MASTER EN ESTUDIS LLATINOAMERICANS: PLA DOCENT DADES DE L’ASSIGNATURA Nom de l’assignatura Any acadèmic Ensenyament Codi Tipus d’assignatura Impartició Semestre/Curs Horari Lloc Coordinador/Responsable Departament Nom del professor Llengua docència Grup Línies d’anàlisi de la literatura llatinoamericana 2009/2010 Master en Estudis Llatinoamericans 562513 Obligatòria Quatrimestral 1er Dijous de 17:30 a 19:30 Fac. Geografia i Història, Aula 221 Ferrús Antón, Beatriz Departament de Filologia Espanyola UAB Beatriz Ferrús Antón Castellà Nombre actual de crèdits assignats : 5c. ECTS. (1c./25h. Total 125 h. alumne) Hores de treball activitat presencial Hores de treball dirigides Hores de treball aprenentatge autònom Avaluació 26 hores 34 hores 60 hores 4 hores DESCRIPCIÓ DELS CONTINGUTS Aquesta assignatura tracta d'endinsar l'alumne en les diferents problemàtiques des de les que s'han format la història i la crítica de la literatura hispanoamericana i en els seus debats més recents: els problemes historiogràfics, les lectures que analitzen la relació i / o un altre, oralitat / escriptura , centre / perifèria etc. Per a això es abordarà amb detall el comentari de tota una sèrie de lectures crítiques que poden servir com a eines per l'anàlisi de textos literaris, però també culturals en sentit ampli. CONEIXEMENTS QUE HA D’ASSOLIR L’ALUMNE Competències a desenvolupar per l'alumne: -Pensar la realitat llatinoamericana com un espai cultural complex 1 -Identificar els principals problemes crítics des dels quals s'ha abordat l'estudi de la seva literatura -Detallar el debat al voltant de la historiografia de la literatura hispanoamericana -Explicar la importància de conceptes com "transculturació", "mestissatge", "hibridez" etc. -Sintetitzar les idees fonamentals dels diferents debats teòrics (estudis culturals, estudis postcolonials, feminisme ...) que han tingut lloc en les últimes dècades en la crítica llatinoamericana -Entendre la història literària com una construcció ideològica que pot ser qüestionada -Aplicar les eines teòriques estudiades a l'anàlisi de textos literaris. -Pensar críticament l'objecte literari en el seu conjunt -Redactar una ressenya crítica L'extensió hauria d'estar entre 1000 i 1500 caracters amb espais MODEL D’AVALUACIÓ Com l'objectiu final del curs és ensenyar l'estudiant a pensar críticament al voltant de la literatura, l'avaluació consistirà en la redacció de dues pràctiques crítiques (comentaris guiats d'un text canònic de la liteartura hispanoamericana) i un treball de reflexió més extens sobre un tema dels comentats a classe. Cada pràctica tindrà un valor de 2,5 punts El treball final valdrà 5 punts BLOCS TEMÀTICS 1. Problemes historiogràfics de la literatura hispanoamericana 2. La literatura hispanoamericana com a realitat complexa: el fetitxisme de la lletra i el problema de la transculturació 3. Història literària i ideologia: Ficció i figuració d'Amèrica 4. Literatura i debats de la identitat (feminisme, postcolonialisme) 5. Últimes tendències de la crítica hispanoamericana MATERIALS DE SUPORT A LA DOCÈNCIA L'assignatura comptarà amb un ampli dossier de fotocòpies i power points explicatius penjats al campus virtual METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ DE L’ASSIGNATURA L'assignatura està pensada de manera teoricopràctica, alternant classes magistrals amb pràctiques a l'aula de comentari de textos. BIBLIOGRAFIA Bloque I -Abellán, José Luis (1972): La idea de América Latina: origen y evolución, Madrid: 2 Istmo. -Campra, Rosalba (1987): América Latina: la identidad y la máscara, México: Siglo XXI. -Cándido, Antonio (1987): “Literatura nacional, regional y latinoamericana” en Pizarro, Ana (coord.): Hacia una historia de la literatura hispanoamericana, México: El Colegio de México. -Henríquez Ureña, Pedro (1947): Historia de la cultura de la América hispánica, México: FCE. -(1949): Las corrientes literarias en América la América hispánica, México: FCE. -Pizarro, Ana, ed. (1985): La literatura latinoamericana como proceso, Buenos Aires: Centro Editor de América Latina. -(1987): Hacia una historia de la literatura latinoamericana, México: El Colegio de México. Bloque II -Campa, Román de (1994): Hibridez posmoderna y transculturación: políticas de montaje en torno a Latinoamérica, Hispamérica: Revista de Literatura, nº 64. -Campos, Haroldo de (1987): “Tradición, traducción, transculturación: historiografía y excentricidad”, Filología, Buenos Aires, tomo XXII, nº 2. -Rama, Ángel (1975): “Sistema literario y sistema social en Hispanoamérica” en VVAA: Literatura y praxis social en América Latina, Caracas: Monte Ávila. -(1982): Transculturación narrativa en América Latina, México: Siglo XXI. -(1984): La ciudad letrada, Hanover: Ediciones del Norte. Bloque III -Ainsa, Fernando (1977): Los buscadores de utopía, Caracas: Monte Ávila. - (1984): “Tensión utópica e imaginario subversivo en Hispanoamérica”, ALHA, nº13. -Blonch, Ernst (1980): El principio de esperanza, Madrid: Aguilar. -(1992): Historia, utopía y ficción en la ciudad de los Césares. Metamorfosis de un mito, Madrid: Alianza. -(1992): De la Edad de Oro al Dorado. Génesis del discurso utópico americano, México: FCE. -Ferrús, Beatriz (2008): La Monja de Ágreda, historia y leyenda de la dama azul en Norteamérica, Valencia: PUV. -Fuentes, Carlos (1990): Valiente Mundo Nuevo. Épica, utopía y mito en la novela hispanoamericana, Madrid: Mondadori. -Gruzinski, Serge (1990): La guerra de las imágenes. De Cristóbal Colón a Blade Runner (1492-1992), México: FCE -(2007): El pensamiento mestizo. Cultura amerindia y civilización del Renacimiento, Barcelona: Paidós -O’Gorman, Edmundo (1937): Santo Tomás y la Utopía de Tomás Moro en la Nueva España, México: Alcancía. -(1958): La invención de América, México: FCE. -(1976): La idea del descubrimiento de América, México: UNAM. -Pastor, Beatriz (1993): Discurso narrativo de la conquista de América, Cuba: Casa de las Américas. -(1996): El jardín y el peregrino: Ensayos sobre el pensamiento utópico latinoamericano (1492-1695), Amsterdam: Rodopi. -Rosenblant, Ángel (1965): La primera visión de América y otros estudios, Caracas: Ministerio de Educación. -Todorov, Tzvetan (1987): La conquista de América. El problema del otro, México: Siglo XXI. 3 Bloque IV -Ferrús Antón, Beatriz(2007): Heredar la palabra: cuerpo y escritura de mujeres, València: Tirant lo Blanch. -Jordán, Pilar y Dalla-Corte, Gabriela (2006): “Mujeres y sociabilidad en la construcción de los Estados Nacionales” en Morant, Isabel (dir.): Historia de las mujeres en España y América Latina. Del siglo XIX a los umbrales del XX, Madrid: Càtedra. -Masiello, Francine (1997): Entre civilización y barbarie. Mujeres, Nación y Cultura literaria en la Argentina moderna, Argentina: Beatriz Viterbo. -Moi, Toril (1991): Teoría literaria feminista, Madrid: Cátedra. -Pratt, Mary Louise (1997):Ojos imperiales, Buenos Aires: Universidad Nacional de Quilme. -Salvatore, Ricardo (2002): Culturas imperiales, Buenos Aires: Beatriz Viterbo. -Schmidt-Welle, Friedhelm (ed.): “Introducción: ficciones y silencios fundacionales” en Ficciones y silencios fundacionales. Literaturas y culturas poscoloniales en América Latina (siglo XIX), Madrid: Iberoamericana-Vervuet, 2003. Bloque V -Anderson, Benedict: Comunidades imaginadas. Reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo, México: FCE, 2006. -Ramos, Julio: Desencuentros de la modernidad en América Latina. Literatura y política en el siglo XIX, México, FCE, 1989. -“Genealogías de la moral latinoamericanista: el cuerpo y la deuda de Flora Tristán”, en Revista de crítica literaria latinoamericana, XXIV/47, 1998. -Rodríguez, Ileana (ed.), (2001): Convergencia de tiempos. Estudios subalternos/contextos latinoamericanos estado, cultura, subalternidad, Amsterdam: Rodopi. -Sarlo, Beatriz: Una modernidad periférica: Buenos Aires, 1920-1930, Buenos Aires: Nueva Visión, 1988. 4