajo a jornada completa con el devengo de la pensión de jubilación parcial al igual que en los períodos de inactividad. -8- “...............no resulta contraria a la regulación de carácter general contenida en el artículo 210 de la Ley General de la Seguridad Social ( RCL 1994, 1825) , ni a la prevista específicamente para los trabajadores a tiempo parcial en el artículo 3.4 del Real Decreto 625/1985 ( RCL 1985, 1039, 1325) , al que remite el artículo 2.2 del RD 1131/02 ( RCL 2002, 2746) . La expresión «períodos de ocupación cotizada» del número 1 del precepto legal, no se puede interpretar en un sentido tan restrictivo que permita computar únicamente las cotizaciones correspondientes a los días realmente trabajados, pues si esta hubiese sido su voluntad, el legislador habría recurrido a la expresión «períodos de ocupación efectiva», que se encuentra en otras normas de Seguridad Social, como en la Disposición Adicional 5ª del Real Decreto 2064/1995, de 22 de diciembre ( RCL 1996, 251, 603) . En tal sentido se pronuncian las sentencias de 13 de mayo ( RJ 2002, 7549) y 14 de junio de 2002 ( RJ 2002, 7206) , de la Sala de lo Social del Tribunal Supremo, al afirmar que el precepto indicado no impide tener en cuenta las cotizaciones por los días no trabajados realmente a que alude el segundo párrafo del artículo 6 de la Orden Ministerial de 30 de mayo de 1991 ( RCL 1991, 1462) “. Plantejament del problema: L’INEM aplica la seva normativa específica sobre “ocupació cotitzada” sense tenir en compte la normativa específica que sobre cotització contempla la disposició addicional tercera del Reial Decret 1131/2002, de 31 d’octubre. Les conseqüències d’aquesta pràctica de l’ INEM són clares: Es podria veure reduït el temps durant el qual és té dret a les prestacions contributives de l’ atur, amb conseqüències negatives pel que fa al dret a la jubilació ordinària, i també en el cas de l’anticipada. Una de les més importants és que es podria perdre el dret a la jubilació ordinària derivada d’una jubilació parcial prèvia, amb les previsions legals establertes. Aquest dret podria veure’s reduït a una jubilació anticipada amb pèrdua econòmica en la prestació de jubilació, o podria comportar al treballador un cost econòmic addicional no previst, i de resultats incerts, en el moment de l’inici de la jubilació parcial. Tractarem aquesta possibilitat en un apartat posterior. Possibles solucions: En el moment de negociar l’ accés a la jubilació parcial, ja sigui de forma individual o de forma col·lectiva, s’ haurien d’ establir algunes cauteles: 9 Que cap treballador jubilat a temps parcial pugui ser objecte d’extinció contractual. -9- Pel que fa als casos que ja s’ estan produint és necessari dur a termes les accions judicials pertinents contra l’ INEM. Tot i això, tenint en compte l’existència de doctrina unificada en sentit contrari emesa pel Tribunal Suprem, es tracta d’ una batalla judicial difícil , per no dir impossible. SOBRE LA FINALITZACIÓ DEL COBRAMENT DE LA PENSIÓ DE JUBILACIÓ PARCIAL ABANS D’ARRIBAR A L’ EDAT DE LA JUBILACIÓ ORDINÀRIA Durant el període de cobrament de la prestació contributiva d’ atur es continua cobrant la prestació per jubilació parcial però al finalitzar el cobrament de l’ atur també finalitza el dret a cobrar la pensió de jubilació parcial. L’excepció la constitueixen aquells casos on l’ extinció contractual comporta un acomiadament declarat improcedent: en aquest cas es té dret a continuar cobrant la pensió per jubilació parcial fins a la jubilació ordinària (article 16 apartat d) . del Reial Decret 1131/2002, de 31 d’ octubre). Regulació legal: Article 16 del Reial Decret 1131/2002, de 31 d’ octubre “La pensión de jubilación parcial se extinguirá por: […] d) La extinción del contrato de trabajo a tiempo parcial, realizado por el jubilado parcial, salvo cuando se tenga derecho a prestación de desempleo, compatible con la jubilación parcial, o a otras prestaciones sustitutorias de las retribuciones percibidas en aquél, en cuyo caso la extinción de la jubilación parcial se producirá en la fecha de la extinción de las mismas. Lo previsto en el párrafo anterior, no será de aplicación a las extinciones del contrato de trabajo declaradas improcedentes, en cuyo caso se mantendrá el derecho a la jubilación parcial, sin perjuicio de las obligaciones establecidas en la disposición adicional segunda de este Real Decreto”. Disposició addicional segona del Reial Decret 1131/2002, de 31 d’ octubre, sobre manteniment dels contractes de relleu i de jubilació parcial: “ 1. Si durante la vigencia del contrato de relevo, antes de que el trabajador sustituido alcance la edad que le permite acceder a la jubilación ordinaria o anticipada, se produjera el cese del trabajador relevista, el empresario deberá sustituirlo por otro - 10 - trabajador en situación de desempleo o que tuviese concertado con la empresa un contrato de duración determinada. 