E D I T O R I A L % y,etano y uetaneo Cunde un moDímiento hacla el campo, la playa o el monte durante el oerano. Hay que sallr como sea, del amblente en que oioe uno aumergldo. Aunqae sea *escapando> unas horas. Este frenesí nos ha Inoadldo ycallficamos de <pobre hombre> aquel que no se da o no se puede dar un paseíto de veraneo. * También en eato hemos desorbitado las cosas. No hace falta para oloir tranqullo esta emigracíón y menos cuando se da en forma maslva. El oeraneo acarrea un slnnúmero de Inconoenientes que le hacen incomodo y sin prooecho inmediato. * Però lo graoe del caso ea que en el oeraneo entran en bancarrota muchos de los valores morales que parecían aflamados durante el a/lo. Las estancias con personas frioolas, los paseos de los jóoenes incontrolados, los bafíos mixtos, los ratos de octosidad perniciosos, los atardes de una suficiència fictícia el querer síngulariearse en todo... son los toboganes deldeslie hacla el pecado mds 0 menos consctente. Si el oerano de por sí ya es perniciosa, el oeraneo tiene a favor del enemigo una bajsa importante. * No quisiéramos ser los agaaflestas de nuestros lectores que se haltan descansando de la labor reaUeada durante los once meses del a/lo. Però como oigias de la moratidad pública, queremos dar un toque de alerta para los due nos leen con buena ooluntad y bten dispuestos a la OOM de la conciencia. Quienes detentan la autoridad en la família, deben mantenerla firme durante el oerano de sus súbdltos. Si ellos ceden, oendrd el fallo. A eltos la responsabiUdad. Veraneo, sí, però ni tanto ni tan relajado. as d * luiio i«sa Dom. VIII d. d * P · n t · o o · t é · tIOACCIÓN V «DUINISTRXCIÚNi APAITADO » , VICH AAo III, n.* ise DMÒSITO LIOALi t . <4.Sli • <«M I % 31^ FAL·ABF^ ^ D I O S ?í Rom. 8, 12-17 JLectura de la Carta del Apòstol San Pabh a íos romanos. Htrmanos: Deudores somos, no a la catàt, para vlolr según la carne. Porque si MoUrtis según la carne, moriréls: mas si èon tltBplrltu mortificarels las obras de la eame, fioiréis, Porqae todos los que son mOPidos por Espíritu de Dlos, esos son hl/oa déPtús. Porque no habéis reclbldo de nueoo espíritu de esclaoitud para témer, siim qat habéis recibido espíritu de adopclón de hlJoSt fon el cual declmos a ooces: Abba, Podré, El Espíritu mismo atestlgua a una con si ssplritu nueatro, que somos hijos de Di0s. Ysí hi/os, también herederos: heredetOsdsDios, coherederos de Cristo. «EL CONCILIO DIA TRAS DIA>. por Y, M.» CONGAR. Edit Eate!!. Barcelona, 1%3. Uoa vMón objetiva, profnnda e inèdita de ono d* tot mit dettacados teólogot qne atlitltnw ft la primera parte del Vaticano II. SitW en •« panto preciso las ditcntionet y coiwiarion·i. Obra de singniar mérlto y de pro^racho ptra lot qne se intereian por caettiomi vitalif. «APROPAMENT AL SENYOR». porj. MAIUTAIN. Edit. Ettcil Barcelona, 1963. U u ntpvuiU adecoada a la pregunta angv·tl·dK J M hombre modemot teómo alcanzar Movidos por ei espíritu Vivir srgún la carne es hacer caso del qne demanda el hombre caf do y tentoal, egoítta en tos criterios y falaz con tas exigenciat proraetiendo mncho y dando tólo ona gota de miel y vn barril de aclbar. Ser movidos por el Espfdta es la vida de los hijos de Dios. Como Cristo en sa vida mortal era impnlsado por el Etpfritn así también el cristiano debe ser guiado y como impelido por el Espiritn Santo. Ette E<p(rita noi da el poder rezar con la confianza del hijo qne clama a sn Padre Dios. Arramba aqael espiritn mezqaino