Grau en Traducció i Interpretació

Facultat
de Traducció
i Interpretació
Grau en Traducció i Interpretació
Aquest document resumeix les característiques principals de les assignatures que constitueixen el 3r i 4t
curs, així com dels perfils formatius que s’ofereixen al grau en Traducció i Interpretació. Els estudiants en
reben informació més detallada abans de realitzar la matrícula, a les sessions orientatives que
s’organitzen.
Matrícula
Recordeu:

Optatives. Per graduar-vos, heu de cursar un total de 12 assignatures optatives al llarg de 3r i 4t
curs. Les assignatures optatives poden ser de perfil o lliures. És molt recomanable que part de les
assignatures optatives es cursin agrupades i que corresponguin a perfils formatius. Idealment, cal
cursar 2 perfils formatius complets.

Perfils formatius. El pla d’estudis ofereix 8 perfils formatius diferents, que abasten diversos camps
professionals i reflexius de la traducció i la interpretació. Un perfil formatiu no és una especialització,
sinó una agrupació d’assignatures amb continguts afins que tenen coherència interna.

Optatives lliures. Són assignatures no lligades a cap perfil formatiu. És recomanable que en curseu
alguna al llarg dels estudis. Consulteu el document informatiu sobre assignatures optatives lliures (no
lligades a perfil) que trobareu a la documentació relacionada amb la matrícula.

