E D I T O R I A L Itn ano menos El tiempo es la medida de las cosas que pasan. Y el tiempo pasa con las cosas y con nosotros. Cuando diciembre estd en las postrimerfas, uno siente nostàlgia del aRo transcurrido. No es para menos. Estamos afincados en el tiempo y nos movemos en esta atmosfera. El ritmo del tiempo no se para y nos acercamos cada afio a la orilla del mds alld. En la eternidad, no sentiremos esta angustia de las cosas que cambian y pasan. Dios no cambia ni pasa. 41 Però veamos el reverso de la moneda del tiempo. Nos acercamos a Dios. El tiempo nos ha dado muchas oportunidades de crecer en Dios. Es verdad que quizd hemos desaprovechado ocasiones de mòs mérito però tambíén es cierto que el affo que hoy enterramos, nos lega un sinnúmero de graciós aprovechadas, de actos merítorios. En la eternidad bendeciremos y entonaremos cúnticos de alabanza al tiempo, a nuestro tiempo. 4c Y como buenos administradores, hemos de hacer balance espiritual no sea que con el tiempo, vayamos perdiendo fuerzas y hoyamos entrado en camino desviado. Un balance que es a base de examen sincero y de dnimos para «convertirnos». Bueno oportunidad esta del cambio de fecho del colendorio anual. Los al·los, como los días, no se suman sinó que se valoran. Cada dia lleva su carga de responsabilidad. Conviene calibraria bien y hacerla de signo positivo. El cíerre del aKo Viejo y el comienzo de oHo nuevo debe veriflcarse con estos dos vertientes: una de examen y otro de rectiflcacion generosa. Quien se defe llevar del vértigo del tiempo sin reflexionar, quedarà aplastado 'por lo fuerza de su inconsciència y no sacarà fruto de esta gràcia de Dios que es la vida en el tiempo. * «Un afio menos de vida, un aflo màs cerca de la muerte: hacednos la grada, Sefior, de vivir y de morir en vuestro santó amor», decían nuestros obueios. 29 de diciembrede 1963 Dom. d. la octava de Navidad Redacción y Administracirtii: Apartado 11, Vicli Aflo III, N." 157 Deprtsito legal: B. 14.3R - IB60 'q M/'j P/ieír^i/O O'í^Wl &i|% }{' Diumenge infraoctava de Hodal A la plenitud del temps Déu ha enviat el seu Fill per tal de fer-nos, no servents, sinó fills. I tan profundes petjades ha deixat Jesucrlst —el Fill de Déu— en la humanitat que, davant d'Ell, i home no pot passar-hi indiferent. Crisi ha dividit la humanitat: els que accepten i corresponen a la manifestació de l'Amor de Déu i els que la neguen i la rebutgen. tAquest és destinat a ser causa que molts caiguin o s'aixequen a Israel, i com a senyera que trobarà contradicció. Senyor, Jo us prego Pels que al resar el Parenostre mai han parat esment en la paraula PARE. pels que, perduda l'autèntica noció de l'amor, tan falsejada entre nosaltres, dubten del vostre Amor. pels que, enlluernats per la falsa felicitat, creuen que al fugir de Vós, fugiran també de la servitut. perquè mai no hàgim d'escoltar de Vós: <ni vosaltres, els cristians, m'heu conegut». per tants i tants irresponsables que voten només tenir tracte amb Vós, tres o quatre vegades a la vida. per tots aquells que, instal·lats en els negocis del món, mai no han reflexionat, ni un instant, en el perquè de la seva vida ni en la seva finalitat liltima. per aquells que ni us estimen, ni us odien: <ni són calents, ni frets». per aquells que encara no han pres decisió davant Vos i la vostra obra. per aquells que temen decidir-se davant Vós i la vostra obra perquè els comprometríeu massa. per aquells que us donen només una minima part de la seva vida perquè els hi reca donar-vos-la tota. perquè aquells cristians, concients del vostre Pla de Salvació, tinguin valentia