del Sinaí qne engendraba esdavos qae solo servían por temor al castigo. Ahora ha camblado por completo naestro modo de ser. El Espíritu atestlgua en nueitro interior esta segaridad.de ser hijos adoptívos de Dios y como hijos, somos herederos con Cristo, de la amittad y del amor ferviente y activo de naestro Padrr Dios. Conviene reforzar estàs convicciones porqae hay quienes se empefian en ir a Dios por el camino del temor servil y no andan mi* qne arrastrindose en el servicio de Dios. Dar alas a las almas es predicaries la bondad toma de Dios como Padre y nuettras relaciones de amittad con tan baen Dios y amoroso Padre. Los primeros cristianos sentían por los dones carismiticos qne recibían, que eran amadot de Dios. Nosotros lo debemos creer però también experimentar por medio de ana condacta filial a toda prueba. a Dios? El granfilosofofrancès de fama mundial signe paso a paso lot grandet razonamientos para llevar de la mano al lector hasU una diifana respnesta qae sacla sas ansias de saber para obrar en contecuencla. Un llbro qae honra a la Editorial. P£RflL DE LA SETMANA DIA 38, Diumenge VIU després de Pentecostes, Sts. Nazarl i Cels, mrs., St Víctor I, p. i mr., St. Innocenci I, p. i mr. DIA 39, Dll, Sta. Marta, vg., St. Fèlix II, p., Sts. Simplicià i Fanstf, mrs. DIA 30, Dm., Sts. Abdó i Seaév, mrs., St. Urbà, p. DIA 31, Dmc , St. Ignasi de Layola, (fundador de la Companyia de Jesús). DIA 1 D'AGOST, Dj., Els Sts. Germans Macabans, Sta. Esperança, mr. DIA 2, Dv., (primer divendres de mes); St. Alfons Maria de Dgori, St. Esteba I, p. i mr. La Mare de Déu dels Àngels. DIA 3, (primer dissabte dé mes), Sta. Lídia. ( ^ •amMMW»"^'' Diumenge vuitè després de Pentecostes <Hem rebut. Senyor, la oostra misericòrdia en el clos del vostre temple» (intr.). Bella exclamació del salmista que ens fa recordar la història de la nostra vida sobrenatural: en la casa de Dén és on hem rebut el baptisme i els altres sagraments. Un fet més que ens parla de la nostra dignitat de fills de Dén: «No hem rebut pas un esperit d'esclavitud per a recaure en el temor, sinó que hem rebut un esperit de filiació que ens fa exclamar: Abbà, això és; Pare* (epíst.). Sant Alfons Maria de Ligori Això ens dóna tan gran confiança. òQuè (ülVENDRKS niA 2 ) ens pot negar nn pare, el Pare, qne és la mateixa Bondat? Bé podem cantar: *Détt meu, en Els doctors de l'universitat de Nàpols res- vos he posat la meva esperança; que no sitaven esturats davant la magistral lliçó que gui confós». acabaven d'escoltar i més els estranyava enDe la nostra part, però, cal qne posem tot cara, que el jove examinat només tingués 16 l'esforç. L'evangeli, amb la paràbola del majoranys. Així fon com Alfons Maria aconseguí el dom infidel, ens recorda un dels nostres denres: títol d'advocat qne durant vuit anys conservà el de la caritat envers els germans. <Gaanyeu· flamant i nou com el primer dia, augmentant, vos amics amb tes riqueses —ens din )esnperò, el marc de glòria amb que l'adquirí. De crist— per tal que quan moria sigueu rebuts tal forma que durant tot aquest temps no en et cel». Si Dén t%a afavorit amb la riquesa, perdé ni un sol plet; lluitant sempre amb les pensa en els tens germans necessitats. Com armes de la noblesa i de la veritat. Fou en el justiflcaràs, si no, al darrer dia aquest amundia de la Providència quan després d'una tegament egoista de béns? brillant defensa del seu client, al qne tothom J. M. ja creia salvat, s'hagué d'agenollar davant la