FLOR DE NIT Texto de Manuel Vázquez Montalbán, sobre una idea de Dagoll Dagom. Música: Albert Guinovart. Letras adicionales: Joan Lluís Bozzo. Fotos y vídeos: TV3, Dagoll Dagom. ________________________ Dirección: Juan Antonio Ríos Coordinación: Susana Pardo Corrección: Gabriel Marí Supervisión: Soledad Valero Maquetación: Fina Carrión Diseño: Mª Elena Sáez Manuel Vázquez Montalbán Dagoll Dagom TVC Flor de Nit Manuel Vázquez Montalbán 1 Text: MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN a partir d’una idea de DAGOLL DAGOM. Lletres adicionals: JOAN LLUÍS BOZZO Música: ALBERT GUINOVART DADES D’ESTRENA I REPARTIMENT: Estrenada el 07/04/1992 en el Teatre Victòria de Barcelona ROSA: CARME CUESTA REYNALS: CARLOS GRAMAJE QUIMET: ÒSCAR MAS GRAN THONET, Regidor 92, Gral. Primo de Rivera: PEP CRUZ MIMÍ: ISABEL SORIANO ARRUFAT, Alcalde 92, Milicià: XAVIER RIBERA PATRICK, Premsa 92, Capatàs, Poeta Andalús: PEP MARTÍNEZ COLOMA, Premsa 92, Dona Fàbrica, Miliciana: M. JOSEP BESSON ISADORA, Regidora 92, Corista, Dona Fàbrica, Miliciana: NÚRIA MAMPEL REMEI, PERIODISTA 92, Corista, Noia Festa: ROSER BATALLA PAQUITU, Nina, Regidor 92, Gral. Goded: PACO ALONSO FLAVIO, Regidor 92, Milicià: EUGENI SOLER HORTÈNSIA BRUSI, Regidora 92, Corista, Dona Fàbrica, Miliciana: CLARA DEL RUSTE 1 [Es respecta la disposició tipogràfica del text facilitat pels autors (N. de l’E.)] 1 PONS, Municipal 92, Majordom, Client, Policia: XAVIER MESTRES MADRILES, Municipal 92, Ex-Alcalde, Cambrer “Merendero”, Client, Cte. Franco: JUAN ANTONIO VERGEL MATAMOROS, Premsa 92, Noi Festa, Croupier, Romberg, “Matón”: FULGENCI MESTRES ADELAIDA, Premsa 92, Dona Fàbrica, Sra. Festes, Sra. Merendero: ARGENTINA SOSA GIGOLÓ, Premsa 92, Capatàs, Client, Sr. Merendero, Comissari, Milicià: ENRIC TORNÉ NOI DE LA DINAMITA, Corista, Noia Festes: MIREIA FONT CORISTA, Premsa 92, Dona Fàbrica, Noia Festes, Miliciana: MARISA GERARDI CORISTA, Municipal 92, Dona Fàbrica, Noia Festes, Botones, Miliciana: EVA TRULLÀS DONA, Obrera, Clienta, Miliciana: MUNTSA RIUS REYNALS VELL 92: MIQUEL PERIEL El personatge de ROSA, interpretat en algunes funcions per MUNTSA RIUS. 2 PRIMER ACTE ESCENA I Barcelona contemporània. Un vell casalot que, en altre temps, havia estat un teatret de varietats. En començar la funció apareix el teatre en penombra, amb teranyines. Mobiliari vell i polsós. Se sent rumor de gent que entra. Són el SR. ALCALDE, REGIDORS, CRONISTA OFICIAL DE LA CIUTAT, PERIODISTES, CÀMERES DE TV., MUNICIPALS, ETC. PRODUCTOR DE TV Mira, et poses per aquí. Aquí està bé... PERIODISTA Estic bé? PRODUCTOR DE TV Sí, sí... A veure, estàs a punt? Vinga, doncs, estem dins. PERIODISTA Munts de runa i deixalles és tot el que resta de “Flor de Nit”, el mític local del Paral^lel tancat el 1.936, que avui serà enderrocat, i on aquesta matinada, les brigades municipals que preparaven la 3 voladura han descobert les despulles mortals d’una dona jove, assassinada, segons es desprèn de l’autòpsia del cadàver, als inicis de la guerra civil. (Entra REYNALS) Des de la seva obertura, el 1.900, fins el seu tancament, han passat per aquest escenari figures com la Miss Tinguet, Ilustra Pocassot Idemàrem i un llarg etcètera. (Apareix el NOI DE LA DINAMITA) La voladura controlada de l’edifici està prevista per d’aquí a quaranta-cinc minuts, després de les paraules del Sr. Nicolau Riera, alcalde de Barcelona. Ma. Josep Renom, TV3, Barcelona. 4 REGIDORA Bé, si us plau... Us prego uns moments d’atenció, uns minuts de silenci. Com a regidora del Districte del Paral^lel - Poble Sec, us dono la benvinguda. Gràcies per la vostra assistència. Tot seguit us parlarà el senyor alcalde. ALCALDE Gràcies. Per construir, cal destruir. Així deia l’ideal anarquista de l’època. REYNALS VELL Per construir cal destruir... Això deien els anarquistes i jo mateix ho pensava, encara que una mica matisat... Però cada vegada m’agraden menys les destruccions. És com si desaparegués una part de mi mateix, del meu paisatge. L’Alcalde em porta de destrucció en destrucció. Entusiasmat perquè jo sóc el degà dels cronistes de la 5 ciutat. Sembla com si li agradés veure com cauen els troços de la meva Barcelona, de la meva memòria. SR. ALCALDE Aquesta pregunta els la podria contestar molt bé el Senyor Reynals. Ell va conèixer totes aquestes personalitats que van passar per aquí... Picabia, Picasso, García Lorca, Le Corbusier, Dalí, Durruti, Companys... REYNALS VELL Em miren fascinats, sense adonar-se que no tinc cap altre mèrit que ser més vell que no pas ells. Avui li ha tocat a “Flor de Nit”... Va ser el símbol d’una Catalunya audaç i alliberada, quan el Paral^lel era el Broadway de Barcelona i jo hi rondejava, espia dels homes i les dones de la nit..., i sobretot, de tu, de tu, Rosa... “Flor de Nit”. 6 Una periodista jove el veu i se li acosta mentre els altres desapareixen d’escena. PERIODISTA Vostè és el famós pintor Reynals? REYNALS VELL Jo no he estat mai pintor. PERIODISTA Arquitecte, és clar! L’arquitecte de “Flor de Nit”! REYNALS VELL Tampoc. A més, aquest local mai no va tenir un arquitecte... PERIODISTA Vostè, qui és, doncs? REYNALS VELL Així m’agrada... Periodisme metafísic. En Pla tenia tota la raó quan deia que tots els periodistes som d’una 7 ignorància enciclopèdica. PERIODISTA Ah! És clar! Periodista! El famós cronista de la ciutat... Jo vaig fer un treball a la Facultat sobre el seu llibre de París. No m’ajuda gens, senyor Reynals? Voldria fer-li una entrevista en profunditat. Podria fer-me un breu resum de la seva vida? REYNALS VELL D’una vida no se’n pot fer un resum breu. PERIODISTA Qui era la dona que ha aparegut momificada? REYNALS VELL “Flor de Nit”. PERIODISTA El mateix nom del local... N’era la propietària? 8 REYNALS VELL No. El propietari era el Gran Thonet. PERIODISTA Tot això va passar abans de la Segona Guerra Mundial, oi? REYNALS VELL Sí... Una mica després de la “Reconquista”. Comença a sonar de fons el tema de “Flor de Nit”. PERIODISTA Sisplau... Ajudi’m una mica... És la meva primera entrevista... Si no em surt bé, em despatxaran... Estic a prova, al diari... REYNALS VELL Vostè també? Tots estem a prova, tota la vida... i després dels setanta, s’acaben les proves i comencen les propines... 9 PERIODISTA Sisplau, ajudi’m... Expliqui’m la història... REYNALS VELL La història? No. La meva història... El local es deia “Flor de Nit” i el públic va aplicar el nom a totes les noies que hi treballaven... i sobre totes elles, “Flor de Nit”. PERIODISTA Qui? La mòmia? REYNALS VELL Es deia Rosa... Com la rosa d’Alexandria... Vermella de nit, blanca de dia. ESCENA II El decorat del vell teatre és substituït per “FLOR DE NIT” seixanta anys abans. L’autèntica ROSA és a l’escenari i canta. Primer amb una veu vacil^lant, com si sortís d’un disc de pedra, però després es va imposant el so real i viu. El local és ple de gent. 10 ROSA QUAN VE LA NIT SOTA LA LLUNA PLENA CANTO LDAMOR QUE EM PUJA PER LES VENES. QUAN VE LA NIT, SOTA LA LLUNA NOVA SOMNIS DE MORT EM DEIXEN SENSE ESMA. SURTO AL CARRER SOTA L’ESCLAT DE BOMBES I PISTOLES I SÓC COM TU CIUTAT DEL DESIG CIUTAT DE LA MEMÒRIA BLANCA DE DIA, BLANCA DE DIA PERÒ DE NIT VERMELLA. SÓC FLOR DE NIT SOTA LA LLUNA CANTO. SÓC FLOR DE NIT DE DIA TOT SÓN PENES QUAN VE LA NIT A LA CIUTAT D’IVORI 11 SURTEN ELS GATS I CAUEN LES CARETES. ROSA rep felicitacions de tots els artistes de Flor de Nit i surt. El REYNALS VELL s’ha convertit en REYNALS JOVE. PERIODISTA Era ella la vedette? REYNALS No. No t’equivoquis, noia, si vols durar en aquest ofici. La vedette és la Petite Mimí... Rosa va començar per culpa del lock-out. Entra gent que farà de públic de cabaret. PÚBLIC Mimí! Mimí Mimí! MIMÍ Ya voy! Ya voy, “pesaos”! Es que mes estaba quitando, digo poniendo el vestuario... Bueno, pues a lo que íbamos, si es que íbamos a alguna parte... Que no! Que hoy no os voy a enseñar 12 “ná”! Porque por si no lo sabíais, tengo novio... Es paleta y..., no, paleto eres tú, bonito... Es paleta y comunista. Y me viene con el puño! Ay, qué puño tiene mi comunista! El hijo de su madre es de la Virgen del puño... No me compra ni un camisón..., y ya me veis, como que yo soy tan ingenua y tan jovencita..., aquí estoy, en cueros. Ahora, que mi paleta es guapo y alto y fuerte, con un músculo! Ay qué músculos tiene mi paleta! Tiene músculos en sitios que yo ni siquiera tengo sitios. Como que soy tan pequeñita y tan poquita cosa... Y como decís los catalanes tan escarransida, tan escanyolida, tan esquifida... 13 LOCK OUT MATRIMONIAL YO LE CONOCÍ EN UN MITIN DE LA VILLA DE MADRID ERA GUAPO Y ALTANERO Y TAMBIÉN ERA ALBAÑIL. Y EN POS DE SUS IDEALES ÉL ME QUISO COMPARTIR CON LAS FUERZAS LABORALES TODOS HIJOS DE LENIN. UN RETRATO DE PASIONARIA TIENE PUESTO EN LA PARED FRENTE A UNO DE PESTAÑA QUE LA MIRA DE TRAVÉS. VENDRÁ PRONTO EL COMUNISMO ME PROCLAMA CON 14 PASIÓN Y ME “TIE” TAN EXPROPIADA QUE NO TENGO CAMISÓN. ÉL ME DICE CON CINISMO SI NO TIENES CAMISÓN NO TE APURES, DA LO MISMO PARA DARTE EL REVOLCÓN. YO LE DIGO, MIRA GORKI QUE EL TRABAJO ES “CONSAGRAO” Y SI TU ME DESCAMISAS TE DECLARO EL LOCKOUT. LOCK OUT, LOCK OUT LOCK OUT MATRIMONIAL... (BIS) Següent A 15 ESCENA III L’escena del cabaret ha evolucionat a una fàbrica en la que treballen diverses dones. Una d’ells, embarassada. Apareixen, de sobte, TRES HOMES; QUIMET, PONS i MADRILES, entre crits de “Vaga, vaga general!”