E D I T O R I A L i «•i/i.,». .7^^ tlXQlA C<H*10- T Vida Dentro del matle pastoral qae ha de dlstlngulr al Concilio Vqtlcano II entra de lleno lü cuéaílón de là Litúrgia qüe constltayó el tema aie dlscuslón, ya superada, de las prlmeras reunlones. En la Litúrgia hay que ver un elemento vital y social al proplo tlempo. Vital porqae la Litúrgia nos poneencontactoconeÍMlsterlode Crlsto, nuestra Incorporaclón a El. Social porque la Litúrgia tlene como fundamental la vida comunitària dentro del Caerpo Míatlco de Crlsto. Por medlo dè la Litúrgia, la Iglesla tlende a hacerse presente en todos los hemlsferlos y dé ahl surge su unlformtdad y su multlformldad. Es lo que han patenfígado los oblspos mliloneros en el Concilio. Quleren que ae reapeten los aentlmlentoa y prdctlcas rellglosas de loa nattooa en cuantosea poslble. íiespetar eatoa aentlmlentoa es hacer obra positiva de pastoral y Justlpreciar todo to que tlene valor espiritual en la vida de los pueblos aun los mds prlmltlvoa. Como el Ideal debe ccntrarse en una partlclpaclón activa de loa actoa Utúrglcos, Jamúa Insistiremns bastante para ponderar la necesldad de Inatrucelón al pueblo ftel aobre el valor, algniflcado y oportunldad de loa rttoa aagradoa. Falta eate modulo Instruccional. Todaoia los fleles ae qaedan *madoa» frente a la Litúrgia dominical. Todaoia hay éapectadores sln partlcipaclón. La Litúrgia como vida y como acto aoclal no tolera eatoa actitudes. Los responsables qae pongan mano al aràdo aln mirar para atróa, • 10 d * f · b r · r o d * i e « 8 Dom. d* Scptuagéclma ftlDACCIÓN V ADMINKTRACIÓNi APARTADO 11. VICH ARo lli. n.* 11a DIPÓtlTO LIOALi B. M . U I - <*M La palabra Je Dioi para noiotroi /, Cor. 9, 24-27; 10, 1-5 Lectura de la Carta del apòstol San Pbbh a los Cortntios. Hermanos: d No sabéis que todos los qne corren en el estadio, todos corren, es OÉfdad, però uno solo recibe la corona? Correu de suerte que la alcancéis. Y todo et qàe en la lucha contiende, se abstiene de todo: y ellos, por alerto, por alcanzar una corona corruptible, mlentras que nosotros por una incorruptible. Yo, pues, tambléu corro, no como qulen ignora adónde; yo tambUn lucho, no ca'no quien aeota al aire, aüio que castigo mi cuerpo y le reduedOM sereidumbre, no sea que despaés de halMfr predicado a otros, yo mtsmo sea heçho réprobo. Porque quiero que sepdis cóflBo mestros padres todos estuoieron deSttfo de la nube, y todos atraoesaron el niar, u todos en la nube y en la mar fueçon bOttílMOdos con el bautismo de Moisès, y todoa eomieron el mtsmo manjar espiritual, y todos bebieron ta mtsma bebida esplritttOtCfmrque bebian de ta peha espiritual que loi seguia, y ta pena era Cristo): sin embargo, en los mds de ellos no se agrado Dfos. [Q vida, una lucha EI Apòstol pone ona comparación snmamente expresiva, en especial hoy qoe vivimos inmersos en el deporte La vida cristiana es toda ella on esfoerzo, ona ascesis, on vivir de cara a los bienes imperecederos, para conqoistar la corona qoe no se marchita. Si esto es verdad, comparemos los esfoerzos qoe realizan los atletas, el doro trabajo de los entrenamientos para estar siempre «en fomu», las privaciones a qoe se oometen, cómo se sojetan a las normas de on Reglamento... Enfln,comparemos y veremos cvin cobardes y marrolleros somos coando se trata de hacer sacriflcios para la caosa de Dios y para el blen noestro espiritoal. Y qoe nadie diga qoe por el mero hecho de ser baotízado tiene como ona entrado al descanso y goce etemo. No basta ello. Hay qoe poner el esfoeizo. La gràcia ayoda però no sople ni saplanta a la liberud. Seamos atletas conscientes y esforzados para qoe podamos consegolr el galardónfinal.A todos se nos concederi y no solo a nno como en las pistas atléticas donde el primero es sóIo el vencedor. LBS AMISTATS.