lacònica, però contundent evidència d'un document qne li presentà el contrincant. Aquell «En el verano se dan ocasiones de cop humiliant va caure en el seu esperit com pecado por cansa de la frivolidad de un raig de sol que madura l'ànima pel dia del mnchas personas que parecen inconsSenyor. La seva vida començà a marchar per dentesi lAy de los frfvolos en el vestir, altres camins: aquell que era flll del famós en el hablar y el frecuentar ocasiones capità de les galeres reals, i advocat conside pecadot derat, marxés a cavall d'na ase vers la corona de l'eternitat, vers els cors esgarriat s. ESQUEIXOS DE VIDA COM $1 FOS DE CASÀ Tota havien notat un canvi. El Sr. Albert, amo d'una important factoria, havia assimilat més o menys la Idea social. Tenia un negoci que rutllava i voUa implantar aliè les normes socials de millora de |omals 1 fins planejava una ulterior reformat assajar que d s obrers prenguessin part en el negoci. Aquestes idees li bullien en el cervell des que havia anat a un curset de dirigents i l'havien convençut. Bis treballadors n'estaven cofois |a que abans de la •conversió» tenia un genit de diable 1 per res cridava que feia feredat. Ara es tomava més reposat en les seves apreciacions i corregia amb calma i serenitat. Vela que els treballadors també eren homes 1 calla respectar-los En Miquel era el degà dels treballadors. Havia arribat l'hora de la iubllacló. BU no n'era gaire partidari de plegar. Li plavia el treball i en la seva ascètica hi veia un mitjà de millorament personal. A més ara havien canviat les coses i justament tenia de plegar quan somreia un horitzó de benestar dins l'ambient del treball. -Miquell Em sap greu que plegueu 1 us jubileu... -Per un servidor no ho faria pas. Però els de casa... Els fills m'ho diuen i em sembla que els haig de deixar manar en això... -Em sap greu però els anys... -Que vol dir que no serveixo?... - N o tant com això però els anys també manen... En Miquel havia rebut una focta sotragada. Aquelles paraules l'havien ferit Al Sr. Albert II havia mancat «tàctica». Tenia d'haver-ho dit d'altra manera. En Miquel es jubilà i cada mati anava tot passejant cap a la vora de la fàbrica i escoltava el soroll de la maquinària... Fumava el seu cigarret i ningú hauria dit perquè aquell home prenia el sol, a l'hivern allà 1 perquè al captard de les jornades caluroses també es trobava allà. Això, bon punt tocava l'hora de sortir del treball s'escabullia misteriosament 1 mai l'amo l'havia vist per allà. Passaren dos anys 1 una vesprada de juny, com cedint a una exigència del cor, el Miquel amagat havia vist com desfilava la corrua de treballadors. No havia marxat aquell dia com al tres. Passaren hores i quan fosquejava i la fàbrica quedava sola, en Miquel alvirà com un estrany donava voltes a la paret de la fàbrica després d'una estona, per un finestral deixat mig obert penetrava dins el que era el des- patx de l'amo. No s'hi pensa gens ni mica. S'abalançà damunt el que intentava lobar. El lladre més valent, vejent-se sorprès, retrocedí i colpejant a en Miquel el deixà a la voravia estabornit... -Miquell Vinc per a agTai^vos el què vàreu fer, 11 diu el Sr. Albert en anar a vuitar el malalt a l'Hospital... Sou un valent i un bon home... -No val la pena. Sóc un jubilat... -Noi Per vós no han passat els anys. Sou un jove... -Li diré, Sr. Albert. Sempre he mirat les coses de la seva fàbrica com si fossin de casa, sap? I ara més que mai... I l'Albert entenia encara