E D I T O R I A t Q lo5 íttajoó, A et mana M E imagino fócilmente la e s c e n a : Cristo esté ya tendido sobre la cruz. Se le acerca el verdugo y le intima con imperio: «Extiende los brazos». Y Cristo, obediente hasta la muerte, extiende sus brazos, y todavía no los ha podido cerrrar. Me preguntas, y con razón, a qué va eso. Te lo voy a explicar con toda sencillez. Nuestra religión tiene dos preceptos que en realidad forman uno solo: el precepto de la verticalidad, hacia Dios, y el otro precepto de la horizontalidad, hacia los hermanos. A este segundo precepto me refiero cuando oigo la palabra: «Extiende los brazos». Me parece que un eco va repitiendo esta frase a través de los siglos. Muchos cristianos entienden bien lo de ir hacia Dios, y en sus rezos, en sus actos de piedad, en toda su vida religiosa procuren cumplir tan bien como pueden. No hay que censurar nada en ello. Però les falta quizó oir esta frase que resume el amor a los demàs: Extiende los brazos, hermano, y no los cierres, por favor. Serían, si lo hicieren «otros Crístos». El hombre, como ser racional, tiende de por sí a abrirse a los demés. Como ser regenerado en Cristo, esta tendència tiene que llegar a ser instintiva. Y ahí dejo la consigna para particulares, Asociaciones, parroquias, etc. «Hay que saber exfender los brazos, abrirlos generosameníe para abrazar y manfenerse en esta postura siempre». ^rrf>rf}iffnnnirTfrffTff>rfi IHDJAl DOMINOO, 11 Dl riBMRO Dl 1962 Dom. VI ú·tp. Iplfanla AftO II NÚM. 59 Radcccldn, Admlnlstriclfin y TafUrMi s.n].ito.i VICH u\tí.un Dapiallo U t » ! , B. 14,355 . 1 9 6 0 UiiiiiiiiuiaiíUiuiamm nst afir... ^ EN AQUELL TEMPS... Mateu 13, 31-3Ò <Dlgué Jesús a les multituds aquesta paràbola: El regne del cel és semblant a un gra de mostassa, que un home va sembrar al seu camp. Prou és la més petita de totes les llaoors, però, quan ha crescut, resulta més gran que les hortalisses, i es fa un arbre, talment que vénen els ocells i s'ajoquen a les seves branques. (OMíNlfW Jesús parla valent-se de paràboles o exemples per tal de fer ben planera la seva doctrina. La simplicitat i senzillesa de l'Evangeli esclareix de per s( totes les dificultats que sorgeixen en una vida massa complicada. Però cal tenir l'ull purificat i senzill. Ben petita és la llavor de la mostassa. Així són d'humils els començaments de les grans obres de Déu. Així es fa més palesa la intervenció de Déu que no necessita dels mitjans extra dels homes. Els contà una altra paràbola: El Regne del cel, digué, és semblant al llevat que una dona va barrejar en tres mesures de farina, fins que tota va fermentar. Totes aquestes coses tes digué Jesús a les multituds en paràboles, i sense paràboles no els parlava, perquè es complís el que havia dit el profeta: <La meva boca pronunciarà paràboles; proclamaré coses amagades des de la creació». L'Església, obra mestra de Jesús, començà d'una faisó ben migrada, i ara ha esdevingut arbre frondós on poden venir-hi tots els pobles i nacions. A les catacombes s'enterrít aquesta llavor que germinà tof seguit per a créixer més i més. Qui no veu aquesta meravella de transformació és cec. El llevat fa fermentar i dóna saboria a la farina. Cal, però, que es barregi dins d'ella i la penetri bé. La Paraula de Críst, quan es fica ben endins de la nostra vida i la penetra, té aquest poder de transformació per als individus i per a la societat. Tots havem experimentat aquest poder vitalitzador. Amb bona voluntat, esforç i perseverança, la paraula de l'Evangeli obrarà en