E D I T O R I A L Se trata de un fenómeno sodal moderno. Se ha perdldo la noclón del recato j del pudor. Es una reverslón al primlUvlsmo feroz y una Invltaclón al desbordamlento paslonal j colectlvo. Y ya no hablamos solamente de la desíachatez Inmoral de la moda femenina. Se palpa el desnudlsmo en el sexo viril desde la màs tlema edad T¥ Moralmente este plano IncUnado por donde se desllza la concupiscència de la carne, sefiala un retroceso en la mentalldad cristiana y aun humana. El bombre y mis la müjer, cuanto màs clvlHzados moralmente, màs recatados * El mlsmo sonrojo natural favorece esta tendència de esconder los mlembros menos nobles y dellcados. Qulen perdlere este sentlmlento natural està en camí* no de penrerslón moral y perdló el freno. Y como el amblente de nuestro pucblo es volcànlco, nada extraftarà que se vaya descendlendo cada •ez màs y acabemos por donde no qulsléramos 4i Pensamos en la responsablUdad moral que contraen los modlstos y modlstaa que aprueban y disefian trajes Indecentes; en la de los padres que toleran o Instlgan a •estlr Indecentemente; en la de los educadores quecallan; en la de los directores de conclenclas que no puntualizan y contemporizan demàslado if En fin. la plaga està ahf y hay que procurar una profüaxls moral para precaverse del contagio. Afinar la conclencla, fortalecer la voluntad, Sacramentos, oraclón y amor posltlvo a lapureza y al recato cristlanos, clima donde florece la vlrtud. 11 d * «eosto isea Dom. X d. d * P · n t · o o · M · U D A C a Ó N V «DHINISTMCIÓNi kVKKthO· It, VICH ARo III, n.* las DIPOSITO LIOALi a. <4.Sai • I t M L A PAUABT^A 4 c D I 0 S f a>UX NOSOTI^OS 1 Cor. 12, 2-11 Lectora de la Caria del Apòstol San Pablo a los Corlntloa. Hermanos: Sabéis que, cuando erúis gentttea, erals como os Ileoaban, desoiados a loa idoíoa mudos. Por lo cual notifico que nlngano que hable con el Espiritu de Dhs, dice: Anatema a Jesús; y ninguno puede decir: Sefior Jesús, sinó con Espiritu Santo. (Et que maldlce a Jesús mal predicador; el que le proclama Senor predicador de Dlos). Hay, de vèraad, diversos generós de graetaa; però el Espiritu es el mlsmo. Y hay diversos generós de misteriós; però el SeAor ea el mlsmo. Y hay dloersos generós de operaclones; però Dlos, que lo obra todo en todos, es el mlsmo. Y a cada uno se íe data manlfestación del Espiritu para lo que conoenga. Porque a uno se le da por et Espiritu habla de sablduria; a otro, habla de ciència, según el mlsmo Espiritu; a otro, fe en el mlsmo Espiritu; a otro la gràcia de curaclones por el mismo Espiritu; a otro, operaclones de milagros; a otro, profecia; a otro, discernimienío de espiritu; a otro, díeersidad de lenguas; otro, Interpretaclón de palabras. Però todas estàs cosaa las obra el únlco y el mismo Espiritu, que reparte en particular a cada uno como qatere. ••àif.. ^dijiicat a loó oitoi En la primitiva Iglesia se daban los carlsmas o gracias sobrenatnrales debidas a nna efnslón del Etpiritn Santo. Por estos carismas los fteles se sentian vais vincalados a Jesús y al propio tiempo se ediflcaban motoamente. La diversided de estos carismas no eran indicio de diversidad de Espirita, dice San Pablo. Apliqnemos a nosotros esta doctrina. En la Iglesia hay diversidad de ministerios y también de dones. No podemos ni enWdiar ni menos creer qne se trata de un plan diverso de Dios. Todo debe contribuir a la motaa edificación. Esta doctrina social del Cnerpo Místico viene al dedillo para poner de relieve qne en naestras comnnidades no pnede ni debe haber mienbros perezosos o inótiles. Cada ano es ana pleza necesaria en el engranaje. Esto consnela mndio porqoe no a todos se exige lo mismo ni en la misma propordonaHdad. A cada nno en sa esfera y en sa medida però todos ediflcando, es decir contiibayendo al bien vniversal de la Iglesia. No todos podemos predicar, ni ser misioneros, ni ejecntar todas las obras de misericòrdia però todos podemos tener ana fanción concreta a la caal debemos prestarnos con