2. Si el trabajador jubilado parcialmente fuera despedido improcedentemente antes de cumplir la edad que le permite acceder a la jubilación ordinaria o anticipada y no se procediera a su readmisión, la empresa deberá ofrecer al trabajador relevista la ampliación de su jornada de trabajo y, de no ser aceptada por éste dicha ampliación, deberá contratar a otro trabajador en quien concurran las circunstancias a que se refiere el apartado anterior. En el supuesto de que la jornada de trabajo del relevista fuera superior a la jornada dejada vacante, la ampliación a la que se refiere el párrafo anterior tendrá como límite la jornada a tiempo completo establecida en el convenio colectivo de aplicación o, en su defecto, de la jornada ordinaria máxima legal. 3. Las nuevas contrataciones deberán hacerse en la modalidad de contrato de relevo, tanto si se trata de sustituir al relevista como si se trata de sustituir al trabajador que había reducido parcialmente su jornada de trabajo. En ambos casos, los nuevos contratos deberán concertarse en el plazo de los quince días naturales siguientes a aquel en que se haya producido el cese o, en su caso, la decisión de no readmisión tras la declaración de improcedencia del despido. La jornada pactada en los nuevos contratos será, como mínimo, igual a la que realizaba, en el momento de producirse la extinción, el trabajador cuyo contrato se ha extinguido. 4. En el supuesto de incumplimiento de las obligaciones establecidas en los apartados anteriores, el empresario deberá abonar a la Entidad gestora el importe devengado de la prestación de jubilación parcial desde el momento de la extinción del contrato hasta que el jubilado parcial acceda a la jubilación ordinaria o anticipada”. Plantejament del problema: en el cas de finalització de la prestació d’ atur, amb extinció del dret a cobrar la pensió per jubilació parcial, el treballador es troba en la següent situació: ¾ En una edat (62, 63 o 64 anys per exemple) que no pot accedir a la jubilació ordinària dels 65 anys. ¾ El cobrament del subsidi d’ atur - si és que hi té dret -, no li aporta cap solució perquè la cotització a la Seguretat Social durant el cobrament del subsidi li comporta una reducció de la base de cotització en el càlcul de la base reguladora d’ una futura pensió de jubilació ( en funció dels càlculs que es puguin fer en cada supòsit). ¾ La subscripció d’un conveni especial amb la Seguretat Social, assumint el cost econòmic, tampoc és una solució perquè la base de cotització del conveni especial també li comporta una reducció de la base de cotització de cara a una futura jubilació, en la mesura que només es cotitza segons el que s’hagi cotitzat durant el període de treball anterior, que , en aquest cas, és a temps parcial. - 11 - ¾ En definitiva, el treballador es veu obligat a jubilar-se anticipadament encara que sigui amb una reducció de la quantia de la pensió de jubilació, atesa l’ aplicació del coeficient reductor per edat. També en el cas que l’ extinció contractual hagi estat declarada acomiadament improcedent cal tenir en compte que, malgrat el manteniment del dret a continuar cobrant la pensió per jubilació parcial, és possible que sigui econòmicament més avantatjós accedir a la jubilació anticipada ja que es pot tenir dret a una pensió de quantia més elevada malgrat l’ aplicació del coeficients reductors ( caldrà això sí, tenir en compte les circumstàncies concretes de cadascú i els corresponents càlculs econòmics). Les anteriors consideracions parteixen, però, de la circumstància - que és la que es dona normalment -, que qui es jubila parcialment ja ha acumulat els anys de