nosaltres el que el ferment a la farina. «El Missatge de la Verge Blanca de Lourdes segueix alliçonant el món. Dues paraules senyeres el fan palès: ORACIÓ I PENITENCIA. El món cec també té el seu missatge a pont: diversió i comoditat a desdir. Girem l'esguard cap a Lourdes. Es la Mare que ens vol bé. Lourdes destil·la pau, puresa i amor. Es un reconet de cel trasplantat a la terra». Oració Consagratòria (XiV) €Vu)gueu mirar /'ofrena amb esguord propici ifaenvo/enf;ACCEPTEU-LA, com us dignàreu d'acceptar e/s presenfs del vostre servent, el just Abel, i el sacrifici d'Abraham, pare de la nostra raça, i el que us oferí el vostre summe sacerdot Meíquisedec, sacrifici sant, hòstia immacu/oda». L'assemblea santa no sols es limita a oferir a Déu la Víctima pura, sinó que immediatament demano que sigui per Ell acceptada, tot recordant la manera com en altre temps va acceptar propici els sacrificis més senyalats de l'Antic Testament, que eren figures del definitiu sacrifici de Crist. El mateix Crist havia anomenat «just» o Abel (Mateu 23, 35); si, doncs, les ofrenes d'aquell servent fidel, fill dels nostres primers pares, eren agradables a Déu, quant més agradable té d'ésser al Pare lo Víctima del gran servent de Déu, segons Isalas, Crist, el just entre els justosl I si Abraham no va perdonar el seu propi i únic fill per consagrar-lo vfctima a Déu ple d'obediència i de fe, acció que va merèixer que el Crist neixes de la seva raça, quantes benediccions no ens obtindrà de més l'ofrena sacrifícal del fill de Déu, autor de lo nostra Redempciól I així com Meíquisedec, sacerdot de l'AltUsim, va oferir a Déu pa i vi, i va ser escoltada la pregària d'aquella ofrena, com no serà escoltada i atesa l'ofrena del Pa sant de vida eterna i del Calze de salvació perpètual L'ofrena sacrifícal és un signe extern volgut i determinat per Déu. Visquem aquest signe de vida amb la innocència d'Abel, amb la fe d'Abraham i amb lo senzillesa de Meíquisedec; i si la Víctima és immaculada i santa, siguem sants i immaculats els que l'oferim. — R. P. DIA 11. DIUMENGE VI D. EPIFANIA. Ntro. Sro. de Lourdes. A l'a. 1858 s'aparegué 18 vegades a Beraardeta Soublrous, entre 11 de febrer i 25 de març, recomanant-li el rés del rosari i penitència per la conversió dels pecadorsi és famós el santuari allí erigit a la Verge Blanca. Sts. Sadurnf i companys, mrs. DIA 12. DU. Sto. Eulària, vg. i mr., filla 1 patrona de Barcelona. St. Damià, soldat mr. Sts. Modest i Julià, mrs. a Cartago. Sts. Set Fundadors Servites. DIA 13. Dm. Sto. Caterina de Ricci, vg. de Floiència, dominica, m. l'a. 1590. St. Agob, profeta (s. I). St. Gregori II, papa. St. Benigne, mr. a Todes (Hongria). DIA 14. Dmc. St. Valentí, prev. mr., (a. 270) a Roma, el qual, estant a la presó, convertí a la fe el jutge i tota la seva família. St. Antoni, abat, i St. Valentí, bisbe mr. de Temi (Hongria). DIA 15. D|. Sts. Faustl i Jovito, germans mrs. a Brèscia, l'a. 121. St. Sever, prev., de qui es diu que amb les seves llàgrimes ressuscità un mort. St. Decorós, b. de Càpua. DIA 16. Dv. Sto. Juliana, vg. i mr. a Cumes de Campàniai fou turmentada pel seu pare, i sortint iliesa del foc, fou decapitada, junt amb 130 soldats a qui convertí. St. Onèssim, b. mr., en temps de St. Pau, essent apedregat. St. Julià, mr., i St. Honest, prev. mr. DIA 17. Ds. St. Julià de Capadócio, qui, denunciat perquè besava els cosos dels màrtirs, fou cremat viu. St. Silvi, bisbe de Tolosa. Beat Geroni Lu, catequista seglar, decapitat a Xina, el 1852. ESQUEIXOS DE LA