i constància per a correspondre-hi. Salvador d'Horta «S/rv/endo en el femp/o a D/os dia Y noche con ayunos Y oroc/ones». (Lc. 2, 37). Todo el clima novidePSo que se respira en estos días tiene un trasfondo de humildad, sencillez, pobreza. Es evidente que el caso de Jesús pobre conmueve al mundo. Paro quizd por ser un caso tan maravilloso como conocido, el hecho del NifioDios solo se quedo en la epidermis de nuestra sensibilidad, y no nos llega al fondo del corazón. Y la pobreza es parle integrante del testimonio de Jesús, y por ende, de la vida del cristiono. Hay que ser pobre, muy pobre... però de espíritu, claro estd. Que queda muy etéreo y no comprometé la cuenta corriente del banco. No, para ser pobre sogún el evangèlic no hay que ir como un pordiosero, ni carecer de un mendrugo para comer. Entonces jen qué consiste la pobreza? La pobreza es desprendimiento. Es pobre quien vive desprendido de: —su fama y el rango de que goza en Sociedad. —sus aflciones, sus pequeHos caprichos, —sus recuerdos, su pasado... —su dinero. Es pobre quien tiene el bolsillo abierto a toda necesidad ajena. Sí, es difícil ser pobre, però es una exigència cristiana. Quizds Dios no nos pida la pobreza de Ana, la profetiza; però seguro, segurísimo, que te exige pobreza. PRAECO. • Patj^Ü de la ietmana • Dia 20, Dintre la vuitada de Nadal, St. Tomàs, b., St. David, prof. i rei. Dia 30, Dll., St. Sabí, b., Sta. Anísia, mr. Dia 31, Dm., St. Silvestre I, p., Sta. Coloma, v. mr. ANY 1964. Gener, dia I, D m c , Sta. Eufrosina, vg. Dia 2, Dj., El Santíssim Nom de Jesús, St. Marcel·lí, mr. DJa 3, (primer divendres). St. Daniel, mr., Sta. Genoveva, vg.. Dia 4, (primer dissabte) St. Titus, b., Sta. Àngela, vda. C ] CONSILTORIO El confesor me dice que no estoy obligada a hacer confeslón general de mi vida pasada y, por otra parte, no quedo tranquila con ello. éPuedo, sin decirle nada, ir a otro covfesor y hacer esta confeslón? Matilde. SANT SILVESTRE Sant Silvestre, amb aquest aire de comiat de l'any vell, té una especial significació en la història de l'Església. Fou elegit papa el 31 de gener de l'any 314. El seu pontificat fou llarg —durà prop d'uns vint-i-quatre anys i molt fecund. El seu temps fou època de grans concilis, on es finaren detalladament el cànons de la fe. El culte diví adquireix una insospitada grandesa i s'estableix un rigorosa ^disciplina eclesiàstica. Manà als diaques que empressin dalmàtica i maniple. Fou molt delicat en el tracte amb els pecadors. Sols per mostra transcrivim ací una ordenança que donà, relativa als pecadors: «Primerament —diu— que se'ls avisi paternalment esperant-los set dies, sense que se'ls prohibeixi res de les coses de l'Església. A aquest compàs d'espera s'hi afegiran uns altres set dies, durant els quals si no s'arrepenteixen se'ls separarà de la pau i cocomunió amb la Sta. Església. Dos dies més, i, finalment, afegint-hi, encara, un altre dia d'espera, si es veu que el seu cas és desesperat, sigui condemnat a l'anatema o perdició». Gran catòlic ja que va saber mantenir la llum de la seva fe en temps de fortes heretgies. Diu molt a favor de la seva tasca el refloriment de la vida cristiana a Roma. R.—Es major que obedezca y con ello se quede tranquila porque cumple la voluntad de Dios el cual nos dice que obedezcamos al confesor prudente que nos conoce. Però si quiere pasar a otro confesor, no peca ni tiene obligación de comunicàrselo a su confesor actual. Ejercicios Espirituales Pretnilitares Tanda 3.» Para los jóvenes recliitas del ARCIPRESTAZaO DE TORELLÓ, en LA GLEVA Tanda 4." ARCIPRESTAZCiO DE CALAF, PARTE NÜRTK NORTE DEL DE IGUALADA (Albarells, Argensola, Bellprat, Clariana, Copons, Fillol, Jorba, Montmaneu, Rubió, Tous y Veciana) y GENERAL, en SAN MARTIN DE SESUAVOLAS. Tanda 5." Arciprestazgos de S. JUAN ABADHSAS, CAMPRODON y la población de RODA DE TER, en la Cusa de Ejercicios de VICH Tandas a celebrar del 7 al 12 de enero de 1964 Intenciones del Apostolado de la Oración ENERO.