toda el alma y emplear en ella noestras faerzas corporales. Qne cada ano se examine y bosqae este sitio donde esti sa «carisma» recibido de Dios para no enterrarlo sinó hacerlo fractiflcar al fflizimam. El vercno acarrea la ruina moral de los jóvenes los cuales estan indefensos contra la inmoralidad pública. èQuiénes son los responsables de esta plaga? Debería la sociedad juzgarlos. Son «indeseables». í3JsrsjfsrsjsjsLrs.raL S^ssump ta!!! Este do^ma de la físunción de ía Uirgen en cuerpo g/orificado, a los cielos levanta olas de entusiasmo en el corazón de los hijos de Dios y con mucha razón se celebran en este 0orioso dia de nuestra madre, Restas mayores en los pueblos de la cristiandad. La floria de Maria reverbera en los hijos que la aclaman. Es el dogma de ía total exaltación de la humilde Uirgen Maria, de la Corredentora, de la Reina de cielos y tierra. Es el dogma que alienta nuestra esperanza pues también nosotros, en el ultimo dia, seremos gloriücados en nuestro cuerpo a la semejanza del cuerpo gloriosa de Cristo resucitado, primicia de los que en Cristo murieran. Dogma que glorifica a la carne corruptible y la reviste de incorrupción. La Uirgen no debió de esperar para esta total glòria pues no en vano se asemejó a su Hijo Jesús y no en vano lué librada de la mancha -original. • En esta Resta de tanta luz y reíulgencia celeste, levantemos nuestra mirada a los cielos donde esta ya nuestra Madre, sintamos el palpitar amoroso de su corazón de carne por nosotros, los desterrados, reflejemos en nuestra conducta corporal aquella pureza singular que en Ella, la Inmaculada, supera toda ponderación. En una palabra, seamos dignos de la flsunta nuestra Madre, para ser también coma Ella, glorificados y exaltados en cuerpo y alma. Glòria a Maria, Madre amantisima del Hijol Glòria a Maria, Esposa purísima del Espiritu SantoW. suiELHBJsisj·sfajsrsnsjsj'Sjajsj ESQUEIXOS DE VIDA "Mira'ls! Mira'ls ací..." El seu fill havia marxat anys enrera a Xina i la mare havia perdut ja l'esperança de reveure'l. Era vídua i l'únic consol que rebia del fill absent consistia en un carta que li enviava el dia del seu sant amb unes xifres on posava el nombre de conversions, de bateigs, realitzats durant l'any. La mare conservava aquelles missives curosament i les besava sovint de tal íaisó que ei paper es tornava groguenc de tant tocar-les i besar-les i fins i tot mullar-les amb les seves llàgrimes. Apart de les xifres, el fill missioner poques coses li deia. Només li escrivia una cosa ben formosa per a una mare: «Tots els meus cristians, petits i grans, et criden «mare> i resen per a tu». iPADRESi No daicuidélt el debartogrado d * orientar a vuottro hijo ontos no dojo vuestro hogar pora ir al cuortel. Los contecuancios de tal dejodez los sufrirío él y vosotrot. Me|or orientación que lo que reclbiró proctlcondo Ejerciclos Espirltuoles no se la podéls dar. londa Premilitor para los voluntàries ét septiembre LA GLEVA, del 19 al 24 de agosta InàcrtpdoruB «n Itu ctuas nctoraUi d$ la dUc$ti$. ^r-cy.. I com en gaudia la bona dona veient que els seus fills augmentaven cada any per obra del seu missioner. Els anys passaven i arribà el moment de partença cap a l'eternitat. L'assistf un missioner agustinià que donava una missió al poble de la mare moribunda. Quan menys ho esperava, la velleta es redreçà amb energia i començà de cridar, fixant la seva mirada a un punt determinat: -Parel Parel... Mira'ls... Mira'ls... Ja arriben...lll -Qui? — Però... no els veu?... Escolti com canten... Tots els meus fills de Xina estan aquí. Tots em criden: «Marel... Marel...». 