VIDA UNA CARTA EMOCIONANT E N el moment en què dos descamlsats es mofen d'un sacerdot que està esperant el tramvia, arriba un obrer, el qual, en sentir-los, els increpa dlenti -Feu el favor de callar, mal educats, si no voleu que us planti els cinc dits a la carai El no agradar-vos les sotanes no us d^na dret a insultar a aquest mossèn. Tampoc m'agraden a mi, 1, en canvi, no puc veure aquesta falta d'educadó. Mentre els dos desvergonyits s'escapoleixen d'alll, confosos, arriba el tramvia i pugen el sacerdot i l'obrer. Després de donar-li les gràcies, el sacerdot, per la defensa, continua conversant amb l'obrer, fins que arriba la parada de baixar. Però justament també l'obrer baixa allí. -Es molt lluny d'ací el caner de Sant Lluís? - pregunta el sacerdot a l'obrer. - N o gairei precisament jo visc allí mateix. Pot venir amb mi i així no es perdrà. -Doncs encantat de la seva companyia. -Vostè no deu ésser d'ací Paris, veritat? - 11 pregunta l'obrer, mentre caminen. -No, senyor) jo ací sols hi estic de pas. Sóc missioner que visc a Nova Caledònla. -Amb els deportats? -pregunta amb molta curiositat l'obrer. -Si) sóc el seu capellà. -Així vostè tindrà notícies de tots, no?- Inquireix amb vivesa. -Naturalment, jo els tracto, els visito quan estan malalts, els ajudo amb tot lo que puc. I precisament he vingut a Parts per veure la família d'un d'ells. -Que viu al caner de Sant Lluís aquesta família? - S I , senyor. -Així ja no en dubtol -exclama, emocionat, l'obrer -Vostè ve de part de Bernat DeIpitI -Que el coneix? -contesta, sorprès, el missioner. -Calculli sóc el seu geimàl Emocionats, s'abracen els dos, i precisament quan ja es troben davant la casa on viu l'obrer. Pugen al quint pis, 1, en arribar, pregunta tot seguit l'obreri -Digui'm, pare, és viu o mort el meu germà? -Pobre Leandret Segui abans perquè la noticia és dolorosa. Jo vaig assistir a ben morir el aau germà, i 11 vaig prometre qué vindria a veure'la vostè i li trametria la caita que em donà. I el bon missioner, després de posar dolçament la mà sobre el cap de Leandre 1 consolarlo, li donà el sobre. Amb els ulls negats encara per les llàgrimes, Uegí< «Molt estimat germà Leandre, Aquest amic a qui t'envio ha vetilat dia i nit al capçal del meu llit. No pots flgurar-te el goig que m'ha donat. Es tan agradable, en l'estranger, sentir qui et parla de la pàtria llunyana! Li vaig contar nostra història, de com, havent quedat orfes de petits, vivíem un per« l'alta'e, fins que jo em vaig fer francmaçó i em vaig posar al servei del Comitè. Mes, quan li vaig parlar, dels retinguts que teníem al carrer d'Haxó, que jo conduïa a la mort, es tomà pàl'llt i em diguét «Un d'aquells era el meu germà U Pots pensar la meva confusió. Li vaig demanar perdó) però ell, no donant importància, seguí parlant-me amb una bondat sublim. Llavors em confià que precisament la mort del seu germà l'havia mogut a fer-se amic i consolador entre nosaltres, els assassins... M'ha promès vetllar per tu i tenir-te com a germà. Recorda't que per a ml ha estat un pare; no m'ha deixat mai) ell m'ha fet morir en pau, ben anepentit de tot, i amb l'esperança d'anar al cel, on t'hi espero. Sobretot, estimat Leandre, segueix els consells d'aquest bon pare, no el deixis que ell et farà feliç...» 