més com havia de resoldre el problema social a la seva fàbrica. JORDI D'ESPUNY. —Podem parlar, senyor bisbe, del Preseminari de La Gleva? ""'^' ''• -^^ —Em sembla que ja en vàrem parlar un dia, no ho recordo bé; però lii podem ' ] tornar. «i iM r í —Com ha anat aquests dos cursos r \ 'kJ''/-' primers? .1 Wi ^^Jí"/ —N'estem molt contents, Aquell estol de petits s'hi troba bé. Corporalment gairebé tots h! milloren notablement. En l'esperit col suposar que, en consonància amb la seva edat, es formen com cal. Juguen, estudien, canten i fan vida d'infants gens violent. Es tracta de que creixin bé, trobin clima força fomiliar i tinguin el mínim de paranys de carrer i mols ambients. —Després van al Seminari? ~ H i van els que volen. Tenen temps per a pensar-s'hi i ningú no els empeny. Però hom no admet cap que no tingui símptomes de germen vocacional. Es una escola internat com les altres, però per a nens que ofereixen slroptonfes de vocació, de la vocació que es pot tenir aquestes edats. Si no fos aixf allò ens quedaria ple de moinoda de iMa mena. —Déu ser curiosa la vocació d'un nen de 9 onyi, veritat? —Son coses de Déu. Déu sembra com vol. entrar-hi finsla lljonysli llavors jo molts potcer han sofert les conseqüències del mal amDesprés vindrà la crido definitiva quan siguin més grans coneixin bé allò a qué son cri- bient esmentat. Per això serveix el presemincri, per o aquells que vulguin o puguin dats i les dificultats de dins i de fora. Davant anar-hi. aquesta crida definitiva ells decidiran lliurement sí acepten o no la invitació divina. —Ells son l'Escolania, veritat? L'Església ho ajustaià amb l'aceptúció del —Sí; canten en els actes de culte, hi docandidat, car sense oques a oceptació la vonen relleu i estimen molt la Mare de Déu. cació encara no seria completa. Per tan no —Aquest gèrmens vocacionals, que són tenim incovenient en dir que la vocació no condició per a entrar al preseminari, com se éi cosa de nens sinó de grans; però el que coneixen? també éi cert és que Déu sembra gèrmens —Senzillamenti si el nen es normal I diu de vocació en ta infància, —més dels què que vol ésser copellà. sembla— i que col defensar aquests nens de —Què fon o l'estiu? la malèfica influència de l'ambient, carrer, —Durant totes les vacances van o cosa mols companys, mals exemples, desordre, seva. falta d'idees i vísiiàiltat de la vida, corresponent a la seva edat. Al Seminari no poden REPÒRTER • \W' VIVÈNCIES P timaueta ¥^ 6en5e mot L'e*perava amb una it'liuió gran. «Quan vingui el bon temps et refaràs*, li deja tothom. Ei leo còs semblava talment on castell en ranes. Alt, però corbat. No pas vell —46 anys— i envellit com si un temporal hagués destruït prematurament la seva vida. Estava malalt. I la primavera, riallera, joiosa, no li tornava pas la saInt. Ell, plorava. Mes aviat li portava un missatge de comiat. Comiat a les flors i als ocells que contemplava amb ans olis entelats, inexpressius, quasi sense veure la bellesa d'una natura fèrtil, ufanosa que esbotzava de vida arreu, arreu. Estava malalt I la seva malaltia li causava profundíssima tristor. El vi havia corsecat la seva fibra. Els corrents vitalt del seu organisme esdevenien ressecs, esgotats, cremats. —«No em moro com l'espiga obèrrlma que de tan viva es colltorça: La mort em pren com la dalla del pagès que arrenca l'herba inútil del seu conreo.» L'havia avorrit tothom. Quasi tothom. Era realment víctima d'aquella beguda Inebriaat que omple uns minuts els