Era en autras regiuns dat ei singulas emprovas da procurar per cu

Anuncio
SA 11
S- 7
Jeu hai dau la davosa gada ina survesta fetg generala da quei ch'ei
vegniu publicau e scret el romontsch tochen entuorn 1800. Publicau
ei vegniu praticamein mo texts religius, mo en manuscrets dat ei lu
era lectura pli populara. Mo ni ella litteratura religiusa ni ella
profana eis ei vegniu tier ortografias fixas, auter ch'els texts religius protestants sursilvans. Ils Sursilvans protestants eran gia
vegni 1648 tier in text impurtont screts en ina ortografia fetg
sistematica e cunquei era relativamein fixa, il 'Nief Testament' da
Luci Gabriel. Mo la fuorma dil lungatg ha giugau ni tier la litteratura religiusa ni tier la litteratura profana ina rolla centrala.
Ins seteneva bein vi da certas modas da scriver, mo quellas eran
aunc buc fixas, e cunzun lur diever era magari empau arbitrars. Mo
quei els biars auters lungatgs era buc auter da quei temps, pia buc
enzatgei specific romontsch. Era el tudestg deva ei da quei temps
aunc pliras variantas da scriver, ed era da quels che setenevan ni
vi dad ina ni vi da l'autra, cunzun secapescha en manuscrets e per
diever privat.
Ina consolidaziun dalla ortografia dat ei bunamein adina, sch'in
lungatg vegn duvraus sco lungatg adiminstrativ. Quella consolidaziun
ei per ordinari gnanc intenziunada buc, mo cunquei che relativamein
biars texts vegnan screts dalla medema canzlia ed il canzlist principal di als auters, co ch'ei hagien da scriver, dat ei schinumnai
lungatgs da canzlia, che giogan lu ina gronda rolla per la stabilisaziun ortografica d'in lungatg. Il Stadi dallas Treis Ligias era
bein in stadi, nua ch'il Romontschs vevan segir aunc ina gronda maioritad. All'entschatta da quel, 1524, giugavan denton aunc famiglias noblas tudestgas la rolla principala en quei stadi. Tec a tec
ein lu indigens vegni alla testa da quel, quei denton entras ina
aristocratisaziun da quellas famiglias, buc tras ina democratisaziun
dalla pussonza. Mo sin che l’aristocrazia indigena ei vegnida alla
testa, eran las differenzas linguisticas e religiusas denter las
differentas parts romontschas dil stadi dallas Treis Ligias schon
memia grondas per remplazzar il tudestg sco lungatg d’administraziun
dil stadi cul romontsch, aunc sch'ins vess vuliu quei. Ell'Engiadina, surtut ella Engiadin’aulta, era il romontsch bein daventaus il
lungatg administrativ dallas vischnauncas schon viers la fin dil
16avel tschentaner. El decuors dil 17avel vegnan era las leschas da
cumin fatgas leu per romontsch, sco nus vein viu. L’Engiadina bassa
suonda cun empau retard, perquei che lezza era aunc sut domini
austriac ed ei vegnida da secumprar libra da l’Austria pér 1652. Mo
en domisduas regiuns ei il tudestg mai staus lungatg d’administraziun; avon il romontsch era quei il latin. Dalla Ligia dalla Casa da
Diu fagevan denton era loghens tudestgs part, e buc ils pli nunimpurtonts. Tier quella Ligia s'udeva numndadamein era Cuera. Pia
era è quella Ligia buc ina pura ligia romontscha, e cun risguard da
Cuera vegneva il tudestg duvraus sco lungatg adiministrativ da quella ligia. Ella Ligia grischa era il lungatg d'administraziun aschia
ni aschia il tudestg. Quei deriva igl emprem inaga dil fatg, che
l'aristocrazia ch'ha regiu la Surselva avon e per part era aunc
suenter la fundaziuns dalla Ligia grischa era tudestga. Pliras da
quellas famiglias han era aunc regiu suenter la Surselva, sco ils
Castelbergs tochen tier la revoluziun franzosa, e lezs han gie claramein in num tudestg. Plinavon ein ils avats dalla claustra da Mustér era stai suenter la fundaziun dalla Ligia grischa fetg savens
Tudestgs, buc Romontschs. Lu cumpigliava la Ligia grischa era territoris gualsers: Sursaissa, Stussavgia, Valragn, e cun Mesauc e Calanca schizun aunc territoris talians, aschia ch'il tudestg ei restaus lungatg administrativ era suenter la sperdita dalla pussonza
dalla claustra. La Ligia dallas X dertgiras era da l'entschatta na-
SA 11
S- 8
ven preponderontamein tudestga, aschia ch'igl ei buc da smarvegliar,
ch'il lungatg administrativ dil Stadi da quellas treis ligias ei restaus il tudestg.
