Més enllà de la gramàtica: llengua, ús i context Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Lleida Rosa Mateu Serra 12-14 d’abril de 2016 A mode de exemple… https://www.youtube.com/watch?v=0dzV7JojJYc Preguntes que es fan els lingüistes Com és possible que el que diem literalment i allò que volem dir puguin no coincidir? Com és que, així i tot, ens entenem? Sorprèn que els parlants ens arribem a entendre. Quina part del que comuniquem depèn de les paraules que emprem i quina no? Si volem que els altres ens entenguin: perquè no som clars, directes i totalment sincers? La pragmàtica estudia el significat intencional, el que una persona VOL DIR. Quan parlem, fem. -Agradar-me? –va replicar Bruno amb una rialleta sarcàstica-. Agradar-me? –va repetir, però aquest cop més fort-. És clar que no m’agrada! És horrorós. No hi ha res per fer, ni ningú amb qui parlar, ni ningú per jugar. No em diguis que estàs contenta que ens haguem traslladat aquí… -Sempre m’havia agradat molt el jardí de la casa de Berlín –va apuntar Maria, contestant una pregunta completament diferent en tots sentits-. A vegades, quan feia una tarda calorosa, m’agradava asseure’m allà a fora, al sol, i dinar sota l’heura, vora la bassa. Les flors allà eren molt maques. Les olors. La manera com les abelles rondaven les flors i mai no enredaven ningú que les deixés en pau. -Per tant, aquest lloc no t’agrada – va insinuar Bruno-. El veus tan lleig com jo? BOYNE, John (2007) El noi del pijama de ratlles, Barcelona, Editorial Empúries, 2008 (2ª ed.), p. 57 “La paraula fracasada” (José Antonio MARINA) Fracasos comunicatius, interferències, “sorolls comunicatius”, descomunicació, desencontres, “la contraimatge de la comunicació” Prejudici: pensem que el normal és que tothom ens entengui (la qual cosa implicaria que tothom és igual) COMUNICACIÓ transacció circulació d’informació interacció relació interpersonal El signe lingüístic significant significat -la llengua com a codi? -codificació i decodificació? La COMUNICACIÓ NO solament consisteix en DESCODIFICAR CORRECTAMENT, sinó en INTERPRETAR ADEQUADAMENT. Es tracta d’INFERIR: ambigüitats enunciats incomplets… hipòtesis sobre INTENCIONS actituds silencis gestos… I PER TOT AIXÒ… El perquè del títol Llengua (gramàtica) LLENGUA CORRECTA Ús i context (pragmàtica) «FELICITAT» LINGÜÍSTICA abstracció concreció oracions enunciats, actes de parla,textos llengua parla significat sentit correcció (oracions correctes) adequació (infortunis, actes infeliços) competència lingüística competència comunicativa comunicació: transacció comunicació: interacció Informació pragmàtica Cadascú té el seu “mapa del món”, i una interpretació dels significats de les paraules, més enllà del seu sentit gramatical Conjunt de coneixements, creences, supòsits, opinions i sentiments d’un individu en qualsevol moment de la interacció verbal interiorizació de la realitat objectiva La «conjunció» Y Llegó y se quitó la corbata 2. Protestó y lo echaron 3. Cantó y bailó hasta hartarse 4. a. ¿Te gusta Blau? b. Y… sí. 5. Caminé por horas y horas, hasta que por fin llegué a un pueblo. 1. Connexió/ successió Un triángulo tiene tres lados y anteayer comí pollo. 2. Se casó y tuvo un hijo. 1. 3. Fue acusado de varias irregularidades y dimitió. 4. Dame tu teléfono y yo te daré el mío. 5. Fui a su casa y descubrí que me había mentido. Valors desviats dels temps verbals Se levanta muy temprano, medita y desayuna El hombre es mortal En 1899, Romeu interviene como pianista… Tú vas y le dices que no se mueva Venía a pedirle un favor Ahora bajo La bomba podría haber explotado a las tres de la tarde Present habitual Present gnòmic Present històric Present de mandat Imperfet de cortesia Present amb valor de futur Condicional de rumor El tren llegaba [mañana] a las ocho, ¿verdad? Jolín, ¡mira dónde estaba el libro! Testimoni dels altres, salvaguarda de la responsabilitat referència al passat, quan es va trobar el llibre L’ordre de les paraules Carlos ama a Teresa no a Beatriz Teresa es amada por Carlos A Teresa la ama Carlos no Jaime [Como + 2ª p. pres. subj + futuro] 1. Si no acabas los deberes, te quedarás sin 2. 3. 4. 5. 6. 7. televisión. Como no acabes los deberes, te quedarás sin televisión. # Como hagas los deberes, te dejaré ver la tele. Si levantas la voz… Como levantes la voz… # Como me hubiera tocado la lotería te habría comprado un coche. Si me hubiera tocado la lotería te habría comprado un coche. coordinació/ subordinació Llegó tarde, por tanto no le dejaron entrar a clase Proposició coordinada consecutiva? Proposició subordinada adverbial consecutiva? Estoy cansada de que llegues tarde, por tanto, vete. Oracions i actes de parla O.O. declaratives acte assertiu O.O. interrogatives acte de pregunta O.O. imperatives acte directiu O.O. exclamatives acte expressiu Actes de parla indirectes i cortesia NO EXISTEIX UNA RELACIÓ CONSTANT ENTRE LA FORMA GRAMATICAL I L’ACTE ILOCUTIU O interrogativa ¿PODRÍAS HACERME ESTE FAVOR? ME GUSTARÍA QUE HICIERAS ESTO. O assertiva-desiderativa Peticions A- Diga B- ¿Podría hablar con Ana? A- ¿Quieres bailar? B- Sí / Bueno A- ¿Quiere Antonio bailar? B- Sí / # Bueno petició pregunta +D (-C) Responde al teléfono. Quiero que respondas al teléfono. ¿Quieres responder al teléfono? ¿Puedes responder al teléfono? ¿Querrías responder al teléfono? ¿Podrías responder al teléfono? -D (+C) El grau de cortesia de la il·locució creix quan el parlant incrementa al destinatari l’opcionalitat de realitzar o no l’ acció. Beneficio para el hablante -cortés Dame otro café +cortés ¿Podría tomar otro café? Beneficio para el oyente Podrías tomar otro café. Tómate otro café 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Te ordeno/ te pido que cierres la puerta. Cierra la puerta. ¡Cierra la puerta, ostras! ¿Podrías cerrar la puerta? ¿Te importaría cerrar la puerta? ¿Eres de Madrid? Se va a escapar el gato. Hace frío, ¿eh? Por favor, ¿sería tan amable, si no le importa, de cerrar la puerta? 1. SALIDA DE VEHÍCULOS GRACIAS 2. ¿Has nacido en un circo? 3. Cariño, nos hemos dejado los yogures en el coche. 4. ¿Podrías coger tu metodología y metértela donde te quepa? 5. Coge otro bocadillo, anda. 6. Ya sé que no tendría que comentártelo, pero te veo muy despreocupado. 7. ¿Cómo se llamaba usted? Moltes gràcies!