cotització suficients per accedir posteriorment a una jubilació anticipada. Possibles solucions: Davant d’ aquesta situació l’ INSS hauria de garantir , en la seva integritat, l’ expectativa del dret nascuda en el moment d’ accedir a la jubilació parcial en la mesura que l’ extinció contractual es produeix en contra de la voluntat del treballador, i que el Reial Decret 1131/2002, en la seva disposició addicional segona estableix les obligacions i responsabilitats empresarials per mantenir el nivell de cotització a la Seguretat Social necessari per garantir l’ expectativa del dret a la jubilació ordinària amb totes les bases de cotització actualitzades. Si l’ INSS no pren aquesta iniciativa caldrà acudir als tribunals del social i recórrer contra la resolució final de l’INSS en el moment que reconegui la pensió de jubilació ordinària o anticipada, tenint en compte les circumstàncies concretes que s’ han plantejat en cada cas, i fent valer també les previsions legals del Reial Decret 1131/2002, que a la seva disposició addicional segona estableix les obligacions i responsabilitats empresarials per mantenir el nivell de cotització a la Seguretat Social necessari per garantir l’ expectativa del dret a la jubilació ordinària amb totes les bases de cotització actualitzades. - 12 - PROBLEMES RELACIONATS AMB LA DECLARACIÓ, PER PART DE L’ INSS, DE LA SITUACIÓ D’INCAPACITAT PERMANENT TOTAL PER EL TREBALL HABITUAL DEL TREBALLADOR JUBILAT PARCIALMENT La declaració d’ incapacitat permanent total d’un treballador comporta que aquest no pugui continuar treballant, en el seu contracte a temps parcial, i l’INSS pugui considerar que ja no té dret a cobrar la pensió per jubilació parcial comptabilitzada amb el treball a temps parcial, que ara, com a conseqüència de la declaració d’ incapacitat permanent total, no pot realitzar. Aquesta situació pot provocar que el treballador jubilat parcialment perdi la prestació de jubilació parcial (per exemple, en la quantia del 85 %) i que l’INSS només li faci efectiva la prestació per incapacitat permanent total (en la quantia del 75%). Al mateix temps, el treballador es trobarà en la situació a la qual abans s’ ha fet referència quan s’acabi el dret a cobrar les prestacions d’ atur. Amb l’ extinció del dret a cobrar la pensió per jubilació parcial, la situació del treballador pot ser complicada: ¾ La seva edat (per exemple, 62, 63 o 64 anys) li pot impedir accedir a la jubilació ordinària dels 65 anys. ¾ La subscripció d’ un conveni especial amb la Seguretat Social, assumint el cost econòmic, tampoc és cap solució perquè la base de cotització del conveni especial també li comporta una reducció de la base de cotització de cara a una futura jubilació (segons els càlculs que es puguin fer en cada supòsit). ¾ En definitiva, el treballador es pot veure obligat a jubilar-se anticipadament encara que sigui amb una pèrdua a la quantia de la pensió de jubilació segons l’ aplicació del coeficient reductor per edat. Davant d’ aquesta situació, l’ INSS hauria d’ aplicar l’ article 122 de la LGSS, i donar-li al treballador el dret a optar entre cobrar la pensió de jubilació parcial i la pensió per incapacitat permanent total. - 13 - Aquest article 122 de la LGSS estableix : “1. Las pensiones de este Régimen General serán incompatibles entre sí cuando coincidan en un mismo beneficiario, a no ser que expresamente se disponga lo contrario, legal o reglamentariamente. En caso de incompatibilidad, quien pudiera tener derecho a dos o más pensiones optará por una de ellas”. Si per part de l’ INSS no respecta aquest dret d’opció la única alternativa serà iniciar un procediment judicial contra l’ INSS. SOBRE EL MOMENT DE LA JUBILACIÓ ORDINÀRIA O ANTICIPADA, AL FINALITZAR LA SITUACIÓ DE JUBILACIÓ PARCIAL: CÀLCUL DE L’ACTUALITZACIÓ DE LES COTITZACIONS FETES DURANT EL PERÍODE DE LA JUBILACIÓ PARCIAL L’ INSS calcula les actualitzacions de les cotitzacions fetes ( com si s’hagués treballat a temps total ) segons l’ IPC previst, malgrat que el conveni col·lectiu d’ aplicació tingui una clàusula de revisió que garanteixi l’addició de l’IPC real. També poden haver diferències en l’actualització de la cotització com a conseqüència del cobrament de determinats conceptes retributius que l’ INSS no té en compte a l’ hora