-Hi ha amlstato bones, dolentes i interessadea. Cal aaber amb qui :|an gmlstat lea persones de la família i quina mena d'amistat hi ha L'amiatat veritable Meàia molt aerioMi i ao eatà pas bé fer-ne l'abús que sovint a'en fa. Convé conèixer eis ÉBtigaets i les amtguetei. El diable és molt astut i la dolenteria precoç també. ELS VEÏNS. - ...Un bon veïnat, tant si és a poble com a pagès, és una mercè de Déu... ^.LÏ mainada dels veïns, fa mal o bé segons és educada o vigilada. (Promptuari de la família cristiana). PfRfIL Dt lA StlMANA Dia 10, Diumenge de Septuagèsima, Sta. Escolàstica, vg. St. Guillem. Dia 11, Dll, La Mare de Déu de Lourdes, St. Llàtzer, b. Dia 12, Dm., Sta. Eulàlia, vg i mr., St. Damià, mr. Dia 13, Dmc, Sta. Caterina, vg, els Sts. Mrs. de Nanguassaqui (Japó) Dia 14, Dj, St. Valentí, St. Dionlt, mr. D i a l s , St. Faustr, mr, St. Sever. Dia 16, Ds. St. Onétim, mr., St. Gregori X, p. ST. PAU MIKI un dels màrtirs de Nanguassaqui (Dia 13, dmc.) El P. Pau Miki era fill del capità Fandaidono, molt apreciat de l'Emperador. Quan el capità es convertí en 1568 féu batejar, junt amb ell, tota lo fomflla, el brot petit de la qual era en Pau. Els seus pares no tardaren gaire en adonors-se del seu natural bo i religiós, per això el portaren a un col'legi on trobés una companyonia adient. Allt mostrà gran entusiasme no sols per o aprendre el Catecisme sinó també per o explicarlo als componysi llunyà prenunci dels seus afanys apostòlics, que l'empenyien a una predicoció encesa, saturada d'unció Era com un foc de Caritat que tio abrusovo tot i eren comptades les vegades que les seves prèdiques no portaven a Déu distingides personalitats del món gentil. Finalment, quan el tirà Taycosoma inicià lo persecució fou portat a lo presó amb altres companys, i traslladats a lo plaça de Meaco els amputaren part de l'orella esquerra, els feren pujar o unes carretes i després d'otrovessor molts pobles, viatge que el P. Miki aprofità per predicar, arribaren o Nanguassaqui on, crucificat junt amb els seus companys, li otravessaren el cor mentre implorava perdó per als botxins. Sepiuaúèíima Avui comença un nou període litúrgic: l'avant-quaresma, temps d'ambientació i preparació a la Quaresma. Fins ara havíem considerat la divinitat del Fill encarnat; en endavant col que pensem sobretot en el gran misteri d'amor diví que és la Redempció: el perquè de la passió, mort i resurrecció del Senyor. Revisem avui la nostra disposició. Com o crittiant, fills eteollitt que tom, ét per a nosaltres la tantificació un deure al que no ens podem tottreure. Déu ens invita constantmont a lo tasca, com els jornalers de l'evangeli d'avui. Sant Pau, en l'epístola, intitteis ben clarament en la mateixa ideo. Cal que reflexionem seriosament sobre la nostra responsabilitat com a cristians. La crido de Déu és cloro; però l'home és lliure, i no tothom és fidel o la Grdcio; com diu Jesucrist en l'evangeli d'avui: tMolts són cridats, però pocs són elegits». J.M. EJERCICIOS ESPIRITUALES PREMILITARES del 18 al 23 de febrero En HOSTALETS DE BALENYÀ, pora lot Arciprettazgos de S. Hitario, Taradell y general. En LA GLEVA, para lot reclutat de la Ciudad de Vich. Intcripcionet en lat C a i a t Reetoralet. Anecdotari de persones «eonteqOents» €< t Tj^erfotcert>> Ho és per aptitud, professió i vococió. Ho és per fecunditat creadora i tècnic en l'art de fer plorar a les senyores de fina sensibilitat. Porta escrits, rodiats en cadeno i editats profusament, lo xifra excepcional de trescents vint-i-vuit títols; tots d'una moral «edificant»^ N'Atiló Garrido és und persono decent i un autor amb sentit de responsabilitat. —S'ho d'ocobor amb el tremendisme —assegura molt seriós— L'obro literària I rodiofònico, ho de suggerir sentiments nobles, aspirocions elevades, consciència reflexiva... I N'Atilà Garrido, home conseqOent per exCelfència, no s'aporta de la seva Knio moral, ni oixf. De manera que el sentimentalisme suggerit pels seus guions, poden medir-se a litres; perquè les llàgrimes que