Poguérem

Primer de Maig 2013
Poguérem
jornada de 40 hores, un mes de vacances,
escola pública, sanitat gratuïta, jubilació digna,
dret a l’habitage, dret al vot de les dones
PODEM
Pudimos,
podemos
Primer de Maig 2013
Ahora que vivimos una situación crítica,
con una tasa de desempleo inasumible,
los salarios en caída libre, las pensiones
y la misma jubilación en peligro, con
centenares de miles de personas
expulsadas de sus viviendas, la sanidad
pública en proceso de desguace, la
educación pública acosada y la igualdad
entre hombres y mujeres amenazada
por una realidad social que devuelve
cada día a miles de mujeres a la
marginación y la invisibilidad…
Ahora conviene recordar que hace dos
siglos, cuando se inició el proceso de
industrialización en el marco ideológicoeconómico del liberal-capitalismo, la
clase trabajadora europea vivía en la
miseria, los derechos laborales eran
inexistentes, la jubilación era un concepto
desconocido, la sanidad y la educación
estaban reservadas para las clases
dominantes, y las mujeres y los niños y
niñas trabajaban jornadas interminables
por salarios aún más míseros que los de
los varones.
Cabe recordar que las clases poderosas
lo tenían todo y la clase trabajadora sólo
tenía la voluntad de construir un futuro
de dignidad y solidaridad. Así nació el
Movimiento Obrero que transformó
las condiciones laborales y de vida de
centenares de millones de trabajadores
y trabajadoras en todo el mundo. No
fueron concesiones gratuitas, la jornada
laboral de ocho horas, la jubilación,
las vacaciones pagadas, el seguro de
desempleo, el derecho a la vivienda, la
sanidad pública y universal, la educación
pública para todas las personas la
igualdad de derechos… Todo ello fue fruto
de luchas eternas, de sacrificios y dolor,
de huelgas, manifestaciones, encierros
y resistencias de todo tipo. A todas ellas,
las personas que han luchado y luchan,
recordamos el primero de Mayo.
Después vinieron los años de la
concertación en los que parecía que la
lucha de clases se diluía por innecesaria.
Pero el espejismo se acabó y de nuevo
se descubre la faz de un sistema que no
duda en maltratar y expulsar a la mayoría
para continuar sosteniendo el poder
y la riqueza de una exigua minoría sin
escrúpulos.
La situación actual es difícil, pero no más
de lo que era: entonces se pudo, paso
a paso, golpe a golpe, y las condiciones
laborales cambiaron, no gracias a las
instituciones, sino a causa de la lucha de
millones de trabajadoras y trabajadores
que se hicieron cargo de su destino. Ese
es nuestro camino: la lucha colectiva y
el trabajo solidario. Se pudo y se puede,
miles de movilizaciones sacuden la
conciencia en Europa, en el Estado
Español y en el País Valencià.
Su fuerza nos debe permitir tomar la
iniciativa, no cabe más alternativa que
el acceso al poder democrático de la
mayoría para así construir, de una vez,
una nueva sociedad donde los intereses
generales se impongan a los privilegios
de una casta minoritaria.
POGUÉREM,
PODEM
classes dominants, i les dones i
els xiquets i xiquetes treballaven
jornades interminables barata
salaris encara més miserables que
els dels homes.
El Primer de Maig ja és ací de
bell nou; més d’un centenar
d’anys commemorant la lluita de
la classe treballadora per una
societat més justa, més lliure i
més solidària.
Cal recordar, així mateix, que les
classes poderoses ho tenien tot
i la classe treballadora només
tenia la voluntat de bastir un
futur de dignitat i solidaritat. Així
va nàixer el moviment obrer que
va transformar les condicions
laborals i de vida de centenars
de milions de treballadors i
treballadores d’arreu del món. La
jornada laboral de huit hores, la
jubilació, les vacances pagades,
l’assegurança de desocupació, el
dret a l’habitatge, la sanitat pública
i universal, l’educació pública per
a totes les persones, la igualtat
de drets… no van ser concessions
gratuïtes, sinó conseqüència de
lluites eternes, de sacrificis i
dolor, de vagues, manifestacions,
tancades i resistències de tot tipus.
A totes les persones que han lluitat
i lluiten, recordem el Primer de
Maig.
1º de Mayo de nuevo, más de un
centenar de años conmemorando
la lucha de la clase trabajadora por
una sociedad más justa, más libre y
más solidaria.
Ara que vivim una situació crítica,
amb una taxa de desocupació
inassumible, els salaris en caiguda
lliure, les pensions i la mateixa
jubilació en perill, centenars de
milers de persones desnonades,
la sanitat pública en procés de
desballestament, l’educació
pública assetjada i la igualtat entre
homes i dones amenaçada per
una realitat social que trasllada
cada dia milers de dones a la
marginació i la invisibilitat…
Ara convé recordar que fa dos
segles, quan es va iniciar el procés
d’industrialització en el marc
ideologicoeconòmic del liberalisme
capitalista, la classe treballadora
europea vivia en la misèria, els
drets laborals eren inexistents,
la jubilació era un concepte
desconegut, la sanitat i l’educació
estaven reservades per a les
Després van vindre els anys de la
concertació en què pareixia que la
lluita de classes es diluïa perquè
era innecessària, però el miratge
es va acabar i de nou es descobreix
la cara d’un sistema que no dubta
Poguérem
jornada de 40 hores, un mes de vacances,
escola pública, sanitat gratuïta, jubilació digna,
dret a l’habitatge, dret al vot de les dones
PODEM
a maltractar i bandejar la majoria
per continuar sostenint el poder
i la riquesa d’una exigua minoria
sense escrúpols.
La situació actual és difícil, però no
més del que ho era abans. Llavors
es va poder aconseguir, pas a pas,
colp a colp, que les condicions
laborals canviaren, i no gràcies a
les institucions, sinó per la lluita
de milions de treballadores i
treballadors que es van fer càrrec
del seu destí. Aquest és el nostre
camí: la lluita col·lectiva i el treball
solidari. Es va poder i es pot:
milers de mobilitzacions sacsen
la consciència a Europa, a l’Estat
espanyol i al País Valencià.
La seua força ens ha de permetre
prendre la iniciativa, no és possible
cap més alternativa que l’accés al
poder democràtic de la majoria i,
una vegada per sempre, construir
una societat en què els interessos
generals s’imposen sobre els
privilegis d’una casta minoritària.
Poguérem i podem