. Tenen un aspecte decidit. Gorres i espardenyes. PONS COMPANYES DEL TREBALL I DE LA RÀBIA AVUI TOTA LA CIUTAT ESDEVÉ UN CRIT, UN CRIT QUE PROCLAMA UNA PARAULA; SOLIDARITAT! (BIS) MADRILES SICARIOS DE LA PATRONAL SALVAJE HAN ABATIDO A UN LÍDER SINDICAL UN CRIMEN QUE RECLAMA UNA PALABRA, SOLIDARIDAD! (BIS) Cridòria general i crits de s’enfila damunt d’una màquina. 16 “Vaga!”. QUIMET, d’un bot, QUIMET FILLES DEL POBLE TRENQUEU LES CADENES AQUESTA INJUSTÍCIA NO POT DURAR MÉS US HAN LLANÇAT A UN MÓN PLE DE PENES VOSALTRES ESCLAVES, ELLS VIUEN COM REIS. UNA TREBALLADORA Vosaltres sou uns assassins! QUIMET AQUESTS BURGESOS SÓN EGOISTES AQUESTA INJUSTÍCIA NO POT DURAR MÉS SERAN ESCOMBRATS PELS ANARQUISTES A UN CRIT DE GUERRA, CRIDEU LLIBERTAT. ROSA Llibertat! 17 QUIMET A IGUAL TREBALL, EL MATEIX SOU LA DONA OBRERA NO HA DE TRANSIGIR. TREBALLADORES, PROU DE PATIR LES VOSTRES FILLES SERAN DONES LLIURES. PROU DE DOLOR I DE CLAUDICACIÓ UN CRIT DE GUERRA, CRIDEU LLIBERTAT! Reaccions diferents. Rumors a Apareix el NOI DE LA DINAMITA. favor i NOI DE LA DINAMITA CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA! CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA! UNES DONES QUI NO TREBALLA NO MENJA! ALTRES DONES I QUI NO CRIDA NO MAMA! 18 rumors en contra. UNES DONES JO DE PARAULES NO MENJO! ALTRES DONES NO ENS HAN DONAT NI PARAULES! Es fa silenci. Apareix un jove ben vestit, és ARRUFAT. Va acompanyat per uns CAPATASSOS d’aspecte amenaçador. Les DONES reaccionen espantades algunes i d’altres desafiants. ARRUFAT Es pot saber què passa aquí? QUIMET Som un piquet informatiu. ARRUFAT A casa meva informo jo. CAPATÀS Vinga, nano... Baixa d’aquí! “Andando”. ARRUFAT Qui mana a casa el Ribot, l’amo o el porc? 19 ROSA En aquest cas l’amo i el porc són la mateixa cosa. CAPATÀS D’una empenta la fa caure a terra. Estàs despatxada! QUIMET PONS I MADRILES VOSALTRES HEU ESTAT ELS PROPIETARIS DE LES PARAULES I LES LLIBERTATS VOSALTRES HEU ESTAT ELS INCENDIARIS DE LES REVOLTES I DELS ATEMPTATS. DIEU QUE SOM NOMÉS UNS TERRORISTES I ANEU BUSCANT L’AJUT DELS MILITARS I NO US FA RES MASSACRAR, I NO US FA RES REPRIMIR SI CONSERVEU ELS 20 VOSTRES CAPITALS. VOSALTRES DISPAREU SEMPRE A L’ESQUENA LA LLEI DE FUGUES ENS HEU APLICAT VOSALTRES CARREGUEU AMB MIL CADENES HOMES I DONES DEL PROLETARIAT. Cridòria general CAPATASSOS. entre les DONES, els ARRUFAT NOSALTRES HEM ESTAT ELS EMPRESARIS QUE HEM FET POSSIBLE LA PROSPERITAT I EN PAGA ENS HEU FET DESTINATARIS DE LES REVOLTES I DELS ATEMPTATS. RESPECTO SEMPRE TOTES LES IDEES VOSALTRES SOU TREBALL, JO CAPITAL 21 ANARQUISTES i els JO NOMÉS VULL QUE PENSEU, JO NOMÉS VULL QUE ESCOLLIU PODEU TRIAR LA VAGA O BÉ EL TREBALL. VEIG QUE HEU TRIAT, VOLEU ANAR A LA VAGA DONCS JO TAMBÉ, PRO JO NO SÓC BABAU D’AVUI EN ENDAVANT NO HI HA MÉS PAGA TANCO LA FÀBRICA. FAIG EL LOCK-OUT! Desconcert i crits entre les DONES. Només s’entén la paraula LOCK-OUT. ARRUFAT se’n va amb els CAPATASSOS. EL NEN DE LA DINAMITA repeteix la seva tonada sense esma. NOI DE LA DINAMITA CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA! CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA! ESCENA IV QUIMET i ROSA es queden sols. ROSA inicia la retirada. QUIMET es posa a caminar al seu costat. 22 QUIMET QUE PUC ACOMPANYAR-LA A CASA SEVA? ROSA NO POTS. QUIMET PER QUÈ, NO? ROSA PERQUÈ NO EN TINC VISC A DISPESA, PERÒ ESTIC SENSE FEINA, HE DE PAGAR AVUI PERÒ NO TINC NI CINC... QUIMET TÉ RÀBIA AL COR PERÒ FALLEN LES IDEES. ROSA EL QUE TINC DINS DEL COR NO HO SABRÀS PAS. 23 QUIMET VAGI ON VAGI, PUC ACOMPANYAR-LA? ROSA VULGUI O NO VULGUI M’ACOMPANYARÀS. QUIMET JO RESPECTO LA LLIBERTAT DELS ALTRES. ROSA RESPECTA MACO I SERÀS RESPECTAT. QUIMET ÉS UNA NOIA MOLT SANA... ROSA JO, SANA? VIGILA QUE TINC UN SENYOR ENCOSTIPAT, QUIMET JO EM REFERIA A LA 24 SALUT DE L’ÀNIMA... ROSA AIXÒ ÉS COSA DE PREDICADORS. QUIMET S’ESTÀ BURLANT DE MI TOTA L’ESTONA... ROSA NO EM FIO DELS HOMES. SOU TOTS UNS TRAÏDORS. QUIMET JO RESPECTO LA LLIBERTAT DELS ALTRES. ROSA RESPECTA, “MACO”, SEGUEIX RESPECTANT... QUIMET VAGI ON VAGI, PUC ACOMPANYAR-LA? 25 ROSA PERÒ SI JA M’ESTÀS ACOMPANYANT! Riuen. Passen davant d’un panorama de la ciutat. Montjuïc i les construccions de l’Exposició Universal, per inaugurar. QUIMET Avui s’inaugura l’Exposició. Han vingut els Reis i Primo de Rivera. Ells es posaran les medalles però els “murcianus” són els que hi han posat la feina... ROSA QUIMET... QUIMET QUÈ VOLS. ROSA TINC FRED TINC FAM TINC SON. 26 QUIMET CASA MEVA ÉS CASA TEVA AQUESTA NIT ROSA TU EL QUE VOLS ÉS QUE JO EM FIQUI EN EL TEU LLIT QUIMET JO RESPECTO LES PERSONES DE VERITAT. ROSA AI, PERDONA, “MACO”, HO HAVIA OBLIDAT! Passen a les golfes de QUIMET. Una taula, un llit, cadires, pasquins, reproduccions de PESTAÑA, KROPOTKIN, ETC. QUIMET li va donant llibres a ROSA. Ella mira els llibres fascinada. QUIMET Anselmo de Lorenzo, Federico Urales, Salvochea, Soledad Gustavo, Vargas Vila, Blasco Ibáñez, Lenín, Maurín, Bakunín, Gorki i Kropotkín. 27 QUIMET CASA MEVA ÉS CASA TEVA AQUESTA NIT DORMIRÉ AQUÍ, TU POTS FICAR-TE AL LLIT. ROSA QUIMET... QUIMET QUÈ VOLS? ROSA ET VULL SENTIR PARLAR. VULL SABER MÉS COSES SOBRE EN BAKUNIN SOBRE EN GORKI I EN PESTAÑA I KROPOTKIN QUIMET! QUIMET QUÈ VOLS? ROSA LENIN... 28 QUIMET LAYRET... ROSA MAURIN... CASA TEVA ÉS CASA MEVA AQUESTA NIT ALGUN DIA ET TORNARÉ AQUEST FAVOR. QUIMET QUÈ DIUS? ROSA NO HO SÉ. ET VULL SENTIR PARLAR. Quimet, parles tan bé... QUIMET No, jo no parlo bé, jo només dic la veritat. Alerta amb els que parlen bé. La utopia àcrata lluita per enderrocar les tres grans forces d’opressió del poble, aquestes forces són: La 29 propietat privada, que és l’origen de totes les desigualtats, la família que és la consagració de les relacions de poder de l’estat burgès, la seva policia i el seu exèrcit, i, finalment, la religió que amb el seu obscurantisme té al poble esporuguit amb l’amenaça d’un càstig en el més enllà. L’Estat desapareixerà el dia que desapareguin les classes socials, la família i la religió... Mentre va parlant, la música transformant-se en la següent quedant-se adormida. va creixent alhora que cançó. Mentre Rosa va ESCENA V Salons d’HORTÈNSIA BRUSI. Ambient noucentista. Un majordom serveix begudes i canapès. HORTÈNSIA dedica paraules amables i salutacions als seus convidats. Parelles que vénen del Liceu, un ex-Alcalde desaparellat, tres joves amics: SEBASTIÀ REYNALS, ARRUFAT i PATRICK. ARRUFAT sembla viure la perllongació de lDescena anterior. Vesteix igual. Els rumors generals minven quan s’escolten els primers compassos de piano i tothom es disposa a escoltar a COLOMA PAGÈS. COLOMA canta i sembla dirigir la seva cançó a REYNALS. 30 COLOMA EL TEU NOM JO L’ESCRIC A L’ESCORÇA BRUNA DEMANANT UN DESIG A LA MITJA LLUNA. SOTA LA BRANCA BLAVA LA TARDA FONDA SOTA LA NIT TRENCADA LA BRANCA BLAVA. LA TEVA LLIBERTAT ÉS FILLA DE LA NIT LA TEVA LLIBERTAT ANAR DE LLIT EN LLIT. HORTÈNSIA BRUSI Davant l’Art, m’agenollo. Aplaudiments i felicitacions generals. REYNALS s’acosta a COLOMA PAGÈS. Es REYNALS M’AGRADES MOLT COLOMA PERQUÈ SAPS EL QUE VOLS. 31 formen grups. COLOMA M’AGRADES SEBASTIÀ PERQUÈ SAPS EL QUE VULL. REYNALS LA MEVA LLIBERTAT ÉS FILLA DE LA NIT. COLOMA LA TEVA LLIBERTAT ÉS ANAR DE LLIT EN LLIT. REYNALS SOTA LA LLUM DEL SOL TOTHOM ÉS EL QUE ÉS SOTA LA LLUNA EN CANVI EL QUE VOLDRIA SER. COR LA LLIBERTAT ÉS DROGA DIFÍCIL DE PAIR LA LLIBERTAT DEL SAVI? LA LLIBERTAT DEL RUC? LA LLIBERTAT ÉS DROGA 32 DIFÍCIL DE PAÏR LA LLIBERTAT DEL POBRE? LA LLIBERTAT DEL RIC? HORTÈNSIA BRUSI s’apropa al grup que han format ARRUFAT, REYNALS i PATRICK. Va de bracet amb un senyoràs al qual li sobren carns per al smòking que duu. HORTÈNSIA BRUSI Estimat Sr. Alcalde... EX-ALCALDE Ex-Alcalde, senyora, exAlcalde... HORTÈNSIA BRUSI Vostè sempre serà el millor alcalde que haurà tingut aquesta ciutat. HORTÈNSIA BRUSI presenta a REYNALS l’EX-ALCALDE. EL MEU ESTIMAT FILLOL SEBASTIÀ REYNALS UN DELS INTEL^LECTUALS ARREU MÉS CELEBRATS. 33 EX-ALCALDE PAÍS AFORTUNAT PLE D’INTEL^LECTUALS! REYNALS ELLA ÉS COLOMA PAGÈS FA UN ANY QUE ENS HEM PROMÈS. ARRUFAT es presenta a sí mateix. ARRUFAT JO SÓC DELS ARRUFATS FÀBRICA DE FILATS REYNALS presenta a PATRICK. REYNALS PATRICK RED ÉS EN CANVI ANGLÈS I BOLXEVIC COR BOLXEVIC!!! QUÈ FA AQUEST BOLXEVIC AQUÍ AQUESTA NIT? 34 EL QUE NO CORRE, VOLA PER FER-SE AMB L’ENEMIC. (BIS) HORTÈNSIA BRUSI DE POLÍTICA, RES I MENYS AQUESTA NIT AVUI QUE INAUGUREM LES FONTS DE MONTJUÏC I JO TINC CONVIDAT L’ARTÍFEX PRINCIPAL... ARGENTINA Un príncipe? REYNALS Un paleta? ARRUFAT Un banquer? HORTÈNSIA BRUSI El general! Crits d’histèria entre les convidades. 