ho fet vessar no cabrien en una flota de comions-cisterno de lo C. A. M. P. S. A. N'Atilà Garrido és pare de dos nens i quatre noies. Es, també, un pare excel'ent. No té vicis petits ni grossos. Es un veritable model. Ell mateix s'interessa per l'educociÓ dels fills, els dóna consells prudentfssims i, a les noies, ets hi fo llegir tota lo producció literària i radiofònica, per copsar llurs reaccions i, si endevina quelcom controri o la bona norma, ho rectifico tót seguit. '—La meva obro —diu molt sovint- ét neta; molt neta. I puc estar-ne orguHós. Però, heus oci, que les noies s'hón fet grans; dues, estan promeses i la tercera ho estarà aviat. Lo Senyora Garrido, damo respectable molt ben entroncodo amb lo visió marital dels factors educatius, coPlabora no solsament plorant, en el moment oportú, quant escolta les novel·les, sinó obrant d'ocord amb els exemples de les mateixes. I com que la vida és d'una manerq quelcom estranyo, sorgeixen incidències de tipus diversos: familiars, socials, econòmics... i, sobre tot, sentimentals. Én lo slno de ta fomdio Garrido ho esdevingut un petit drama, que mico o mico, es converteix en tragèdia, S'ha acabat lo pou en aquella Mor ton moral, ton sensata i tan conKient. N'Atilà no s'explica les causes de reaccions, que ell qualifico d'estúpides. —Perquè ho són, vajo; ho sónl Aquestes noies...l Ton ben educadesl Ton ossenyades...l Amb tants exemples suggsrentsl Amb tanta ànima...! Que no ho entencl No semblen, sinó, erttontides per una droga misteriosa. Fins I tot lo meva muller...l Es horrorós el que ens possol Inexplicòblel I o mt> o un home que sempre ha estat cconseqOentl». XAVIER ITINERARI ALS SANTUARIS MARIANS DE LA DIÒCESI Verge de VErola El Montseny, per la vessant de les Gullleries, és un deliciós garbulg de vegetació. Les tonolitats cromàtiques rivalitzen amb als refilets dels ocells per veur^ qui dels dos s'emportarà el pensament del delicat poeta o del mtstic contemplatiu. I a vegades, no gaire, aquestes dues qualitats de poeta i de místic t'agermanen per a cantar, amb^ veu d'orgia verbal, les glòries del paisatge o el cant de l'ocell, i tper què no? l'ermita orraulida sota el brancatge verd i l'ocell cantaire. A Viladrau, l'ametista preciosa de lo muntanya blava, la Verga s'ha complagut ert viure en una senzilla ermita, insignificant diríem, si no guardét un tresor ton preuat. Parlem, 4s clor, de la Verge de l'Erolo. No ens entretinguam pas a mirar la història, a d ban definida, de lo capella. Ha passat molts trasbolsus des de lo seva fundació I la fúria destructora s'ha complagut moltes vegades a ii *entar d'esborrar el segell marta d'aquesta c entrada. No té pas, ban cert, lo Verge de l'E-olq una història brillant, ni tan tols un bri de llegenda. No sabem res ni de guariments miraculosos n! de prodigis esclatants. La Verge de l'Erola 4$ la humij, la senzilla, el fidel reflex del que devia ser lo vida terrenal de la Mare de Déu. Però no per afxò la Verge de l'Erola ha passat desapercebuda. Gràcies o un delicat pOeta, la Verge de l'Erola, amb el paisatge verd, l'ocell cantaire i lo sevó senzillesa, ha passat, per seiinpre, al món perenne del poema El cantor de «La Muntanya de les ometistes» s'en va enamorar follament, com només ell podfà fer-ho. Guerou de Liost, pseunòiim de Jaume Bofill i Mates, va cantar a la Verge da l'Erola amb la corda més vibrant de la seva incomporoble lira. Neta, delicada, çiint) gust de terra pagesa i olor de fanc acabat de dallar, la paraula del poeta brolla nítida i es perd en ressons de celístio. Els seus «Goigi a la Varge de l'Erola», en duet versions, marquen una fito difícil de superar en aquest gènere poètic, que tants ! ton bons conreadors ha tingut a la nostra terra. i. PLANES. CUtSILLO PRENATRIMONIAL POR CORRESPONDÈNCIA Al alcance de todes. Sencillo y próctico. El famoso curso prematrimonial de lo Urtivercidad de 0 # a w a (Canadà) Delegación