Compara aquestes dues cites de B. Malinowski. Es tracta del mateix

Antropologia Cultural
Prof. Lluís Añó
Compara aquestes dues cites de B. Malinowski. Es tracta del mateix
autor en el mateix treball de camp. A partir dels teus coneixements
sobre autoria i relat en antropologia cultural, quines diferències pots
comentar?
Malinowski, B. (1986) [1922] Els argonautes del Pacífic Occidental. Barcelona:
Edicions 62. pp. 59-60.
A mesura que feia el meu passeig matinal pel poble, podia observar detalls
íntims de la vida de família, de la condícia personal, de la cuina i dels àpats;
podia veure els agençaments del treball quotidià, gent que anava a fer els
seus encàrrecs o grups d'homes i dones enfeinats en algunes de llurs
tasques productives. Baralles, acudits, escenes familiars, esdeveniments
generalment trivials, a vegades dramàtics, però sempre significatius,
constituïen l'ambient de la meva vida diària com de la llur. Cal fer avinent
que, com que els indígenes em veien constantment cada dia, deixaren
d'estar interessats o alarmats per la meva presència i de prestar-hi atenció, i
jo, per part meva, vaig deixar d'ésser un element de pertorbació de la vida
tribal que em disposava a estudiar alterant-la per la meva sola proximitat,
com sempre succeeix amb un nouvingut a tota comunitat salvatge. De fet,
com que sabien que ficaria el nas pertot, fins i tot on un indígena ben
educat no gosaria mai immiscuir-se, acabaren per considerar-me com a
formant part de llur vida, un mal o un estorb necessaris, mitigats pels meus
regals de tabac.
Més tard, ja entrat el dia, tot el que passava estava fàcilment a l'abast i no hi
havia cap mena de possibilitat que em passés inadvertit. Esveraments
davant la vinguda del fetiller al vespre, un o dos casos de bregues i altercats
grans i realment importants dins la comunitat, casos de malaltia, intents de
guariment i defuncions, ritus màgics que calia executar: no vaig haver d'anar
a llur encalç, temorós de perdre-me'ls, ans tingueren lloc davant els meus
ulls, enfront de casa meva, per dir-ho així. I cal destacar que, quan ocorre
quelcom dramàtic o important, és essencial investigar-ho en el mateix
moment en què esdevé, perquè els indígenes no poden deixar de parlar-ne,
estan massa esverats per a ser reticents o hi estan massa interessats per a
ser mentalment mandrosos a l'hora de donar-ne els detalls. Igualment, una
vegada i una altra, vaig cometre infraccions d'etiqueta, les quals, els
indígenes, que ja em coneixien prou bé, no s'estaven mai d'assenyalar-me.
Vaig haver d'aprendre com captenir-me i, fins a un cert punt, vaig adquirir la
"sensació" de les bones i males maneres indígenes. Amb això, i amb la
capacitat de gaudir de llur companyia i de compartir alguns de llurs jocs i
diversions, vaig començar a tenir la impressió que estava de veritat en
contacte amb ells, i aquesta és certament la condició preliminar per a poder
portar a terme un treball de camp reeixit.
Malinowski, B. (1990) [1967]. Diario de campo en Melanesia. Madrid: Júcar.
Fui hasta el poblado; la noche de luna llena era luminosa. No me sentí
demasiado fatigado. En el poblado, le di a Kavakava un trozo de tabaco.
Luego, dado que no había reunión de danza, fui paseando hasta Oroobo por
la playa. Maravilloso. Era la primera vez que veía la vegetación a la luz de la
luna. Muy extraño y exótico. El exotismo se abre paso suavemente, a través
del velo de las cosas familiares. Penetré en la espesura. Por un momento
sentí miedo. Tuve que tranquilizarme. Intenté mirar en el interior de mi
corazón. "¿Cuál es mi vida interior?". Ninguna razón para estar satisfecho
conmigo mismo. El trabajo que hago es una especie de opiáceo más que
una expresión de creatividad. No intento vincularlo con fuentes más
profundas. Organizarlo. Leer novelas (en vez de trabajar) es algo
simplemente desastroso. Me fui a la cama y me puse a pensar en otras
cosas, de un modo más bien impuro (p. 30-31).
Nada hay en los estudios etnográficos que me atraiga. Fui hasta el poblado y
me rendí artísticamente ante la impresión de una nueva Kulturkreis. En su
conjunto, el poblado me produjo un impresión más bien desfavorable. Hay
una cierta desorganización, los poblados están dispersos; la rudeza y
persistencia de la gente que se ría y se me queda mirando y miente me
desaniman un tanto. Tengo que abrirme camino en medio de todo esto (p.
42-43).
Fui hasta el poblado con la esperanza de fotografiar algunas escenas de la
danza bara. Repartí unas cuantas medias barras de tabaco, y luego me puse
a observar algunas danzas; tomé también algunas fotos, pero con pobres
resultados. No había suficiente luz y ellos no posaban el tiempo de
exposición suficiente. En ocasiones me sentí furioso hacia ellos,
particularmente porque después de repartirles tabaco, todos se largaron. En
general mis sentimientos hacia los nativos tienden decididamente hacia la
idea de "exterminar a los brutos". En muchos casos he actuado sin duda de
manera poco limpia y estúpida (en lo referente al viaje a Domara, por
ejemplo). Les hubiera dado dos y seguramente lo habrían hecho. Como
consecuencia de ello, perdí una de mis mejores oportunidades (p. 69).