Pràctiques: les pràctiques tenen un valor no fragmentable de 20 crèdits (i només excepcionalment,
algunes places, un valor de 10 crèdits). Corresponen a 5 assignatures optatives (o a 2, en cas que el
Pràcticum tingui un valor de 10 crèdits).
Facultat
de Traducció
i Interpretació
Assignatures optatives no lligades a perfils formatius
CURS
1r trimestre
2n trimestre
20261 Seminari d’Idioma (EN)
20194 Seminari de Llengua (ES)
20299 Pràctica i Deontologia de la
Traducció
3r
4t
3r trimestre
20260 Seminari d’Idioma (FR)
20300 Lingüística de la LSC
20302 Seminari d’Idioma
(DE)
20301 Seminari de
Llengua (CA)
20303 Seminari de Traducció
20300 Lingüística de LSC. Prof. Josep Quer
L’assignatura es proposa capacitar l’alumne perquè, tot utilitzant els coneixements de lingüística adquirits
prèviament per a l’anàlisi de llengües orals, entengui els reptes centrals que les gramàtiques de les
llengües signes ―i en particular de la LSC― plantegen tant en les tasques de descripció com pel que fa
als plantejaments teòrics sobre les llengües naturals. A partir de fenòmens concrets intentarem identificar
els efectes de la modalitat signada sobre l’estructura lingüística, o bé la seva absència. Amb el mateix
objectiu avaluarem breument alguns resultats rellevants de la recerca sobre l’adquisició infantil i el
processament neurocognitiu de les llengües de signes. No cal tenir coneixements previs de LSC per
cursar l’assignatura
20260 Seminari d’Idioma (francès). Prof. Clara Ubaldina Lorda
L’assignatura s’adreça a estudiants de francès de nivell avançat i té un doble objectiu: d’una banda,
perfeccionar l’ús de la llengua i, d’altra banda, iniciar-se en l’estudi de la literatura francesa. Els textos
literaris exploren les potencialitats de les llengües i permeten per tant apropar-se, des d’una perspectiva
didàctica, a la diversitat i la variació dels sistemes oberts i complexos d’aquestes llengües. Mitjançant
l’estudi actiu i productiu de textos de Ronsard, Molière, Voltaire, Rimbaud, Sand, Flaubert, Céline, Camus
i Modiano, es revisaran i aprofundiran en aquest seminari diversos fenòmens fonètics, semàntics i
enunciatius de la llengua francesa, tant des del punt de vista de la comprensió com des de l’expressió.
20302 Seminari d’Idioma (alemany). Prof. Jenny Brumme
Les frases fetes presenten una dificultat important en la comprensió d’un text per part d’un parlant no
nadiu. De cara a la traducció, aquest obstacle es converteix en un element capaç de generar greus
errors de traducció. Les causes en poden ser diverses. D’una banda, se situen les que tenen la seva
explicació en l’aprenent mateix, com ara el coneixement deficient de la llengua estrangera i els seus
registres o la manca d’estratègies per recuperar les frases fetes mitjançant els recursos lexicogràfics
existents. D’altra banda, hi intervenen factors objectius com, per exemple, la descripció insuficient de les
frases fetes, la falta d’estudis de comparació i la creació de noves unitats que no es troben recollides en
els diccionaris. Des d’aquesta perspectiva, el seminari ofereix la possibilitat d’apropar-se a la fraseologia
en alemany valent-se d’exercicis (de comprensió i producció) i textos triats al propòsit (escrits i orals).
L’assignatura s’imparteix en alemany. Cal tenir en compte que també s’han d’assimilar els conceptes
teòrics en alemany, si bé alguns introdueixen mitjançant el castellà.
20261 Seminari d’Idioma (anglès) PROVISIONAL
Anàlisi textual, gramatical i lèxica de textos anglesos
Aquest seminari està bàsicament orientat a l’aplicació pràctica de la comparació de textos anglesos. El
curs tracta també una breu introducció a la metodologia i als protocols basats en l’ús de corpus
lingüístics i altres tècniques i mètodes d'anàlisi textual, gramatical i lèxica.
Facultat
de Traducció
i Interpretació
20301 Seminari de Llengua (CA). Prof. Rosa Estopà
El seminari es titula “Els neologismes especialitzats en llengua catalana” i té com a objectiu l’anàlisi i la
pràctica del tractament dels neologismes especialitzats o neònims en diferents escenaris relacionats tant
amb la comunicació del coneixement (periodistes, redactors, especialistes) com amb la mediació
lingüística (traducció, correcció, redacció, lexicografia i normalització lingüística). L’assignatura que
parteix d’una introducció a la neologia, es vertebra a partir d’estudis de casos.
20194 Seminari de Llengua (ES). Prof. Helena Calsamiglia
El sujeto ante su interlocutor: subjetividad/objetividad, posición y relación interpersonal.
La identificación del propósito, la identidad y la posición del enunciador respecto de sus enunciados es
importante tanto para la producción como para la interpretación del sentido de los textos. Los recientes
desarrollos del análisis del discurso abordan y explican los diferentes grados y modos de involucración
del sujeto con lo que expresa ante sus destinatarios. Se tratan aspectos como la construcción de las
identidades en el discurso; el tratamiento temático según la relación entre los protagonistas de la
enunciación; las particularidades de la cortesía pragmática- especialmente el modo de decir o de callar- ,
así como la elección de modalizadores tanto epistémicos como expresivos. Todos ellos tienen su
expresión lingüística en la interlocución oral y escrita y se manifiestan en todo tipo de textos (políticos,
cotidianos, científicos, académicos, periodísticos). En este seminario se pretende que los futuros
profesionales de las lenguas y de la comunicación se doten de las herramientas necesarias para el
análisis, para la toma de conciencia del papel fundamental de las personas en el discurso según el
género textual y la finalidad comunicativa y para el análisis crítico de los discursos públicos.
20303 Seminari de Traducció. Prof. Amalia Rodríguez
Entre culturas: el texto cultural y el traductor ‘autor-izado’
El buen hacer de un traductor tiene su fundamento en el conocimiento de los textos maestros, de esos
textos que configuran el entramado simbólico (discursivo) de una sociedad, más allá del lugar y momento
histórico en que surgen. Textos cuya particular relación con la verdad va más allá del saber que el texto
produce. Si el texto de cultura es aquél en que el nombre de autor adquiere un peso central, el traductor
habrá de situarse ante el texto en el lugar de esa ‘autor-idad’. Y habrá de hacerlo desde una
responsabilidad ética que pueda hacerse cargo de las resistencias del texto a dejarse traducir.
Ahondaremos en la noción de autor y de texto a través de tres maestros de la cultura occidental: Platón,
Shakespeare y Joyce, los grandes artífices de la trama simbólica en que se apoya la civilización. Abordar
la tensión entre el sujeto y el Otro sitúa los textos entre la destrucción y el amor. Analizaremos versiones
fílmicas de la obra de Shakespeare — Hamlet, Otelo, El rey Lear— y Joyce (Ulises) haciendo hincapié
en la resistencia, el conflicto que marca lo más indecible de la experiencia humana. Ese subtexto que el
traductor ha de confrontar en la práctica.
20299 Deontologia i Pràctica de la Traducció.
Aspectes deontològics: la traducció com a compromís del traductor envers el text, el client i el destinatari;
el traductor (jurat o no) com a fedatari. Assessorament professional: les associacions de traductors. Les
opcions professionals i el CV (1). Treballar per compte d’altri i per compte propi: situació del mercat
laboral, règim general de la Seguretat Social. Creació d'una empresa. Les obligacions administratives (1)
(règim d'autònoms de la Seguretat Social). (2) (obligacions fiscals). La remuneració del traductor: els
pressupostos i el problema de les tarifes. Les factures i el control de facturació i tresoreria. La Llei de la
propietat intel·lectual i els traductors: concepte d’obra derivada, transformació, drets inalienables i drets
d’explotació. Anàlisi i comentari de contractes de traducció. La formació continuada i els entorns
informàtics per a la pràctica de la traducció. El control de la qualitat de la traducció: coordinació de
projectes i en relació amb el client.