1 abans d'acabar la carta, Leandre caigué de genolls als peus del bon missioner, desfet en llàgrimes de gratitud, mentre el pare l'aixecà i l'abraçà dienti -Leandre, disposa sempre d'aquest teu germà. FELIP AIGUAVIVA iioji, DIU umm n m Una (ociedad anònima originat: La OCSHA. La OCSHA (Obra de Cooperación Sacerdotal Hispanoamericana) es una institución original que se ha introducido en la vida catòlica nacional sin estrépito y, sin embargo, està llevando a cabo una eficacísima labor, digna de nuestra atención y simpatia Coordina los esfuerzos de los 64 obispos espanoles con los de los 435 obispos de la Amèrica espaüola. Fue creada'en 1949. Lleva, por tanto, doce aüos de existència. Sut flnec La OCSHA no tiene otra misión que la de ayudar a quieries tienen la responsabilidad de la vida de la Iglesia en Hispanoamèrica. Es cosa sabida la extrema necesidad de sacerdotes que vienen sufriendo aquellos países. Hoy se cifra en 160.000 el dèficit para cubrir las vacantes mis perentorias. Baste decir que, mientras Espaiia cuenta con 31.000 sacerdotes para 31 miUones de habitantes, Hispanoamèrica cuenta con 35.000 sacefdotes para 230 millones, repartidos en una extensión geogràfica incomparablemente mayor. Por otra parte, Espana, gracias a Dios, cuenta con una floración de vocaciones esplèndida, lo que le permite suministrar sacerdotes a aquellos países. De hecho, por mediación de la OCSHA, han sido enviades ya màs de 400. insHtucion·t La OCSHA ha creado varias instituciones para realizar sus fines: —El Colegio Sacerdotal Vasco de Quiroga, que prepara con adecuados cursillos a los sacerdotes próximos a salir hacia Hispanoamèrica. —El Seminario Teológico Hispanoamericano, de Madrid, capaz para 84 alumnos, y afortunadamente completo. —Finalmente, dos secciones para seminaristas menores en Zaragoza y Santiago de Compostela. Ramas do la OCSHA Ademàs de la sacerdotal, existe la de Religiosas que se especializan para ejercer el apostolado en Iberoamèrica. Y la de los seglares (Obra de Cooperación Apostòlica Seglar Hispanoamericana) que ha enviado ya varios grupos a diversas naciones. Vich y la OCSHA Nuestra diòcesis ha colaborado con la OCSHA enviando once sacerdotes, diez de ellos a Nueve de Julio (Argentina) y uno a Medellín (Colòmbia). Nada màs erroneo que el pensar que se trata de una aventura personal de estos intrèpides sacerdotes. Es preciso ver en ello una proyecciòn del sentido universalista de la Comunidad diocesana ante los grandes problemas de la Iglesia. Lo que te nos pide hoy Hemos de rogar al Senor para que se multipliquen las vocaciones de sacerdotes y seglares dispuestos a ejercer su apostolado en Hispanoamèrica, y aportar nuestra contribuciòn generosa para una empresa que tanto puede contribuir al mantenimiendo y progreso del Catolicismo en aquellos diiatados países, terriblemente amenazado por el Protestantismo, el Comunisme y el Espirítismo. ORACION POR EL CONCILIO iOh Divino Espíritu, que, enviado por el Padre en el nombre de Jesús, asistes y guías infaliblemente a la Iglesia, tjerrama sobre el Concilio Ecutnénico la plenitud de tus dones! iOh dulce Maestro y Consolador!, ilomina la mente de nuestros Prelados, que, soHciCos a la invitación del Sumo Pontífice Romano, se reuniran en solemne asamblea. Haz que este Concilio produzca abundantes frutos; que cada vez se difunda màs la luz y la fuerza del Evangelio en la sociedad humana; que la religión catòlica y su empresa misionera adquieran nuevo vigor; que se alcance un conocimiento màs profundo de la doctrina de la Iglesia y un incremento saludable de las costumbres cristianas. iOh Dulce Huésped de las almasl, atíanza nuestras mentes en la verdad y prepara a la obediència nuestros corazones, para que las deliberaciones del Concilio encuentren en