—GENERAL: Que todos los bautizados en Jesucrlsto imploren y pronmevan con trabajo constante la unidad de los cristianos. — MISIONAL: Que el Evangelio de Jesucristo pueda ser libremente predicado en las naciones que pfofesan la doctrina budista. JUa mansuetud d un sant istmaBíàBmssím^:vsi£mm'~9 K H « K Sant Vicent de Paul, el sant dels necessitats, durant la seva vida va haver d'emprar molts cops la mansuetud humil que fo sants tant de pressa. Ja feia temps que era sacerdot; no obstant continuava exercint un alt càrrec oficial. Una de les ocupacions inherents a tal càrrec era la de distribuir feina; una ocupació per 0 lo qual es necessiten homes competents. >f/"/U-4^ que estiguin disposats a practicar la justícia (costi el que costi) i no menys la paciència humil. El sant reunia totes aquestes condicions imprescindibles. En certa ocasió se li va presentar una mare demanant-li feina per a un seu fill que l'acompanyava. Sant Vicent, com de costum, va voler comprovar la capacitat de l'aspirant a aquella feina, que exigia un element ben preparat. Va començar a fer algunes preguntes; amb poques en va tenir prou per a comprovar que el xicot no estava encaro suficientment madur per a ocupar el lloc sol·licitat; i així ho va fer saber a ell i a la seva mare, la qual, en sentir-ho, va començar a discursejar, com s'acostuma en situacions com aquesta, pretenint convèncer o Sant Vicent. Ell li va dir que no podia concedir de cap manera aquella feina al seu fill. Aleshores va ésser quan aquella dona va passar de la súplica a la ira que es va manifestar al principi sols oralment, però al cap de poca estona amb actes efectius quan va agafar, amb moviments incontrolats, uns quants llibres del despatx llençant-los al cap del sant, mentre sortien corrents ella i el fill tancant darrera seu la porta, amb el consegüent soroll i tremolor" de l'envà. Què va succeir aleshorer'' El sant es va passar la mà per l'indret on havien topat els llibres, va apartar uns quants documents de sobre l'escriptori perquè no es taquessin amb la tinta que s'havia vessat del tinter, car els llibres de rebot l'havien tombat, i després va dir, com si res no hagués passat, al religiós secretari que havia entrat precipitadament després d'haver sentit tot aquell rebombori, i el qual semblava haver quedat clavat sota el llindar de la porta en veure tot aquell espectacle: —Meravellós! Fixi's que lluny pot arribar l'amor d'una mare pel seu fill I Nosaltres hi afegim: Que lluny arriba la paciència d'un sontl «Tots els homes es planyen de no tenir prou temps. Es que miren llurs vides amb ulls massa humans. Hom té sempre temps de fer allò que Déu dóna a fer. Però cal estar present totalment en tots els instants que EU ens ofereix». ^Qué significa lener un liijo Sacerdote? Cuando Dios llama a un hijo al Sacerdocio, es decir a la misión màs grande de la tierra, y éste advierte la predilección divina de que ha sido objeto, tiene el derecho —mejor diriamos el deber de gratitud— de escuchar y seguir la divina Uamada. Però conviene también que los padres comprendan lo que es el Sacerdocio para sentir el santó orgullo de que Dios haya escogido un hijo suyo para el altar. Porque íqué significa tener un hijo