BERNINI, DIEGO CETÓ BARAIAZARRA, AINARA ESTEVA MIRÓ, CLARA MOSQUERA SEOANE, LUCÍA VERGE BATISTA, CRISTINA TUTOR: DR. SÁNCHEZ GARCÍA ÍNDEX y INTRODUCCIÓ Cristina y OBJECTIUS y MATERIAL I MÈTODES Diego y RESULTATS Ainara y DISCUSSIÓ Lucía i Clara y CONCLUSIÓ Clara y BIBLIOGRAFIA INTRODUCCIÓ TABAQUISME: Gran problema sanitari mundial Població general: { MundialÆ 1000 milions (~17%) OMS 2008 { EspanyaÆ 23,9% (~11 milions) OCDE 2011 { CatalunyaÆ 28,5% (~2 milions) ESCAc 2012 Població sanitària (2002): { Metges CatalunyaÆ 24,5% { Infermers CatalunyaÆ 35,1% Font: Departament de Sanitat i Seguretat Social de Catalunya, 2012 INTRODUCCIÓ Font: Departament de Sanitat i Seguretat Social de Catalunya, 2012 INTRODUCCIÓ Catalunya: Evolució del percentatge de metges d’hospitals que són fumadors Font: Departament de Sanitat i Seguretat Social de Catalunya. INTRODUCCIÓ PROFESSIONALS SANITARIS y Tenen una prevalença de tabaquisme superior que en la població general { Població general Catalunya: 28,5%. ESCAc 2012. { Personal sanitari: 32.7%. ESCAc 2012. y Els treballadors sanitaris són un exemple o model a seguir per a la resta de població. y Els metges fumadors no assoleixen un rol actiu a l’hora d’aconsellar deixar de fumar. y Llei 42/2010 Æ Prohibició del tabac als centres sanitaris de manera taxativa. OBJECTIUS OBJECTIU PRINCIPAL: y Analitzar l’evolució de la prevalença de l’hàbit tabàquic en la població de treballadors sanitaris, sobretot a Catalunya. OBJECTIUS SECUNDARIS: { Comparar amb la resta d’Espanya i altres països { Valorar l’evolució d’aquest hàbit { Causes que motivin l’augment o la disminució del tabaquisme { Valorar possibles solucions en funció de les troballes { Veure les diferències entre professions sanitàries MATERIAL i MÈTODES FONTS UTILITZADES: { MeSH Termes MeSH utilitzats: “fumar”, “tabaco”, “médico”, “doctor”, “prevalencia”, “hospital” i “personal sanitario” { Pubmed Filtres: 1) Articles publicats entre 1995-2013, 2) Articles publicats en castellà, anglès, català i gallec i 3) Disponibilitat de Full text i Abstract { The Cochrane database of systematic reviews { Biblioteca UAB (TROBADOR) { OMS (MPOWER) { Gencat.cat { Google Acadèmic { El Atlas del Tabaco RESULTATS: TABAQUISME EN SANITARIS ESTUDIS ANALITZATS RESULTATS ESTUDIS ANALITZATS Entrevista personal RESULTATS PREVALENÇA A ALTRES PAÏSOS PREVALENÇA A ALTRES PAÏSOS RESULTATS PREVALENÇA EUROPA RESULTATS PROFESSIONALS SANITARIS FUMADORS. ZONES D’ESPANYA Fernández ML, et al. Evolución de la prevalencia de tabaquismo entre las médicas y enfermeras de la Comunidad de Madrid. Gac Sanit. 2003;17:5-10. Pérez-Ríos M, et al. O consumo de tabaco nos profesionais sanitarios de Galicia. Ano 2006. Cad Aten Primaria. 2009;16: 93-7. Rojas J, et al. Tabaquismo en los profesionales del distrito sanitario de Sevilla. Neumosur 2007;19:179-85. RESULTATS PREVALENÇA A CATALUNYA Reyes JM, et al. Evolución del consumo de tabaco en trabajadores de un hospital de Cataluña. Rev Esp Salud Pública. 2013;87:407-17. RESULTATS PREVALENÇA A CATALUNYA Sánchez García JM, et al. Resultats de l’ enquesta de tabaquisme en el personal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Anys 2002-2013 DISCUSSIÓ Queda ben palès que en el sector sanitari hi ha una elevada prevalença de fumadors DISCUSSIÓ En el sector sanitari hi ha una elevada prevalença de fumadors Per què? • Acceptació cultural de l’hàbit tabàquic en ambients sanitaris • Estrés • Llargues jornades laborals • Influència dels companys de feina • Subestimació de les conseqüències del consum tabàquic i l’exposició passiva • Efecte addictiu de la nicotina Els metges, sovint són considerats com a models a seguir i s’espera que tinguin una influència positiva en els comportaments de risc de la població DISCUSSIÓ y En els treballadors sanitaris existeix una associació inversa entre el nivell de formació en la matèria i la prevalença de tabaquisme % fumadors: Administratius > Infermers > Metges y En els últims anys la prevalença de tabaquisme en el personal sanitari ha disminuït y La legislació antitabac afavoreix la reducció de l’hàbit tabàquic en els treballadors sanitaris. Exemple: Regne Unit, on existeix un legislació antitabac molt estricta DISCUSSIÓ DISCUSSIÓ y Hi ha discrepàncies sobre les restriccions en espais públics entre els grups de fumadors i no fumadors y Entre el 55 i el 70% de treballadors sanitaris fumadors han fet, almenys, un intent de deixar de fumar y Els tòpics sobre el tabaquisme són més valorats pel grup de no fumadors o ex fumadors que pels fumadors y Les industries tabaqueres tenen un gran poder sobre la població, en especial amb la publicitat DISCUSSIÓ MOTIUS PER DEIXAR DE