diocesana: Catol, San 4osé, 24 - IGUALADA. Dia de las Vocaciones Hispanoamericanas (10 DE La Igleiia espaftola ante una nueva responsabilidad Es cosa de todos conocida la inmensa escases de clero en que se debaten los paises de Iberoaaiérica. Con frecuençia ciertas parroquias a l c n u n un perlmetio equivalente a algunes de naestru provlndas y al frente de ellas no hay mts que uno o dos sacerdotes. Muchas diòcesis DO tienen ni «Iquiera Seminario por falta de vocadones. Pot este motivo Bspafia, ya desde los ttempos de la independència, no ha cesado de enviar a AmMca numerosos sacerdotes. Però en en 1948 (ue la misma Jerarquia Espaftola la que creo un orgtnismo -la Obra de Cooperacióa Sacerdotal Hispanoamericana (OCSHA)- con el fin de proporcionar a Iberoamèrica toda la ayuda posible. Los resultados han sido realmente notablesi desde entonces, ademAs de una mayor ayuda de las Ordenes religioses, los obispos espaftoles han enviado mis de 600 sacerdotes, de los que 500 continuen colaborando en el gigantesco esfuerzo de la Iglesia iberoamericana. Mayor ayuda Però la ayuda prestada es aún insufidente. Cada dia van siendo mayores las necesidades. Por otra parte Espafla, grades al magnifico floredmlento de vocaciones de la postguerra, esti en condiciones de poder hacer un mayor esfuerzo. Esto es precisamente lo que, con ocasión del Concilio Ecumènica, acaba de pedir el Papa a los PreladM Espaftoles. Porque Bspafta es con respecto a Hispanoamèrica una gran potencia espirituaL Baste comparar estos datosi Bspafta. Pobladóni 30.130 200 habit. Sacerdotesi 33.930 Iberoamèrica. Pobladóni 184.719.457 habit. Sacerdotes. 37.636 'BS dedr que para una población seis veces FBBRERO) mayor repartida en na territorlo inmensamente mis extenso que el de Bspafia, Iberoamèrica cuenta con im número casi igual de sacerdotes. Salta a la vista, pues, la situadón privflegiada en que nos encOntramos. La OCSHA se propone responder a la peUd6n ponüficia enviando en un periodo de dos afios otros mil sacerdotes espaftoles. He aquí uno de los grandes frutos del ConcUio. También los seglares tienen su puette en Annérica lunto a la OCSHA, ha sido creada tambièn la Obra de Cooperadón Seglar Hispanoamericana (OCASHA), para seglares (varones, sefloritas o matrimonios) que deseen trabajar en Iberoamèrica y la Pia Unlón de Ntra. Sra. del Pilar, congiegación religiosa femenina. Ya son muchos los grupos de seftoritas y aun de varones que estén prestando sus serviclos en dlver sas naciones y abunden las petidones de Obispos. Qtdenes deseen informarse pueden solicitar orientaciones del Delegado DIocesano de la OCSHA. La respuASta d * nutclra DiócecU Se cumplen ahora cinco afios que nuesiza diòcesis envio sus primeroe sacerdotes a través de la OCSHA a la diòcesis de Nueve de luUo (Argentina). Son en total doce los sacerdotes envlados. Pronto parilri otro grupo hada la diòcsis de Smta Rosa de la Pampa (Argentina) para la que se p r ^ r a n seis seminariftas diocesanos, recientemente ordenados por él propio obispo de la Pampa Monseflor Mayer. Hoy, dia de la OCSHA pidamos a Dios que suscite numerosas vocaciones sacerdotales y seglares para Iberoamèrica y ayudemos aconòmicamente a sostener las instftuciones de la Obra para la formadón de los f uturos apòstoles de aquel contlnente. EL DBLBGADO DIOCBSANO DEL MEU CALAIX «MAL ANY «Tots els dies són sants i bons per a aquells que estan en gràcia de Déu» deien abans els capellons quan onunciaven les festes. «Mal any» diu la gent quan la collita o els negocis, no van a mida del gust. En aquest sentit l'any 1962 no ha estat pas bo. Els elements han fet de les seves. En voleu més de dislsoràts? L'aigua, e l foc, les glaçades, la neu... Davant d'aquests fets hi ha uiío reacció primerat els que en reben, es defensen; els que s'ho miren, ajuden. Està bei ha donat bo de veure els actes de germanor suscitats pels terrabastalls