Polítiques Sociosanitàries

POLÍTIQUES SOCIOSANITÀRIES
Sistema de salut.
Els factors que contribueixen a la reducció de la mortalitat són:
• Medi ambient: 19 %.
• Sistema sanitari: 11%.
• Biologia humana: 27 %.
• Mode de vida: 43 %
Amb això es veu que seria més rentable invertir en el tipus de vida que en el sistema sanitari, però la realitat
es que és més fàcil invertir en el sistema sanitari que canviar els hàbits de les persones.
Els recursos que es destinen a reduir la mortalitat són:
• Medi ambient: 2 %.
• Mode de vida: 2 %.
• Biologia humana: 6'9 %.
• Sistema sanitari: 90 %.
L'any 70 el 3'7 % del PIB hi era destinat a la despesa sanitària, l'any 93 era del 7'3 %.
A Europa el % del PIB invertint en sanitat s'està igualant en torn del 7 %, la resta d'indicadors a Europa són
similars excepte en l'esperança de vida que en els països mediterranis és més alta.
En quant més envelleix la població més diners es gasten els medicaments, això també té a veure la societat
del benestar per què es recepten coses que abans la gent es resignava ( p.e: la viagra ).
Entenem per sistema sanitari a l'assistència sanitària.
Un nivell de vida alt amb un nivell sociocultural alt augmenta la qualitat de vida.
Les comparacions internacionals tendeixen a igualar−se.
L'evolució farmacèutics ve marcada per molts elements:
• Societat.
• Indústria farmacèutica.
Model sanitari.
Hi ha diferents models sanitaris però s'agrupen en dos grans grups, l'estatisme i el liberalisme. Els models
sanitaris han tingut una evolució al llarg de la història.
Hi ha diferents sistemes sanitaris, els actuals i que estudiarem són: EEUU, Comunitat Europea, Espanya i
Catalunya.
La concepció ideològica de l'estatisme i el liberalisme ( cap model sanitari es pur com aquests ) són:
1
Estatisme
Dret a la salut com a ciutadà
Liberalisme
Dret a la salut com a treballador, complementat amb
la beneficència
Oferta general, però limitada, de nivells de salut a tota
Oferta limitada de nivells de salut d'accés limitat.
la població
Prestacions sanitàries possibles segons disponibilitat
Prestacions parcials, contracte socio−econòmic
pressupostària
L'oferta de serveis:
Estatisme
Planificació de serveis
Salut col·lectiva
Integració funcional i/o orgànica dels serveis
Centralització i jerarquització
Prioritat d'assistència primària i comunitària
Utilització dirigida i obligatòria de metges i centres
Liberalisme
Oferta lliure de serveis.
Salut individual
Independència funcional i competència.
Autonomia de centres
Medicina tecnificada
Lliure elecció de metges i centres
El plantejament econòmic:
Estatisme
Recursos públics
Segurs estatals
Patrimoni públic de la xarxa sanitària
Intervenció econòmica de preus i costos
Personal assalariat
Liberalisme
Recursos privats
Segurs lliures
Patrimoni privat dels centres sanitaris
Oferta econòmica lliure
Pagament per acte mèdic: Honoraris o iguales
Història.
A la baixa edat mitjana, en el naixement de les ciutats, les germandats gremials i les cofradies cobrien
l'assistència sanitària ( metges de camera, metges de capçalera, hospitals ) i social ( mantenir a la vídua, pagar
l'aprenentatge d'un ofici,...).
En la revolució francesa ( 1789 ):
• Es van incloure el dret a la salut dintre de la Declaració dels Drets Humans,
• En aquest segle hi ha haver una secularització de l'assistència i
• Van sorgir celebritats mèdiques,
• Metges de capçalera i
• hospitals.
Tendència històrica dels model sanitaris.
• Dret a la salut dels ciutadans ( Revolució francesa, 1789 )
• Evolució històrica del dret a la salut ( del concepte de malalt, del protegir−se enfront a la malaltia )
• Cultures arcaiques orientals: Malalt = pecador.
• Societat ateniense: Malalt = deforme.
• Cristianisme & budisme: Malalt = escollit de Déu.
• S. XVIII−XIX: Primeres assegurances:
2
♦ Friendly Societe ( Societat de socors mutus )
♦ 1793 Anglaterra.
♦ Primer antecedent: Assegurances assistencials.
♦ Gran desenvolupament
• Krankenkarren ( Alemanya, 1884 )
♦ Primer sistema modern de seguretat social
• Sistema Zemstvo ( Rússia, 1864 )
♦ Estatalització:
◊ Organitzativa
◊ Econòmica.