1 la velleta expira amb els ulls oberts de joia... JORDI D'ESPUNY (Adap.) VIVÈNCIES Un mattimoni finançat EU trobava molt'interessant aqaella ooia. LI portava dos milions. EO en tenia xa.it. Molts més. Podria, però, amb el dot de l'esposa obtenir la majoria d'acdons d'ona gran societat, la prosperitat de la qoal creixia en ritme enllaemador. Ella trobava molt interessant aqaell jove. Almenys tindria uns dev milions! Seria tan rica com la seva germana, esposa d'an enginyer membre de cinc consells d'aministradó d'Importants empreses i més encara d'Importants ingressos i «primes» d'estímul i premis de productivitat... Els sens pares creien qoe els matrimonis, )>er ser feliços, precisaven onaflnanclacióplena, resplendent com l'or i les pedres precioses d'aqnells anells qne enllnemaven i pretenien donar testimoni d'on amor absent, d'on amor sense vida, sense cor, arxivat dintre l'estoig mala-goanyat del millor orfebre de la capital. La riqaen creixia. La felicitat fogia. Els milions aprenien les taales de sumar. I llurs cors eren mestres en les taales de dividir. Els milions molripli caven. I llars vides es restaven mdtnament... <—El nostre matrimoni no és feliç»— digueren un dia a un sacerdot. «—No ho cregueu pas. El vostre matrimoni ha reexlt plenament», els contestà. «Es casaren does caixes de cabals. I avui somriaen corulles, fecundes.. Quan a l'església —saló de luxe de la vostra gran festa de societat— ressonà un «sí pare», el vostre cor restà sorprès. EU, callava. Mes el dring de l'or va parlar massa eloqfientment... Un matrimoni finançat trionfa en la mesura de l'Inventari de valors industrials». • • • L'amor no és reversible. No té dues cares com les gabardines. O és veritat perquè existeix 0 és mentida. El cor no serà mai una caixa de cabals. J. PEDRAFINA. rei te. de I -H^^umiacíé Festa Major del traspàs de la Mare, Verge Maria Assumpta/ Tota la Joia del cel ens amara quan la diada apunta, Músiques, arcs, cobricels, coloraines i el Pa i el Vi d'ofrena. Pel sol, per l'aire as seguim com les daines. Mare de gràcia plena. Ens adeliten fluents voladaries en espiral Joiosa: les llums, les danses, l'encens, les cantaries, oh Verge gloriosa I Anima i cos el cor nostre festiva. i al Dostre Cor s'eleoa. Oh Mare, en Vós l'esperança es fa oioa dels desterrats fills d'Eoa. Manuel Bertran t Oriola PERFIL DE LA SETMANA Dia 11, Diumenge X després de Pentecostes, Sts. Tiburci i Susagna, mrs., St. Alexandre, b. i mi., St. Gerard, anacoreta. Dia 12, Dll, Sta. Qara, vg. Dia 13, Dm., St. Hipòlit, mr., St. Cassià, Sta. Redcgundis. Dia 14, Dmc, St. Eusebi, conf., St. Tarsici, mr., St. Demetri, mr., (comença la Novena de l'Immaculat Cor de Mails). Dia 15, Dj, L'Assumpció de la Verge al Cel. Dia 16, Dv., St. loaqutm (pare de la Mare de Déu), St. Roc. Dia 17, Ds., St. Clnto, conf, St. Lllberat, mr. W UN SANTA CLARA CDilluna, dia i a ) Clara era un d'aquells infants de Déu que corrien pel mtfn del 1200. Quan tenia 15 anys tan sols va refusar contreure matrimoni amb un cavaller que l'havia demanada) s'havia consagrat a Déu. Es f&cil imaginar que l'opulent compte de Sasso Rosso, el seu pare, plenament identificat amb l'ambient del seu temps, no quedi pas gens satisfet de la seva filla. Ella, però, s'adelantà a tot possible esdeveniment Un bon dia s'escapi i va anar a trobar a St. Francesc d'Assis. Ell la feu tornar a casa en espera d'un dia més propici per a intentar l'escapada. I així és com la nit del Diumenge de Rams, surt de casa seva amb direcció a la Porclúmcula on l'esperava St. Francesc, el qual per a significar la consagració total que ella feia a Déu, després de renunciar al món, tallà aquell mantell de cabells rossos que graciosament 11 cobrien la cara, cenvtant-los per un vel negre 1 donant-li una grossera túnica de llana en comptes dels fins vestits que portava. Llavors es quedi provisionalment en un convent de benedictines. L'assalt al convent per part dels homes del seu pare no es feu pas esperar gaire. Fins i tot es repetí quan Inès s'escapi al costat de la seva germana. Però a la fi el pare es persuadí 1 deixi lliures les colomes que un cop passat aquell desagradable Ivem d'Intrigues volaren Uluies cap el Seqyaf. CONSILTORIO En el articulo *La mística del matrimonlo* aparecido en <Hoja Diocesana» del 12 de mayo pasado, se dlce: <Sl blén los casades han renunclado al estada de perfecciona y en camblo he oído decir que los casados pueden aspirar también a vlotr un estada de perfecctón dentro de los Instltutos Seculares t'És clerto éstoP — LI. A. R.