35 REYNALS COMENCEN A OLORAR EL POBRE SEMENTAL COR EN PERSONA VINDRÀ EL NOSTRE GENERAL? ESTIMADA HORTÈNSIA ETS FENOMENAL! PATRICK fa un glop de la seva petaca. PATRICK M’AGRADA AQUEST PAÍS QUE ENCARA ESTÀ PER FER. REYNALS DE DIA SEMBLA BLANC PERÒ DE NIT ÉS BEN VERMELL ARRUFAT M’HAN DIT QUE CADA NIT TREBALLA AL PARAL^LEL 36 ISADORA ÉS L’ÚNIC EXCITANT QUE HI HA EN AQUEST PAÍS EX-ALCALDE JO TINC PER AQUEST PAÍS TRES SOLUCIONS ESCRITES AMB TRES EMES QUE SÓN TRES LLETRES D’OR. Expectació de cara al que l’EX-ALCALDE va a dir. MINISTRASIÓN! MINISTRASIÓN! MINISTRASIÓN! PATRICK, ARRUFAT I REYNALS no poden aguantar el riure, en contrast amb la resta de presents. Un Majordom xiuxiueja quelcom a l’oïda d’HORTÈNSIA BRUSI. ISADORA Jo no sóc això el que vostè pensa! SÓC TERRA FOC I AIRE SÓC URÀNICA I SATURNAL SÓC CÒSMICA I 37 TEL^LÚRICA SÓC GALÀCTICA I TERRENAL. HORTÈNSIA BRUSI Montserrat, filla, que em vé el Primo... ISADORA Isadora, mamà... LA DANSA ENS ALLIBERA DEL LÍMIT NATURAL LA DANSA ÉS LA BANDERA UTÒPICA, IDEAL LES DONZELLES D’EGIPTE S’AFAITAVEN EL PUBIS I BALLAVEN A LA CRIPTA D’OSIRIS I ANNUBIS. LA DANSA ÉS UN SIGNE QUE ES POSA EN MOVIMENT EL COS ÉS LA PARAULA, SILENCI, PENSAMENT. 38 LA DANSA ÉS L’HARMONIA DEL NOU I DE L’ANTIC QUE ARRIBA DES DE GRÈCIA AL POBLE BOLXEVIC. LES DONZELLES D’EGIPTE S’AFAITAVEN EL PUBIS I BALLAVEN A LA CRIPTA D’OSIRIS I ANNUBIS. SÓC TERRA FOC I AIRE SÓC URÀNICA I SATURNAL SÓC CÒSMICA I TEL^LÚRICA SÓC GALÀCTICA I TERRENAL. HORTÈNSIA BRUSI Nena..., has acabat? Gràcies. Senyores i senyors... El General Primo de Rivera! 39 Apareix a la porta el GENERAL de bracet amb MIMÍ que vesteix de forma extremada. HORTÈNSIA BRUSI Miguel! PRIMO DE RIVERA Hortènsia, maja! Un momento... Pasa, nena. MIMÍ Miguel..! Miguel..! Cuantísima propiedad urbana! PRIMO DE RIVERA (Amb veu de cassalla i accent molt andalús.) Ezto e Europa, cordera! FOSC ESCENA VI Escala de veïns. Tres nivells fonamentals. En el més alt, s’obrirà una porta i apareixeran QUIMET I ROSA. En el més baix, PAQUITU, un home cepat i FLAVIO, un jove estilitzat, assagen passos de ball, donant-se instruccions mútuament. REMEI, muller de PAQUITU, porta als braços un feixuc vestit de “folklòrica”. Deixa els homes i comença a pujar l’escala. S’atura al replà, quan la conversa entre QUIMET i ROSA es torna agra. 40 QUIMET Salut, companya! ROSA Salut, company! Vindràs a dinar? QUIMET A dinar, què? No tenim res. ROSA Buscaràs feina? QUIMET Jo ja tinc feina. Estem lluitant perquè tornin a obrir les fàbriques, estem treballant perquè l’obrer tingui una vida millor, els patrons no regalaran res. ROSA I mentrestant què menjarem? QUIMET Jo no tinc gana. 41 ROSA Doncs jo sí. REMEI El dia que sigui rica em compraré un ascensor! QUIMET Salut, companya! ROSA Salut, company! REMEI Rosa... vés al “tanto” amb els homes, tots van a la seva! ROSA En Quimet, no! ELL NO VA A LA SEVA NO SENYORA NO ÉS EL MEU HOME NI EL MEU AMANT NI ESTIC AQUÍ PER FER-LI DE MINYONA TOT I QUE SIGUI UNA POBRA IGNORANT. 42 REMEI Nena! Tu t’has enamorat! FUIG TU QUE POTS DEL CAUTIVERI FIXA’T EN MI, POBRA REMEI. SURT AL CARRER, TINGUES SENDERI, PINTA’T ELS LLAVIS FES TU LA LLEI. ROSA Si ja ho faig! BUSCO CASES PER ANAR A FER-HI FEINES HE DE PARLAR AMB LA DEL PRINCIPAL BUSCO CASES... NO SÉ QUÈ EM PASSA, EM RODA EL CAP REMEI Paquitu! Flavio! FLAVIO Què té? 43 REMEI Què vols que tingui? Gana, té. FLAVIO Ai, doncs, jo..., tinc una migranya..., que és com si tingués rampellades de mal de ventre a la cara. REMEI Vinga, foteu al camp d’aquí!... FLAVIO i PAQUITO surten Tu no estaràs prenyada? ROSA Si no és de l’Esperit Sant... REMEI Desenamorar-te no et puc desenamorar... Però trobar-te feina potser sí. Si no treballes depens sempre dels homes..., com jo! FIXA’T EN MI, POBRA REMEI, VAIG TENIR UN FILL 44 D’UN SENYORET. DESPRÉS VAIG FER LA CANTONADA I VAIG TORNAR A QUEDAR PRENYADA. SÍ, FILLA! COM UNA CONILLA. N’ESTIC DELS HOMES FINS LA “CORONILLA”! I ENCARA SORT TROBAR EL PAQUITU SI NO FÓS ELL M’HAGUÉS MATAT DIU QUE M’ESTIMA I ÉS VERITAT I ÉS PELS MEUS NENS PARE PEDAÇ MAI NO EM PREGUNTA PEL MEU PASSAT FINS I TOT JO JA ME N’HE OBLIDAT PERÒ EM TROBO SOLA 45 DINS DEL SEU LLIT MAI NO EM DESPERTA A MITJA NIT SÍ, FILLA, UNA “PESADILLA” N’ESTIC DELS HOMES FINS LA “CORONILLA” ÉS ANDALÚS I MOLT SALAT ERA PALETA PERÒ HO HA DEIXAT. ARA TREBALLA A UN MUSIC-HALL ON CANTA I BALLA D’ALLÒ ESPANYOL. SÍ, FILLA! UNA “PESADILLA” N’ESTIC DELS HOMES FINS LA “CORONILLA”! REMEI dóna a ROSA una barreja d’aliment a ROSA. ROSA Gràcies, Remei... Ja em trobo molt millor. 46 REMEI s’aboca a la finestra i reclama la presència del seu marit. Paquitu! Paquitu! Corre, vine! Puja al pis de la Rosa! PAQUITU Cony de dona... Estic assajant un pas de ball! REMEI Et dic que vinguis! PAQUITU Què més vols? Em faràs herniar! He posat les “munchetes” a l’olla, he portat els nens a l’escola, li he posat “alpiste” al periquito... Cony de dona! Estem assajant un pas de ball! FLAVIO Aquí no hi ha manera de treballar! REMEI Calla, si pots. La Rosa 47 necessita feina i tu n’hi trobaràs a “Flor de Nit” PAQUITU i FLAVIO l’examinen progressivament convençuts per la idea. Amb aquestes cames no tindrà problema, només que canti sense fer pena. Com cantes, nena? ROSA No ho sé. REMEI Tu què hi dius, Flavio? Farà carrera? FLAVIO Bé, és el que jo dic sempre... quan una persona... REMEI Ja ho has sentit, canta una mica... ROSA ROSA no sap què cantar. Es mostra espantada. Què vols que canti? 48 REMEI Qualsevol cosa... Ni que sigui un cuplet. PAQUITU Sí, un “cuplé”... No saps cap cuplé? REMEI El meu Paquitu et pot presentar al Gran Thonet FLAVIO Elàstics blaus! I l’ofici de la dona? ROSA, després d’una certa vacil^lació, es decideix. A mesura que va cantant la cançó, va davallant l’escala i els seus amics li van oferint elements de la casa, com un cobrellit, unes tovalles, per tal que ROSA les vagi incorporant al seu número. En arribar a baix de l’escala passa directament a l’escenari de “Flor de Nit”, on és contemplada pel GRAN THONET, LA PETITE MIMÍ, EL MATAMOROS i altres artistes de la casa. REMEI, PAQUITU i FLAVIO l’han anat seguint i ara es troben també allí. A mesura que es va desenvolupant la cançó, ROSA va adquirint seguretat i acaba de forma triunfal. 49 ROSA ÉS L’OFICI DE LA DONA TREURE LA POLS, PARIR MOLTS FILLS. ÉS L’OFICI DE LA DONA FER EL DINAR I CANVIAR ELS LLENÇOLS. SI JO HAGUÉS ANAT A L’ESCOLA PODRIA SER LLEVADORA O SERIA COSIDORA SI HAGUÉS ANAT A UN TALLER. SI JO HAGUÉS ANAT A L’ESGLÉSIA PODRIA SER SACRISTANA I ESPOLSAR-LI LA SOTANA I TOCAR-LI LES CAMPANES AL MOSSÈN És fàcil veure un home fent un “polvo”... però treient la pols? 50 MATAMOROS I jo què faig, nena? ROSA És fàcil veure un home menjant com un porc... però fent el menjar? És fàcil veure un home emprenyat... però prenyat? Qui ha dit que aquest sigui l’ofici de la dona? On s’és vist un ofici sense benefici? Ara que jo... COM QUE TINC CARA BONICA I DOS PITS DE PATRIMONI UN CULET DE PORCELLANA I UNES CAMES DE GITANA ROSA I COR PER QUÈ TREURE LA POLS? PER QUÈ CANVIAR ELS LLENÇOLS. 51 FER EL DINAR, DONAR EL PIT A UN MALPARIT? ÉS MILLOR DONAR EL PIT A “FLOR DE NIT”! ESCENA VII PAQUITU, REMEI i FLAVIO estan entusiasmats amb l’actuació de ROSA. L’abracen i li fan petons. EL GRAN THONET I MIMÍ la contemplen de dalt a baix, detingudament. REMEI Li ha agradat, senyor Thonet? GRAN THONET Déu n’hi do. Per ser la primera vegada trobo que fa el seu fàstic. FLAVIO Ui, li has agradat, nena! MIMÍ Fa cara de passar gana com la Raquel Meller 52 GRAN THONET Té bona veu i em falten perdiuetes. PAQUITU Senyor Thonet, no se’n penedirà. GRAN THONET Nena, aixeca’t les faldilles, aviam si tens talent. Collons! Tu què en penses, Mimí? ROSA fa una passa enrera, espantada. FLAVIO es col^loca darrera d’ella i, suaument, li aixeca les faldilles. MIMÍ Agafa-la, Thonet. Al públic li agrada veure cames noves. GRAN THONET Aquesta nit pots començar... Ah! Si enxampes un colomí i el vols plomar de gust, aquí res de res. Li demanes a l’ Adelaida l’adreça d’una pensió. 53 ROSA Què vol dir? UNA CORISTA Que si en trobes un que vol seguir la gresca, aquí no pots aliviar-lo. ROSA Jo no he d’aliviar a ningú, quin fàstic. Jo tinc uns principis GRAN THONET El teu principi és aquesta nit i espavila’t que no sigui el teu final FLAVIO No t’espantis. Tot anirà bé. Benvinguda a “Flor de Nit”. Pensa que quan jo vaig començar... EL GRAN THONET instruccions. s’apropa a ROSA 54 i li dóna, cantant, les GRAN THONET Calla, tu. SI VOLS TREBALLAR PER MI GUANYARÀS EL DEU PER CENT DE TOT EL QUE CADA NIT LI FACIS GASTAR AL CLIENT. PRIMER SURTS A L’ESCENARI QUE VEGIN QUE ESTÀS BEN FETA I QUE AMB TU PODEN GASTAR-HI FINS A L’ÚLTIMA PESSETA. FES QUE MENGIN PER TOT L’ANY FES QUE GASTIN SENSE EMBUTS I CADA QUINZE MINUTS ENCARREGA MÉS XAMPANY AIXÒ ÉS UNA 55 CLAVEGUERA QUE ALÍVIA EL CIUTADÀ QUAN LI APRETA LA PIXERA QUAN LI APRETA LA PIXERA I A CASA NO POT PIXAR. QUAN VEGIS UN SENYORET TE LI ACOSTES A LA TAULA I A LA PRIMERA PARAULA ENCARREGUES UN FILET. SI TROBES QUATRE “CAZURROS” D’ALBACETE O DE TAFALLA ME’LS INFLES D’ANÍS DE CASSALLA I DE XOCOLATA AMB XURROS. ELS ESTUDIANTS DE COMARCA 56 ELS POTS FICAR DINS DEL POT UN GOT D’ABSENTA PERNOD I LA NIT ANANT EN BARCA. COR AIXÒ ÉS UNA CLAVEGUERA QUE ALÍVIA AL CIUTADÀ QUAN LI APRETA LA PIXERA QUAN LI APRETA LA PIXERA I A CASA NO POT PIXAR. THONET AMB ELS PARES DE FAMÍLIA DONEN MOLT BON RESULTAT LES AROMES DE MONTSERRAT FETES A SANTA CECÍLIA. 