Sala de Plens Cartes dels lectors

Març 2007
Viure Sant Boi
Opinió
Cartes dels lectors
Un carter molt especial
Óscar Esteve Gras,
Patrícia i Joel
Estimat Viure Sant Boi,
Sóc lector habitual de la vostra
publicació i trobo que feu una
feina molt ben feta. Em sembla
genial que hi hagi un apartat
anomenat “Cartes dels lectors”
on precisament nosaltres, els
lectors, podem fer aportacions
M’he fixat, però, que la majoria
acostumen a ser queixes i opinions amb connotacions molts
cops tirant a negatives.
És per això que m’agradaria
demanar-vos que publiqueu
aquesta carta que, espero, doni
un color diferent a la secció.
“El segle XXI és el segle de les
tecnologies i les telecomunicacions instantànies. Tecnologies
com el 3G, SMS, GRPS, Bluetooth, correu electrònic... són
habituals per a tots nosaltres.
Tot i així, el medi de telecomunicació estrella continua essent
el carter de Correus.
No hem d’enganyar ningú.
Quan una cosa és de debò important, tots confiem en Correus
i en ningú més. El carter és la
persona que ens apropa el món
a la bústia. I, per tant, és una
persona molt important dins de
les nostres vides.
Al barri de Ciutat Cooperativa i
Molí Nou tenim la sort de comptar amb l’Antonio, el nostre
carter. Cada dia, té un somriure
als llavis i, amb una salutació
cordial, t’anomena pel nom
cada cop que et veu i reparteix les cartes tots els matins,
plogui, nevi, faci vent o faci sol.
No només això: com a persona
és francament entranyable i té
molt bon cor. Tot el barri ens
l’estimem molt.
Personalment, puc dir que li
estic agraït pel servei que ens
fa a tot el barri. Tant pot venir
amb un paquet d’Anglaterra o
dels Estats Units (en el meu
cas, acostumen a ser llibres)
com amb documents relacionats amb l’Estat (ai, quan ve
d’Hisenda... ui, si són multes...).
Això sí, sempre somrient i
mostrant amabilitat.
Gràcies, Antonio, simplement
per ser tal com ets.”
Indignación
Elisabet Masmitjà Vilamajó
L’antiga biblioteca de Can Castells s’ha transformat en un lloc
d’esbarjo. Primer ens la van
prendre amb l’excusa que l’altra
(la nova biblioteca construïda
al parc de la Muntanyeta) seria
més gran, amb més llum, etc, i
que no hi havia pressupost per
a les dues; en canvi, sí que hi
ha pressupost per mantenir-la
com a sala d’art. No en conec
la primera planta, però la planta
baixa no és més que un munt
d’espai desaprofitat amb exposicions que gairebé ningú
no visita (almenys, les tardes
dels dies feiners), i una petita
(què dic petita, diminuta) sala
d’estudi i lectura on no es pot ni
estudiar ni llegir, perquè no s’hi
cap i perquè és el lloc de reunió
de nens petits amb vehicles de
tota mena que hi donen voltes i
adolescents que hi xerren o fan
broma. I no parlem del material: tres taules amuntegades
en un espai de, com a molt 20
m2, i unes prestatgeries gairebé
buides o amb revistes passades
de fa mesos i uns quants contes
oblidats durant el trasllat. Millor que no parlem tampoc del
personal que hi treballa, que
ni tan sols ells són capaços de
respectar el silenci necessari
per estudiar o llegir (...). Cada
tarda és plena la sala de lectura;
a més de tota la gent que hi va a
passar l’estona, també en som
uns quants que la volem aprofitar com el que és, perquè la
necessitem com el que és. Més
ben dit, que la necessitem com
el que era: una biblioteca.
Podeu adreçar la vostra carta a: Revista municipal
Viure Sant Boi. Ajuntament de Sant Boi. Plaça de l’Ajuntament, 1;
o bé a l’adreça de correu electrònic comunica@santboi.cat.