♦ Importància de la medicina preventiva
♦ Després de 1917 s'estendrà.
• N.H.S. Britànic:
♦ Informe Beveridge ( 1942 )
♦ Creació 1948:
◊ Universal.
◊ Gratuït.
◊ Pressupostos generals.
♦ Organització:
◊ Atenció primària
◊ Hospitals.
♦ Organització mèdica:
◊ G.P.
◊ Consultant.
◊ Assistants
Model d'Estats Units.
• Model lliberal
• S'incorpora tardanament als sistemes de protecció europeus.
• Medicare: Els majors de 65 anys et protegeixen tinguin seguretat social o no.
• Medicaid: Els indigents també tenen protecció, però segons l'estat marca el nivell de renda màxim
per entrar−hi en aquest sector.
• En segons quins llocs ( p.e: Bronx ) hi ha la mateixa taxa de mortalitat infantil que als països africans.
• Hospitals de veterans: Les dues Guerres Mundials, Vietnam i Corea ( que van ser fora del seu país )
feia que hi hagués molts ferits de guerra ( amputats, boixos,...) i la mala consciència va fer que
aquestes persones estiguessin molts coberts sanitàriament ( altres al tornar de la guerra també van
quedar molt coberts, però de dos metres de terra).
• Indis de les reserves: També tenen una assegurança especial que els cobreix.
• Blues: Cross, shield.
• 30 milions sense protecció.
• El tipus de cultura americana que deia que l'home està per sobre de la societat ( fins i tot creuen que
poden arribar a ser president ) fa uqe cada un es solucioni la seva vida a la seva manera.
Quan parlarem de diferents sistemes sanitaris, parlarem de:
• EUA.
• Unió Europea.
• Espanya.
• Catalunya.
3
El sistema Europeu.
La característica que té es que es finança amb diners públics, via impostos, i finalment qui decideix com
s'administra els diners és l'estat que es el finançador.
Els proveïdors tan poden ser de prestació pública com de prestació privada, però cal dir que en la gran majoria
dels privats no guanyen diners, si obtenen beneficis ho inverteixen en l'hospital, no hi ha accionistes que reben
els beneficis. Però els privats poden vendre, comprar, etc,...cosa que els públics no ho poden fer.
Estat de salut de la població.
Un descobriment en qüestió de salut pot trasbalsar el sistema sanitari ja que canvia el perfil de salut de
població fent que tingui que adequar els serveis. Per exemple, el SIDA s'ha convertit en una malaltia crònica i
ja no hi ha molta gent ocupant un llit com a terminal cosa que abans molta gent ocupava un llit com a terminal
ja que la majoria es morien per terminal, això ha suposat un canvi..
L'estat de salut de la població es mira molt a:
• Espanya i Catalunya situades en un entorn europeu.
• Autovaloració de l'estat de salut.
L'estat de salut de la població a Espanya és:
• 39 milions d'habitants.
• 3'16 % de creixement des de 1981 ( creixement actual = 0 )
• Envelliment de la població.
Com a conseqüència d'això:
• Augmenta la despesa sanitària
• L'ultima any de vida les despeses assistencials augmenten de 3 a 8 vegades vers els anys anteriors.
• Disminueixen els ingressos per descens de la recaptació fiscal i cotitzacions al haver−hi menys gent
jove.
• Nou grup d'edat ( Quarta edat = majors de 75 anys )
Projeccions demogràfiques
Grup d'edat
0−14
15−64
> 65
Situació de salut del món.
1991
19'9 %
66'7 %
13'4 %
2000
19'2%
65'7 %
15'1 %
Un terç de les defuncions al món l'any 1997 ( més de 50 milions de persones ) s'han produït a causa de
malalties infeccioses i parasitàries. Les malalties infeccioses més mortals son ( en milions )
• Infeccions respiratòries: 3'7
• Tuberculosi: 2'9
• Diarrea: 2'5
• SIDA: 2'3
• Paludisme: 2'7
4
15 milions d'adults ( 20−64 anys ). LA majoria d'aquestes morts són evitables amb un medi sanitari correcte i
un tractament correcte. 585.000 dones joves moren a causa de l'embaràs o del part ( 1 de cada 1.400 a Europa,
1 de cada 65 a Àsia i una de cada 16 a Àfrica )
La valoració de l'estat de salut a Espanya per població major de 16 anys ( 1993 ) és:
Total
10'9 57'6 24'4 6'
5