57 PELS VELLETS DESDENTEGATS QUE ADOREN LES VOSTRES CUIXES UN PLAT DE NATA AMB MADUIXES I UN CAFETÓ PERFUMAT. SI UN CLIENT ET FA UN PETÓ DIGUES “VULL XAMPANY FRANCÈS” I QUAN VEGI EL PREU QUIN ÉS LI PASSARÀ L’ESCALFOR. COR AIXÒ ÉS UNA CLAVEGUERA QUE ALÍVIA EL CIUTADÀ QUAN LI APRETA LA PIXERA QUAN LI APRETA LA PIXERA I A CASA NO POT PIXAR 58 THONET MORENA, TREBALLA PER MI I FES QUE OBLIDIN LES PENES QUE QUAN SURTIN PUGUIN DIR: “JA NO EM FAN MAL LES MORENES!” FOSC. A casa el QUIMET. QUIMET Rosa, per favor... Això és com fer de meuca. ROSA No, jo he de cantar i després donar conversa als clients... Res més, t’ho juro. QUIMET No ho has de fer. ROSA Tu sempre respectes la llibertat dels altres... És per 59 això que t’admiro... QUIMET Molt bé, agafa la feina, però recorda sempre que tu... ETS UNA TREBALLADORA DE L’ESPECTACLE TU NO ETS UNA GUINEU QUE VA DE CAÇA PER SI ENXAMPA UN SENYORET COM UN POLLASTRE. ROSA JO NO SÓC UNA GUINEU QUE VA DE CAÇA. ESCENA VIII Panoràmica del Paral^lel dels anys vint. Hi desemboquen REYNALS, PATRICK i ARRUFAT, vestits de nit, smòking, barret de copa, etc. Estan força beguts. 60 PATRICK ESTIC CONFÓS, AL^LUCINAT, ESGARRIFAT ESPERITAT, DESCOLLONAT, ESPATARRAT, I ÉS QUE ESTIC ENAMORAT DE LA CIUTAT. EL MATEIX DIA, AL MATEIX LLOC, HE CONEGUT UN DICTADOR BORRATXO QUE NO DICTA RES. UN ANDALÚS QUE ÉS UN POETA COLLONUT I EL SEU AMANT UN PINTOR BOIG I EMPORDANÈS, QUE DINS D’UN SOBRE, DAVANT MEU, S’HA MASTURBAT I QUE AL SEU PARE N’HA ENVIAT EL RESULTAT 61 TOT DIENT: NO ET DEC RES, RES, RES. I ÉS QUE M’AGRADEN LES CIUTATS QUE ESTAN PER FER...! ARRUFAT ESTIC CONFÓS, AL^LUCINAT, ESGARRIFAT ESPERITAT, DESCOLLONAT, ESPATARRAT, I ÉS QUE ESTIC ENAMORAT DE LA CIUTAT. QUE SAP GUARDAR LES TRADICIONS EN EL CARRER, ON EL RIC ÉS PRUDENT I HO ÉS TAMBÉ L’OBRER, I LA CASETA I L’HORTET I EL TORTELLET, ON QUI TREBALLA SEMPRE POT ARRIBAR A 62 VELL. PUTES DE NIT, PERÒ DE DIA RAMONETES I EL QUE NO SÓN PESSETES SÓN NOMÉS PUNYETES, TOTS DIEM: NO US DEC RES, RES, RES. I ÉS QUE M’AGRADEN LES CIUTATS QUE FAN CALÉS...! REYNALS ESTIC CONFÓS, AL^LUCINAT, ESGARRIFAT ESPERITAT, DESCOLLONAT, ESPATARRAT, I ÉS QUE ESTIC ENAMORAT DE LA CIUTAT. ON ES RESPIRA L’AIRE PUR DE LLIBERTAT, AL SUD DEL NORD I AL NORD DEL SUD, 63 FELICITAT, AL NORD L’HORTET AMB LA CASETA I EL TORTELL, AL SUD RENECS DE SAXOFONS I MOSCATELL. BALLEM SARDANES PRÒ DE NIT LES TRAMUNTANES... FAN ENSENYAR LES CAMES A LES PURITANES TOT DIENT: NO US DEC RES, RES, RES. I ÉS QUE M’AGRADEN LES CIUTATS QUE FAN PECATS! Les festes de l’Hortènsia sempre s’acaben massa d’hora. PATRICK Amics, veïns, compatriotes... Us convido a fer un tomb pel Paral^lel! 64 ARRUFAT No. PATRICK Per què? ARRUFAT Perquè a la fàbrica tenim balanç. Ja em tempta, ja... PATRICK Davant la temptació, l’única cosa que es pot fer és deixars’hi caure. Al Paral^lel! REYNALS Al Paral^lel! ESCENA IX Els tres “dandys” han acabat la seva cançó instal^lant-se a una taula de l’interior de “FLOR DE NIT”. S’obre el teló del petit escenari, i apareix GRAN THONET al centre de l’escena i caracteritzat com a presentador. Darrera seu, totes les NOIES, desplegades en una panòplia immòbil com un quadre plàstic. Entre les NOIES hi ha ROSA. El seu aspecte és encongit. El públic crida, aplaudeix i els diu coses. El GRAN THONET comença a presentar l’espectacle i LES NOIES el secunden. ROSA destaca perquè és la única que no somriu. 65 GRAN THONET CADA “NOCHE” AQUÍ US ESPERO “CON EL PURO Y EL” BARRET “CALLE DEL MARQUÉS DEL DUERO” CONEGUT PEL PARAL^LEL HI HA CARRERS QUE “TIENEN NIÑAS” HI HA CARRERS QUE “TIENEN” FLORS HI HA CARRERS QUE “TIENEN”... DOS DEL PÚBLIC PUTES! GRAN THONET HI HA CARRERS QUE HO TENEN TOT. 66 COR EL PARAL^LEL! EL PARAL^LEL! EL PARAL^LEL QUE TÉ DE TOT! GRAN THONET AIXÒ, AIXÒ ÉS EL PARAL^LEL AIXÒ, AIXÒ ÉS EL FLOR DE NIT JO “SOY”, JO “SOY” EL GRAN THONET I AIXÒ ÉS EL MEU “JARDÍN” FLORIT COR AL PARAL^LEL, AL PARAL^LEL AL PARAL^LEL HI HA FLOR DE NIT! GRAN THONET No, no me “piquen” de manos que luego me deja el local hecho un “fástigo”... “Eleguante y distingüida” colla de 67 bandarres, bienvenidos a “Flor de Nit”, el cabaret más “tronado” del Paral^lel, con el presentador más “poca-solta” que sóc jo... No obstante, sin embargo y tan siquiera..., lo mejor de Barcelona, “la caguem de la caguem”... Precisament, aquesta nit tenim entre nosaltres un dels bandarres més bandarres de les nits del Paral^lel, em refereixo, estimat públic, a l’eximi poeta, temut crític i conegut periodista... a l’escriptoràs..., Sebastià Reynals! Un fort aplaudiment. Reynals s’aixeca i saluda. GRAN THONET La última vez que di la mano a un intelectual se me comió el guante. Antes se la daría si m’escrivís una cançó dedicada a “Flor de Nit” i les seves perdiuetes? 68 REYNALS Doncs..., la faré! GRAN THONET La farà! Tothom ho ha sentit, oi? Amic Reynals, us prenc la paraula i les noies ja s’encarregaran de prendre-us la cartera. ARRUFAT Veieu el que jo veig? Hi ha carn fresca al mercat! REYNALS Adelaida! Qui és aquesta noia nova? ADELAIDA És una que no és. ARRUFAT Ja ens ha fotut, aquesta bruixa. Qui és? Li dóna a ADELAIDA unes monedes. 69 ADELAIDA Es una cantante prometedora que no quiere ser molestada. Té principis! ARRUFAT SENYORETA SOM TRES ORFES DE LA NIT: UN ESCRIPTOR QUE HA PERDUT LA INSPIRACIÓ, UN LORD ANGLÈS QUE HA PERDUT L’ORIENTACIÓ UN EMPRESARI QUE HA PERDUT LA VOCACIÓ. TRES ORFENETS I UNA “BOTELLA” DE XAMPANY I UNA CARTERA PROU FARCIDA DE BITLLETS UN PROGRAMA ENGRESCADOR. VINGUI A LA TAULA, PER FAVOR, PER COMPASSIÓ. 70 ROSA NO TINC CAP DUBTE QUE TENS MOLTS DINERS PERÒ SI VOLS CONVIDAR-ME ETS UN INCAUT JO COBRO EL MATEIX QUE ELS TRES-CENTS OBRERS QUE TU VAS FER FORA, SENYOR LOCK-OUT. ARRUFAT passa de la sorpresa a l’enuig i torna a la taula REYNALS s’aixeca, segur de sí mateix, i s’acosta a ROSA. REYNALS SENYORETA, SOM TRES ORFES DE LA NIT UN ESCRIPTOR QUE ENS HA PERDUT LA VOCACIÓ UN LORD ANGLÈS QUE VOL FER LA REVOLUCIÓ I UN EMPRESARI QUE HA PERDUT LA INSPIRACIÓ SI VOSTÈ VOL PUC DEDICAR-LI UN SONET O LA CANÇÓ QUE LI HE PROMÈS AL GRAN 71 THONET LES SEVES CAMES I EL DOLÇ REGNE D’ENTREMIG SÓN LA CIUTAT DE LA MEMÒRIA I DEL DESIG. ROSA NO TINC CAP DUBTE QUE TENS MOLT TALENT ET CREUS UN POETA I UN PRÍNCEP BLAU PERÒ JO QUAN MIRO, SINCERAMENT ENLLOC DE TRES PRÍNCEPS HI VEIG TRES GRIPAUS Els tres cavallers es posen a donar salts com si fossin realment tres gripaus. ROSA se sent ofesa, però li fan certa gràcia. GRAN THONET I ara, estimat públic a qui tant dec i a qui mai no penso pagar, tinc el “tremendu” disgust de presentar-los la parella que ha elevat el “cante i baile español” a la condició d’enterrament de tercera... 72 Contra tots vostès, Nina i Flavio! ESCENA X Un projector delimita a FLAVIO, que es troba enmig de l’escenari amb una postura de “desplante”. FLAVIO assenyala entre caixes d’on surt NINA, és a dir, PAQUITU, disfressat de ballarina espanyola amb tots els ets i uts. Xivarri entre el públic que anirà apaivagant-se en la mesura en que es comprova que NINA balla seriosament mentre FLAVIO canta. FLAVIO JUNTO AL CAMINO ESPERABA LA FLOR DE BENAMEJÍ UNA ROSITA TEMPRANA EN ESTUCHE DE ORGANDÍ PEPE LINARES SE LLAMA EL CABALLERO GENTIL EN JACA BLANCA MONTABA MONTURA COLOR DE AÑIL MOSITA BLANCA Y CANELA EN LA MAÑANA DE ABRIL 73 SUBE A MI JACA ALTANERA QUE TE LLEVO A BENAMEJÍ NINA A TU JACA NO SUBIERA NI QUE FUERA CARMESÍ AUNQUE ANDAR YO TUVIERA DE LOJA A BENAMEJÍ PORQUE EN LA VEGA TE LLAMAN JARDINERITO DE ABRIL JARDINERITO QUE CORTA LAS ROSAS “NÁ” MÁS SALIR FLAVIO PASÓ EL SEÑORITO AL TROTE Y DEJÓ LA MAÑANA GRIS LA MOSITA LAMENTABA NO HABERLE DICHO QUE SÍ PORQUE EL BUEN MOZO TENÍA PALABRITAS DE MARFIL 74 UNAS ESPUELAS DE PLATA Y HECHURAS DE FIGURÍN FLAVIO I NINA PORQUE EL BUEN MOZO TENÍA PALABRITAS DE MARFIL FLAVIO JUNTO AL CAMINO ESPERABA LA FLOR DE BENAMEJÍ LA MOSITA LAMENTABA NO HABERLE DICHO QUE SÍ PORQUE EL BUEN MOZO TENÍA HECHURAS DE FIGURÍN ¡PORQUE EL BUEN MOZO TENÍA PALABRITAS DE MARFIL! Següent A 75 ESCENA XI Interior dels “camerinos” de “FLOR DE NIT”. LES NOIES s’estan canviant. EL GRAN THONET i EL MATAMOROS controlen la situació. LA PETITE MIMÍ està contemplant un collaret que li acaba de regalar l’ADMIRADOR. Al fons es veu l’escenari, on NINA i FLAVIO segueixen la seva actuació. ADELAIDA entra i s’acosta a ROSA. Li dóna les arrecades i ROSA les mira amb sorpresa. ROSA Què és això? Unes arrecades! MATAMOROS Nenes! Les arrecades! ROSA Va a posar-se-les, il^lusionada, però s’hi repensa. D’on han sortit? ADELAIDA Del Reynals. NOIES Del Reynals! ROSA Digues-li a aquest senyoret que se les posi..., sa mare. 76 THONET Què cony s’ha cregut aquesta mossa? ROSA NO NECESSITO PER RES EL SEU OR NI ELS SEUS RUBINS PRIMER HI HAURÀ UN MALENTÈS I DESPRÉS UN COMPROMÍS. SÓC UNA TREBALLADORA DE L’ESPECTACLE JO NO SÓC UNA GUINEU QUE SURT DE CAÇA PER SI ENXAMPA UN SENYORET COM UN POLLASTRE. COR ELLA NO ÉS UNA GUINEU QUE VA DE CAÇA MARISA NO ET CONVÉ DONAR-LI 77 UN CHASCO EN REYNALS ÉS RIC I ÉS FI MIMÍ AY, QUE ME MEO DE RISA! SORTIR DE CAÇA? ON VAS! ELL QUE PAGUI... TU, NI CAS I SI VOL QUE DIGUI MISSA. ROSA no es deixa convèncer. CORISTA FES-LI CAS A LA MIMÍ QUE AIXÒ SAP FER-HO MOLT BÉ LI HAN POSAT UN PIS DIVÍ A VALÈNCIA MUNTANER. ROSA A CANVI D’UNA NIT 78 DIVINA AMB UN SENYORET FANTASMA... MIMÍ SI EN REYNALS NO T’ENTUSIASMA ULLS TANCATS I UNA ASPIRINA! ROSA NO NECESSITO PER RES EL SEU OR NI ELS SEUS RUBINS PRIMER HI HAURÀ UN MALENTÈS I DESPRÉS UN COMPROMÍS. SÓC UNA TREBALLADORA DE L’ESPECTACLE. JO NO SÓC UNA GUINEU QUE SURT DE CAÇA PER SI ENXAMPA UN SENYORET COM UN POLLASTRE ROSA torna les arrecades a REYNALS. 