DOMINGO, 3 9 D l JULIO D l 1962 Dom. V I I d. da Pantscottéi A R O II NÚM. 84 Radccclón jr Admlnlitraclini Ap<rl.Jo 11 V 1 CH T.Uf. 1793 Dipiïllo Ugal, B. 14,]5i •:ihO '^c(i^fiK*C*í ( li Y^ ^^ ^^ posi ble stistraerse a todo inicio sobre la conducta del prcj'imo. Es una medida de prudència el saber con quien uno debe tratar. Però ciertamente es anticristiano el condenar al prójimo por lo que oemos y no tener en cuenta la interiortdad de su conciencia, con la cual quiíd le saloe Dics. Si tan difícil es juzgar de los dlctados de la pròpia conciencia, cuúnto mds serà creer que uno aclerta cuando se trata de la con- n O z O •73 m ciència de los demus! Somos totalmeníe ineptos para dictar sentencia condenatoric. Leyendo el Evangelio se nota este contraste entre lo que aparece y los juicios del Hombre- Dios. Hoy dia se habla de que tlas derechas e iiquierdas de los hombres quiza no colncldan con las derechas e izquierdas de Dios'. Creo que vale la pena de pensar esta. tDetras del amor al prójimo està el liien, està Dlos*. tCada oez que el hombre ama algo que no està en él, hace conscientemen te o no un acto de fe en Dios*. Comparemos el egoismo de muchos que se llaman 'de iglesia» y el altruismo de gente que rara vez plsa los umbrates de nucstrcs templos, Jamàs nos otorguemos capactdad ni menos autoridad para juzgar la interiortdad de nadie. Eso es propio de Dios y de El solo. Seria de nuestra parte arrogante presunción condenada en el Eoangello. Todavia seria peor la comparación de los otros con nuestra conciencia, para despreclarlos a la manera del fariseo orgullosa. Cabé esta posibilidad. Esta pretendida superioridad espiritual nos ocairearia la ira de Dios que quiere a todo trance que nos amemos matuamente y cubramos cuidadosamente los defectos visibles del prójimo con el velo de la carldad. EN AQUELL TEMPS... Mateu 7, 15-21 <Quardeu-cos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestit d'ovelles i per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu. Es cullen potser raïms dels cards o figues dels arçosP Així, tot arbre bo dóna bons fruits, i l'arbre dolent dóna fruits dolents. Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent donar fruits bons. Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu. No tütliom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel>. La fragilitat i malícia humana sap bé disfraçar-se per tal de ser ben rebuda arreu. Jesús ens amonesta que cal vigilar. I ens dóna tot seguit la norma suprema: els homes s'han de conèixer no per allò que diuen ni pel que prometen sinó pel que fan. Les obres són, en definitiva, el senyal inequívoc de la bona disposició interior. Fan bé els qui no es fien dels qui es diuen catòlics i poc en tenen les obres de tals. I quan diem obres volem dir els a:(es que no són de ritual o de rutina, sinó aquells actes que mostren la virtut Eenre falsia. No costa gaire anar a missa els diumenges, i potser per alguns es cosa que vesteix de festa. Costa més ser caritatiu de paraula i d'obra, ser just en el tracte amb el proïsme, ser humil quan a un hom el deixen de banda... Les exclamacions. Senyor! Senyor! no obren les portes del cel ni fan virtuosa r n i persona, com tampoc l'assistir a novenes i sermons. Fer la voluntat del Pare sempre i en tot lloc. Demanar a Déu cada dia de saber entendre quina sigui la seva voluntat. Aprimar i afinar la consciència per a no regatejar-li res a Déu: aquest és el camí que porta de dret al cel i des d"ara a una vida sòlidament virtuosa. • Deben evitarse los bafí03 mixtos (indivldiios de distintos sexos), qiie cnfrcnan casi siempre ocasión pròxima de pecado y de escúndalo, por muchas precauciones que se tomen, y més, si cabé, en