Il romontsch ha survegniu ina rolla en quei stadi pér 1794. Quei onn
ha ei dau ina dieta ualti selvadia, ch'ha empruau da reformar quei
stadi dallas Treis Ligias per aschia saver salvar el. Cun quella caschun ei era vegniu pretendiu – jeu citeschel la versiun dallas Funtaunas (II,116): "Ils Bundsschreibers deigien translatar ils Abscheids eigl Italian ed ommaduas sorts dil Liungaig Ramonsch usitadas, far squitschar ê termetter tier ails Cummins, mintgin suenter
siu Liungaig, en expressiuns claras etilgenteivlas senza duvrar
Plaids iasters". Tgei ch’ei manegiau exact cun "ommaduas sorts dil
Liungaig Ramonsch usitadas" ei buc d’eruir cun segirtad. Igl ei
schon probabel, ch'igl ei manegiau ina varianta ladina ed ina sursilvana. Il problem ei mo, ch’ei deva da quei temps aunc duas variantas da mintga sort. La versiun tudestga e ladina da quei conclus
hai jeu buc giu a disposiziun, mo lezzas vegnan era buc a ver precisau las versiuns pli exact. Igl ei anzi probabel, ch’ins ha da bi da
bugen buc fixau las variantas. Persuenter muossa era schon la formulaziun da quei artechel las difficultads ch’il romontsch veva en
quella domena: per 'Ils Bundsschreibers' ed 'ils Abscheids' veva el
aunc negin tierm a disposiziun. Quei manegiavan ei pia probablamein
buc cun 'plaids jasters'. Quels valevan per plaids romontschs; ei
deva gie buc auters.
Aschia ei la caussa vegnida messa avon als cumins per approbaziun
els "Puings che la lud. Radunonza extraordinaria mett'avon ails lud.
Cumins dellas Treis Ligias sin lur approbaziun". Tgei che lezs han
lu effectivamein approbau, ei denton aunc in'autra damonda, ch'ins
stuess aunc pér controllar. En scadin cass ha il protocol da quella
dieta in autra versiun da quei "pugn", numnadamein: "il bundsschriber della luda ligia sura deigi esser obligaus, de scriver ora quels
en rumonsch, ed italian, ils abscheids deigien era vegni stampai, ed
exprimii cun expressiuns claras ed entilgenteivlas, e senza duvrar
plaids iasters" (Crest.IV,592,18ss.) Tenor quella versiun vess pia
mo il scarvon dalla Ligia grischa giu da far translaziuns el romontsch ed el talian. Mo igl ei era da dir, ch'ils resultats dalla
Engiadina eran aunc buc vegni tochen Cuera, cu ch'il protocol ei
vegnius screts.
Seigi sco ei vegli; en scadin cass ha il romontsch survegniu cun
quei conclus per l'emprema gada il status da lungatg ufficial. Quei
ha lu era giu consequenzas immediatas pil romontsch. La Bibliografia
retorumantscha indichescha per quei onn, pia 1794, buc meins che 20
publicaziuns, ina cefra mai contonschida tochen quei onn ed in record ch’ha teniu tochen igl onn 1840. Quei che croda denton en egl
aunc pli fetg, ei la midada dalla tematica dallas publicaziuns. Mo
duas da quellas digl onn 1794 ein da tema religius, las autras 18
ein publicaziuns da texts statals, schinumnadas "Landesschriften",
che devan in rapport davart quei ch’era curriu e passau sil plaun
politic ed eran ina sort precursuras dallas gasettas da pli tard, mo
ch'ellas cumparevan en intervals dil tuttafatg irregulars, denton
tuttina pliras gadas ad onn, silmeins per tudestg. Denter 1794 e
1798 cumparan da quellas scartiras era per romontsch, segir buc gest
tontas sco per tudestg, denton tuttina ver 7 scartiras mintg’onn.