Les cartes han de tenir una extensió inferior a les 20 línies,
han d’anar signades amb nom i cognoms i hi han de constar l’adreça
i el telèfon del remitent. Viure Sant Boi es reserva el dret
d’extractar-ne o resumir-ne el contingut.
18
Sala de Plens
Más calidad de
vida para
nuestros mayores
Etelvina Partido García
Regidora de la Gent Gran
PSC
E
n esta etapa final del actual mandato municipal quiero tener un recuerdo
muy especial para el Consell Municipal
de la Gent Gran de nuestro municipio.
Los ‘consells’ son, como sabéis, espacios de participación que promueven y
supervisan las políticas públicas.
En el nuestro están representadas todas
las asociaciones de jubilados y pensionistas, los servicios y recursos que trabajan atendiendo a personas mayores
y las entidades sin ánimo de lucro que
ofrecen servicios para mejorar la calidad
de vida de nuestros mayores. Tambíen,
sindicatos y partidos políticos.
Gracias a su colaboración y a sus aportaciones hemos podido crear una serie
de servicios y realizar una gran cantidad
de actividades: la Quincena Cultural,
bailes, exposiciones, el homenaje a
los que cumplen 80 años, talleres de
chat, cine, teatro, conferencias de
salud y de recursos, visitas guiadas a
las bibliotecas, excursiones...Tambíén
hemos puesto en marcha, en Can Massallera, un servicio de comedor ‘social’
para personas mayores, y nos estamos
planteando la necesidad de crear más
comedores en otros barrios.
Como respuesta a otra necesidad se
creó junto a la Cruz Roja el Punt de
Voluntariat de la Gent Gran, que acoge
a personas de cualquier edad que
quieran ofrecer una parte de su tiempo
para tareas de alfabetización para mayores, servicios de préstamo de libros y
audiovisuales a domicilio, etc.
Otro tema muy importante ha sido evitar
la fractura digital poniendo en marcha un
proyecto de formación de TIC y dos aulas
multimedia para personas mayores. Los
huertos lúdicos han tenido igualmente
una gran aceptación, y uno de los temas
más importantes para ir consolidando
líneas de trabajo futuro para el colectivo
de las personas mayores del municipio,
es la participación activa y unánime
de los representantes del Consell de
la Gent Gran en todas las fases de la
elaboración del Programa Municipal
Transversal de la Gent Gran. Hemos
de valorar la calidad de su trabajo, que
con su implicación y sus aportaciones
enriquece el nuestro y contribuye a crear
una red de servicios y personas que
colaboran para mejorar el presente y el
futuro de nuestros mayores.
A todos ellos muchas gracias.
20 anys contra
la droga
Luis Pérez Gutiérrez
Regidor de Benestar Social i
Educació ICV
Fa uns dies es va celebrar una
jornada per commemorar els vint
anys d’intervenció municipal en
drogodependències. Al contrari
del que canta Gardel , vint anys
és un trajecte llarguíssim, ple de
dificultats i entrebancs en un àmbit
com el de la lluita contra aquesta
xacra social que tantes vides ha
destruït i que continua, sota altres
aparences, fent tant de mal.
Al llarg d’aquest temps han estat
moltes les persones que hi han
aportat el seu esforç “militant” i,
a vegades, enmig d’una crispació
tan terrible com la que va suposar, recordo, l’intent fallit de dotar
Sant Boi d’un centre d’atenció. És
d’agrair tanta i tan intensa dedicació.
Vint anys d’impuls a programes
diversos adreçats a la prevenció,
amb campanyes cada cop més
imaginatives, xerrades a la població en general i a l’Escola de
Mares i Pares i treball d’elaboració
de plans preventius de Centre a
nivell de secundària ens han permès situar els índexs de consum
a Sant Boi per sota de la mitjana
general.