79 REYNALS Si vostè fos guineu, qui fos pollastre. Tots riuen. NINA i FLAVIO entren als camerinos procedents de l’escenari. ISADORA talla. Recita invocant el cel. ISADORA S’ha acabat la xerrameca banal i comença la meva dansa ritual. La dedico a l’home nou d’acer, d’acer de revolució i de llet, de llet del riu del paradís... Home nou sense lleis, sense reis, sense déuuuus! Comença la seva dansa entre el post-impressionisme i la incorporació de nous ritmes americans. Desapareix alhora apareix en una altra part de l’escenari el pis de QUIMET on aquest està reunit amb PONS i MADRILES. ESCENA XII Golfes de QUIMET. PONS té la paraula. QUIMET i MADRILES l’escolten. PONS MAI MÉS REIS, MAI MÉS REIS 80 I ENCARA TENIM REI, MAI MÉS PATRONS, MAI MÉS PATRONS I ENCARA HI HA PATRONS, MAI MÉS DÉUS, MAI MÉS DÉUS I ENCARA TENIM DÉU. COMPANYS! HA CAIGUT LA DICTADURA COMPANYS! HA DE CAURE TAMBÉ EL REI COMPANYS! UNA REPÚBLICA BURGESA NO RESOLDRÀ RES. (BIS) QUIMET LA GENT CRIDA PELS CARRERS VISCA MACIÀ QUE ÉS CATALÀ MORI CAMBÓ QUE ÉS UN CABRÓ 81 MADRILES DE LA GENT NO EN FACIS CAS MACIÀ O CAMBÓ ÉS EL MATEIX. VOSOTROS ORGULLOSOS CATALANES SEPARATISTAS DEL PUEBLO ESPAÑOL HABLÁIS DE LUCHA PERO LUEGO OS BASTA CON QUE EL DOMINGO EL BARÇA MARQUE UN GOL. QUIMET està a punt d’abraonar-se-li al damunt, però PONS li ho impideix. PONS VOSALTRES REALMENT SOU ANARQUISTES? O SOU NACIONALISTES REGIONALS? LA NOSTRA LLUITA FINAL HA DE SER INTERNACIONAL PER LA VICTÒRIA DEL 82 PROLETARIAT! QUIMET, PONS MAI MÉS REIS I ENCARA TENIM REI ISADORA MAI MÉS PATRONS I ENCARA HI HA PATRONS MAI MÉS DÉUS... REVOLUCIÓ! ROSA entra al pis, cansada. Ha estat escoltant el que deien. ROSA De què parleu? De revolució? PONS De La Revolució. Hem d’escanyar la burgesia... Hem d’aixafar la reacció. ROSA Escanyar... aixafar... Això només és violència. Això no és revolució. 83 PONS Violència contra violència. Això és la revolució. ROSA I qui comptarà els morts? QUIMET Ells no compten els nostres, tampoc no els comptarem nosaltres. ROSA I amb què voleu matar? Amb paraules? QUIMET li mostra unes pistoles que té amagades. QUIMET S’han acabat les paraules. I ara, si tens por..., ves-te’n. ROSA Ves-te’n? QUI PAGARÀ LES VOSTRES PARAULES? QUI OMPLE L’OLLA? QUI PAGARÀ LES TEVES 84 CABÒRIES? QUI PAGA EL PIS? QUI ESCOMBRA LA VOSTRA MERDA? QUÈ ESTÀS DIENT? Tots tres resten parats davant de la ira total de ROSA. PONS i MADRILES s’aixequen i se’n van molestos. PONS SI NO HAS POGUT GUANYAR A CASA TEVA, NANO, COM VOLS BATALLAR EN EL CARRER? QUIMET i ROSA resten sols, en silenci. QUIMET NO SÉ SI ETS CONSCIENT DE COM EM TRACTES M’ACABEN DE DIR... ROSA JA HO HE SENTIT QUIMET PER CULPA TEVA M’HAN DE DIR CALÇASSES. 85 ROSA DONCS JO NO T’HE VIST NI EN CALÇOTETS QUIMET ET JURO QUE AQUESTA HAURÀS DE PAGAR-LA ROSA VEIG QUE ENCARA HAIG DE PAGAR MÉS QUIMET Això! Defensa les quatre pessetes que et donen en aquella casa de barrets! Ets una petita burgesa. ROSA I tu un mig home. QUIMET Mig home, jo? Estan frec a frec, quasibé tocant-se. Lentament desinflen, se separen, pensen i canten sense mirar-se. 86 es QUIMET DIUS MIG HOME PERQUÈ JO T’HE RESPECTAT NO HE VOLGUT FORÇAR LA TEVA LLIBERTAT. ROSA QUIMET... QUIMET QUÈ VOLS? ROSA NO SÉ PERQUÈ HO HE DIT QUIMET CASA MEVA ÉS CASA TEVA CADA NIT SÓC MIG HOME PERQUÈ NO EM FICO AL TEU LLIT. CASA MEVA ÉS CASA... ROSA QUIMET... 87 QUIMET QUÈ VOLS? ROSA LENIN... LAYRET... MAURIN... AMB ELS LLIBRES I ELS AUTORS FAIG UN EMBULL PERÒ EN CANVI SÉ MOLT BÉ ALLÒ QUE VULL QUIMET... QUIMET QUÈ VOLS? ROSA NOMÉS ET VULL A TU. PERÒ PROMET-ME QUE MAI MÉS M’HAS DE MIRAR COM UN BOIG, COM SI M’ANÉSSIS A MATAR 88 QUIMET SÓC BOIG ROSA QUÈ DIUS? QUIMET ET VULL MATAR A PETONS. QUIMET De què rius? ROSA Ja era hora! Em pensava que no et decidiries mai! QUIMET Què vols dir? ROSA No res. Vine. 89 S’abracen i es besen mentre la música creix i s’enfosqueix l’escena. FOSC ESCENA XIII Escenari de “FLOR DE NIT”. MIMÍ al front d’un conjunt de noies. Van totes vestides de Cupido, amb aletes, arcs, sagetes i una bena als ulls. Canten i ballen. MIMÍ Ay, qué sencilla que vengo... Bueno, ahora os voy a hacer un número en català porque como bien dice el Thonet, a los catalanes el número que más os gusta es el del charnego agradecido, y como que yo soy charnega y agradecida, pues es un número que me queda muy mono, bueno... menos el día que las monas tienen el celo que entonces esto parece una jota baturra..., y no! Es un vals vienès... Vienès que es diu en català. Per tots vostès, L’amor no és sec. 90 MIREIA Cec. MIMÍ CEC…? SEC? Hija, con tanta abundancia de “e” no hay quien acierte! MIMÍ L’AMOR NO ÉS CEC L’AMOR ÉS BORNI AMB UN ULL DIU QUE SÍ I AMB L’ALTRE DIU QUE NO. CONEC LA HISTÒRIA D’UNA BONA NOIA QUE DEIA SÍ QUAN VOLIA DIR NO. DEIA ESTIMAR AMB L’ULL TANCAT A UN XICOTÀS MOLT BEN PLANTAT PERÒ AMB L’ULL OBERT 91 DEIXAVA FER A UN CAVALLER RIC I CULTIVAT. L’AMOR NO ÉS CEC L’AMOR ÉS BORNI AMB UN ULL DIU QUE SÍ I AMB L’ALTRE DIU QUE NO. A casa el QUIMET i la ROSA, dormen els dos al llit quan arriba un bidell amb un ram de roses i una nota per a ROSA. A l’altra punta de l’escenari REYNALS propina al bidell. Apareixen ROSA i REYNALS a un racó de l’escenari apareix el “camerino” de ROSA a “Flor de Nit” ple de flors. REYNALS posa un full de paper a les mans de ROSA. Ella el mira il^lusionada. MIMÍ PERÒ EL CAVALLER LA VA ANAR ASSEDIANT UN SETGE LLARG QUASIBÉ MILITAR BOMBES DE FLORS DOLCES CARTES D’AMOR TANQUETES D’OR I UNA CANÇÓ FOU LA CANÇÓ LA QUE VA OBRIR 92 AQUELL FORTÍ DE FIDELITAT. MIMÍ Ay, Virgen Santa! Cómo se tambalean esos principios! Els tres angelets i MIMÍ surten. ROSA i REYNALS es queden sols. ROSA Què és això? Una cançó? REYNALS Una cançó perquè la canti vostè, li vaig prometre al Gran Thonet. ROSA La voldrà cantar la Mimí. REYNALS La cançó és per vostè. Està pactat. ROSA “Flor de Nit”, de Sebastià Reynals... Per a la senyoreta 93 Rosa... I com fa? Canti-la, sisplau! ROSA observa el full de paper amb il^lusió. REYNALS QUAN VE LA NIT SOTA LA LLUNA BLANCA TOTES LES FLORS A CONTRACOR ES TANQUEN QUAN VE LA NIT, SOTA LA LLUNA BLANCA SOLS UNA FLOR S’OBRE DE SOBTE I CANTA SURTO AL CARRER SOTA LA LLUM DE BOMBETES CELESTES I SÓC COM TU CIUTAT DEL DESIG CIUTAT DE LA MEMÒRIA BLANCA DE DIA, BLANCA DE DIA PERÒ DE NIT VERMELLA. SÓC FLOR DE NIT 94 SOTA LA LLUNA CANTO. SÓC FLOR DE NIT DE DIA TOT SÓN PENES QUAN VE LA NIT A LA CIUTAT D’IVORI SURTEN ELS GATS I CAUEN LES CARETES. Li ha agradat? ROSA Vostè parla molt bé però no diu la veritat. REYNALS Vol la veritat? REYNALS l’abraça i la besa a la boca. ROSA el rebutja. REYNALS Perdoni... ROSA Mai no el podré perdonar. REYNALS Per què? Tant li ha molestat? 95 ROSA No. Perquè m’ha agradat. REYNALS Rosa, com la rosa d’Alexandria... Blanca de dia, però de nit vermella. REYNALS entrega les arrecades a ROSA i ella les accepta. Per un lateral apareixen REYNALS VELL cantant “Flor de Nit” i la PERIODISTA. PERIODISTA Aturi’s un moment, senyor Reynals... Perdoni. (Al cassette) No pot ser! No ha gravat res... Quin desastre! Em dec haver equivocat de tecla. REYNALS VELL Deixi’s estar d’aparells japonesos, senyoreta. Paper i llapis com als bons temps. PERIODISTA Però tot el que m’ha explicat fins ara... 96 REYNALS VELL Reconstrueixi-ho com pugui..., o com vulgui. Al cap i a la fi, la seva memòria pot ser tan falsificadora com la meva. PERIODISTA D’acord. Continuem? REYNALS VELL Continuem. ESCENA XIV “Merendero” de migdia. ROSA somrients, amb plats que canta la Barceloneta. Un diumenge assolellat al i QUIMET estan asseguts en una taula, les mans enllaçades i escolten la carta de el CAMBRER a ritme d’havanera. CAMBRER POPS, POPETS, SÍPIES, SIPIONES, CALAMARS, CALAMARCETS, ESCAMARLANS GAMBES GAMBOTS I XIPIRONS 97 CABRES, ROSSELLONES, TALLARINES, LLAGOSTINS, CRANCS I LLAGOSTES, ESPARDENYES LLOBREGANTS I SI VOLEU UN BANQUET: ARRÒS AMB PEIX, SARSUELA, ÒPERA O UN BON SUQUET. (BIS) ROSA Què és una òpera, vailet? CAMBRER Sarsuela amb llagosta. ROSA Avui és un dia d’òpera. QUIMET Quants diners... Malaguanyats! ROSA li tanca els llavis amb un dit. 98 ROSA Avui és un dia d’òpera. Tot és ben fresc? CAMBRER Aquí tot és fresc, més enllà no ho sé. Aquí, l’avi pesca, la jove cuina, l’àvia renta i tots contents. ROSA I tu què fas? CAMBRER Jo canto al cor del Liceu. QUIMET Realment, avui és un dia dDòpera. CAMBRER Una òpera! Fígaro, Fígaro! ROSA i QUIMET es desentenen dDell. Suau havanera de fons. ROSA PEL MATÍ EN DESPERTAR-ME M’HE 99 ADONAT QUE T’ESTIMO COM MAI NO HAVIA ESTIMAT ETS COM EL SOL CALENT POTENT I FORT. QUIMET SOM DOS NÀUFRAGS EN UNA ILLA D’AMOR ON TU I JO VIVIM RES MÉS NO TÉ VALOR ETS FLOR DE NIT PERFUM DE LLUNA AL PIT. Entra al restaurant una altra parella. Són COLOMA PAGÈS i REYNALS. Ella sembla divertida per la vulgaritat del local, i ell la segueix somrient. Es registra l’impacte de ROSA i REYNALS en reconèixer-se, però tots dos dissimulen. QUIMET s’ha adonat d’alguna cosa i es gira per observar els que acaben d’arribar. QUIMET Què et passa? Que has vist la mort? 100 ROSA No em passa res, et veig a tu. Tu ets la mort? COLOMA i REYNALS s’asseuen entre rialles. Ella troba una mica de pols a les cadires i damunt de les taules. Al fons, darrera d’una tanca, es veu voleiar un estel. El CAMBRER s’acosta a COLOMA I REYNALS. CAMBRER POPS, POPETS, SÍPIES, SIPIONES, CALAMARS, CALAMARCETS, ESCAMARLANS GAMBES, GAMBOTS I XIPIRONS REYNALS Un suquet! CAMBRER Un suquet! Turandot! Turandot! COLOMA I QUIMET A REYNALS i ROSA respectivament. 