1799 eis ei lu denton stau alla fin cul Stadi dallas Treis Ligias e
cun quei era cun quellas publicaziuns. Il romontsch ei pia staus mo
ils davos 5 onns da quei stadi in lungatg ufficial.
SA 11
S- 9
In effect bia pli durabel e cun quei era bia pli impurtont pil romontsch han las ideas digl illuminissem giu. La consequenza la pli
marcanta da quellas ideas ei stada las stentas per ina megliera scolaziun dil pievel, ins savess era dir: per l’alfabetisaziun da quel.
Tochen da cheu druvav'ins per emprender da leger e scriver en emprema lingia ils catechissems sco praticamein sulets cudischs stampai che stevan a disposiziun, e per dabia buc tuts savevan insumma
leger e scriver. Gia Jachiam Bifrun veva denton era scret in cudisch
romontsch special per quei diever, la schinumnada Taefla, scret cun
<f>, sco il [v] da siu num. Dil temps da Bifrun vegneva aunc buc
distinguiu denter [u] e [v]; domisdus vegnavan screts tuttina, u cun
<u> ni cun <v>. Bifrun drova <u>, mo tier plaids sco [tęvla] va la
scripziun *Taeula' buc bein, sco tier *Biurun' era buc. Quella ovra
ei semantenida pér en ina ediziun da 1629, che sto denton ver giu
silmeins ina ediziun da 1571, forsa era aunc ediziuns pli veglias.
La 'Taefla' ei in cudischet da 24 paginas. El entscheiva cun igl alfabet, igl emprem en bustabs pigns, lu en bustabs gronds. Lu vegn
ina seria da silbas:
Ab, eb, ib, ob, ub
Ba be bi bo bu
che va denton mo tochen tier il bustab g. Lu vegn il Bab nos, La
credênscha, L's cummandamaints, La cuolpa, lu in pèr Psalms ed alla
fin in pèr oraziuns. Il cudisch ei claramein destinaus per la scola;
alla fin stat in epilog cul tetel "Iachiam Bifrun agli maister da
schoula auuoira salüd"; 'auuoira' ei "augura" per sursilvan. Quei
era meglier che quei che steva a disposiziun tochen lu per emprender
da leger e scriver, numnadamein mo texts latins ed en Surselva probablamein era tudestgs. Ei fuss era stau meglier ch'ils catechissems, ch'ins duvrava per quei intent naven dil mument ch'ils emprems
catechissems romontschs ein cumpari, mo lezs eran pli doctrinars che
la Taefla, aschia ch'ins prefereva lezs.
El 18avel tschentaner dat ei tals cudischs era en Surselva. Leu han
ei per ordinari semplamein num ABC. Igl emprem da quels ABC's enconuschents ei tuttina gia cumparius 1730 tenor las indicaziuns da
P.Placi à Spescha. El ei denton buc semantenius, bein denton ina
ediziun pli tardiva da 1745. Il tetel da lezza ediziun ei 'A.B.C ù
cuort entruidament de bein bustegiar e leger. Con in namenbuch en
ramonsch, latin, italian', pia cun in vocabulari en treis lungatgs.
El ei cumparius a Mustér, sco gia l'ediziun da 1730, e cumpeglia 16
paginas. El ha bein surviu sco mied d'instrucziun als paders dalla
claustra, che devan savens era empau scola els vitgs. Cudischs
d'instrucziun specifics locals ha ei pia dau gia relativamein baul.
