A cop d`ull_18-11-13_FINAL

JORDI BERNADÓ
Berlin (DE 63.4), 2013 / Stockholm (S1.2), 2010
Les imatges de Jordi Bernadó no responen a un moment decisiu,
sinó a un espai decisiu. Les seves imatges, paisatges de diferents
entorns que descontextualitzen referències culturals, són trampes de
la representació. El seu realisme escenogràfic provoca una aparença
de construcció ficcional, però les seves fotografies són estrictament
versemblants: la realitat és la que acaba revelant-s’hi com un decorat
fals, un excés escenogràfic en el qual es desenvolupa la vida quotidiana en el món global. El centre del seu treball és la responsabilitat
de l’espectador davant la percepció del que és real: com el paisatge,
com a forma de la mirada sobre el món, és en si mateix de naturalesa
representacional.
Berlin (de 63.4), 2013
Cortesia de la Col·lecció MANGO, Barcelona
Berlin (de 63.4), 2013
Courtesy of MANGO Collection, Barcelona
Berlin (de 63.4), 2013
Cortesía de la Colección MANGO, Barcelona
Stockholm (de S1.2), 2010
Cortesia de la Col·lecció MANGO, Barcelona
Stockholm (de S1.2), 2010
Courtesy of MANGO Collection, Barcelona
Stockholm (de S1.2), 2010
Cortesía de la Colección MANGO, Barcelona
The photographs of Jordi Bernadó don’t answer to a decisive moment but to a decisive
location. His images, landscapes of different environments that decontextualize cultural
points of reference, are tricks of representation. The realism of his scenarios generates the
appearance of a fictional construction, but his photographs are strictly plausible: in them
it is reality that finally reveals itself to be a concocted fake decor, an exaggerated stage
set in which everyday existence unfolds in the global world. The centre of his work is the
responsibility of the spectator concerning the perception of what is real: like landscape,
which is in itself, as a way of looking at the world, fundamentally representational.
Las imágenes de Jordi Bernadó no responden a un momento decisivo, sino a un espacio
decisivo. Sus imágenes, paisajes de diferentes entornos que descontextualizan referencias culturales, son trampas de la representación. Su realismo escenográfico provoca una
apariencia de construcción ficcional, pero sus fotografías son estrictamente verosímiles:
en ellas es la realidad la que termina revelándose como un decorado falso, un exceso
escenográfico en el que se desarrolla la vida cotidiana en el mundo global. El centro de su
trabajo es la responsabilidad del espectador ante la percepción de lo real: cómo el paisaje,
como forma de la mirada sobre el mundo, es en sí mismo de naturaleza representacional.
172
173
CONSUELO BAUTISTA
ANTONI BERNAD
JORDI BERNADÓ
PEP BONET
Consuelo Bautista (Bogotà, 1957) és llicenciada en publicitat per
la Universitat de Bogotà Jorge Tadeo Lozano a Colòmbia. El 1987
va començar a fer reportatges per a la revista de Barcelona El Món
i, a finals dels vuitanta, es va convertir en col·laboradora habitual
de La Vanguardia. Durant els darrers vint-i-sis anys ha dut a terme
projectes de fotografia documental a Cuba, Colòmbia, Israel, Montenegro, Galícia, Barcelona, el Marroc, el Senegal i Mèxic. Actualment,
col·labora com a fotògrafa independent amb el diari El País. La seva
tasca com a fotògrafa, que li ha proporcionat el reconeixement del
Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques l’any 2007 pel projecte
A los invisibles, l’ha duta, també, a impartir classes magistrals i tallers
a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Fotografia
de Terrassa, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universidad
d’Antioquia (Medellín, Colòmbia). També és membre fundadora
de l’associació Centre de Fotografia Documental de Barcelona
LaFotoBcn.
Antoni Bernad (Barcelona, 1944), després d’estudiar Belles Arts, va
treballar durant sis anys com a grafista per a agències de publicitat.
L’any 1966 va decidir dedicar-se professionalment a la fotografia
i es va instal·lar a París. En el decurs de més de quaranta anys ha
col·laborat amb les millors publicacions internacionals, i ha esdevingut un dels fotògrafs de moda amb més presència en els mitjans
especialitzats: Elle, Vogue, Vanity Fair, Marie Claire, AD, Telva, El País
Semanal, Yo Dona i Woman.
