Òpera Gianni Schicchi de G. Puccini 30 de juny i 1 de juliol de 2010 Pati de Lletres de la Universitat de Barcelona U UNIVERSITAT DE BARCELONA B Jove Companyia d’Òpera del Conservatori del Liceu Orquestra del Conservatori del Liceu Direcció artística: Carmen Bustamante Direcció musical: Daniel Mestre Direcció d’escena: Miquel Górriz Espai escènic i vestuari: Elisabeth Castells Il·luminació: Nani Valls Maquillatge i perruqueria: Núria Lunell Repartiment Gianni Schicchi: Juan Sebastià Colomer, baríton Lauretta: Ximena Agurto, soprano Zita: Cristina Segura, mezzosoprano Rinuccio: Giovanni Tristacci, tenor Gherardo: Iván Benítez, tenor Nella: Beatriz Álvarez, soprano Betto Di Signa: Jordi Boltà, baríton Simone: Néstor Pindado, baix Marco: Jorge Tello, baríton La Ciesca: Marta Huarte, soprano Doctor Spinelocchio: Josep Vives, baix Amantio Di Nicolao: Josep Vives, baix Pinellino: Juan José Morales, baix Guccio: Joan Riera, tenor Gherardino: Victorina Pérez, soprano Buoso Donati: Hernán Montiel Gianni Schicchi Òpera en un acte que pertany a Il Trittico, de Giacomo Puccini. Aquesta part té un llibret de Giovacchino Forzano, basat en alguns versos de la Divina Comèdia, de Dante Alighieri (en concret, del cap. xxx de l’«Infern»). Fou estrenada al Metropolitan Opera House de Nova York el 14 de desembre de 1918, juntament amb les altres obres del mateix Il Trittico. És una valuosa aportació de Puccini al gènere de l’òpera bufa, en el qual gairebé ningú no creia en el seu temps. Acte únic Som a Florència, el dia 1 de setembre de 1299. Els parents del ric comerciant Buoso Donati, que ploren la seva mort, tenen por que el testament del difunt no els hagi tingut en compte. Entre ells s’estén la idea que Buoso ho haurà deixat tot a un convent de frares. Els parents inicien una frenètica recerca del testament. El jove Rinuccio (tenor), nebot de Zita (mezzosoprano), finalment el troba, però abans de lliurar-lo vol que Zita accepti el seu casament amb Lauretta (soprano), filla d’un home que ve del camp: Gianni Schicchi (baríton). Impacient per llegir el testament, Zita ho accepta i tots llegeixen el document. Gran decepció: efectivament, els hereus de Buoso són els frares. Els parents, el vell Simone (baix), Betto Di Signa (baríton), Marco (baríton) i la seva muller La Ciesca (soprano), s’indignen i Simone fins i tot apaga els ciris que havien encès al costat del difunt. Per salvar la situació, Rinuccio envia el nen Gherardino (soprano), fill de Gherardo (tenor) i Nella (soprano), perquè avisi Gianni Schicchi, un home de mil recursos, malgrat l’oposició de Zita i els altres parents. Ofès per aquest rebuig, Schicchi només decideix ajudar els parents perquè Lauretta, que es vol casar amb Rinuccio, li ho suplica (en la cèlebre arieta «O mio babbino caro»). Schicchi posa en marxa el seu pla, però fa sortir Lauretta a la terrassa per no implicar-la en l’afer: es vesteix com el difunt per fer cridar un notari i canviar el testament de Buoso en benefici de tots. Després es posa al llit, ajudat per les parentes que secretament li demanen que els deixi parts importants de l’herència. Inesperadament arriba el metge de Buoso, el Dr. Spinelocchio (baix còmic) i la suplantació fa efecte; el metge s’ha cregut que Gianni Schicchi és el malalt. Tots es feliciten per l’èxit i criden el notari, Amantio Di Nicolao (baix), i dos testimonis amb el pretext que Buoso, encara viu, vol refer el testament. Gianni Schicchi els adverteix, però, que no es delatin, perquè si fossin descoberts la pena que els pot recaure és el tall d’una mà i l’exili de Florència. El notari i els dos testimonis veuen Buoso aparentment viu i al llit, que parla amb la mateixa veu de sempre i que canvia el seu testament. Els parents estan encantats amb el repartiment, en principi, perquè tots reben alguna cosa; ara bé: les millors parts de l’herència, entre les quals una mula de tres-cents florins, uns molins del poble de Signa i la casa de Buoso, Schicchi dicta al notari que les deixa «al seu estimat i devot amic Gianni Schicchi». Els parents s’indignen, però Schicchi els recorda un cop més el que els passarà si l’engany fos descobert, i els parents no poden protestar. Per acabar-ho d’adobar, l’avara Zita ha de pagar els honoraris del notari i els testimonis intenten robar tot el que poden de la casa. Gianni Schicchi els fa fora a empentes. Després, mirant al públic, i mostrant-nos Lauretta i Rinuccio abraçats a la terrassa, pregunta si, encara que el pare Dante el va col·locar a l’infern per aquesta malifeta, el seu delicte no mereix realment un atenuant. Fragments més notables Plany dels parents de Buoso (solistes a cor) Recerca del testament (tots els solistes) Ària de Rinuccio «Firenze è come un albero fiorito» Ària de Lauretta «O mio babbino caro» Escena de Gianni Schicchi disfressant-se de Buoso (amb les dones de la família) Escena del metge (Doctor Spinelocchio) Arribada i parlament del notari Amantio Di Nicolao Rapinya dels parents i final (Gianni Schicchi)