Per ina scolaziun pli generala dil pievel tunscheva secapescha mo in
ABC buc; quel vev'ins gie atras en in onn. Ei vess duvrau ina producziun pli gronda da cudischs da scola. En connex cun las novas
ideas digl illuminissem quintav'ins entuorn 1800 cun treis cudischs
da scola: in ABC, in cudisch da lectura cun tocs pli cuorts ed in
cudisch d'instrucziun general sur dad autras scienzias, sco historia, historia naturala e geografia. Igl emprem ch'ha procurau per
ina tala seria da cudischs da scola per romontsch ei stau Mattli
Conrad, predicant ad Andeer, e quei denter 1804 e 1826. El ha pia
tuttina era duvrau 22 onns tochen ch'el ei vegnius da metter a disposiziun il necessari alla scola dad Andeer, mo igl ei ver, ch'el ha
lu fatg denteren aunc autas caussas, sco nus vegnin lu aunc a veser.
Quels cudischs ein aunc vegni fatgs dil tuttafatg sin basa privata,
sco quei che l'entira scolaziun funcziunava da quei temps. In pèr
vischnauncas pli progressivas vevan entschiet a sustener ni menar
sez ina scola publica, denter quellas era Andeer, nua che Mattli
SA 11
S-10
Conrad era predicant. En sias 'Novas Canzuns Spriritualas' da 1784
ha el era ina "Canzun par un scolar suenter la scola", e suenter
quella indichescha el: "La scola ordinaria ad Andeer ven pagada
d'ilg Vaschinadi, a bucca da Privats, parquei ei noss'Obligaziun
d'urar par quel" – pia pil vischinadi d'Andeer. El cuntinuescha lu:
"O ca minchia Vischnanca parness quella Resoluziun: da muntaner lur
Scolas publicas pli gig, ca sco ün ha par Isonza – S'ilg meins miez
On" (p.225). Mo da quellas vischnauncas progressivas deva ei fetg
paucas el Grischun romontsch da quei temps.
Mattli Conrad veva schon publicau avon ch'el ei vegnius confruntaus
cun las novas ideas illuministicas in cudisch da scola cul tetel
"Extract da la historia da la vitt'e character da Niess Segner Jesu
Christi, par uffonts en las scolas", cumparius 1783 cun 24 paginas.
Schon quei cudisch rumpeva cun la tradiziun dils catechissems sco
cudisch da scola, perquei ch'el era ordinaus auter e tractava era
autras caussas ch'il paternies, la cardientscha ed ils 10 camondaments, sco quei ch'ils auters fagevan. El mantenveva denton aunc il
sistem da damonda e risposta, era sche las rispostas eran in pulit
tec pli semplas che quei ch'ei eran el catechissem ed era in pulit
tec meins abstractas. Mo ei era tuttina aunc plitost in cudisch da
ductrina ch'in cudisch da scola, era sch'el era en scadin cass pli
interessants ch'ils catechismus, ch'ils scolars duvravan tochen lu
sco cudisch da scola e ch'ei vevan lu era plitost da saver ordado
che da saver leger. Sche jeu hai survesiu nuot, ei quei cudisch da
scola el medem mument gest era igl emprem cudisch publicaus d'in
Sutsilvan suenter 1618. Mo jeu hai aunc mai viu quei cudisch, aschia
che jeu sai era buc giudicar siu lungatg. Mo sin basa d'in u l'auter
cudisch da Mattli Conrad che jeu hai a disposiziun sebasa siu lungatg sin l'orotgrafia e la grammatica dil sursilvan protestant, era
sch'ei dat ina u l'autra influenza dil lungatg da SchonsSuenter quei cudisch ha el ediu las 'Novas Canzuns Spiritualas' che
jeu hai gia numnau, ch'han buc da far directamein cun la scola. Ils
17 da matg 1799 ei Conrad vegnius mess a ferm e menaus ad Innsbruck
egl exil, perquei ch'el valeva sco adherent dallas novas ideas patrioticas e cunquei plitost sco adherent dils Franzos che dils
Austriacs. Cu ch'el ei vegnius anavos 1801, era siu post occupaus,
aschia ch'el ha stuiu luvrar en differentas pleivs pli pintgas, secapescha era per pli pauca paga. 1804 ei lu la pervenda d'Andeer
puspei vegnida libra, aschia ch'el ha puspei saviu turnar en siu
liug oriund. Il medem onn ha el publicau siu emprem cudisch da scola
"profan", ni silmeins pli profan, in:
Cudischet per uffants ca vulten amprender da liger rumonsch ad er
ilg ABC da la cardientscha a moral christianeivla cun 2 canzunettas.