101 QUIN LLOC TAN SENZILL QUIN LLOC TAN LUXÓS ÉS BONIC, ÉS BONIC CONEIXES LLOCS QUE PER MI SÓN SORPRENENTS BARCELONA AL TEU COSTAT ÉS DIFERENT ÉS UNA ALTRA CIUTAT... COLOMA ORDINÀRIA I POPULAR QUIMET MILIONÀRIA I RESPLENDENT COLOMA DIVERTIDA PERÒ VULGAR QUIMET DIVERTIDA PERÒ INDECENT. COLOMA I QUIMET BARCELONA AL TEU 102 COSTAT ÉS DIFERENT ROSA HI HA LA CIUTAT RICA QUE S’ALÇA ORGULLOSA I BENESTANT QUE EN EL FONS DEL COR ÉS FALSA COM HO SÓN AQUESTS BRILLANTS ROSA es treu les arrecades i les deixa sobre QUIMET les contempla sorprès. REYNALS també. la taula. REYNALS HI HA LA CIUTAT POBRA QUE ACUSA ORGULLOSA I INQUIETANT QUE FA MAL PERÒ MAI S’EXCUSA I ÉS INJUSTA I IGNORANT. Tots quatre queden en silenci, pensatius, de mica en mica van incorporant-se al quartet musical. ROSA, QUIMET, REYNALS, COLOMA DISSABTE A LA NIT 103 M’ESTIMES PERÒ M’OBLIDES ELS DIUMENGES DILLUNS L’AMOR M’ESCATIMES PERÒ DIMARTS VÉNS I ET DESPENGES I M’ESTIMES QUE TE’M MENGES I EL DIMECRES ET REVENGES I EL DIJOUS JA NO M’ESTIMES I PATEIXO EL DIVENDRES I EL DISSABTE T’APROXIMES, TU JA HO SAPS I T’HI ARREPENGES DISSABTE A LA NIT M’ESTIMES PERÒ M’OBLIDES ELS DIUMENGES M’ESTIMES PERÒ M’OBLIDES... M’ESTIMES PERÒ M’OBLIDES 104 ROSA comença a marxar, enfadada i QUIMET arrecades que han quedat sobre la taula. recull les ROSA Au, anem, Quimet, anem! QUIMET Rosa... et deixes les arrecades! ROSA (Sobtadament violenta) No les vull per res. M’entens? No les vull per res! QUIMET s’encongeix REYNALS. d’espatlles i les COLOMA PAGÈS Quina gent més vulgar! M’AGRADES SEBASTIÀ PERQUÈ SAPS EL QUE VULL. REYNALS M’AGRADES MOLT COLOMA, PERQUÈ SAPS EL QUE 105 llença al plat de VOLS. COLOMA Què vull, Sebastià? REYNALS se li apropa somrient. COLOMA I REYNALS POPS, POPETS, SÍPIES, SIPIONES, CALAMARS, CALAMARCETS... Riuen divertits. Coloma extreu un petit mirallet del seu moneder i es retoca el maquillatge. REYNALS aprofita la distracció de COLOMA per arreplegar d’una manotada les arrecades que han quedat damunt de la taula. ESCENA XV A l’escenari de “FLOR DE NIT” apareixen les NOIES ballant un charleston. S’il^lumina una altra part de l’escena on descobrim una “pastera” o lloc clandestí de joc. PATRICK, ARRUFAT i REYNALS són al voltant d’una ruleta. També hi ha el CROUPIER i alguns homes d’aspecte ric. Mentre es va desenvolupant l’escena, queda sempre present el so de l’orquestra tocant el charleston i la visió de les NOIES ballant, com si tot plegat fós un contrapunt rítmic a l’escena de la ruleta. Les rialles es converteixen en espant quan apareixen PONS, MADRILES i QUIMET armats amb pistoles. Aquests roben als jugadors. Se sent un tret i hi ha confusió general i crits. 106 ESCENA XVI ROSA està sola al seu “camerino” de “Flor de Nit”. Assaja la cançó que REYNALS li ha regalat. ADELAIDA Ay, Mimí! Ha habido tiros aquí al lado. Han matado a un hombre! GRAN THONET Avisa a la Mimí que la funció segueix. NOIES Què passa? S’ha sentit un tret! GRAN THONET No passa res! Totes als seus “camerinos”! CLARA Doncs jo piro. GRAN THONET Tu no et mous d’aquí o t’amorro! (Al públic) Hi ha 107 hagut dispars. És la guerra, és la guerra, amics meus! ROSA torna a tararejar la cançó i, de sobte, s’obre la porta del “camerino” i apareix QUIMET desencaixat. ROSA Quimet! Què fas aquí? No havíem fet un tracte? Però, què et passa? QUIMET Hem donat un cop... hi ha un home mort. ROSA Has estat tu? QUIMET No... Però com si ho hagués estat. Hem de fugir. Vinc a buscar-te. ROSA Fugir? No... Amaga’t tu. Jo t’ajudaré. 108 QUIMET M’ajudaràs si véns amb mi. ROSA Penses en mi o només penses en tu? QUIMET Com has canviat, Rosa... Com has canviat. Ja no ets la noia d’aquella nit. POLICIA Policía! Haga el favor! MATAMOROS Nenes, aigua! Aigua de Vichy! ROSA Quimet, no vull que t’agafin! QUIMET Me’n vaig, tens raó. Et puc perjudicar. REYNALS i PATRICK entren. QUIMET els apunta amb la pistola. ROSA s’interposa. 109 REYNALS Rosa, t’hem vingut a buscar... Hi ha mala maror, ja debutaràs demà... QUIMET Hi heu perdut alguna cosa, aquí? REYNALS El que està ben perdut és vostè. QUIMET Tinc una pistola. Tinc una pistola i tinc la raó! REYNALS Podríem arribar a un pacte de cavallers. QUIMET Jo no sóc un cavaller. REYNALS La policia és pertot arreu i pensa el mateix. 110 ROSER Oiga, que yo no he hecho nada. POLICIA Pues, cállese! QUIMET mira cap a tots costats, buscant una sortida o un amagatall. ROSA Ajudeu-lo i m’ajudareu a mi! QUIMET Demanes ajuda a l’enemic? PATRICK Jo sóc quasi bolxevic. QUIMET Pitjor encara! Un senyoret stalinista! PATRICK No està en condicions de filar tan prim... No m’agraden els revolucionaris però m’agrada la revolució. Tinc un Austin a la 111 porta... En cinc hores podem arribar a la frontera. QUIMET Qui ha dit que ens espera a la porta? PATRICK Un Austin Cambridge... Una màquina neutral. QUIMET els mira a tots, dubtant... Però REYNALS li treu a PATRICK la capa i el barret de copa i els posa a QUIMET, el qual se sorprèn del seu nou vestit. Entra el COMISSARI i el POLICIA al “camerino” de ROSA. QUIMET està disfressat amb la roba de REYNALS. POLICIA Señorita, la cédula. ROSA mostra uns papers. POLICIA A QUIMET i PATRICK. Ustedes dos, tengan la bondad de salir. ROSA abraça i s’acomiada ràpidament de QUIMET. Darrera d’un paravent apareix REYNALS amb la roba de FLAVIO. Desconcert general. 112 POLICIA ¿Y éste quién es? GRAN THONET Este es de la casa. El POLICIA s’ho creu i se’n va al “camerino” de MIMÍ. ROSA surt en direcció a l’escenari i, a partir d’aquest moment, l’escena es desdobla. Es veu l’escenari on ROSA canta “Flor de Nit” i els “camerinos”. MIMÍ Hola, cariño, ¿estás persiguiendo a un delincuente? ¡Vaya! ¡Otro con amnesia! REYNALS Ningú no sabrà mai què va ser viure si no va viure abans una revolució. A l’escenari, ROSA està a punt de començar la seva actuació, però, sense que se sàpiga d’on surt, apareix el NEN DE LA DINAMITA que creua l’escena fent el seu crit característic: NEN DE LA DINAMITA CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA! CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA! 113 GRAN THONET Jo no volia... però s’ha posat tan pesada! El GRAN THONET fa el ploricó. Vull una oportunitat! Vull una oportunitat! Doncs ja la tens. Aquesta nit pot ser la de la seva “conysagració” o la de la seva reconsagració. Rosa canta “Flor de Nit”, una inspirada composició del nostre gran poeta i crític Sebastià Reynals! ROSA QUAN VE LA NIT SOTA LA LLUNA BLANCA TOTES LES FLORS A CONTRACOR ES TANQUEN. QUAN VE LA NIT SOTA LA LLUNA BLANCA SOLS UNA FLOR S’OBRE DE SOBTE I CANTA 114 SÓC FLOR DE NIT SOTA LA LLUNA CANTO SÓC FLOR DE NIT DE DIA TOT SÓN PENES QUAN VE LA NIT A LA CIUTAT D’IVORI SURTEN ELS GATS I CAUEN LES CARETES SURTO AL CARRER SOTA LA LLUM DE BOMBETES CELESTES I SÓC COM TU CIUTAT DEL DESIG CIUTAT DE LA MEMÒRIA BLANCA DE DIA BLANCA DE DIA PERÒ DE NIT VERMELLA. QUAN VE LA NIT SOTA LA LLUNA PLENA CANTO LDAMOR QUE EM PUJA PER LES VENES. QUAN VE LA NIT, SOTA LA LLUNA NOVA SOMNIS DE MORT EM DEIXEN SENSE ESMA. 115 SURTO AL CARRER SOTA L’ESCLAT DE BOMBES I PISTOLES I SÓC COM TU CIUTAT DEL DESIG CIUTAT DE LA MEMÒRIA BLANCA DE DIA, BLANCA DE DIA PERÒ DE NIT VERMELLA. SÓC FLOR DE NIT SOTA LA LLUNA CANTO. SÓC FLOR DE NIT DE DIA TOT SÓN PENES QUAN VE LA NIT A LA CIUTAT D’IVORI SURTEN ELS GATS I CAUEN LES CARETES. FI DEL PRIMER ACTE Segon Acte A 116 SEGON ACTE ESCENA XVIII QUIMET en la perspectiva del seu lloc d’exili, fred, desangelat. ROSA està dormint al llit, al costat de REYNALS. Es desperta i llegeix. QUIMET NOIA DELS DIES I LES NIT MÉS TENDRES AQUESTA CARTA ET PORTA EL MEU ENYOR JO SÓC AQUELL PREDICADOR D’IDEES QUE DEIA LLUITA QUAN VOLIA DIR AMOR. ROSA DE FOC NO EM VULGUIS MALENTENDRE ET VEIG SOTA LA BLAVA LLUM DEL TARD EXILI VOL DIR QUE JO NO PUC PRENDRE NI UN SOL CAMÍ QUE EM FACI TORNAR AL TEU COSTAT. 