Sacerdote? Helo aquíbrebemente. Significa: • un hijo cuyo amor hacia sus padres no disminuirà jamús. Su corazón no està dividido con otro amor terrenal. Ninguna criatura se interpone entre él y sus padres. Dios lo reserva intacto para sus seres queridos y lo dilata hacia todos los demés. humana aspiración, satisfecho de emplear su vida por una causa subliíiie que no admite comparación con ninguna de las cosas perecederas de este mundo. • un hijo que en vez de distlnguirse como obrero, empleado, profesional, se distinguirà como pastor de almas, jefe espiritual elegida por Dios para ejecutar sus misteriosos designios, capaz de engendrar a las almas a la vida de la gràcia, de repartir a los mismos padres los dones divinos: la vida divina, el perdón divino, la bendición divina, el Cuerpo y la Sangre de Cristo; de presentar ante Dios los sacrificios, las làgrimas y los sufrimientos de los hombres. • un hijo que serà maestro del Evangelio, medico de las almas, juez de sentencias inapelables, padre de los pobres, de los pequefios y de los que sufren; especialista de Dios, técnico de los problemas espirituales, profesional de la paz y del amor fraterno. • un hijo que el Seflor se reserva para hacerie objeto de sus p r e d i l e c ciones, y llenarlo de sus gracias, de las que los padres podran participar en gran parte si lo ayudan en su misión de caridad y amor al prrtjimo. • un hijo investido de los poderes de Cristo, que continuarà en la tierra su obra y su enseflanza; que serà para los hombres padre, maestro, hermano, abogado, consejero y guia. • un hijo que vivird toda la vida junto a Cristo para realizar los designios de Dios sobre la tierra, que invitarà constantemente a los hombres a extender como Cristo Crucificado sus brazos para abrazarse y amarse y así conquistar para sí la vida definitiva del Cielo. Cuando Jesús inviste a un joven de los poderes sacerdotales le dice: «No te llamaré ya en adelante siervo, sinó amigo. Seràs mi testigo ante el mundo. No te preocupes de lo que deberàs decir: El Espíritu Santo te lo sugerirà todo. Yo estaré siempre contigo. No temas. Yo he vencido al mundo. Aquellos a quienes perdonares, seran perdonados. Renovaràs el sacrificio de mi muerte y el misterio de mi Resurrección. Ve por todo el mundo y anuncia a los hombres mi Evangelio y bautiza en nombre del Padre y del Hijo y del Espíritu Santo». • un hijo al cual los padres podran considerar «colocado» del mejor de los niodos, puesto que vivirà feliz, vencida toda íPor ventura no es, pues, para los padres motivo de santó orgullo: TENER UN HIJO SACERDOTE? Dos peligros M^Vim^fO El hogar vuelve a estar de moda en las casas. Estos d(as de invierno, todos los hogares crepiten en las horas (ntimas y confortables de la familia. Però un hogar se apaga por dos causes. O por falto de combustible o por lo entrada de una racho de viento. Tambión la vida —y la felicidad— de una familia cristiana se apaga o por falta de fe o por la intrusión del espfritu mundano. N o pueden olvidar los esposos que fue la llama del Espfritu Santo que encendió su nueva vida conyugal. El «sí, podré» de su consentimiento delante del altar fue la chispa que prendió en ellos un fuego que debe alimentarse constantemente. La oración en común, especiamente el Rosario, la frecuencia de los sacromentos, la bendíción de la mesa, y la próctica del amor con sus frutos de la paciència, de la bondad y de la ayuda mútua son la lePia que deben oiladir todos los d(as para mantener bien encendida la lumbre de su felicidad. Porque el invierno de la vida suele ser largo y crudo el, hogar mds