Il cudischet ha 16 paginas, sco ils biars da quels ABCs, ch'ein denter 16 e 24 paginas, darar inaga 32. Mo igl ei clar che quei tunscheva la silpli pigl emprem onn da scola; suenter stuev'ins lu mirar per enzatgei auter. Ina successiun silmeins indirecta ei lu cumparida 1812 cul tetel:
Reglas da moralitat a prudienscha cun proverbis, las emprimas en
prosa, ils auters en rima (…), 18 paginas.
Ei setracta d'ina translaziun parziala d'in cudisch tudestg cul tetel "Allgemeines Lesebuch für Stadt- und Landschulen" d'in cert
Georg Friedrich Seiler, cumparius 1793, pia d'ina translaziun dil
tudestg. Quei ei lu denton in ver cudisch da leger, senza damondas e
rispostas, mo secapescha cun bia pusseivladads da menar ils affons
silla dretga via cun reglas da moralitat e da prudientscha.
SA 11
S-11
In cudisch da medem gener, che van denton aunc in pass pli lunsch
naven dalla scola confessiunala ei lu il cudisch:
Anchinas fablas ad historias messas en poesia romantscha per part or
da divèrs cudischs velgs a novs par part er inventadas dilg translatur da quellas. Cuira 1816.
Quei cudisch ha lu tuttina 88 paginas, pia ina pulita lectura. Las
fablas e historias han secapescha ina morala, mo cun caussas da religiun han ei en scadin cass da far nuot directamein.
Suenter ei lu Mattli Conrad s'occupaus cun quei ch'ins numna
l'infrastructura linguistica da basa, numnadamein ina grammatica ed
in vocabulari, mo tier lezs lu aunc l'autra gada. 1826 vegn lu il
davos cudisch da scola, che stat lu dil tuttafatg el rom dalla scola
moderna da gliez temps:
Quel nief a nizeivel cudischet da scola tiers diever ad antruvidament par suenter cunaschientscha desideranta giuventengia en las ligias dils Grischuns. Mess giu da Heinrich Zschokke, a translatau da
Mathli Conradi.
Quei "cudischet" ha lu tuttina 162 paginas. Igl original da Heinrich
Zschokke ha il tetel "Das neue und nützliche Schulbüchlein zum Gebrauch und Unterricht für die wissbegierige Jugend im Bündnerland" ed
era cumpariuns schon 1798. Quei ei lu era per tudestg igl emprem cudisch da scola modern dil cantun Grischun. El cuntegn era aunc alla
entschatta "Einen kleinen Catechismus", mo sco secund lu "Eine kurze
Geschichte des Vaterlandes", pia in tema historic che vegneva insumma buc tractaus ella scola tradiziunala, e per finir "eine kleine
Weltbeschreibung", pia enzatgei sco geografia, era quei tut enzatgei
auter che quei ch'era vegniu tractau tochen uss en scola. Igl ei lu
clar, ch'il romontsch vegn lu cun la translaziun da quellas caussas
en domenas nua ch'el era buc vegnius duvraus tochen uss: ni historia
ni geografia eran stai tema tochen la fin dil 18avel tschentaner.
Igl era bein stau previu da translatar il cudisch da Zschokke gia
1798 per romontsch, mo la finala han ils Romontschs lu tuttina stuiu
bunamein 30 onns, tochen ch'els ein vegni tier ina tala ovra.
Quels cudischs da scola da Mattli Conrad ein segir in'ovra da pionier, mo igl effect da quels cudischs ein stai relativamein pigns.
Ponderei inaga cuortamein, pertgei che lur effect sa buc esser staus
fetg gronds? –
En tgei lungatg ein els screts? –
En sursilvan protestant cun influenzas dil lungatg da Schons. Tgi
vess pia saviu duvrar els en scola? –
Segir inaga las vischnauncas da Schons, mo gliez ei buc la massa.