Quan Jordi Bernadó (Lleida, 1966) va començar a interessar-se per
la fotografia el 1993, va obtenir una beca Fotopress de la Fundació
”la Caixa” que li va permetre iniciar la seva trajectòria. En els seus
treballs, la disciplina fotogràfica s’entén com una manera de produir
coneixement sobre l’arquitectura i el fenomen urbà. La contradicció,
l’absurd, el risc i, sovint, la ironia són les estratègies que utilitza per
qüestionar el que retrata.
Pep Bonet (Mallorca, 1974) és un fotògraf que documenta en
projectes de llarg i mitjà termini les desigualtats del món actual.
Va estudiar a la Joop Swart Masterclass d’Amsterdam i ben aviat
va començar a obtenir reconeixements per la seva feina: el primer
World Press Photo que va guanyar data del 2002. L’any següent
va guanyar el Kodak Young Photographer of the Year, i el 2005
va obtenir la W. Eugene Smith Grant in Humanistic Photography.
L’any 2007, un reportatge sobre la lliga de futbol d’amputats a Sierra
Leone li va reportar un segon premi World Press Photo, i encara
n’arribaria un altre l’any 2013 per un treball sobre Johannesburg.
Consuelo Bautista (Bogotá, 1957) graduated in Advertising at the University
of Bogotá Jorge Tadeo Lozano (Colombia). In 1987 she began to contribute
reports to the Barcelona magazine El Món and at the end of the eighties she
became a regular collaborator of La Vanguardia. During the last 26 years she
has carried out projects of documental photography in Cuba, Colombia, Israel,
Montenegro, Galicia, Barcelona, Morocco, Senegal and Mexico. At the present
time she collaborates as an independent photographer with El País. Recognition of her work as a photographer has been achieved and her project A los
invisibles earned her the Artes Plásticas Ciudad de Barcelona Award en 2007.
She has given masterclasses and workshops at the following schools: Universitat Autònoma de Barcelona, Escola de Fotografia de Terrasa, Universitat
Politècnica de Catalunya or the Universidad de Antioquia-Medellín, Colombia.
She is also a founding member of the association Centre de Fotografia Documental de Barcelona LaFotoBcn.
Consuelo Bautista (Bogotá, 1957) es licenciada en publicidad por la Universidad
de Bogotá Jorge Tadeo Lozano en Colombia. En 1987, comenzó a realizar reportajes para la revista de Barcelona El Món y, a finales de los ochenta, se convirtió
en colaboradora habitual de La Vanguardia. Durante los últimos 26 años ha
realizado proyectos de fotografía documental en Cuba, Colombia, Israel, Montenegro, Galicia, Barcelona, Marruecos, Senegal y México. Actualmente, colabora
como fotógrafa independiente con el diario El País. A su labor como fotógrafa,
que le ha valido el reconocimiento del Premio de Artes Plásticas Ciudad de
Barcelona en el 2007 por el proyecto A los invisibles, le ha llevado también a
impartir clases magistrales y talleres en la Universitat Autònoma de Barcelona, la
Universidad de Fotografía de Terrassa, la Universitat Politècnica de Catalunya y la
Universidad de Antioquia-Medellín, en Colombia. También es miembro fundador
de la asociación Centre de Fotografia Documental de Barcelona LaFotoBcn.
Si en les seves fotografies de moda el seu traç estilístic és el
domini de diferents disciplines —com la dansa, el cinema o el teatre—
per a la posada en escena de l’espai i el control de la postura en
les seves imatges, el seu treball com a retratista es basa en una
comprensió psicològica de l’objecte de la seva fotografia. Entre els
seus retrats es compten personatges com ara Dalí, Paloma Picasso,
David Hockney, Tàpies, Català Roca, Manolo Blahnik, Joan Miró,
Mercè Rodoreda, Chillida, Mario Mertz, Kenzo, Richard Gere, Tom
Ford, Gae Aulenti, Kapuscinski, Hartung, Helmut Berger, Penélope
Cruz, Valentino, Oriol Bohigas, Frederic Mompou, Josep Pla, Elsa
Peretti, Victòria dels Àngels i Laura Ponte. La seva obra està present
en les col·leccions del MNAC i del MACBA.