las piscines, donde lo reducido del e.'spaclo y la aglomeración de personss hacen màs próximo el pe Igro. Ni se atenua perquè las pisclnas sean de propiedad particular y aun familiares. Unicamente pueden tolerarse las piscinas mixtas infantlles, siempre que sean solo para niííos que no han llegado al uso de rszón. Pere tampoco deben ser estos admtlldos en las piscinas de mayores, de sexo distlnto, por las Imégenes que puedan quedaries para el dia de inaftana. (Normas de decència cristiana) "Utd Mina dit" <Aneu, la Missa és acabadal». Amb aquesta expressió solemne el sacerdot acomiada el poble reunit entorn l'oltar després d'tiaver celebrat la Pasqua eucarística del Senyor. Avui també tanquem amb aquesta expressió: lo M\%%o és acabada, les breus explicacions sobre la Missa que, d'una manera sisfamòtico, han anat sortint en el FJII Diocesà. S'tian presentat 70 articles que han glossat, poc a poc, tot l'immens tresor de la celebració eucarística. Ham pogut veure que val la pena de conèixer més i més la celebració litúrgica més gran que té l'Església catòlica. A fi de poder donar un pas més per a penetrar les riqueses d'oquesta celebració, entre molts altres llibres, us recomano aquests dos: »í.a Missa), de A. M. Roguet. Editorial Estela, Barcelona. Es un petit opuscle que fa penetrar el sentit teològic i bíblic de la Mista i està inspirat dins el moviment litúrgic actual. f Medifociones sobre la M'sso», de Schnitzler. Editorial Hsrdor, B:irceiona. Es un llibre que miro, pas per pas, totes les parts i oracions de la Missa (sols l'Ordinari) i que, sobre els estudis històrics del P. A. Jungmann, hi aplica toia una orientació i mirada bíblicc. Per als que estan jn més entrenats en el coneixement de la Missa, aquest llibre els obrirà insospitats horitzons. Donem, doncs, per acabats aquests articles sobre la Missa. Sols em resta dir: Estimem la Missa, preguem en la Misso, visquemlal Que quan anem cap a Misso, el nostre cor canti el Salm 121: tTot l'o em vaig alegrar quan em digueren.anirem a la caso del Seryorh. R. P. 29 DIUMFNGE Vil D. PENTECOS- =: TES, Sta. Marto, vg. germana de Sta :! Maria MaRdalena 1 de L'àtzer. St. Feliu II, :; papa mr (? IX). St Lup, bisbe francès, jj el qual defensà els seus fidels del furor .'* d'A'tla. ;• 30. DU Sts. Abdó i S»nón, perses, :f foren conduiïs a Roma, on fofrlren assots ,•' i després foren degollats per la seva £e. ..St. Rufí, mr. a Astís. ';. 31. Dm St. Ignoci de Loyolo, funda- .• dor d» In insigne Companyia de lesíi»;, ': fou l'onzè fiil de la família de LoyoU. ]• Ferit a Pamplona, lluitant contra el» ';. francesos, fou conduü a l'hospitnl, i aKí, •• ja convalescent, llegint la vida da Crisi i =; dí sants, es senti mogut a donar-se total- =;' ment a Déa. Fou el seu lema: «tot a ;;' major glòria de Déu*. St. Joan Columíjí, .;' Italià, es converií i fou un model de .'• caritat i penitència. [': 1 d'sgost. Dmc. Els set sants germans ;• Mocobeus, martiritzats junts amb U seva .'• mare, en temps d.íl rei Antioc, a Antio- ]> quia. Stes. Fe, Esperança i Caritat, filles [• de Sta Sofia, i que per amor a les virtuts ';. teologals els havia posat aquests nomsi •-. foren màrtirs a Roma. •[ Des del migdia d'avui i tot demà es pot guanyar el jubileu de la Porciúncula, amb les condicions ja conegudes. ';. •• '•[ :; 2. Dj. SI. Alfons M ° da Ligori, (1696- =: 1787, fundador d^ls Redeinptoriste», in- '\ signe moralista 1 doctor de l'Església. ••'. St. Esteve I, papa, mr. el 252. St. Pere :; d'Osma, militar en la seya joventut i •.; monjo després, m. a Palència el 1509. .• 3. Primer divendres. Sonta Lfdio, :;' tintorera de púrpura, a qui convertí Sani .• Pau, o Macedònia. St. Eufroni, bisbe .'