col·lectius que tothom recorda. Hi ho però una altra actitud que Déu sap si és freqOent: lo reflexió. Per qué, en tant poc temps, han caigut tantes vergossodes col;lectivas? Em guardaré prou de donar lliçons ois savis. No sé si Déu, per oquest mitjà, aviso, castiga o fa giragonces de la ProviJéncia que no entenem. Secrets per als nostres ulls curts i terrosos; rastres lluminosos per als ulls infinitament clors de Déu sempre Pare. Xoc de la nostra ignorància amb la infinita saviesa. No sabem re*. Però sabem dues coses. Primera: que es fan molts pecats; es prescindeix de Déu amb facilitat i es confio una mico massa en el diner, la ,força i el progrés. Segonoi que » potser voldria lo peno que els homes i els pobles recordessin que Déu és d'Amo», que és Pare i que té la paella pel mànec. Que vol ésser servit i estimat. Que, perquè estima, estira les orelles ençà i enjlà, per mitjà dels elements esbojarrats, si no són escoltades les altres formes del llenguatge diví. El «mol any» conté una bono qualitot inexplotadoi fer reflexionar i alçar els ulls oi cel. SASTRE Mafiana, lunes dia 11, celebraremos la fèstívidad de Ntra. Sra. de Lourdes. Los míles de peregrines que hay en nuestra Diòcesis, rememoraren las duices emociones sentidas Jünto'à la'Virgén' Blanca, a la orilla del Gave. Pidamòs a la Yirgen espíritu de penitencia, de oración y la paz por el mundo en èngustia. Parròquia de Santo Maria d» Compredon Diumenge, dia 10 de'^Pebrer de 1963. -— A dos quarts de 8, Missa en sufragi d'Antoni Galí Blanch (a.C.s) A les 10, a l'Església de Ntra. Dona del Carme, Missa «Intentio dantis» A les 12, Missa en sufragi de Joan Salarich Camprubí (a.C.s.) Nit, a Iqs 8, ^Usa Vespertina, en sufragi de Dolors Carrera (a.C.s.) Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita al Santíssim, Set Diumenges en honor de Sant Josep i eithortaciò a les Filles de Maria. Dilluns, dia ll.^k dos quarts de 8, Missa d'acció de gràcies a la Vergeide Lourdes. A les 9, Missa al Sagrat Cor de Jesús, demanant una gràcia. Dimarts, dia ISí.—k dos quarts de 8, Missa de Novena, en sufragi de Maria Dunach Ayza (a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies. Dimecres, dia /J.— A dos quarts de 8, a la Capella del Sant Hospital, Missa en sufragi d'Antoni Molas Vila i Josep Maria Oliver (a.C.s.) A les 9, Missa d'acció de gràcies. Dijous, dia 14.—k dos quarts de 8, Missa en sufragi de Josep Vila Claret (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Carme Vila Teixidor (a.Cs.) Divendres, dialS.r- A dos quarts de 8, Missa en sufragi de Maria Verdeny de Graciot (a.C.s.) A \ti 9, l^ssa en sufragi de Neus Rius de Mayà (a.C.s.) Diasabté, dia 16.— k dos qlíarts de 8, a la Capella del Immaculat Cor de Maria, Missa «Intentio dantis» A les 9, Missa «Intentio dantis» Diumenge de Sexagèsima, dia 17 de Febrer, — A dos quarts de 8, Missa en sufragi dels difunts families Soler-Claret Pascal (a.C.s.) A les 10, a l'Església de Nostra Dona del CirnKè, Missa en sufragi de Jaume Trufió Brusi(a.C.s.y Ales 12, Ofici Solemne cintat pei èl Cor Parroquial i «Te Deum» commemorant el XXIV aniveirsari de l'Alliberament de la Vila de Camprodon, amb assistència de les dignfssimes Autoritats Civils i Militars Nit, a les 8, Mina Vespertina, d'acció de gràcies a la Verge'àèí ftemei. Tarda, a un quart de 4, Catecisme. A les 4, Sant Rosari, Visita àl Santíssim i Set Diumenges en honor de Sant Josep. Veu de la Parròquia. NecrolÜ^gico: Morí en la pau de Crist, després d'haver rebut els Sants Sagraments de la Penitència, Extremunció i Benedicció Apostòlica, la nostra germana Maria Pujol Papell (a.C.sO Amonestacions Canòniques: Tercera de Joan Juncà Marcer, solter, natural de Freixanet-Çamprodon, amb Rosa Capilla Artal, soltera, natural de Monforte de Moyuela (Terol) A remarcar: Avui, en totes les Misses es farà la capta pel foment de vocacions Hispano-Amerícanes. P. Anglada Camprodon