sentits del cos i buida la vida de l'esperit, fins que aquesta buidor esterelitza la mateixa vida corporal. Com aqnella aigua, qne, quan és pura i acompassada, és font d'una colliu esplèndida i quan es desborda, ho destrniex tot. Solament deixa, llavors, el fang. I el fang empresonava el seu organisme. A l'HospiUl el mossèn predica. «Recorden qne CrUt digne: Aquell qui mengi del meo Cò( i begui de la meva Sang tindrà vida en elU... El nulalt no s'atreia a combregar. Li semblava nna profanació. Solament quan es captingué de la misericòrdia divina del Crist, Espòs de Sang, llavors s'oferl víctima d'amor i reparació. I volia morir-se. Li feia pena. I volia pagar al Purgatori la seva infecnnditat humana. La Sang de Crist és la beguda inefable d'una fecunditat eterna. J. PEDRAFINA P A R A L O S QUE SUFREN El dia 2 de junio d« 1962 se promulgo un decreto por si que sa concade: 1.—Indulgancia planaria a los fialat qua ofrazcan por la mafiana a Dios, uiando coalqular fórmula, los doloras aspiritualas y corporalas da todo al dia. 2.—Indulgència parcidl da 500 dlas cada vaz qua con corazón contrito ofrazcan piadosamanta astos doloras. Racibimos asta grada con agradacimianto / rogomos a nuastros lactoras %• dprovachan da al'a y hagan propaganda antra los anfarraos y parsonas qua tufran. ECO El PAPA NO MUERE Mneren Pedró, Lino, Cieto. Maere Plo XII. Maere JosnXXlIl. Però el Psps no maere. La Iglesia no tiene vincalsda so perennidad absoluta a ningona persona concreta. La Iglesia no scabó con Pedró. Ni ha terminado con Juan XXIII. La Iglesia seri esencialmente la misms a través de todas las épocss, permaneceri intacta a través de las edades porqae el alma de la Iglesia es nada menos que el Espírita Santo, Dios mismo, el cual nos prometió: «Mirad, que yo estaré con vosotros hasta la consnmación de los siglos». Alegrémonos por esa realidad magnífica del palpitar de Dios en la Iglesia. De Dios omnipotente, etemo, inmatable. Alegrémonos porqae nuestra cabeza invisible, Jesucristo, no morirà jamis. Y estemos gozosos tamblén porqae el Papa cabeza visible de la Iglesia, umpoco mnere. Mientras exists Is Iglesis militsnte tci abajo en la tierra no falati el bnen pastor que la rijs. El papado encaraaii en perlonas distlnus, providancisles, a la medids de cada època. Los papàs serin hijos de su tiempo, hombres con temperamento propio. hombres concretos, visibles. Cosa normal en una Sociedad como la Iglesa que, aonque divina, esti formada^de hombres. Mas el papado, hecho came en los distintos papàs, es único. La larga cadena de los sucesores de Pedró, hasta el ultimo qae gobieme la nave de la Iglesia, no forma sinó ana proyección a través de la historia de esa realidad wiv» y perenne de cob*za vi$ibl» de la IgUiia. Asi también la sèrie de los cristianos de todos los tiempos formamos la proyección del pueblo de Dios, capitaneado por Cristo y la jersrqaia, en marcha hacia el Reino trinnfante. La navecilla de la Iglesia ha cambiado de timonel però no ha cambiado de patrono. Demos gracias efusives al Seftor porque ha qnerido confiar las llaves de su Iglesia perenne al nuevo Papa, al jefe de los católicos de hoy, de 1%3. De nosotros. J. M. ICVAHTOS PAPÀS HA HABIOO? Aunqne en las informaciones de estos dias Joan XXIII hafignradocomo el Paps 363 desde San Pedró, no eziste una certeza històrica sobre el número exacto de Papàs. La última edidón del Anuario Pontiflclo, indnyendo a Joan XXIII da la lista de 259 Papàs por donde, *egúa