* francès. St. Aspren, bisbe de Nàpols, a j: qui havia curat l'apòstol Sant Pere i ba- jtejat, 1 l'ordenà bisbe després. '•. 4 Primer dissabte. St. Domènec de j; Guzman, espanyol, fundador dels Domi- [; nies, incansable en combatre l'heretgia ') dels albigesos 1 en extendre el sant rosa- ';. rij m. ell221. St. Euleteri, mr., senador =• a Constantlnoble. •'. ESQUEIXOS DE LA VIDA Saívah en una cova de lleoní -Pare abat: em delia anar a assistir a bé morir la meva mare, ja que m'acaben de comjntcar que està molt greu? - demana un piadós ermità, per nom Male, que vivia a Egipte. -Sí, geimà Male, vsgl a fer aquesta obra de caritat i pietat filial envers la seva bona mare. I després d'haver rebut la benedicció de l'abat, s'encamina csp al poble on vivia la seva mare. Havia fet ja llarga caminada, quan es trobà amb uns beduïis que el feren presoner. De res no li valgueren les seves súpliques, 1 com que no portava el diner que 11 demanaren per a deixai-Io en llibertat, el van vendre a un alarb que comprava esclaus. No feia pas molt que es trobava a casa d'aquest alarb, quan un b3n malí, en un descuit de l'alarb, pogué fugir junt amb un altre esclau, bon cristià, que tampoc feia gaire que l'havien agafat 1 venut. Després d'invocar l'auxili del bon Déj i de la Verge perq lè els guiés, tot resant el rosari arribaren al desert. Feia unes hores que caminaven 1 s'assegueren per a descansar. Però al cap de poc s'adonaren que, allà lluny, s'albiraven dos dromedaris que s'anaven acostant. La seva impressió fou que venien a la seva persecució, com era de témer en trobar-los a faltar a casa. Tot seguit es posaren altra volta de camí en busca d'un amagatall. Per sort, no molt lluny, albiraren unes roques, i en acostar s'hl veieren que allí hi hivla una cova fonda. Feia bastanta basarda entrar allí pel temor d'haver h! una ccva de f ïres; però no eU tocà altre remei que rcf Jgiar-s'hl per a no ésser atrapats. Però, per compte de ficar-se molt endins de la cova, es qusdaren a uns amigatalls laterals. Quan feia una mlfji hora qae estaven allí, tat qulefs, 1 esperant, senten el remor dels dromedaris i les veus de dos homes. Al cap de poc diu l'amo al criati -Sens dubte que s'han ficat aquí Entra i busca bé que els his di tiobar. Aquell criat entrà i va endinsar-se cap al fons de la fosca cova, i com que no els trobava, es posà a cridar: -Si no sortiu tot seguit, l'amo us matarà sense compassió! Ba aquell mateix instant, surt del fons de la cova una lleona, on estava allí amb els seus cadells, i es llença, furiosa, sobre el criat, destroçant-lo i deixant-lo mort. L'amo que s'esperava a f 5»a, en veure que no sortia el criat, després de cridar-lo repetides vegades, es decideix a penetrar en la cova; però en ésser a dintre també la lleona l'embsstelx No cal dir la por que estaven passant l'ermità i el company, dintre l'amagatall, en donarse compte de tot el que passava allí dintre; però en Déu havien posat la seva confiança. Als pocs moments, veuen com la lleona surt del seu cau, junt amb els seus cadells, no velen t-se segura allí, i s'allunyen fins a perdre'ls de vista. Llavors ells respiraren,-1, quan ja fosqucjava, amb els mateixos dromedaris que estaven allí fora jsient, es dirigiren cada u al poble llur. I el bon ermità encara arribà a temps a casa «eva per a poder veure viva la seva mare 1 assistir-la a bé morir. FELIP AIGUAVIVA Santa Maria de VEstantj El nom sol del monestir-santaari —avui església parroquial— ja és un interrogant que pesa sobre les seves velleo pedres. Per què «estany»? Sembla que el nom prové d'un petit estanyol blauverdós que hi havia darrera del monestir. D'ell ha rebut el nom el poble, com el fill de la mare: Santa Maria de