— SI es clerto. Desde que Plo XII publico la «Provlda Mater», aprobando los Institutos Seculares, se abrió en la Iglesia una nueva puerta por la cual los casados pueden entrar -ycreemos que entran a grandes pelotoneshacla un estedo de perfecclón, reconocldo como tal por la Iglesia. Se habla ahora de la restauración de la Comuntón bajo las dos espècies para los seglares. dPor qué la Iglesia abolló este rito y cudndoP — forge Esprlus R.- Desde el slglo Xll al XIV ebte rito cayó en desuso entre los fieles però se conservo en algunos Monasterios y en la consagraclón de ciertos Monarcas. En el s. XV los husitas y protestantes lo hicieron obligatorlo de tal manera que el pueblo fiel a Roma mlraba esta pràctica como de talante herético y se apartaba màs de ella. Los Concilio* de Constanza y Trento, por rasones disciplinares de gran peso la prohlbieron pues dijeron que no habla mandato expreso del Seftor que se comulgara ba)os las dos especles) que el modo de administrar la Eucarislla estaba bajo el poder disciplinar de la Iglesia y que Cristo està presente bajo cada espècie. Finalmente el Papa Plo X permltló a los fieles de rito latlno poder comulgar bsjo las dos espècies cuando asistieran a una misa de rito oriental donde se sigue comulgando asl. Ahora parece que el Concilio quiere conceder esta facultad de comulgar bajo las dos espècies, en determlnados casos y se determinarà cómo debe realizarse ya que estuvieron en uso varias formas. En los ritos orientales se moja la Sda. Hòstia en el vlno del càUs y se da a los fieles o se les da el «Sanguls» por medio de una cuchailta de oro o plata. DEL MEU C A L A I X uCés Uibertat <Es ona vergonya qae no es pagain fer aqoí alganes pel'Kcnles que es projecten a França i Itàlia.:.» Així, més 0 menys, ho deia ona bona persona, molt amiga de la llibertat. I no ho deia per veore dolenteria sinó perqnè li sap grea qne amb motin d'això es doni a l'Església la colpa d'aigoalir les llibertats. Està clar tot això? Parlem-ne. En primer lloc cal saber —i qai no ho sàpiga no té dret de fer-ne tertúlies d'aqaesta mena— qae no és pas l'Església qni ha de limitar la llibertat de filmar obscenitats i sacrilegis o de fer teatre —dignem-ne teatre— del rebrot. Es l'Estat, defensor del bé comú, qoi ha de fer-ho. L'Església orienta i proa, 1, si tan enllà va la cosa, prohibeix i creo qai crea. L'Església no té poder per a multar o claasarar. Doncs, bé; en nom de qaina llibertat es negarà a l'Eitat, totor del bé de tots, el dret de tapar les clavegoeres qne enmetzinen la societat? Però hi haaria més a dir, senyor defensor de tots els films. Sembla qae es pot demostrar qoe els execotors del mal social —escàndols—, practiquen nna tirania més considerable qne l'Estat qoe els barra certes audàcies. Jo suposo qne vós, home de bé, no aneo a veure ni certes cintes ni certs teatroti. Com suposo que no hi deixen anar els vostres fills mentre podeu Impedir-ho; però és cert que n'hi van molts que potser no són tan homes com com vós ni tenen tanta preparació per la llibertat. L'opresió del mal amb tanta audàcia, tanta propaganda i tanta desorientació i feblesa dels homes de bé, és gairebé omnipotent. Contra ella poc hi pot l'ús de la llibertat dels menors d'edat, menors de personalitat i menors de bondat. Pràcticament sembla qae vós esteu interessat en defensar aquesta opresió del poder de les tenebres. Es qne aquests menors no tenen dret a qne l'ESGLESIA ORIENTI I L'ESTAT FACI afiqne el vedell d'or no els malmeti amb tanta crueltat com impunitat? No reconeixen pràcticament els drets dels menors <de tota mena> que hi han en la societat i, per nna raó romàntica o sentimental, as ajapin davant el Moloc qoe s'engreixa amb les desferres morals dels pobles? Més lliberat, si; però de la bona i que la llei, dura si cal, unqui les clavegueres morals quan ni les idees ni la llibertat saben clonre-les. No sé si ho encerto o endevino. SASTRE La inmoralidad se pasea impunentemente por nuestras calles però ya vendrà el dia de la cuenta. Todos los pecados de provocación y de escàndalo se amontonaràn sobre la cabeza del culpable. Parròquia de Sanfa Maria de Camprodon Diumenge, dia 1Í d'Agost de 1963.