Ellas scolas sursilvanas protestantas vessen ei forsa aunc saviu vegnir duvrai, mo en auters loghens denton strusch. Ils cudischs sezs
hai jeu mai giu a disposiziun tochen uss. Els ein d'anflar ellas bibliotecas romontschas pli grondas, mo gest ils cudischs pli pigns
ein fetg rars; nus vegnin lu aunc a veser pertgei. Jeu hai era mai
sedau gronda breigia da vegni tier els, perquei ch'els ein aschia ni
aschia stai d'impurtonza mo fetg locala. Mo in da quels ei d'anflar
denton sin Google, numnadamein las 'Anchünas fablas". Sin Google
anfl'ins ils biars cudischs vegls dalla Biblioteca da Minca, e lezza
ha relativamein bia caussas romontschas. Tochen ch'ei ha buc dau
l'universitad da Friburg, studegiavan ils Romontschs savens a Minca,
perquei che quei era l'universitad catolica la pli datier dil Grischun. Las autras universitads svizras ein gie tuttas protestantas.
Perquei hai jeu lu copiau ina da quellas fablas, ina relativamein
enconuschenta, 'Ilg Avieul e la tuba'. Legi ella, Fabian; il sursilvan ei segir il pli datier da quei text.
SA 11
S-12
Tgei croda en egl visavi il sursilvan actual? Tuttina dabia differenzas. [ł] e [ñ] vegnan screts sistematicamein
cun <lg> ed <ng>, 'in, ina' vegnan screts cun <ü>, 'aviul', 'siu' e
'miu' vegnan screts cun <ieu>. Il [ċ] final vegn screts cun <g> tier
'gig' e tier 'dreg' e cun <ig> tier 'traig', 'tgei' vegn screts cun
<ch>, pia en sesez grafias ladinas, era sch'ins anfla tuttas era en
texts catolics da quei temps, auter che la scripziun da [ċ] cun
<ch>. Era morfologicamein vein nus ina speicalitad ni l'autra. En
egl croda il pft. sempel 'vasèt, mettèt, ngit, daventà'. Il text ei
effectivamein screts en sursilvan protestant; la Sutselva era protestanta e duvrava sco lungatg da scartira il sursilvan protestant.
Pia en Surselva protestanta vessen ils cudisch da scola da Conrad
aunc saviu vegni duvrai, mo en Surselva catolica secapescha buc. Mo
leu fuss ei era strusch iu, sch'il lungatg fuss staus il medem.
Ch'ils catolics vessen duvrau cudischs da scola d'in reverenda protestant era da quei temps aunc nunimaginabel.
Ei dat era aunc ina ni l'autra autra specialitad, ch'ha buc da far
cun differenzas idiomaticas. Ils substantivs ein screts tuts grond,
ina tendenza ch'ei vegnida en moda el romontsch suenter 1800,
strusch avon. Schon la reediziun dil text dil Niev Testament da Gabriel da 1809 ha scret relativamein biars substantivs grond, ch'eran
tuts screts pign ell'emprema ediziun da 1648. Quella marotta
anfl'ins magari era en cudischs d'oraziuns catolics da quei temps1),
denton pli darar che tier ils protestants. Ell'Engiadina ha ei buc
dau ina tala marotta, perquei che l'Engiadina sedrizzava el 19avel
tschentaner aunc tenor il talian, buc tenor il tudestg. Ella ha era
buc cuzzau fetg ditg el sursilvan, ni catolic, ni protestant; naven
da 1850 svanescha ella puspei relativamein spert.