de calcular aquesta actualització de les bases de cotització. La regulació legal és la continguda a l’ article 18 del Reial Decret 1131/2002, de 31 d’ octubre, sobre particularitats en el càlcul de la pensió de jubilació ordinària o anticipada. Aquesta regulació diu : 2. Para el cálculo de la base reguladora de la pensión se tendrán en cuenta las bases de cotización correspondientes al período de trabajo a tiempo parcial en la empresa donde redujo su jornada y salario, incrementadas hasta el 100 por 100 de la cuantía que hubiera correspondido de haber realizado en la empresa, en dicho período, el mismo porcentaje de jornada desarrollado antes de pasar a la situación de jubilación parcial, y siempre que la misma se hubiese simultaneado con un contrato de relevo. Lo establecido en el párrafo anterior será de aplicación también por los períodos en que la jubilación parcial se hubiese simultaneado con la prestación de desempleo, compatible con la jubilación parcial, y otras prestaciones sustitutorias de las retribuciones correspondientes al trabajo a tiempo parcial, durante el período en que se hubiese simultaneado la jubilación parcial con un contrato de relevo, salvo en el caso de que el cese en el trabajo se hubiese debido a despido disciplinario procedente, en cuyo caso el beneficio de la elevación al 100 por 100 de las correspondientes bases de cotización únicamente alcanzará al período anterior al cese en el trabajo. 3. A efectos de determinar el porcentaje aplicable a la base reguladora, se tomará, como período cotizado a tiempo completo, el período de tiempo cotizado que medie entre la jubilación parcial y la jubilación ordinaria o anticipada, siempre que, en ese período, se hubiese simultaneado la jubilación parcial con un contrato de relevo. - 14 - 4. En los supuestos en que no pueda aplicarse el beneficio del incremento del 100 por 100 a las bases de cotización, por no haberse simultaneado la jubilación parcial con un contrato de relevo, el interesado podrá optar entre que se determine la base reguladora de la pensión de jubilación computando las bases de cotización realmente ingresadas, durante la situación de jubilación parcial, o que la misma se calcule en la fecha en que se reconoció la jubilación parcial o, en su caso, en la que dejó de aplicarse el beneficio del incremento del 100 por 100 de la base de cotización, si bien aplicando las demás reglas vigentes en el momento de causar la pensión. Cuando la base reguladora de la pensión de jubilación se haya determinado en una fecha anterior a la del hecho causante, a la cuantía de la pensión resultante se le aplicarán las revalorizaciones que se hubiesen practicado desde dicha fecha hasta la del hecho causante. Plantejament del problema : la garantia del 100 % sobre la quantia de les bases de cotització “ que hubiera correspondido de haber realizado en la empresa, en dicho período, el mismo porcentaje de jornada desarrollado antes de pasar a la situación de jubilación parcial”, obliga directament a l’INSS a l’ hora de fer els càlculs d’ actualització, de forma que s’ haurà de tenir en compte, necessàriament, allò que digui el conveni col·lectiu d’aplicació, tant pel que fa a les possibles actualitzacions que garanteixin un mateix augment que l’IPC real, com pel que fa a possibles complements retributius que el conveni col·lectiu estableixi i, efectivament, s’hagin cobrat i cotitzat. De moment, no hi ha pronunciaments judicials coneguts sobre aquesta qüestió. Possibles solucions: Sembla que , en la mesura que es tracta d’ una obligació legal de l’ INSS i que res té a veure amb l’ empresa, s’ haurà d’ instar a l’ INSS perquè modifiqui el seu criteri d’ actualització i, en cas que contrari, iniciar procediment legal i judicial i esperar-ne el resultat. En relació a una qüestió parcialment similar - la pertinença al mateix grup professional del treballador rellevista com requisit per poder accedir a la jubilació parcial -, ja s’ han pronunciat els tribunals superiors de justícia en el sentit que cal sotmetre’s al que digui el conveni col·lectiu d’ aplicació pertinent i no al que l’ INSS consideri que han de ser els grups professionals. (Vegeu sentència amb el marginal AS 2007\1805, entre altres d’anteriors ). Barcelona, 30 de gener de 2008 CERES - 15 -