feliz serd siempre el que tenga mayor repuesto de este combustible. Sin aire no puede haber combustión. Sin un mínimo de comodidades la felicidad familiar resulta muy difícil. Però, lalertal con el soplo violento del materialismo. El pan abundante, la saiud, los útiles electrodomésticos y el televisor pueden ser propicios para el bienestar familiar. Incluso, muy ventojosos para la vida cristiana del hogar. Mas a condición de que no lo invodan hasta el punto de que el dinero, el plocer y los honores sean su centro. Sin contar con Dios, despreciando la virtud y desentendiéndose del bien ajeno no hay vida cristiana posible. Esto racha de espíritu mundano apagaria el hogar. Siempre es muy triste un hogar opagado. Mds triste es una vida familiar al margen de Dios y abierta a todas los intrusiones mundanas. Bien pronto sus tizones serdn un montón de ceniza.— G. P. ^o&^f^ ^*Tl^eS^f^HS€téiíÍof€f^/ La responsabilidad de la creciente ola de paganismo recae, de una manera especial, sobre la aristocràcia. Es desencaminado pensar que las corrupciones de la sociedad vienen de abajo a arriba, del pueblo a la aristocràcia. No e.» así sinó todo lo contrario. Bajan de la aristocràcia al pueblo... Cuando una costumbre nueva llega a implantarse en el pueblo, puede asegurarse que ya hace tiempo que està implantada en la aristocràcia. Y así tiene que ser porque la clase alta es la rectora de la sociedad. Qrande seré la cuenta que Dios le pedirà al que estuvo situado en la cumbre de la sociedad, a la vista de todos, como una ciudad edificada sobre el monte. Sus acciones no podrón pasar inadvertidas y su influencia para el bien y para el mal es inmensa. Seamos, pues, sinceros y digamos claramente que la ola de materialismo que amenaza tragarnos, ha sido y es alimentada por la aristocràcia que parece ignorar el papel que Dios le ha confiado de protectora, conservadora y fomentadora de las buenas costumbres, especialmente con su ejemplo. De «Crisis moral de la mujei- de hoy» ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI VER6E DE l y i IDAMIU: Un dels biògrafs verdaguerians que ha fet més soroll en els últims temps, comença la seva biografia de Mn. Cinto des de la capella de la Mare de Déu de la Damunt. I suposem que ho fa merament per tal de trobar un punt de referència on assentar els primers anys del gloriós poeta de Folgueroles. Tanmateix, ens cal sospitar, al marge de l'anècdota, que la repercusió que tingué la Verge de la Damunt en el primers anys de la vida de Mn. Jacint Verdaguer fou de les que fa forat. Situada en un replà lleuger de la Plana de Vic, enllaçada amb el capçal de llevant més muntanyós, l'ermita de la Damunt senya amb el signe dels redimits el poble, saborosament rústic, de Folgueroles. Des d'allí, la Plana de Vic us queda als peus, i Folgueroles a quatre passes. Des d'allí, el nen que més tard fou el Poeta de Catalunya —i el Poeta de la Verge, amb tota propietat— degué passar llargues hores d'embadaliment, de contemplació, d'amagatzamament d'imatges i de símbols que més tard assaonarien les seves incomparables composicions poètiques. Tot això a l'ombra maternal de l'ermita de la Mare de Déu de la Damunt. Quan, anys més tard, Mn. Cinto esdevingué el poefa sacerdot per exel.lència, aquelles vivèncias marianes de la infantesa van passar per les cordes de la seva lira inflamada en forma de cançons a la Verge, rimades amb amor encès. La Verge de la Damunt de Folgueroles té aquesta gran glòria; la d'haver fet bategar d'ainor marià el cor jove de Mn. Jacint Verdaguer. I gràcies a això, avui encara ens adrecem a la Verge —la de