La premsa estrangera ••• ment li correspon n 1 1 escenn. intcrn`l

La premsa estrangera •••
ment li correspon n 1 1 escenn. intcrn'l.cional i més p~.rticularment 7 o.
l a construccid europea. Si lR insti tuc i onal itz ~cid del feixisme s~
via de confirmar, fdxa a l n vegadA imprudent i i mmoral donAr -li e ñ
ditn. construcciò 1 el lloc 'lue sol.lici t a des de fa cinc nnys . 11
Llegim a "Le Soc iali ste"., de Toulouse : 11 En tr e los correspons~
l es de agenc ias y periòdicQs espnño J. es en Pn.ris existe inquietud ,
pues t emen que e l Gobierno frnncés, como r epresnl i a, expulse n su
vez, n uno de el l os. ( •.• )En ln mismr-t semnna que se l e re tird ( nl
corresponsr-tl del 11 F'igaro 11 ) ln credencirtl por los servicios de Frnga Iribarne, en la er(lbajadn frnnquis t n de l''fi-l_dri<l se délbo. una recep cidn , u l n qu e fu é invit ada el directo r del "Fignro". Este no
la
A.ceptê , manife st ando que mientrqs sc mnntuvi era la orden de e xpul sidn de su corresponsql en Mn.drid no acudiria para nada '1 la Emba.j Rda. o El eroba j ac1or lln.md person,ünwnt e por teléfono Rl dire ct or pi
diéndole que enviara otro corresponsal a Espana, a lo que e l di r ec~
t or no nccedi é.Pocos diRs àespués, el embajndor se presente en
la
r ednccièn . del di.qrio Cf)nsc:rvqc1or intentRndo convenccr nl
di r ector
de que el inciden t e quedaria solucionndo sustituyendo a Guill emé
Brulon o Pero l rt r espuesta dol director de "Le FigElro" fue t erminRn
t e : e l mé t odo empl endo contra su corre!3ponsRl era el corriente entre los c1i ctac1ore s, qut:::1 no t ol cran 1 "\ li bertad de informncièn, y qu e
a su p.eriòdico repugnnbn esos pro a edimiento s, po r lo que no se en vi::tria n. otro corr E·sponsRl. :Ea embn.jador se marchè cnriA.contecido ,
pens.:mdo quizà en lo s tragos que se pnsan cuRndo se es abog.n.do
de
tn.n malns causaso"
"FR'"NCE - SOIH 11 , posava el següent titol a c1ues col umnes :"Fr anco
pren d 'unn mà e l que havin donat l'altre 11 • "Amb la nova llei de prc;n
sa - escr iu - votf.'tda abans d'ahir a J.,Yadrid - ln qual po t cos t a r fiñs
6 ::mys d ' cmpr esonr-tment a 1 1 .'"\utor d 'un article jutjat 11 fnls 11 o "in sul t 9.nt 11 pel govern - Espanya sombln. hnver P.cabnt e l seu 11 p'l.SO do ble" del li b er n.lisme - un pn s end.qvnnt, un pas endarr era - per
o.
trobar-s e de nou al punt de partidn.o
11 • o o De ln lib erali tzncié ernp r esn. , a lmenys
aparentment, fa menys
d 1un nny pel· govern de M'"l_drid, jn no en qu edn avui g r an cosn o •••
Eh:tba.l at s pels embri ons de llibertat que e ls h::wicn estat a torga ts des
de f r-t un any , e ls obrers, els ptrio<listes i els religiosos,·
h ·a n
tr e t e l cap a fora i a r a paguen mo lt cara llur audàcia. 11 - E. Fournia:;,
"LE MONDE 11 9 titula e l seu cornent e.ri amb un titol ,q dues colum ne s, 11 Ln r efo r ma. del codi pcnnJ res tri nge i x 1 ' ·=tbe..st de 1Ft llei sot:re
la premsa", so t A. el qual escriu : 11 El nou codi pen"tl frena a ixi sc
rios Rment 1 1 nssa.ig dc "llibertA.t de prert1sa" inu<tgur<-tt per la l l c:: T
prornulgadR e l mn..rç del Ig66. Aquestn llei rest-::¡_blia en els t ext e s
un gran nombre de llibertr-tts que no exist i en més a Esp:mya despr és
de "la guerra civil. Per elln es preveia pnrticulnrment l a. llibertat ·
d'expressiò, la llib ert<-tt d ' empr esa en matèria de premsa. Per altrn
part, derogava l a prèvia censura i lH consulta obligo.toria
a.b nns
tribuna
8
o••