117 GUARDA’M AL TEU COSTAT UN LLOC NO EM FACIS L’EXILI MOLT MÉS DUR PENSA QUE SI NO TORNÉS AMB TU SI TORNO, NO TORNARIA ENLLOC. ROSA I QUIMET NOIA DELS CRITS I LES IDEES FEBLES AQUESTA CARTA ET PORTA EL MEU ENYOR JO SÓC AQUELL PREDICADOR D’IDEES QUE DEIA LLUITA QUAN VOLIA DIR AMOR. AVIAT PODRÉ TRAVESSAR FRONTERES I TORNARÉ PER EIXUGAR-TE EL PLOR PORTARÉ TOTES LES MEVES BANDERES DE TOTES ELLES, LA TEVA DAMUNT DEL COR. 118 ESCENA XIX Saló de la casa d’HORTÈNSIA BRUSI. Han variat els elements de la decoració i el vestuari. Tot tradueix un pacte amb la modernitat i el nou règim republicà. ISADORA ha extremat la seva toilette. Al piano, un compositor austríac: ROMBERG, interpreta una peça crispada i experimental, mentre COLOMA PAGÈS la canta, i un POETA ANDALÚS recita versos lliures. REYNALS i ARRUFAT ho contemplen des del seu racó habitual, amb vasos a les mans. HORTÈNSIA es passeja, feliç, entre els seus convidats. COLOMA PAGÈS TRA TRA TRA TRABUCADA TRA TRA TRA TRACTIU TRACTIU TRACTIU...! POETA ANDALÚS SIERRAS DE SÍES SISEAN SOLEMNEMENTE LAS CALES RODAJAS DE ALIENTO CAEN AL PRECIPICIO DE ADVIENTO LAS CALAVERAS JINETAS DE LUTO TIÑEN EL 119 TALCO. COLOMA PAGÈS TRA TRA TRA TRABUCAIRE TRA TRA TRA TRÀFEC TRÀFEC TRÀFEC...! COLOMA PAGÈS TRA TRA TRA TRAGABALES TRA TRA TRA TRÀGIC TRÀGIC TRÀGIC...! POETA ANDALÚS TERRIBLES SERRUCHOS SIERRAN LOS SÍES DE MI DESCANSO LAS CALLES SON A LA LUNA LO QUE EL VERDE AL FIRMAMENTO UN POZO DE CALAVERAS CON LOS OJOS ATERRADOS. 120 COLOMA PAGÈS TRA TRA TRA TRA TRA TRA TRAAAAAAA! Aplaudiments entusiasmats. El POETA ANDALÚS és molt felicitat, així com COLOMA PAGÈS. HORTÈNSIA sembla extasiada davant de ROMBERG. Aquest parla una llengua estrangera i porta una sofisticada traductora. ROMBERG EL SO NO ÉS PENSAMENT EL SO NO ÉS SENTIMENT EL SO ÉS UN MATERIAL ORGÀNIC, NATURAL ISADORA Ho veus, mamà? COR LA LLIBERTAT ÉS DROGA BEN FÀCIL DE PAIR LA LLIBERTAT FA SAVI, LA LLIBERTAT FA RIC LA LLIBERTAT ÉS DROGA DIFÍCIL DE PAIR LA LLIBERTAT FA LLIURE. 121 SER LLIURE FA BONIC! HORTÈNSIA BRUSI TRANQUILS, BONS AMICS MEUS, JA ARRIBA L’INVITAT QUE HA FET REALITAT EL SOMNI DE TESEU. UN MILITAR GALLEC, AVUI TAN CATALÀ QUE L’HAN FET DIPUTAT LA COLLA D’EN MACIÀ! ÉS TAN TAN TAN “SMART”, ÉS UNA COSA A PART ÉS TAN TAN TAN GENIAL ÉS EXPERIMENTAL! COR AVUI A CATALUNYA TOT ÉS EXPERIMENT, ABANS TOTS TREBALLÀVEM, ARA EXPERIMENTEM! (BIS) HORTÈNSIA BRUSI EL SEU NOM ÉS RAMON I FRANCO DE COGNOM. 122 AMB UN PETIT AVIÓ, L’ATLÀNTIC TRAVESSÀ. EL SEU GERMÀ MÉS GRAN ÉS FRANCO, L’AFRICÀ UN ALTRE MILITAR QUE ÉS BEN REPUBLICÀ. COR LA LLIBERTAT ÉS DROGA BEN FÀCIL DE PAIR LA LLIBERTAT FA SAVI, LA LLIBERTAT FA RIC. LA LLIBERTAT ÉS DROGA DIFÍCIL DE PAIR LA LLIBERTAT FA LLIURE. SER LLIURE FA BONIC! EL MAJORDOM li diu s’excita i proclama. alguna cosa a l’orella. SENYORES I SENYORS... HA ARRIBAT EL COMANDANT RAMON FRANCO! COR FRANCO, FRANCO, FRANCO? 123 HORTÈNSIA FRANCO, FRANCO, FRANCO! Es retalla a la porta la figura de RAMON FRANCO. Va vestit d’aviador i acompanyat de la PETITE MIMÍ. Tots els convidats l’aplaudeixen. MIMÍ RAMON... QUE FIESTA TAN, TAN, TAN EXPERIMENTAL! RAMON FRANCO Esto es Europa, corderiña! ESCENA XX Apareixen retallats per un canó, NINA i FLAVIO, vestits d’apaches, disposats a interpretar un tango. A mesura que el van cantant, apareixerà, al fons de l’escenari, l’estudi de REYNALS, entre llibres i signes de modernitat... REYNALS està assegut, pensatiu, davant de la màquina d’escriure. Consulta el rellotge amb impaciència. De moment, el tango és només orquestral i NINA i FLAVIO l’estan ballant. REYNALS va a obrir la porta. NINA i FLAVIO contemplen l’escena encuriosits, amb una certa malícia... Apareix ROSA... Hi ha algunes vacil^lacions... REYNALS l’agafa de les mans i la fa entrar a l’habitació. NINA i FLAVIO comencen a cantar el tango, mentre ROSA i REYNALS el ballen en una semi-penombra. Ella es treu les arrecades i els dos surten. FLAVIO ÉL VESTÍA DE MISTERIO SEDA LUTO Y 124 REFRIGERIO A LAS DOS EN EL GLACIER REGALABA MAGISTERIO ÉL LE RECITABA VERSOS DE POETAS INCONCRETOS TARDES DULCES, NOCHES LENTAS ADJETIVOS DE SATÉN. ÉL LE HA DICHO TÚ ERES FRUTA DEL ÁRBOL MÁS PROHIBIDO ÉL LE HA DICHO TÚ ERES PATRIA DE ESTE RICO ABORRECIDO TÚ ERES RUTA DE ESTE MENDIGO DE AMOR. ÉL VESTÍA DE MISTERIO SEDA LUTO Y REFRIGERIO A LAS DOS EN EL GLACIER 125 REGALABA MAGISTERIO SE MINTIERON LAS CANCIONES ÉL PONÍA LOS ADJETIVOS ELLA LAS BAJAS PASIONES Y NADIE DIJO LA VERDAD. ÉL LE HA DICHO ERES ROTUNDA COMO UNA ESTATUA DE FIDIAS ÉL LE HA DICHO ERES PROFUNDA COMO UN MAR EN LIBERTAD SE MINTIERON LAS CANCIONES NADIE DIJO LA VERDAD LA VERDAD ÉSA QUE AFIRMA LA VERDAD QUE NOS CONFIRMA SEAN FURCIAS, SEAN 126 REINAS SEAN REYES O TAHÚRES QUE EN EL HOMBRE Y LA MUJER LO MÁS PROFUNDO ES LA PIEL. ESCENA XXI Estudi de REYNALS. ROSA I REYNALS ballen els darrers compassos del tango. Queden abraçats. Se separen, atordits. ROSA es posa les arrecades i es retoca el maquillatge i es prepara per marxar. A fora plou. Es fa fosc. Encara queda en l’aire la música del tango. ROSA Es fa fosc. Plou. Me n’haig d’anar. REYNALS La nit fa mala cara. ROSA Jo també faig mala cara. REYNALS Et trobes malament? 127 ROSA Em sento bruta..., i nua. REYNALS La teva tristor em fa culpable. ROSA Culpable? DES DE QUAN ÉS CULPABLE EL VENCEDOR? COM CADA NIT TU VENDRÀS LA MEVA PELL I ELS TEUS AMICS ET PICARAN L’ULLET EN REYNALS NO TÉ MAI UN DESGAVELL. A LA TEVA CIUTAT NINGÚ MAI NO HA PERDUT REYNALS SAPS QUE NO ÉS VERITAT JO HE PERDUT I HE 128 PLORAT ROSA A LA TEVA CIUTAT NINGÚ MAI NO HA PLORAT REYNALS T’HAN FICAT DINS DEL CAP QUE JO MAI NO HE PLORAT ROSA JO SÓC AL TEU COSTAT NOMÉS UN COS VENÇUT EL RECORD D’UNA FESTA D’UN DESIG, D’UN ANHEL NOMÉS UNA CONQUESTA AL SUD DEL PARAL^LEL. REYNALS DES DE QUAN POTS SABER TU MÉS QUE JO QUE TU ETS EL JOC I JO SÓC EL JUGADOR TU TENS EL CAP TAN 129 PLE D’ANTIC RANCOR QUE NOMÉS VEUS EN MI UN CAÇADOR TU ETS LA MEVA CIUTAT EL MEU ÚNIC PAÍS ROSA UNA TRISTA CIUTAT UN PAÍS CONQUERIT REYNALS EL TEU COS ÉS L’INDRET ON JO VULL FER-ME VELL EL MEU COS CONTRA EL FRED QUE ET PESSIGA LA PELL ROSA I REYNALS JA FA TEMPS QUE TU ETS MOLT MÉS QUE UN COS VOLGUT QUE TU ETS UNA FESTA DE TENDRESA I PLAER 130 MOLT MÉS QUE UNA CONQUESTA AL SUD DEL PARAL^LEL ROSA i REYNALS es besen. ROSA És tard. Plou. Me n’haig d’anar. REYNALS Em deixes sol... ROSA Com pot sentir-se sol el gran Reynals? Aquell que quan escriu tremola tota la ciutat... REYNALS És la ciutat la que em fa tremolar... ROSA recull el moneder, es posa l’abric i se’n va. PERIODISTA Va anar tot exactament així? 131 REYNALS VELL Més o menys. Una mica menys líric. De fet, tenies pressa per acabar un article per la premsa; un d’aquells articles teus, tan punyents! REYNALS va cap a la màquina d’escriure i n’arrenca el full. El llegeix. Però és el VELL REYNALS qui el recita, recordant-lo de memòria. REYNALS JOVE Per tot això, puc dir, des de la perspectiva que em dóna ser, sense cercar-ho, cronista d’una ciutat entre el no-res i l’infinit, que la situació és preocupant. REYNALS VELL I JOVE La República va portar tota mena d’esperances... REYNALS VELL Però el Bienni reaccionari ha canviat les esperances en desesperació. Contemplem un foc creuat entre aventurers de dretes i d’esquerres. Les 132 classes populars tornaran a tenir els seus líders on sempre han estat: a la presó. Mentre la burgesia catalana torna a tenir els seus líders on sempre han volgut estar: a Madrid. Jo continuaré rondejant entre les arqueologies d’aquesta ciutat, entre l’ivori i la sang...D’aquesta ciutat que la premsa de Madrid ara qualifica com “El Oasis Catalán”. Ciutat del desig, ciutat de la memòria, sota el llum de bombetes celestes, sota l’esclat de bombes i pistoles... De fons, se sent el tema musical de “Flor de Nit” tocat per l’orquestra. ESCENA XXII Escenari de “Flor de Nit”. Escenografia d’un “oasi”... Surt la PETITE MIMÍ seguida per les NOIES DEL CONJUNT, als acords d’una música arabitzant. La PETITE MIMÍ i LES NOIES ballen còmicament. Després d’uns compassos, MIMÍ comença el seu monòleg amb el públic. 133 MIMÍ Ay, querido público a quien tanto debo y a quien nunca pienso pagar... Estoy encantada de trabajar en Barcelona y no en Madrid, porque allí se están dando de tortazos, vaya, como que se están matando por las calles, pero aquí “na de na”... res de res. Por qué vosotros tenéis el seny y nosotros no. Yo no tengo... Yo me “le” busco pero no me “le” encuentro porque no “le” tengo porque no “le” hay... A ver, tú, ricitos, ¿dónde crees que tengo yo el seny? Qué tontos son los hombres! Eso son los senos, no el seny! Y tú, canoso, tienes una pinta de tener un pedazo de seny... Como que algunos tienen mucho seny, pues acumulan... azúcar... aceite... Yo también acumulo... Acumulo plátanos, de forma que a mí nunca me va a faltar un buen plátano en la cama... Uy! Digo en la despensa..., porqué con estos 134 platanitos y con el bacalao que me dio mi santísima madre, a mí que no me quiten lo “bailao” porqué seco o “remojao” nada hay como el propio bacalao! No... Si soy consciente de que soy ordinaria... MIMÍ CUATRO PALMERAS DOS PLATANERAS Y UN BACALAO. DE LAS PALMERAS QUE BAJE UN MONO MUY BIEN PLANTAO. ÉL QUE PONGA PONGA PONGA EL PLÁTANO QUE YO PONGO PONGO EL BACALAO. CORO PONGA PONGA PONGO PONGO PONGA PONGA PONGO PONGO 135 MIMÍ ÉL QUE PONGA EL PLÁTANO QUE YO PONGO EL BACALAO ÉSTE ES EL OASIS CATALÁN MIENTRAS EN MADRID ESTÁN COMO UN FLAN. (BIS) CUATRO ESQUINITAS TIENE MI JAIMA Y UN BACALAO Y UN MILITAR AFRICANISTA MUY BIEN PLANTAO ÉL QUE PONGA EL PLÁTANO QUE YO PONGO EL BACALAO. CORO PONGA PONGA PONGO PONGO PONGA PONGA 136 PONGO PONGO MIMÍ ÉL QUE PONGA PONGA PONGA EL PLÁTANO QUE YO PONGO PONGO EL BACALAO ÉSTE ES EL OASIS CATALÁN MIENTRAS EN MADRID ESTÁN COMO UN FLAN. (BIS) CUATRO GENERALES DOS CORONELES Y UN CARDENAL PIDEN AL CIELO QUE NOS REMOJE UN BUEN DILUVIO UNIVERSAL. (QUE CORTE PLÁTANOS Y PONGA EN REMOJO AL POBRECITO BACALAO). ÉL QUE PONGA PONGA 137 PONGA EL PLÁTANO QUE YO PONGO PONGO EL BACALAO CORO PONGA PONGA PONGO PONGO PONGA PONGA PONGO PONGO ÉL QUE PONGA EL PLÁTANO QUE YO PONGO EL BACALAO ÉSTE ES EL OASIS CATALÁN MIENTRAS EN MADRID ESTÁN COMO UN FLAN. (BIS) CUATRO ESQUINITAS TIENE MI JAIMA Y UN BACALAO Y SI UN MILITAR AFRICANISTA MUY BIEN PLANTAO ME SACA EL PLÁTANO 138 YO LE PONDRÍA UN BACALAO. Grans aplaudiments. LA PETITE MIMÍ i les NOIES saluden. De cop, un IL^LUMINAT salta a l’escenari amb una pistola a la mà. Desconcert general. IL^LUMINAT Blasfema! Meretriz! L’IL^LUMINAT intenta que MIMÍ begui el contingut d’una ampolla. Toma aceite de ricino! Vomita tus demonios! Eres la vergüenza de la mujer española! Viva Cristo Rey! Viva España! Viva España!!! FLAVIO Viva... NEN DE LA DINAMITA CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA! CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA! Enmig de la confusió, el GRAN THONET ocupa el centre de l’escenari. 