el Anuario Pontiflcio, el naevo Paps debe ser el 360 de los sucesores de Ssn Pedro. La confusión existente sobre este asnnto se basa, entre otras coias, en que erróneamente se faeron transmitiendo listas de Papss en Iss qae se mencionsbs dot veces s una misma persona. Tal es «1 caso de nno de los primeros Pspas llamado Cleto o Anadeto. También en listas precedentes ie incluyeron nombres de persones que faeron antipapas. La lista actual publicada por el ultimo Anaario Pontiflcio es el frato de las investlgaciones qae realizó por encargo del Papa Pío XI el Prefecto d« los archlvos del Vaticano, Móns. Angelo Mercati, ya fallecido. Lo mis aproximado, por tanto, s U verdsd històrics, es sflrmsr que hs habido 359 Papàs, incluído Juan XXIII y qoe por consigniente, el nuevo Pontíflce hace el número 360 después de San Pedo. Eziste como es certeza històrica de que nuncs se interrampió la sucessión, aunque es muy diflcil establecerls exscumente s lo Isrgo de veinte siglos y habids cuents de Iss vidsitudes por Iss que hs P«Mdo Is Iglesis y el Pontiflcsdo (OFIM). Parròquia de Santa Maria de Camprodon Diumenge, dia 28 de Juliol de 1963.—A les 7, Missa d'accio de gràcies a Sant Blai. A les 9, Misa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a.C.s.) A dos quarts de 11, arEsgie'sia de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Pere Juncà Busquets (a.C.s.) A les 12, Missa en sufragi de Ricard Galí Lalande (a.C.s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Bartomeu Batlle (a.C s.) Tarda a les 4, Sant Rpsari i Visita al Santíssim. Dilluns, dia 29.—A les 7, Missa en sufragi de les Animes. A les 9, Missa en sufragi de Màxim Perramon (a.C.s) A les 10, Missa en sufragi de Dolors Sanglas de Prat. Dimarts, dia 30.—k les 7, Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a.C.s.) A les 9, Missa Aniversari de Esleve Vila Roca (a.C.s.) A les 10, Ofici de Cap d'Any de Josep Barceló Carola (a C s.) Dimecres, dia 31 .—k les 7, Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Ignasi Comas Almeda (a C.s) Dijous, dia primer d'Agost. — A les 7, Missa en sufragi de Soledat Perramon (a.C.s.) A les 9, M'ssa en sufragi de Teresa Pous Vda. Planella (a.C.s.) Divendres, dia 2.—Primer divendres de mes. A les 7, Missa en sufragi d'Angela Bosacoma (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi d'Anna Bernadas (a.C.s) A les 10, Ofici de Cap d'Any de Josep M.^ Corbella (a.C.s.) Dissabte, dia 3.—Primer dissabte de mes. A les 7, Missa en sufragi dels difunts famílies Planella Moret (a.C.s.) Diumenge, dia 4 d'Agost.—A les 7, Missa en sufragi de Joan Auli Isern (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi del Rvd. Mossèn Josep Birba Prevere (a.C.s.) A dos quarts de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa de Novena de Bernat Casals Claret (a.C.s.) Tarda a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Josep Juncà (a C.s.) Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim, Veu de lo Parròquia. Sant Baptisme. A les Fonts Baptismals de Santa Maria, ha estat regenerat i incorporat a Crist per mitjà de l'Església, Maria Francesca Segura Gonzalez, filla legítima de Manuel i Carme. Que sia una Santa Cristiana!. A remarcar. Primer divendres de mes: El dijous abans, de 8 a 10 del vespre, Confessions. Casal d'Estiu. Ajudant Déu s'obrirà el Casal d'Estiu el propvinent dilluns 5 d'Agost. Com sempre cal que l'inscripció sigui feta personalment pels pares dels interessats. P, Anglada Camprodoti