D urant la segona meitat del segle passat Salt es convertia en el centre in d u s tria l m és im p o r ta n t d u ra n t m o lts a n ys fin s i to t m és que G irona— de les comarques gironines. Algun historiador 11) ha parlat de Salt com d'una "e xcep ció industrial” dins el co nte xt de la industrialització a les nostres contrades. Gràcies a la situa­ ció g e o g rà fic a de S a lt p ro p de l'acequia M onar (una fo n t d’energia im portantíssim a, en aquell tem ps) es c re a re n les in d ú s trie s tè x tils que h a v ie n de p ro v o c a r les p ro fu n d e s transform acions econòm iques i so­ cials que configuraren el Salt del s. XX fins la dècada dels anys 60, quan l'allau im m igratoria ens canvia, altra volta, el poble, to t convertint-lo en el caòtic i despersonalitzat agrupam ent urbà que coneixem ara, i desequili­ brant to ta lm en t l’harmonia cam p/in diístria que caracteritzà Salt durant més d 'u n centenar d'anys (1850-1960.1. H istòricam ent, cl proletariat indus­ trial ha estat sempre l'avantguarda dels m ovim ents de lluita de la classe tre b a lla d o ra . S a lt no en fo u una excepció. Així, doncs, podem veure com les indústries tèxtils, a més de c o n s titu ir una im o o r ta n t fo n t de riq u e s a , cree n u ns n u c lis d 'o b re rs fabrils que, pas a pas, aconsegueixen dism inuir l'extrem a situació d ’explo­ tació a què estan sotmesos i que no deixen üe lluitar per assolir els drets i la d ig n ita t de ciutadans i de .treballa­ dors que els correspon. C om q u e l ’ e spai no d ón a per a més procuraré il·lustrar la constància de la lluita dels obrers Saltencs fent referència a alguns conflictes socials que per la seva m agnitud hagueren d'ésser tractats als plens de l'A jun tam ent. Curiosament, ja a la primera a c ta q u e es c o n s e rv a d 'u n pie ce 'A ju n ta m e n t de S a lt (la del 30 do Setembre del 1900), l'únic acord de !a sessió diu el següent: "Q uedar con disgusto enterada In Corporación dc que p o r ahora, según re fe re n c ia s d e ! p ú b lic o , n o haya térm inos hábiles para zanjar satisfac­ toriam ente para patronos y obreros la cuestión obrera fabril de esta com ar ca, ya que de continuar paralizados los trabajos no sólo quedarán perju dicados los intereses del obrero, si q u e ta m b ié n lo s de! c o m e rc io e in d u s tria en p a r tic u la r y lo s d e l M unicipio m u y en especia! ". Signen l'a c ta els re g id o rs i e l b a tlle J o s e p AM AT. F.l 1919 es produí una vaga que va durar un parell de setmanes. Romanones havia decretat la nova regula­ ció de les 8 hores diàries, però molts empresaris es negaven a posar-la en pràctica. Sebastià Clara un dels organitzadors de la vaga, explica que en S a lv a d o r S e g u ;, " E l N o i dei Sucre” , li donà 5.000 pessetes de la C N T q u e s e rv ire n oer m u n ta r una cuina col·lectiva al Veínat {escudella i carn d'olla per dinar, b ullit per soparl per to ts els vaguistes que ho havien de menester. À ixò permeté m antenir la vaga fin s uue els p a tro n s de la C o m a -C ro s d e c id ire n a c c e p ta r les reivindicacions obreres. Observeu eí grau d'alarm a que la situació provocà en la C o rp o ra c ió m u n ic ip a l i ei p ro ta g o n is m o del b a tlle d 'a q u e lls anys, D. Bartolomé Muñoz Trilla, que sembla que mantenia unes relacions entre infantils i neuròtiques am b els seus regidors: " Enseguida el Sr. Alcalde-Presi dente ha dado cuenta a l A yu ntam ien ­ to de! pésim o estado en que se halla la situación o conflicto dc la clase! o b re ra te x til c o rre s p o n d ie n te a las dos fábricas que D. Juan Coma Oros posee en este pueblo, explicando de paso de un m odo bien detallado todo el proceso que se ha seguido en tan im p o rta n te a s u n to en p ro v e c h o , siempre, para los intereses particu lares de los obreros y los generales ríe esta población, y com o han sido inútiles todos cuantos esfuerzos esta Presidencia ha practicado para solu­ cionar el co nflicto social dc que se tra ta , c o n g ra n s e n tim ie n to , hace presente debe anunciar a la Corpora­ ción M un icip al aquí reunida, se van a cerrar en definitiva ambas fábricas, presum iendo no se abrirán jamás. En su v irtu d somete esta Alcaldia su proceder a! examen, deliberación y c e n su ra de e ste A y u n ta m ie n to , ya que p o d rá n o h a b e r a c tu a d o co n to d a la s u e rte y a c ie rto que ta n to anhelaba para el bien de sus A d m i­ nistrados, pero, conste haber obrado con ei m ayor co/o y buena fe. El Ayuntam iento, después de /a oportuna deliberación, acuerda p o r unanim idad aprobar la conducta ob se rva d a p o r e l Sr. A ic a ld e , p a ra la s o lu c ió n d e l c o n flic to o b re ro te x til de que se trata, otorgándole unáni­ m em ente s i más expresivo voto de gracias p o r su buen celo y discreción Biblioteca de Salt