Teoria y pràctica de la traducció

TRADUCCIÓ I INTERPRETACIÓ
TEORIA I PRÀCTICA DE LA TRADUCCIÓ
PROVA LUDICOAVALUATIVA
CONVOCATÒRIA DE JUNY DE 1999
1. Comenteu el text següent des del punt de vista traductològic. Intenteu aplicar en el vostre comentari
els conceptes de teoria de la traducció. (2'5 punts)
Qui intente traduir d'una llengua a una altra i es propose traduir sempre cada paraula únicament per una altra
que hi corresponda, conservant l'ordre dels textos i dels termes, haurà d'esforçar−se molt per a aconseguir
finalment una traducció incerta i confusa. Aquest mètode no és adequat. El traductor, sobretot, ha d'aclarir
primer el desenvolupament del pensament, después escriure'l, comentar−lo i explicar−lo de manera que el
mateix pensament siga clar i comprensible en l'altra llengua. I això només es pot aconseguir canviant a
vegades tot el que precedéis i seguéis, traduint un sol terme per més paraules i diversos mots per un de sol,
deixant de banda algunes expressions i unit d'altres, fins que el desenvolupament del pensament estiga
perfectament clar i ordenat i la mateixa expressió es faça comprensible, com si fóra típica de la llengua a què
es tradueix.
Maimònides, Carta a Ben Tibbon (1199)
Nota de contextualizació:
Maimònides (Còrdova 1135 − Egipto 1204). Filòsof, metge i talmudista hebreu, exiliat a Al−Andalus. A més
de la seua producció mèdica i científica, és connegut per la seua obra teològica sobre el judaisme rabínic.
Destaca sobre tot la seua Guia dels perplejos, escrita en àrab. Aquesta obra estava sent traduïda, cinc anys
abans de la mort de l'autor, per Samuel Ben Tibbon, fill d'un granadí, que es va posar en contacte epistolar
amb Maimònides per comentar−li algunes dificultats i duotes sobre la traducció. Maimònides li va enviar una
carta des del Caire, a la qual pertany aquest fragment.
2. Enuncieu breument els diversos tipus de traducció segons la classificació de Jakobson. (1 punt)
3. Per què diem que les traduccions es fan velles? (1 punt)
4. Expliqueu, amb exemples, la diferència entre préstec, extrangerisme i calc. (1'5 punts)
5. Enumereu, succintament, els principis teòrics de la traducció com a acte de comunicació. (1'5 punts)
6. A partir de l'acarament entre el següent TO (francés o Anglés, segons l'especialitat de cadascú) i el
TT corresponent (en castellà), comenteu algunes de les tècniques de traducció que s'hi han fet servir.
(2'5 punts)
TO
L'âge de raison
Imaginons qu'existe, dan un lointain système stellaire, une civilisation douée de moyens techniques puissants.
Un astronome extraterrestre y observe depuis des millénaires une étoile bien banale, le Soleil, et son cortège
1
de planètes, dont la troisi`me −la plus belle− s'appelle Terre. Les vuelques signaux émis vers l'espace, nos
explosions, nos fustes, tout cela n l'atteint pas. En revanche, il détecte du méthane dans notre atmosphère et
note une croissance rapide et importante de sa concentration; s'il raisonne à notre image, c'est−à−dire très
convenablement, il en déduit que notre planète est vivante, et qu'il s'y développe une activité organisée.
Oui, notre planète est une planète vivante, et la vie à toutes les échelles s'y maintient par une compensation
dynamique des déséquilibres. Que les mécanismes de compensation se dérèglent par trop, la vie est alors en
péril. Penchés sur l'épaule de l'observateur hypothétique et lointain, nous pouvons discernir les symptômes
d'une accélération des déséquilibres terriens. Indiscutablement, ils sont dus pour l'essentiel à l'activité de
l'espèce humaine. De plus en plus nombreux, maîtrisant ou croyant maîtrisier des techniques toujours plus
puissantes, les hommes sont devenís les agents principiaux, les moteusr du déséquilibre; et la planéte, avec ses
ressources, ses mers et ses forêts, son enveloppe atmosphèrique, mais aussi son organisation sociopolitique,
doit assurer les nécessaires compensations.
TT
Uso de razón
Imaginemos que, en un lejano sistema solar, existe una civilización dotada de poderosos medio técnicos.
Desde hace miles de años, un astrónomo extraterrestre observa allí una estrella banal, el Sol, y su cortejo de
planetas, el tercero de los cuales −el más bello− se denomina Tierra. Las pocas señales emitidas al espacio,
nuestras explosiones, nuestros cohetes, nada de eso le afecta. En cambio, detecta metano en nuestra atmósfera
y percibe un rápido e importante crecimiento de s concentración; si razona a nuestra imagen y semejanza, es
decir, muy adecuadamente, deduce que nuestro planeta está vivo y en él se desarrolla una actividad
organizada.
Efectivamente, nuestro planeta es un planeta vivo y la vid a cualquier escala subsiste allí gracias a una
compensación dinámica de los desequilibrios. Si los mecanismos de compensación sufren un excesivo
desajuste, la vida se pone entonces en peligro. Situándonos en el punto de mira de un hipotético y lejano
observador, podemos discernir los síntomas de una aceleración de los desequilibrios terrestres que
esencialmente se deben, es indiscutible, a la actividad de la especie humana. Los seres humanos, cada vez más
numerosos, controlando o creyendo controlar técnicas cada vez más poderosas, se han convertido en el
principal agente, el motor del desequilibrio; y el planeta, con sus recursos, sus mares y sus bosques, su
envoltorio atmosférico, pero también su organización sociopolítica, debe asegurar las necesarias
compensaciones.
2