l'Estany. Això és el que se'ns apareix d'antuvi, quan veiem i recordem la Verge de l'Estany: la seva significació maternal. Aquesta és l'actitod de la Mare de Déu d'alabastre —preciosa per la seva antigor i bellesa de faccions—. Actitud maternal per excel·lència: està alletant el seu Fil Diví. Mate na també és l'advocació que la tradició popular li dóna en favor de les dones estèrils i parteres, com ho recorden uns versos dels goigs. Maternal, en fi, és la protecció que sempre ha dispensat als seus molts i bons devots. Decididament, Santa Maiia de l'Estany és una imatge eloqüent de la Verge-Mare. Guaitem, molt per sobre, la seva trajectòria històrica. Segons la tradició, són els monjos de St. Benet els erectors del monestir. Més tard se'n possessionen els canonges regulars de St. Agustí que, amb lleugeres intermitències, el guarden fins a l'extinció de les canòniques agustiniaties, decretada pel Papa Climent VIU l'any 1592. Des de llavors és església parroquial, La imatge tampoc no s'allibera de la general tradició del trobament miraculós, ací per obra d'uns bons. Prescindint-ne, però, veiem que efectivament la imatge és de notable antiguitat. Antics també, i d'un alt valor artístic, són l'absis del monestir i els meravellosos claustres, mig menjats per la pols gloriosa dels segles, intpiradors d'uns exactes versos del poeta Felip Graugés, fill de l'Estany. E's transcrivim gustosament: «Es or de la velltSria la pols dels capitells». Or de la velldria, glòria de Sta. Maria de l'Estany i tresor incomparable del Bisbat de Vich. — J. PLANES. ^es /eor#«x cf^ Cada dia eU científics de lot el món van comprovant com les teories de Malthus esdevenen Irreals. Afirmava aquell científic anglès que el creixement de la població tendia a fer cada dia més d ffcll la vida, car les subsistències arribarien al límit i la gent es moriria de fim. Calia ret/assar el matrimoni tan com fos possible 1 així procurar una limitació de natalitat. Avui tenim pobles que han crescut extraordinàriament com EE UU. i el Japó i no han sofert les caresties de què parlava Malthus Es més, està calculat que el rendiment de la lerra pot alimentar una població deu vegades més crescuda que l'actual 1 en rara aquesta xifra podria quadruplicar-se si hom apliqués els mètodes científics de conreu que s'usen en alguns llocs. De faisó semblant hom avui afirma que el Jfff^í^^^s creixement de població augmenta el consum i per tant l'economia i que les poblacions estacionaries produirien uns estancaments perillosos en fàbriques 1 elements de producció mundial. I no sols l'economia dnó també la cultura, la civilització i altres elements socials esdevenen c«d» volta més perfectes quan la comunitat humana va creixent 1 s'espandelx seguint Ics lleis establertes pel Creador. El la confusió general d'idees, no deixem sorprendre la nostra bona fe i anem alerta a acceptar tota mena de sugerèncles o afirmacions que s'escampin d'ací o d'allà. No pot ser nociu de cap manera el que sàviament ha establert el Creador de totes les coses. Obrar contra naturalesa a la llarga ha d'ésser fatal per les seves funestes conseqüències. - ECO. fOift ^í OéKf> El libro es un vehlculo de cultura Insustituible. Es un articulo de primera necesldad inteIcctual. Però hiy ilLros que sóio son una mercadeila. Y no muy recomendable. En formato de libro circulan muchas tonterías y muchas nulldades. Hoy no exlste ningún pueblo midlanamente civilizado donde el libro no teng# el rango de ciudídano dí honor. En todos los pueblos el libro es un astro de irradiación cultural; però limitada. I h y que completar con el esfuerzo personal. Tener una cultura pròpia es una aspiración que cuesla muy cara, sobre lodo en