nosotros un asentimiento generoso y pronto cumplimiento. Te pedimos también por las ovejas, que ya no son del único redil de Jesucristo, para que también ellas, que todavía se glorían del nombre'cristiano, puedan fínalmente encontrar la unidad bajo un solo Pastor. Renueva en nuestra època los prodigiós de un nuevo Pentecostes, y haz que la Iglesia santa, congregada en unànime y mis intensa oración en torno aJMaria,' Madre de Jesús, y guiada- por Pedró, extienda el reino del Salvador divino, que es reino de verdad, de justicia,'de amor y de paz. Así sea. (Indulgència de diez anos cada vez y plenària al mes). UN REGALO DEL PAPA Por oirecer el Irabalo diario El Papa ha condedido indulgència plenària cada dia a los que hagan un ofrecímiento de sus trabajos, con cualquier fórmula, y ademds comulguen, visiten una iglesia y recen por las intenciones del Papa (basta con un padrenuestro). Vale la confesión quincenal. Aun sin poner estos condic'ones, pueden ganar 500 dlos de indulgència los que, con corazón contrito y con cualquier invocadón, ofrezcan devotomente a Dios el trobajo que realizan, tantas veces cuontas lo ofrezcan. Con estàs precisiones contestomos a B. R. y D., quien nos preguntoba sobre el alcance de esta importonte concesión. HOJA DIOCESANA invita a todos sus lectores que aprovechen esta gràcia singular y santifiquen sus obros diarias con sendos ofrecimientos a Dios. S>ü>i LO QUf NOS HACf 6RACI0S0S... Quiero que sigas adelante en el camino emprendido. Ya verts poqulto a poco a donde llegamos. No leas aprlsa, slno pausadamente. No como quien da una ojeada, sinó reflexiva y conscientemente. Medltando y dlgiriendo bien el contenido. Te aprovechard mucho. Explicamos en el número anterior lo que quiere decir cristiano. Hoy te voy a decir que cristianos lo somos por la gràcia de Dios, lo que nos hace «graclosos», gratos ante El. Ea una verdad como un templo, claro. En primer lugar, iqué derecho podfamos alegar para que Cristo nos viniese a redimir, después del pecado de nuestros padres y de nuestros pecados personales? Ten en cuenta que el pecado es un apartarse voluntariamente de Dios, y, quien se aparta, apartado esti. MAS adelante te explicaré detenidamenre lo que significa el pecado original y sua consecuencias, y lo que son los pecados personales y como Dios no esti obllgado bajo ningún titulo de iusticla a rescatamos. Desde luego, pues, la Redención del hombre, llevada a cabo por la segunda Persona de la Santísima Trinidad, ei Verbo encamado, Cristo, Dios y Hombre verdadero, es una obra de pura grada, bondad y misericòrdia de Dios. - R. R. UN TEMA BEN INTERESSANT El soroll del diner a l'església C ADA dia va creixent el nombre de cristians que sembla s'escandalitzen de les col·lectes que es fan a l'església, dels diners que cobren els capellans pels seus serveis religiosos, de les distincions que hi ha entre pobres i rics segons la quota que es paga... etc. El tema és d'actualitat, i el nostre FULL DIOCESÀ vol fer-se ressò de totes les inquietuds que cerquen la llum. No és solució el suprimir totalment col·lectes, honoraris de tetribució, paga per serveis extra. Pot ser una solució de contingència quan el poble fidel no està ben preparat, quan el sacerdot no ha pogut o sabut preparar els fidels, quan hi hagi una circumstància especial per mor de la pobresa... Però suprimir tota manifestació d'oblació dels fidels ni és solució bíblica, ni litúrgica, ni tradicional a l'Església. Cal que sàpiguen els fidels la nota diferencial entre l'oblació que