tot arreu— amb paraules dictades pel cor de l'eximi poeta. Podríem havet parlat —és clar— de les petites grans coses de la Verge de la Damunt, de la seva història i llegenda, de l'arquitectura de la seva ben conservada ermita, de l'estil de la seva imatge. Ens ha semblat millor evocar la figura de Mn. Cinto, per tal de fer ressaltar la importància que té per a un poble un santuari marià. Tant de bo que per tot arreu hi haguessin santuaris de Maria on la fe robusta dels nostres pobles pogués vessar el seu amor, on l'esperança de la nostra gent pogués apaivagar el seu dolor, on la caritat que tots hem de tenir trobés l'exemplar de l'amor més autèntic que hi ha hagut en la criatura humana. Benaurat el poble que té una ermita de la Verge! Aquest era el millor elogi que podíem fer del santuari de la Mare de Déu de la Damunt, JORDI PLANES. Hay que dar cuerda a los reiojes de pulsera, preferentemente por la maftana ya que duranie el dia reciben màs sacudldàsy convieneque la cuerda esté tirante. De la mlsma manera, conviene dar cuerda al altna por medio de la oraclón, por la maílana, a fin de que las tentaclones diurnas nos encuentren pertrechados. No lo olvldemos. Parròquia de Santa Maria de Camprodon Diumenge, dia 29 de Desembre de 1963.—A dos quarts de 8, Missa en sufragi dels difunts família Font Salgado (a. C. s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Balbina Pciramon de Birba (a.C.s.) A les 12, Missa en sufragi de Francesc Bosch Casas (a.C.s.") Nit, a Ics 8, Missa Vespertina, en sufragi de Camil Güell Coma (a.C.s.) Dilluns, dia 30. — A les 8, Missa en sufragi de Joan S. Bergós (a.C.f.) A les 9, Missa en sufragi dels difunts família Güell-Tarrc (a.C.s.) Dimarts, dia 31. — A les 8, Missa en sufragi de Joan Vila Molas 'a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Pau Vila (a.Cs.) Dimecres, dia primer de Oener de 1964. —Any Nou. A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Manuel Gatíus (a.C.s.) A les 10, a l'Esglcsia de Nostra Dona del Carme, Missa en sufragi de Isabel Vilumara de Bergós (a.C s.) A les 12, Ofici Solemne, cantat per el «Cor Parroquial» Missa «Pro Populo» Nit, a les 8, Missa Vespertina en sufragi de Manuela Vinyas (a. C. s.) Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Dijous, dia 2.—A les 8, Missa en sufragi de Francesc Vilumaia (a.C.s.) A les 'h Missa en sufragi d'Eloi Cuadrado Sierra (a.C.s) Divétídres, dia 3.—Primer divendres de mes A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Genoveva Pagès (a.C.s.) A les 9, Ofici de Cap d'Any de Núria Moncar.ut Moner (a.C.s.) Dissabte, dia 4. —A les 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa d acció de gràcies a la Verge dels Dolors. A les 9, Missa en sufragi de Maria Carreras (a.Cs.) Diumenge, dia 5 de Oener.—\ dos quarts de 8, Missa en sufragi d'Esteve Vilaseca Bertranpetit (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi dels difunts família Güell-Coma (a.C.s) A les 12, Missa en sufragi de Llorenç Birba (a.C s.) Nit, a les 8, Missa Vespertina en sufragi de Llorenç Birba, que fan dir els treballadors de la fàbrica (a.C.s) Tardn, a les 4, Sant Rosari í Visita al Santíssim. Veu de la Parròquia. Sant Baptisme: A les Fonts Baptismals de Santa Maria ha estat regenerat i incorporat a Crist, per mitjà de l'Església, Jnrdi Vila Pluja, fill legítim de Narcís i Carme, Que sia un sant Cristià!. Necrològica: Després d'haver rebut els sants Sagraments de la Penitència, ^ carístia, Extremunció i Benedicció Apostòlica, ha mort en la pau de Crist, la nostra germana Magdalena Coderch i Castaiïé (a.C s ) P, Anglada Camprodon