perseverancia. Un hb;o con unos versos, una biografia, unos vlajes, cienclas, letras... iQué riqueza de matlcesl MlL·iE Hay que leer més libros: los mejores; los selectes. La vida no da para més. El buen libro es un amigo dlscreto. Cuando le pedimos un conocimlento a ncdie lo cblsmea. E? complaciente en inslrultnos y nos deleita. Los iibros, como los amigos, pueden ser busnos o malos. Hay que saber escoger. El libro es vn amigt fi*l que se echa a nuestros brazos cuando le llamamos y se retira sin ofenderse. Sleropre tiene ensf-fiïnzss provechosas el libio digno. Un aito personaje que siempre nos concede sudiencis: Un buen libro. Hiy hbros que ensenan a vivir como hay Iibros qtc cnsei^an a morir. Por eso hay llbios que tonifican el esplritu y otros que lo envenenan. Tengamos un trato frecaente y esnaerado con los Iibros. Tienen raucho para darnos si lo tabemcs recoger. - R. H. Un Concilio universal es cosa seria En 20 siglos de ciistianismo sóio se han celebrado 20 Concllios Universales o Ecuménicos, que es lo mlsmo. El primero en Nicea, el afio 325. El 20, en el Vaticano, en el iifio 1869-1870. En verdad tiene razón el Cardenal Montini cuando afirma que el Concilio Vaticano II serà un acontecimiento hlsíórico de primera magnitud. Serà el màs grande Concilio que la Humanldad haya celebrado nunca durante 20 siglos de historia. Vale la pena de interesarse por él, amigo. Seguramente no veremo) nosoiros otro en el decurso de nuestra existència. Por primera vez se reuniràa en este Concilio obispos de toda la tlerra y de todas las razas. Se ha prepa- rado con un trabijo Improbo y flota en el ambiente unu csperanza de grandes anhelos que seran salisíechos. Fieiite a la creciente ola de laicismo y ateismo, fitnic a la moderna civilización de una Sociedad quo tiene mcntalidad tècnica elevada però le falla sCíitido espiritual, frente a tantos pueblos que obiienen la independència y entran en la vida [júbllca de los organismos intemacionales, la Iglesia siempre viva y actual va a revisar y renovar su caudal inmenso de vitalidad divina para mejor atender y evangelizar al mundo modetno. Todos debemos «hacer* Concilio en cuanto depende de nosotros que tenga éxito. Por la plegaria, mortificación, cfrecimiento del Irabajo y entusiasmo todos somos invitados a ser mlembros en activo de este g'an Cuerpo Mistlco que es la Iglesia. ECO UNO y TRES S)ioi La Santísima Trinidad es Dios, que es uno en esencia y trno en personas. Y las tfís personas son Dios. No tres dioses, sinó un solo Dios. El Padre es Dios, el Mijo es Dios y el Espíritu Santo es Dios, iguales y coeternos. Un solo Dios en trinidad de personas y irinidad en unidad de sustancia. Una es la persona del Padre, otra la del llijo y otra la del Espíritu Santo, però tinica es la Divinidad de las Tres. Increado, eterno y omnipotente es el Padre,- increado, cterno y omnipotente *s el Hijo, e increado, eterno y omnipotente es el Espíritu Santo. Y, sin embargo, no son tres increados, eternos y omnipoKntes, sinó un so'o increado, eterno y omnipotente. Q i e el Padre es Dios nadie lo ha puesto nunca en duda. Respecto a la divin'dad del Hijo, no han faltado herejías, como la d ; Arrio, siglo IV, que decía que el Verbo no era mas que una creatura, aunqne mas excelsa que las demas. Però Cristo hizo obras propias de Dios y està definido que es Dios, igual al Padre. Igoalmente està definido que es Dios el Espíritu Santo. cQué mas? dCómo se constituye la Santísima Trinidad? El Padre se conoce perfectamente a Sí jnismo. Este conocimiento perfecto, total, exbaastivo, de Sí mismo, este concepto infinito, es la Persona del Hijo. El amor mutuo, infinito, entre el Padre y el Hijo es la Persona del Espíritu Santo. De