Plaids tudestgs sco 'Tuba, Schuz' e 'Puff' ein currents da quei
temps; ei dat aunc negin purismus. Quel vegn lu pér ella secunda mesadad dil 19avel tschentaner pli e pli en moda. Mo ei dat era influenzas pli subtilas dil tudestg sils texts romontschs da quei
temps. 'Un ping Avieul en ün Ual curdava' ei in falliu diever digl
ipf. el romontsch; ei stuess esser 'ei curdaus' ni tut il pli 'curdèt'. Per tudestg stat secapescha igl imperfect en quels cass: 'Eine
kleine Biene fiel in einem Bach'. Ils biars imperfects dil text ein
falli: 'purtava' ella 3. lingia, 'vegniva' ella secunddavosa da
p.63, 'vaseva' ella 3. lingia da p.64, lu 'punscheva' liniga 5 e
'figieva' liniga 6. La suletta fuorma correcta sin –eva ei 'veva' en
el "veva schon tratg si il tgiet [dalla buis]". 'veva tratg ei denton in plusquamperfect, buc in imperfect, aschia che tut ils imperfects dil text ein falli. Tier quellas fuormas dat ei effectivamein
in problem el sursilvan da quei temps. Il pft. sempel vegn bein aunc
duvrau en texts protestants, sco cheu en 'vasèt, mettèt, ngit, daventà, vet', mo el vegn buc druvaus pli el lungatg plidau ed era buc
screts el sursilvan catolic. Ei resta pia mo igl ipf. sco fuorma
sempla ed il pft cumponiu, ch'ei schon buc fetg elegants, sch'ins
sto duvrar el savens in suenter l'auter, sco quei ch'ins stuess far
cheu: 'ei curdaus, ha viu, ha purtau, ei semess, ei vegnius, ei daventau' eav. Ei ha dau tendenzas da duvrar igl ipf. era el romontsch, sco el tudestg, in diever ch'ins anfla aunc els emprems
texts da Muoth, p.ex. en 'Las spatlunzas', sco p.ex. "Lez respondeva
sinsu" (vers 11) ni "Er in vegliurd, il tat, vegneva ordavos pegna"
(v.24). Mo era quella tendenza germanisonta ei lu svanida pli tard
puspei.
Lu lasch jeu cun quei, quei che pertucca quei text ed ils cudischs
per la scola da Mattli Conrad. Dat ei aunc damondas tier quei? -
SA 11
S-13
Ei dat aunc in auter cudisch da scola ch'ei vegnius stampaus da quei
temps cul tetel 'Il magister amiaivel chi muossa als infants da lear
e ad incler quai ch'els lean' dad Andrea Rosius a Porta, cumparius
1818 per l'emprema gada. Tetel e suttetel ein secapescha programmatics. 'magisters amiaivels', surs. "scolasts amicabels", ein da quei
temps segir ina excepziun, e quel cheu duei buc mo mussar da leger
als affons, mobein era da capir quei ch'ei legian. Quei ei lu claramein encunter il sistem da scola sin basa da catechissems, nua
ch'ils affons vevan d'emprender ordado las rispostas, senza ver
in'idea, tgei che quei ch'ei detgien si ordado vegli veramein dir.
Tier à Porta ves'ins fetg bein, danunder che quellas novas ideas
vegnan. El era staus 14 onns predicant d'armada dil regiment dalla
famiglia dils Salis-Marschlins en survetsch franzos e veva giu leu
en emprema lingia l'incumbensa d'instruir ils affons dils SalisMarschlins e dils auters offiziers da quei regiment. Il regiment ei
lu vegnius abolius 1892 en consequenza dalla revoluziun franzosa. A
Porta ei turnaus a casa ed ha fundau in internat a Ftan, perquei
ch'ei deva aunc neginas scolas ell'Engiadina. El era in vehement adversari dalla scola veglia, che sebasi mo sigl emprender ordado,
treneschi pia mo la memoria dils affons, buc denton lur intelletg.
En l'introducziun a siu cudisch da scola pretenda el era, ch'ils
"ödius instrumaints da disciplina" stoppien svanir en scola, en
emprema lingia secapescha la torta ni il fest, cul qual il scolast
teneva uorden en scola. Mo igl ei era da dir, ch'in scolast stueva
magari sedar giu cun tochen 80 scolars en ina, e lu mava quei
strusch senza in fest. Il cudisch oriund veva 200 paginas, mo ei ha
dau schon 1819 in extract da quel da 48 paginas. Domisdus ein vegni
restampai, il grond 1831 aunc inaga, il pign 1840. L'ediziun da 1840
ei stada venala inaga per 350.- frs., mo per 48 paginas ha quei pariu a mi empau bia. Quels cudischs ein denton era buc d'anflar sur
Google, aschia che jeu stos schar cun quei. Igl ei relativamein
clar, ch'ils cudischs ein vegni duvrai ualti ditg sco cudischs da
scola ell'Engiadina bassa, mo entuorn 1840 dat ei lu era puspei novs
cudischs da scola valladers. Sur l'Engiadina bassa or ein els denton
probablamein era strusch vegni.
Descargar