Antoni Bernad (Barcelona, 1944) finished his training in Fine Arts and spent
six years working for advertising agencies as a graphic artist. In 1966 he
decided to become entirely dedicated to photography and settled in Paris. For
more than 40 years he has collaborated with the best international publications, becoming one of the fashion photographers with the highest profile in
that specialised field: Elle, Vogue, Vanity Fair, Marie Claire, AD, Telva, El Pais
Semanal, Yo Dona or Woman.
The main characteristic of his style in his fashion photographs is his mastery for
creating the scenic space and controlling the pose in different disciplines such
as dance, cinema or theatre, while his portraiture relies on his psychological
understanding of the subject. Among the people he has photographed are
Salvador Dalí, Paloma Picasso, David Hockney, Antoni Tàpies, Català Roca,
Manolo Blahnik, Joan Miró, Mercè Rodoreda, Chillida, Mario Mertz, Kenzo,
Richard Gere, Tom Ford, Gae Aulenti, Kapuscinski, Hartung, Helmut Berger,
Penélope Cruz, Valentino, Oriol Bohigas, Frederic Mompou, Josep Pla, Elsa
Peretti, Victòria dels Àngels or Laura Ponte. His work is represented in the
MNAC and the MACBA museum collections in Barcelona.
Antoni Bernad (Barcelona, 1944), tras estudiar Bellas Artes, trabajó durante seis
años como grafista para agencias de publicidad. En 1966, decidió dedicarse
profesionalmente a la fotografía y se instaló en París. Durante más de cuarenta
años ha colaborado con las mejores publicaciones internacionales, y se ha
convertido en uno de los fotógrafos de moda con más presencia en los medios
especializados: Elle, Vogue, Vanity Fair, Marie Claire, AD, Telva, El País Semanal,
Yo Dona y Woman.
Si en sus fotografías de moda su trazo estilístico es un dominio de diferentes
disciplinas –como la danza, el cine o el teatro– para la puesta en escena del
espacio y el control de la pose en sus imágenes, su trabajo como retratista se
basa en una comprensión psicológica del objeto de su fotografía. Entre sus
retratos se cuentan personajes como Dalí, Paloma Picasso, David Hockney,
Antoni Tàpies, Català Roca, Manolo Blahnik, Joan Miró, Mercè Rodoreda,
Eduardo Chillida, Mario Mertz, Kenzo, Richard Gere, Tom Ford, Gae Aulenti,
Kapuscinski, Hartung, Helmut Berger, Penélope Cruz, Valentino, Oriol Bohigas,
Frederic Mompou, Josep Pla, Elsa Peretti, Victòria dels Àngels y Laura Ponte. Su
obra está presente en las colecciones del MNAC y del MACBA.
244
La seva obra està present en col·leccions públiques i privades,
com la Fundació ”la Caixa”, la Fundación Telefónica, la Bibliothèque
Nationale de France, el MUSAC, la Fundació Vila Casas, l’Artium i la
col·lecció Deutsche Bank. Una de les facetes importants de la seva
feina són les edicions: ha publicat més de vint llibres, entre els quals
Good News* Always Read the Fine Print (Premi Laus, 1999), Very
Very Bad News (millor llibre de fotografia a PhotoEspaña 02 i millor
llibre d’art del Ministeri espanyol de Cultura el 2003) i True Loving
and other tales (seleccionat com un dels millors llibres de fotografia
a PHotoEspaña 07). El seu primer film de creació Hello Ms. Hock
(2012), ha estat seleccionat com un dels quatre millors vídeos de
creació a l’AFFS (Arquitectura Film Festival Santiago, Xile, 2013).
When Jordi Bernadó (Lleida, 1966) began to take an interest in photography in 1993 he got a Fotopress scholarship from the Fundació ”la Caixa”
that enabled him to get started. In his work, he understands the discipline of
photography as a way of producing knowledge about architecture and urban
phenomena. What is contradictory, absurd, risky and often ironic are some of
the strategies he uses to question the images he captures with his camera.
His work is present in public and private collections such as Fundació ”la
Caixa”, Fundación Telefónica, Bibliothèque Nationale de France, MUSAC
(Leon, Spain), Fundació Vila Casas, Artium or the Deutsche Bank Collection.