Vint anys de tasques de reinserció,
en condicions francament difícils i
sovint precàries, han possibilitat
atendre un gran nombre de persones amb problemes de drogodependència i, en molts casos,
facilitar-los recursos i habilitats per
recuperar l’autoestima i el control
sobre la seva vida.
Vint anys de lluita municipal contra
la droga ja formen part de la nostra
memòria històrica com a poble
i ens obliguen a encarar el futur
amb il·lusió, realisme i noves energies. A Iniciativa per Catalunya
Verds-Esquerra Unida i Alternativa
ens sentim copartíceps del camí
recorregut i manifestem la nostra
voluntat de continuar contribuint a
nous èxits.
Viure Sant Boi
Març 2007
Opinió
La seguridad,
una prioridad
Un nou centre
de ciutat:
Caserna-Fecsa
Un pla per al
desenvolupament
del nucli antic
Xarx@:
fòrum
Compra
habitualment
als mercats
municipals
?
Rafael Cañedo Torrubiano
Portaveu del Grup Municipal
PP
D
esde hace varios meses se están
produciendo un gran número de robos en la ciudad, así como múltiples
denuncias de intento de asalto a
viviendas particulares (Casablanca
– Torre de la Vila y la zona de plaza
Catalunya han sido los últimos casos
conocidos).
Según fuentes policiales consultadas
por nuestro Partido, numerosos ciudadanos en los últimos meses han
tenido que llamar a la policía ante el
hecho consumado de haberse producido el robo en su vivienda, o bien, el
intento de asalto a domicilios particulares en su comunidad de vecinos.
Desde hace un año y medio estamos asistiendo a un aumento de la
inseguridad ciudadana en el municipio, que ha llevado en los últimos
meses a persecuciones policiales,
y a algún que otro agente municipal
herido como consecuencia de sufrir
un accidente de circulación mientras
intentaba perseguir y detener a los
delincuentes.
Esta situación no es nada nueva.
Cabe recordar las continuas exigencias de mayor seguridad realizadas
por el Partido Popular al equipo
de gobierno ante los robos que se
producen cada fin de semana en
los mercadillos de los sábados, los
atracos fundamentalmente a bares y,
ahora, los robos a viviendas cuando
sus propietarios no se encuentran en
su domicilio.
Es necesario y urgente un cambio en
la actual política de seguridad que
llevan a cabo Partido Socialista e Iniciativa, para evitar que la inseguridad
siga aumentando en la ciudad. Por un
lado, es preciso aumentar el número
de efectivos policiales y su presencia
en las calles de la ciudad; por otro,
un planteamiento sin complejos de
“firmeza 10, tolerancia 0” frente a los
incívicos que garantice los derechos
de los vecinos. Porque sin seguridad
no puede haber libertad.
Para más información,
www.ppsantboi.com
Josep Maria Cervelló
Regidor del Grup Municipal
ERC
E
n el marc de les reunions informatives i assemblees d’electores i
electors que va fent ERC als diferents
barris, n’hem celebrat una a partir de
les propostes que fa ERC per al sector
de la caserna-Fecsa. La recuperació
d’aquest espai vital per a la ciutat
semblava imminent quan ,quinze dies
abans de les eleccions municipals del
2003, ens vam trobar amb banderoles
que deien adéu a la caserna i ens convidaven a celebrar-ho amb una gran
paella popular. Quatre anys més tard
si hi ha alguna cosa deu ser el secret
més ben guardat al nostre consistori.
I és una llàstima perquè el que està
en joc és el mateix centre geogràfic
de la nostra vila i la possibilitat de
plantejar de nou el centre de ciutat.