tal forma que el Padre no proctde de nadie. El Hijo procede del Padre solo. El Espíritu Santo procede del Padre y del Hijo. Y todo esto desde toda la eternidad, sin prioridad alguna de tiempo, ni de causa. R. R. • Preciso es que no se dejen en el verano los mèdics habituales de piedad, y aun se aunienten, pues el descanso lo permlten, ya que la vida sobrenatural no puede tener vacaciones, como no h s (ienen los enemigos de! alma, qu2 enfonces se mueven con més efén. • Presenlan especlales peligroi las eicurslones campestres, con betio mixfo en un estanque o rio; pues ft los incovenlentes del b»no publico en general hiy que ífiidlr los que provienen de la ffivolidad, ligereza y excesiva libeiíad de un dia de excursión. 9 El Irije de la raujcr para ser honesto, aun fuera del templo, no deberd fener escotes exagerades ni s«r excesivamente ccrlo en falda y mangas. Determinar cuando es pecado faltar a estàs norraas, no pu«de hacerte con cardcter general Eg misión de los Rvdmos. Prelados en su« respectivas diòcesis. • Son especlalraente graves los baile* en trf je d« bf no y lo» de carnaval con antiface» y caretas y otros por el estilo, los cuales, por ofra parte, no caben en la legislación espenoia, y por ello d·bea dencnciars*. (Noimas de decència cristiana), Parròquia de Santo Maria de Camprodon Diumenge, dia 29 de Juliol de 1962— A les 7, Missa en sufragi de Josep Font Vilaseca (a. C. s.) A Ics 9, Missa en sufragi de Balbina Perramon de Birba (a. C- s) A dos quarts de 11, a l'Església de Ntra. Dona del Cartne, Missa en sufragi de Francesc Raba (a C s ) A les 12, Missa en sufragi de Dolors Sanglas de Prat (a. C s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi dels difunts families Anglada • Roger (a C. s.) Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Dilluns, dia 30, — A les 7, Missa en sufragi d'Antoni Comas (a. Cs.) A les 9, Missa a Sant Antoni en acció de giàcies. Dimarts, dia 31.—A les 7, Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Joan Vila Molas (a.C.s.) Dimecres, dia primer d'Agost.~A les 7, Missa en sufragi de Carme Casaponsa (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Joaquim Colomer Manau i Josefa Colomer Pons (a. C. s.) Dijous, dia 2.—A les 7, Missa en sufragi de Àngela Bossa Coma (a. C.sj A les 9, Missa en sufragi de Joaquim Colomer Manau i Josefa Colomer Pons (a. C. s.) Divendres, dia 3.—Primer divendres de mes A les 7, Missa en sufragi d'Angela Coma Claret i Francesc Claret (a. C. s) A les 9, Missa "intentio dantis" Dissabte, dia 4.—Primer dissabte de mes A les 7, Missa en sufragi dels difunts famílies Domènech Sui roca (a. C s.) A les 9, Missa en acció de 'gràcies que fa dir un Germà Marista. Diumenge, dia 5 d'Agost. — A les 7, Missa en sufragi de Neus Rius de Mayà (a. C. s.) A les 9, Missa en sufragi de Mossèn Josep Birba (a. C. s.) A dos quarts de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Sebastià Delós Mayol (a. C. s.) A les 12, Tercer Aniversari d'Esteve Vila Roca (a. C.s.) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi dels difunts families Anglada-Roger (a. C. s.) Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Veu de \a Parròquia. Sant Baptisme: A les Fonts Baptismals de Santa Maria, ha estat regenerada i incorporada a Crist, Maria Dolors Hubach Ricart; fílla legítima de Pere i Engràcia. Que sia una Santa Cristiana! A remarcor: La capta feta el proppassat dimecres diada de Sant Jaume, ha assolit la quantitat de 4 680 pessetes. Que Déu els hi pagui! La quantitat donada en premis puja a 5 247 pessetes. El Sant Rosari, es dirà a dos quarts de 9 del vespre. Primer divendres de mes. EI dijous abans; de 8 a 10 del vespre. Confessions. P. Anglada Camprodoh