One of the most important side-lines of his work are the more than twenty
books he has published, such as Good News* Always Read the Fine Print
(Laus Award, 1999), Very Very Bad News (Best Photography Book Award
Photoespaña 02 and Best Art Book by the Spanish Ministry of Culture 07).
His first creative film, Hello Ms. Hock (2012) has been selected as one of
the four best creative videos by AFFS (Architecture Film Festival, Santiago
de Chile, 2013).
Cuando Jordi Bernadó (Lleida, 1966) comenzó a interesarse por la fotografía
en 1993, obtuvo una beca Fotopress de la Fundació ”la Caixa” que le permitió
iniciar su trayectoria. En su trabajo, la disciplina fotográfica se entiende como una
forma de producir conocimiento sobre la arquitectura y el fenómeno urbano. La
contradicción, el absurdo, el riesgo y a menudo la ironía son las estrategias que
utiliza para cuestionar lo que retrata.
Su obra está presente en colecciones públicas y privadas, como la Fundació
”la Caixa”, Fundación Telefónica, Bibliothèque Nationale de Francia, MUSAC,
Fundación Vila Casas, Artium o la Deutsche Bank colección. Una de las facetas
importantes de su trabajo son las ediciones: ha publicado más de 20 libros como
Good News* Always Read the Fine Print (Premio Laus, 1999), Very Very Bad
News (mejor libro de fotografía en PHotoEspaña 02 y mejor libro de arte del
Ministerio español de Cultura en el 2003) o True Loving and other tales (seleccionado como uno de los mejores libros de fotografía en PHotoEspaña 07). Su
primer film de creación Hello Ms. Hock (2012) ha sido seleccionado como uno
de los cuatro mejores vídeos de creación en el AFFS (Arquitectura Film Festival
Santiago, Chile, 2013).
La seva sèrie més coneguda, encara no tancada, sobre el VIH
al món, ha estat mostrada en exposicions i publicacions de tot el
glòbus. Recentment, va passar tres anys a la carretera seguint les
gires de la banda de rock Motörhead (2008-2010). Entre les seves
publicacions destaquen Generación perdida (2010), el seu volum de
la col·lecció PHotoBolsillo i POSITHIV+ (2005).
Pep Bonet (Mallorca, 1974) is a photographer whose projects address inequalities in the present world on a long-term or medium-term time frame. He studied
at the Joop Swart Masterclass in Amsterdam and very soon began to earn
recognition for his work, earning his first World Press Photo in 2002. The
following year he was awarded the Kodak Young Photographer of the Year
and in 2005 he won the W. Eugene Smith Grant in Humanistic Photography.
En 2007, a report on the Soccer League for Amputees in Sierra Leona earned
him a second World Press Photo Prize and he received it once again in 2013
for his work on Johannesburg.
His best known and still ongoing series on HIV in the world has been shown
in exhibitions and publications all over the world. He recently spent three years
on the road following the tours of the rock n’roll band Motörhead (2008-2010).
Generación perdida (2010), his book for the collection PHotoBolsillo, and
POSITHIV+ (2005) are among his most noteworthy publications.
Pep Bonet (Mallorca, 1974) es un fotógrafo que documenta en proyectos de
largo y medio plazo las desigualdades del mundo actual. Estudió en la Joop
Swart Masterclass de Ámsterdam y muy pronto comenzó a obtener reconocimientos por su trabajo: su primer World Press Photo data del 2002. Al año
siguiente ganó el Kodak Young Photographer of the Year y en 2005 obtuvo la W.
Eugene Smith Grant in Humanistic Photography. En el 2007, un reportaje sobre
la liga de fútbol de amputados en Sierra Leona le valió un segundo premio World
Press Photo, seguido por otro en 2013 por un trabajo sobre Johannesburgo.
Su serie más conocida, aún no cerrada, sobre el VIH en el mundo, ha sido
mostrada en exposiciones y publicaciones en todo el globo. Recientemente pasó
tres años en la carretera siguiendo las giras de la banda de rock Motörhead
(2008-2010). Entre sus publicaciones destacan Generación perdida (2010), su
volumen en la colección PHotoBolsillo y POSITHIV+ (2005).
245