Quan la plaça de l’Ajuntament era
el moll de l’os de la ciutat, al voltant
hi havia una gran intensitat de vida
ciutadana: el mercat, les botigues,
els ateneus, les escoles, l’estació del
tren... Sant Boi va créixer però no va
fer un altre centre de ciutat. Ara tenim
l’oportunitat de fer el centre de la ciutat
del segle XXI, no només per la desaparició de barreres entre els barris, o
de disposar de sòl per fer les connexions de la trama urbana, sinó perquè
podem dissenyar un lloc on passin
coses, un centre urbà espaiós, verd,
amb passeigs, amb una plaça central
amb estació de metro, voltada de
botigues, equipaments socials, instal.
lacions educatives i esportives, llocs
on quedar, restaurants i bars, potser
cinemes. I volem que aquest lloc on
passin coses sigui habitat per gent
que vulgui viure el pols de la ciutat,
habitatges per a diferents butxaques
per fer un Sant Boi divers i cohesionat
i també de lloguer per a gent jove i
emprenedora que potser no busca el
pis per a tota la vida però que no està
disposada a estar tota la vida sense
pis. A la caserna-Fecsa i a la continuació per l’avinguda Marieges, el Saló
Central i amb la remodelació del barri
de Casablanca podrem, si volem, fer
polítiques públiques d’habitatge com
no s’han fet mai a la nostra ciutat.
Antoni Jordà i Novas
Portaveu del Grup Municipal
CiU
La remodelació d’aquest em-
blemàtic barri santboià s’hauria de basar en tres àmbits
d’actuació: l’econòmic, el social i
l’urbanístic.
En l’àmbit econòmic, a part de
comptar amb l’opinió de les associacions de veïns i comerciants,
s’haurien d’establir polítiques
fiscals que facilitin la instal·lació
de nous comerços i desincentivin
les activitats lúdiques o els bars
que ara hi predominen.
Des de la Regidoria de Comerç
es podrien fer propostes on ubicar els nous comerços i regular
el nombre d’activitats, especialment les nocturnes i sorolloses.
A més, caldria preveure ajudes
per a la rehabilitació d’habitatges
i per construir-ne de nous.
En l’àmbit social s’haurien de
promoure polítiques en relació
a la immigració i a la lluita contra les bosses de pobresa i a
favor de la gent gran i les persones dependents. En aquest
sentit caldria doncs elaborar
un pla d’adequació de les llars,
d’instal·lació d’ascensors i de supressió de barreres arquitectòniques.
I en l’àmbit urbanístic caldria
obrir el barri cap a la ribera del riu
i poder soterrar l’estació i la via
del tren fins a Ciutat Cooperativa.
Guanyaríem espai per fer habitatges i equipaments. El projecte
és ambiciós però factible. Només
cal adonar-nos de l’expansió que
han tingut pobles propers com
Sant Vicenç, Sant Andreu o Martorell.
Per descomptat, s’hauria d’incorporar l’Ateneu Santboià a aquest
pla d’actuació. No tindria sentit
que l’Ateneu en quedés al marge. Cal convidar entitats, veïns i
socis de l’entitat a participar-hi,
juntament amb l’ineludible intervenció de l’Ajuntament i dels actuals propietaris.
19
Em queden
una mica
lluny
“M’agrada, però no ho faig
gaire sovint perquè visc a
Can Carreres i em queden
una mica lluny. Quan hi vinc
sempre aprofito per fer més
coses. M’agrada perquè
conec gent de tota la vida a
les parades. I normalment hi
compro producte fresc.”
Núria Milán Alcaine, 60 anys,
Marianao, jubilada
Hay que
darles
vida
“Sí, suelo venir los martes
o los viernes al Mercat de
La Muntanyeta. La fruta no
la compro aquí, pero sí la
carne y el pescado. Vengo
porque hay que darles vida
a los mercados; si no, mal
asunto.”
Ángel Montero Duarte, 54 anys,
Centre, jubilat
Se compra
con más
comodidad
“Compro en el mercado un
par de veces por semana y
sobre todo me gusta para el
pescado. Antes compraba
en centros comerciales, pero
solo porque trabajaba y no
tenía tiempo. Aquí es mejor
porque se compra con más
comodidad y menos agobio.
María Pilar Carrasquilla Ribera,
40 anys, Marianao, mestressa de casa