fan a l'es^sia i les contribucions que paguen per altres conceptes, encara que siguin de beneficència. Estem d'acord que el nostre poble ha estat poc pelxat en aquest afer. Si els fidels capissin bé el sentit ecclesial de l'oferta, tot el sentit teològic que enclou, la modalitat que deu revestir per ser meritòria, l'exemple dels primers cristians en aquesta matèria, certament veuriem sorgir un altre clima de comprensió I una postura de generositat que fins ara potser desconeixem. Hem insinuat uns punts de doctrina que cal explanar. Ho farem, ajudant Déui però voldriem, des d'ara, reclamar l'atenció de tots per fer-nos entendre pariant amb caritat i llegint vosaltres amb «sperit cristià. - L. V. G. Parròquia de Santa Maria de Camprodon Diumenge, 11 de Febrer de 1962.—A dos quarts de 8, Missa en acció de gràcies a la Verge de Louides. A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa de Comunió General de les Filles de Maria. A les 12, Missa en acció de gràcies. Nit, a les 8, Missa Vespertina, en acció de gràcies, l'arda, a les 3 Catecisme, a les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssim i exhortació a les Filles de Maria. Dilluns, dia 12.—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Sebastià Sala Esquena (a C. s.) A les 9, Missa en acció de gràcies a la Verge del Remei. Dimarts, dia 13.— A dos quarts de 8, Missa en acció de gràcies a la Verge de Lourdes. A les 9, Missa en sufragi de Ramon Grau (a C. s.) Dimecres, dia 14. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Claret (a C. s.) a la Capella del Sant Hospital. A les 9, Missa en sufragi de Neus Rius de Mayà (a. C. s.) Dijous, dia 16.—A dos quarts de 8, Missa en acció de gràcies al B. Martí de Porres. A les 9, Missa en sufragi de Ramon Grau (a. C. s.) Divendres, dia 16.— A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Concepció Salarich Amblàs A les 9, Missa en sufragi de Concepció balarich Amblàs (a. C. s.) Dissabte dia 17—k dos quarfs de 8, a la Capella de l'Immaculat Cor de Maria, Missa en sufragi de Rafael Moreno do Llançà (a. C s.) A les 9, Missa en sufragi de Rafael Moreno de Llançà (a. C. s.) Diumenge, dia 18. — A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Rjera (a. C. s.) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa en sufragi de Carme Abel Costa (a. C s.) A les 12, Ofici Solemne cantat per el Cor Parroquial i "TeDeum" commemorant el XXIII aniversari de l'Allibeiament de'la Vila de Camprodon, amb assistència de les dígnissimes Autoritats Civils i Militars. Nit, a les 8, Missa Vespertina, pels difunts de les famílies Anglada - Roger. Tarda, a les 3, Catecisme, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim i Set Diumenges en honor de Sant Josep. VEU OE LA PARRÒQUIA. Amonestacions Canòniques. Segona de Sebastià Sau Xambó solter, natural de Vilallonga de Ter i veí de Camprodon, fill llegítim de Joan i de Maria, amb Margarida Domènec Prat, soltera, natural i veïna de Sant Pere d'Aspuig, filla llegftíma de Jaume i Dolors. Necrològica: Ha mort en la pau de Crist, després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitènci.i, Eucaristia, Extramunció i la Benedicció Apostòlica, la nosra germana Mercè Pairó Noguer (a C s.) A remarcar. Avui després de la Missa Vespertina, sortirà de l'Esg'ésia Parroquial la processó d'antorxes, símbol dels nostres sentiments d'amor a la Verge; arnb assistència de la Junta del Sant Hospital. Avui, en totes les Misses es farà la capta pel foment de vocacions Hispano-Ame* ricanes. P. Anglada Camprodon