—A les 7, Missa d'acció de gràcies a la Verge de Lourdes. A les 9, Misa en sufragi de Lluís Santasusana (a.C s.) A dos quarts de 11, a l'Esglesia de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Camil Güell (a.C.s) A les 12, Missa en sufragi de Xavier Conde Garriga (a.C.s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi dels difunts families Anglada-Roger (a.C.s.) Tarda a les 4, Sant Rosari i exhortació a les Filles de Maria. Dilluns, dia 12.— A les 7, Missa en sufragi de Narcís Marfà Clivillés (a.C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Teresa Pujol Papell (a.C.s.) Dimarts, dia 13.—h. les 7, Missa a Sant Antoni en acció de gràcies. A les 8, Missa en sufragi de Marià García (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Antoni Molas Vila i Josep M.^ Oliver va.C.s.) Dimecres, dia 14.— A les 7, Missa d'acció de gràcies al Santíssim Sagrament. A les 9, Missa en sufragi de Maria Güell de Mayà (a. C. S.) Dijous, dia /<5.—Assumpció de la Mare de Déu, Titular de la Parròquia i Patrona de Freixonet. Dia del Seminari. (Es festa de precepte) A les 7, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Grassiot (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Maria Esquena (a.C.s.) A dos quarts de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Maria Vila (a.C.s.) A les 12, Ofici Solemne a honor de la Verge Assumpta; en sufragi d'Assumpció Hortalà (a.C.s.) Tarda a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Maria Paní Vilanova (a.C.s.) Divendres, dia 16.— A les 7, Missa en sufragi de Maria Casas (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Manuel Badia (a.C.s.) Dissabte, dia 17.—k les 7, Missa d'acció de gràcies a Sant Antoni. A les 9, Missa en sufragi de les Animes del Purgatori, Diumenge, dia 18 d'Agost. — A les 7, Missa en sufragi d'Alberta Jordà Badia (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Esteve Vilaseca Bertranpetit (a.C.s.) A dos quarts de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Jaume Güell Juncà (a.C.s) A les 12, Missa en sufragi de Cassià Mora i Maria Guillamet (a.C.s.) Tarda a les.8, Missa Vespertina, en sufragi dels difunts families Anglada-Roger (a.C.s) Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. V e u d e l a P a r r ò q u i a . D i a l d e l i S e m i n a r i . El propvlnent dijous fesfa de l'Assumpció de la Mare de Déu, celebrarem o Déu la gran jornada «Pro Seminari» A l t r a volta l'Església, com una mare amorosa, que sent l'angoixa de les messes madures que esperen els segadors del Pare, crida als seus fills a la conquasta e s p e r i t u o l d'un món que ha estat redimit amb la sang de tot un Déu! Quina és la nostra resposta? Uns ja han respost. Son els seminaristes, ànimes ardents, joves en la plenitud de la vida, que senten l'ideal de Cristl. I tu que penses fer? La millor resposta, seria consagrar la teva vida al servei de Crist. N o et sembla una empresa digna d'una ànima noble i d'un cor jove?. N o et sents prou valent? Aleshores; prega. Diu Pius XII Res hi ho tan a g r a d a b l e a Déu, tan honrés per l'Església, tan profitós per les ànimes, com el do preciós d'un sacerdot sant! I un sant es fill de les pregàries del Poblel Ets ric? Home de negocis. Quin negoci més bell, més fructuós, de renda segura emprar una part dels teus cabals a ajudar a l'Església en la formació dels seus seminaristes pobres. C a m p r o d o n , capdaventera en tantes empresses, és la segona en el nostre Bisbat per la seva ajudo econòmica al Seminari. Serà la primera? Crec que si. El Sr. Bisbe ho espera, el Seminari i també el vostre M n . Ramon. n ^ . / ..V-. A^3».H..n.Vrt