34146 - ASC - Arquitectes en les Seves Ciutats: Teories Urbanes

Última modificació: 19-09-2013
34146 - ASC - Arquitectes en les Seves Ciutats: Teories Urbanes Viscudes
Unitat responsable:
183 - UTGAB - Secretaria de Postgrau - Unitat Transversal de Gestió de l'Àmbit de
l'Arquitectura de Barcelona
Unitat que imparteix:
740 - UOT - Departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori
Curs:
2013
Titulació:
MÀSTER UNIVERSITARI EN URBANISME (Pla 2009). (Unitat docent Optativa)
Crèdits ECTS:
7,5
Idiomes docència:
Castellà
Professorat
Responsable:
ANGEL FRANCISCO MARTIN RAMOS
Metodologies docents
El mètode de l'assignatura combina diferents tipus d'activitats.
Les sessions que agrupen les lliçons teòriques (10) seran seguides per cinc sessions de lliçons teòriques participatives.
Aquestes lliçons presencials es compatibilitzen amb el treball d'indagació personal de cada alumne, desenvolupat al llarg
del quadrimestre, sobre l'estudi de la producció teòrica d'un autor o grup d'autors sobre l'urbanisme a la història d'una
ciutat determinada. A la necessària contextualització en el marc del curs de la incidència de l'autor estudiat, s'ha d'afegir
l'anàlisi crítica de la seva aportació i les seves relacions amb les maneres d'abordar l'estudi de la ciutat en la història per
altres autors.
Durant el desenvolupament de l'assignatura, setmanalment, l'alumne haurà d'assistir a dues hores de classe presencial i
dedicar una mitjana de 10,5 hores de treball personal.
Objectius d'aprenentatge de l'assignatura
L'assignatura té per objecte l'estudi de les interpretacions de la formació d'algunes ciutats fetes per arquitectes que han
viscut la ciutat tractada amb particular intensitat, el que els va portar a donar forma a una teoria del seu procés de
construcció. Des de la visió de la ciutat com a manufactura, es va contribuir així a un avanç substancial en la creació de
bases importants de coneixement i desenvolupament de la urbanística.
1/2
Universitat Politècnica de Catalunya
Última modificació: 19-09-2013
34146 - ASC - Arquitectes en les Seves Ciutats: Teories Urbanes Viscudes
Continguts
Competències de la titulació a les que contribueix el contingut:
Descripció:
1. Introducción. Teoría de la ciudad desde una ciudad concreta. El aprendizaje del arquitecto.
2. París, según Poëte. La función educativa de la ciudad. La evolución creadora. Lectura del arte urbano como
categoría interpretativa.
3. Berlín, según Hegemann. La forma de la ciudad, expresión de la sociedad. La interrelación de las artes.
Debilidad urbana del absolutismo. Las contradicciones del plan urbanístico. Producción de la ciudad en el
contexto de la institucionalización del país.
4. Londres, según Rasmussen. Profundidad histórica de medidas fundamentales. Crecimiento sin casi
restricciones en una propiedad no del todo privada. La ciudad leída en sus elementos.
5. Roma, según Quaroni. Espíritu de los hombres y espacios de la arquitectura. Obras públicas e intereses
privados. El modo de ser romano.
6. Carouge, según Corboz. Razones de la existencia de la ciudad, momentos creativos y valores urbanísticos
consolidados.
7. Padua, según Aymonino y la Escuela de Venecia. La ciudad, organismo autónomo. La manufactura urbana,
además de la arquitectura. Mutación de la interpretación morfo-tipológica.
8. San Petersburgo (Egorov): De la capital del absolutismo a la ciudad clasicista europea. Edimburgo (Youngson):
El impacto de un tiempo en la definición de una ciudad.
9. La Habana (Segre-Coyula) y Buenos Aires (Gorelik). Sucesión de tiempos, acumulación de ciudades. Modos de
ciudad y cambios sociales.
10. Chicago (Condit) y San Francisco (Moudon). La lectura de la ciudad desde los edificios.
11. Madrid (Terán): Gente y uso de la ciudad; capital y conflicto metropolitano. Barcelona (Solà-Morales): Diez
tiempos de una capital mediterránea.
Sistema de qualificació
L'assistència a les sessions presencials és necessària i per tant un primer mitjà d'avaluació. La inassistència freqüent, per
tant, serà motiu d'avaluació negativa.
El treball monogràfic original a redactar per cada alumne individualment durant el desenvolupament de l'assignatura
constitueix, no obstant, la principal referència avaluadora.
L'avaluació individual es completa mitjançant la valoració de la defensa oral que l'alumne ha de realitzar del seu treball en
la fase final del període lectiu, així com de la seva participació durant el desenvolupament de l'assignatura.
Bibliografia
Bàsica:
The historian and the city. Cambridge, Mass.: The MIT Press, 1963. ISBN 0262580063.
La città e le sue storie. Torino: Einaudi, 1995. ISBN 8806124293.
Altres recursos:
Enllaç web
Intranet docent
https://atenea.upc.edu/moodle/login/index.php
2/2
Universitat Politècnica de Catalunya