FUMAR • Millorar l’estat de salut • Embaràs • Evitar problemes de salut en el futur • Presència de símptomes de malestar • Per coherència professional • Per evitar molèsties a fumadors passius • Per estalviar diners DISCUSSIÓ QUÈ S’HI POT FER? DISCUSSIÓ MESURES ANTI-TABÀQUIQUES y Per a la detecció del consum: Incloure’l en l’anamnesi. Afegir la informació a les dades bàsiques. Tenir un sistema per actualitzar la informació constantment. Incloure la valoració de la motivació (Test de Richmond) i la dependència (T. Fagenström). Anotar el procés de canvi en el diagnòstic. Adaptar les intervencions a les persones y Per al tractament no farmacològic: Fer un consell sanitari senzill, breu i personalitzat y Per al tractament farmacològic: Fàrmacs elecció: substituts nicotina i bupropió. (Ús en grau de dependència mitjà-alt) Grau de recomanació A DISCUSSIÓ MESURES ANTI-TABÀQUIQUES MPOWER • Pla basat en les mesures CMCT de la OMS • Eficàcia demostrada en disminució prevalença tabac • Requereix compromís polític i social • Resum mesures: M (MONITOR): Vigilar consum de tabac P (PROTECT): Protegir població del fum O (OFFER): Oferir ajuda per l’abandó del tabac W (WARNING): Advertir dels perills del tabac E (EXECUTE): Fer complir les prohibicions R (RISE): Augmentar els impostos CONCLUSIONS y Existeix una elevada taxa de tabaquisme en els sanitaris. Hi ha diferències en les taxes entre les professions sanitàries y A molts països desenvolupats s’ha produït una disminució del tabaquisme en els sanitaris y Els metges fumadors influeixen negativament sobre la població general y Calen mesures anti-tabàquiques adreçades específicament al personal sanitari BIBLIOGRAFIA 1. INE. Estadística de defunciones según causa de muerte. Madrid: INE, 2001. 2. Fernández ML, Sánchez M. Evolución de la prevalencia de tabaquismo entre las médicas y enfermeras de la Comunidad de Madrid. Gac Sanit. 2003;17:5-10. 3. Ficarra MG, Gualano MR, Capizzi S, Siliquini R, Liguori G, Manzoli L, et al. Tobacco use prevalence, knowledge and attitudes among Italian hospital healthcare professionals. European Journal of Public Health. 2010; 21:29-34. 4. Fichtenberg CM, Glantz SA. Effect of smoke-free work places on smoking behaviour: systematic riview. BMJ. 2002;325:188-93. 5. Gorini G, Constantini AS, Paci E. Smoking prevalence in Italy after the smoking ban: towards a comprehensive evaluation of tobacco control programs in Europe. Prev Med. 2007;45:123-4. 6. Reyes JM, Burón A, Sala M, Serra C, Diaconu A, Macià F. Evolución del consumo de tabaco en trabajadores de un hospital de Cataluña. Rev Esp Salud Pública. 2013; 87:407-17. BIBLIOGRAFIA 7. Salvador Llivina T. Tabaquismo y responsabilidad profesional en el ámbito de la salud pública. Rev San Hig Publica. 1990;64:585-8. 8. Ariza C, Villalbí JR. El tabaquismo en España: situación actual y perspectivas para el movimiento de prevención. A: Comité Nacional de Prevención del Tabaquismo. Barcelona, 2000. 9. Enquestes sobre tabaquisme a Catalunya 1982,1986,1990. Òrgan tècnic de drogodependències. Barcelona: Departament de Sanitat i Seguritat Social, 1992. 10. Berraondo I, Antero E, Millet M, Sáez M, Sampedro E. Consumo de tabaco entre los médicos de atención primaria de la comunidad autónoma del País Vasco. Aten Primaria 1994;6: 838-40. 11. Gil E, Robledo de Dios T, Rubio JM, Bris MR, Espiga I, Sáiz I. Prevalencia del consumo de tabaco en los profesionales sanitarios del Insalud 1998, España. Prev Tab 2000; 2:22-31. 12. Rojas J, Baena B, Soto JG, Sillero R, Palma D. Tabaquismo en los profesionales del distrito sanitario de Sevilla. Neumosur 2007;19:179-85. BIBLIOGRAFIA 13. Pérez-Ríos M, Santiago-Pérez MI, Alonso B. O consumo de tabaco nos profesionais sanitarios de Galícia. Ano 2006. Cad Aten Primaria. 2009;16:93-7. 14. Josseran L, King G, Guilbert P, Davis J, Brücker G. Smoking by French general practicioners: behaviour, attitudes and practice. European Journal of Public Health 2005; 15:33-8. 15. Barengo NC, Sandström PH, Jormanainen VJ, Myllykangas MT. Changes in smoking prevalence among Finnish physicians 1990-2001. European Journal of Public Health. 2004:14:201-3. 16. Romero PJ, Solano S, Jiménez CA, Barrueco M, Hernández I, Lorza JJ, et al. El tabaquismo entre los miembros de la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica. Hacia un futuro mejor. Prevención del Tabaquismo. 2000;2:3. 17. Ballvé JL, Bladé J, Borràs M, Granollers S, Morera C, et al. Detecció i tractament del consum de tabac. Guies de pràctica clínica (ICS). 2009;9:11-6. AGRAÏMENTS • Dr. JM Sánchez • Bibliotecària de la UD Vall d’Hebron, Marta AGRAÏMENTS GRÀCIES PER LA VOSTRA ATENCIÓ!!! I GRÀCIES PER NO FUMAR!!!