139 GRAN THONET Aquí no ha passat res, res, res. L’orquestra ataca altra vegada la música de “L’oasi català” mentre el GRAN THONET intenta, patèticament, de fer riure al personal. ESCENA XXIII-XXIV Gran Thonet a lDescenari “Flor de Nit” recita el poema mentre a un altre costat de lDescenari apareix el pis de QUIMET i ROSA, a les fosques. Arriba ROSA i encén el llum. El pis ha deixat de ser una cova anarquista i s’ha convertit en una “bombonera”. Però encara es conserva algun cartell de propaganda anarquista i els llibres en un racó. QUIMET és dins, assegut, sense moure’s. De primer, ROSA no s’adona de la seva presència. Està cansada i va vestida amb un cert luxe, maquillada de forma extremada. De cop s’adona que hi ha algú a la cambra. GRAN THONET El Conde Nado es un barra tiene un tipo grotesco tiene la cara dura y además, además es un fresco. El Conde Corado, otro Conde, que es tan barra como él es su mortal enemigo entre los dos sólo hay hiel. 140 Una joven que es morena como la cova dDun drac a los encumbrados Condes consigue llevar de cap. Porque es morena la quieren por ella pasan las penas por ella los dos se odian si en fan de mal les morenes! Una noche silenciosa miola un perro, marramau! Ladra un gato, guau, guau! Se oye caer una paella, patapam! A lDaltre extrem de lDescenari, ROSA arriba a casa. ROSA Qui hi ha? Hi ha algú? Sebastià... ets tu? QUIMET No, no sóc en Sebastià. El GRAN THONET, des de lDescenari de “Flor de Nit”. GRAN THONET Y en esto y de sopetón en el cuarto de la bella 141 se oye una exclamación. ¿Sabéis qué había pasado? ¿Sabéis qué había ocurrido? Que el Conde, el Conde Nado, allí se había metido. ROSA Quimet! Quimet! Quin “sustu” m’has donat! REYNALS marxa. Corre per abraçar-lo i QUIMET la rep amb una certa reserva que de mica en mica va cedint. Es besen emocionats... gairebé plorosos. ROSA allunya una mica a QUIMET sense deixar-li les mans. ROSA DEIXA’M QUE ET MIRI, NO HAS CANVIAT! QUIMET TU SÍ QUE HAS CANVIAT... ROSA PER QUÈ HO DIUS? QUIMET SEMBLES UNA RICA DE VERITAT. 142 ROSA TEDN BURLES, O NOMÉS TE’N RIUS? QUIMET HAS CONVERTIT EN UN PALAU EL PIS QUE HAVÍEM COMPARTIT ROSA LA PEGA ÉS QUE SIGUI TAN PETIT... QUIMET I ENCARA COM NO HAS CANVIAT EL PANY. GRAN THONET Patatrap, patatrap, patatrap hace el caballo de Vilella que corre como una centella para salvar el honor de la bella de Calella per un plat d’escudella. Entra REYNALS a casa de ROSA. Es crea una situació tensa. 143 GRAN THONET Se encuentran los dos rivales se pegan pegan dos puñetazos se dicen: burro, ganàpia, cap-de-fusta, cirerer y al sol se sacan los trapos. La morena que los ve tan tonts y poca-soltes les dice que no les quiere escup i fa mitja volta. Amanece, amanece, amanece ya es de noche un sereno es posa el gec i un ànec que se despierta se va haciendo mec, mec! ESCENA XXV Torna a il^luminar-se l’espai ROSA-QUIMET que havia quedat en la penombra durant l’escena anterior. Llum matinal. QUIMET es mostra agressiu amb ROSA mentre canta. QUIMET PER COMENÇAR HAUREM DE FER NETEJA DE TOTA AQUESTA 144 ORNAMENTACIÓ SIGNES INÚTILS DE LUXE I RIQUESA SENSE CAP LÒGICA NI FUNCIÓ. FAREM DESPRÉS UNA BONA BUGADA DEL TEU COS FRÀGIL D’OCELL DE LA NIT LA PELL BEN NETA I LA CARA RENTADA I LLIURE EL COR BATEGANT DINS DEL PIT. SI ETS FLOR DE NIT, SERÀS MEVA, COMPANYA MEVA LA FLOR I TAMBÉ MEVA LA NIT TU I JO LLUITANT PER FER FORA D’ESPANYA ELS ENEMICS DEL PROGRÉS DE L’ESPERIT. ROSA se separa d’ell, molesta. 145 ROSA PER CONTINUAR HAUREM DE FER UNA NETEJA DE TOTA AQUESTA ARGUMENTACIÓ SIGNES INÚTILS DE LLUITA I PROTESTA SENSE CAP LÒGICA NI FUNCIÓ. SÓC FLOR DE NIT I SÓC MEVA I BEN MEVA MEVA LA FLOR I TAMBÉ MEVA LA NIT LA LLIBERTAT SI ÉS QUE ESTÀ BEN ENTESA NO DISTINGEIX LA CLAROR DE LA NIT. DIUS QUE ET FA FÀSTIC DE SER EL PROPIETARI D’UNA CATIFA, D’UN PIS I D’UN LLIT PERÒ EN CANVI ET PENSES QUE SÓC UN ARMARI QUE OBRES I TANQUES QUAN SENTS EL DELIT. 146 QUIMET Furiós. Has perdut la consciència i la dignitat! Tu no ets una treballadora de l’espectacle. Acceptes les propines del capital... Aviat tindràs cotxe de mantinguda i t’allunyaràs de la revolució. ROSA Si la revolució vingués en cotxe... QUIMET Què? ROSA Ja hauria arribat! QUIMET, furiós, comença a tirar coses per terra. QUIMET Tot això sembla una casa de barrets! 147 ROSA I jo la puta que agafa els calés! QUIMET Pensar que me’n vaig anar a l’estranger per tu... ROSA No, tu vas anar-te’n per no caure pres. QUIMET Ara ho entenc! Per això tenies tantes ganes que fotés al camp! ROSA Qui tenia ganes que fotéssis al camp? Qui? QUIMET Tu, mala puta! I el manso d’en Reynals! ROSA De cintura per avall ets un petit burgès. 148 QUIMET reprimeix l’impuls de pegar-la. Agafa les seves coses i fuig corrent i rabiós, donant un cop de porta. ROSA es queda progressivament destrossada. De sobte, ROSA corre cap a la porta, l’obre i surt al replà. Quimet! Torna! Torna!!! ESCENA XXVI Fàbrica cansat. del Primer Acte. Les DONES treballen PONS COMPANYES DEL TREBALL I DE LA RÀBIA VENIM A EXPLICAR LA VERITAT D’UN NOU CRIM DE COM LES FORCES REACCIONÀRIES S’HAN CONFABULAT. MADRILES SICARIOS DE LA PATRONAL SALVAJE CONSPIRAN CONTRA NUESTRA LIBERTAD PREPARAN UN GOLPE Y 149 amb posat SE LO PAGA UN TAL ARRUFAT DONES ARRUFAT! ARRUFAT! VAGA GENERAL! VAGA GENERAL! ARRUFAT ho ha estat escoltant tot des de dalt i fa un senyal amb la mà. Apareixen els CAPATASSOS apuntant als ANARQUISTES amb els seus fusells. Es fa silenci. Tothom està quiet. ARRUFAT NOSALTRES HEM ESTAT ELS EMPRESARIS QUE HEM FET POSSIBLE LA PROSPERITAT I EN PAGA ENS HEU FET ELS DESTINATARIS DE LES REVOLTES I DELS ATEMPTATS. INÚTIL RESPECTAR-VOS LES IDEES NOMÉS VOLEU LA MEVA 150 PROPIETAT I SI CAL RECÓRRER A LES PISTOLES MILLOR MATAR QUE DEIXAR-SE MATAR. Un CAPATÀS s’avança i engega un tret, a sang freda, contra el MADRILES. Aquest cau ferit. Els seus amics l’auxilien. Les DONES fugen però criden entre el pànic i la indignació pel que han presenciat. ESCENA XXVII Saló d’HORTÈNSIA BRUSI. Les mateixes persones que en les reunions anteriors però ara en un ambient depressiu. Tots vesteixen anodinament... Parlen en veu baixa, xiuxiuejant. Del saló han desaparegut els elements de modernitat. Els mobles i les làmpares estan tapats com si els estadants de la casa se n’anessin de viatge. HORTÈNSIA BRUSI AIXÒ ÉS ESGARRIFÓS ÉS EL FRONT POPULAR QUE ENS PRECIPITARÀ A LA REVOLUCIÓ. ARRUFAT ABANS DEL DESCONCERT ENS HEM D’ESPAVILAR NO DEIXEN RES PER 151 VERD ENS HEM DE DEFENSAR. REYNALS NO CAL QUE US PREOCUPEU COM SEMPRE, GUANYAREU ENRIC NO ET MOSTRIS TAN SEGUR TAMBÉ ANIRAN PER TU ARRUFAT SI LA REVOLUCIÓ LA FÉS UN ENGINYER O BÉ UN ECONOMISTA POTSER ANIRIA BÉ. PERÒ SI LA FA LDOBRER MÉS VAL QUE ENS PREPAREM ÉS CURT I SANGUINARI HO DIC PERQUÈ EL CONEC. HORTÈNSIA BRUSI AQUÍ ESTEM TOTS 152 D’ACORD QUE EN PRIMO DE RIVERA APART DE SER UN TRONERA VA SER TOT UN SENYOR. REYNALS I PATRICK ON FICAREU TOTS AQUELLS SURREALISTES? COR NOMÉS EREN FLORS VERINOSES I TRISTES SERAN PÈTALS SECS ENTRE FULLES D’HISTÒRIA REYNALS I PATRICK DEMÀ ELS VOSTRES NÉTS SE’LS SABRAN DE MEMÒRIA. ISADORA NO HI PAS RES A FER ÉS UN PAÍS INCULT LA PÀTRIA DE L’INSULT 153 ME’N VAIG A L’ESTRANGER ARRUFAT ÉS UN PAÍS PETIT QUE ENCARA ESTÀ PER FER! ISADORA JO NO HE DE FER PAÍS ME’N VAIG A L’ESTRANGER PRIMER DE TOT PARÍS DESPRÉS JA HO PENSARÉ PATRICK París! Puagh! ISADORA realitza una dansa de les seves que il^lustra el seu exili. COLOMA PAGÈS (A REYNALS, agafant-lo de bracet.) T’imagines, Sebastià... Tu i jo... París... La “Rive Gauche”... Montherlant, Gide, Poulenc, Milhaud, Lèger, Malraux, Satie... 154 REYNALS “Les Deux Magots”, Diaghilev, Picasso! HORTÈNSIA BRUSI PRIMER DE TOT PARÍS DESPRÉS JA HO PENSAREM POTSER ELS ESTATS UNITS POTSER LA CÔTE D’AZUR SEGUR QUE TORNAREM QUAN PASSI EL MULLADER NO CREC QUE DURI GAIRE I HO DIC PERQUÈ HO SÉ. ARRUFAT EL DIA QUE TORNEU JA NO TINDREU NI CASA! EL DIA QUE TORNEU HAURAN GUANYAT ELS ALTRES. 155 HORTÈNSIA BRUSI PER AIXÒ HI HA ELS MILITARS PER FER COMPLIR LA LLEI LA NENA I JO FARÍEM MÉS NOSA QUE SERVEI. AVUI PRECISAMENT VOLDRIA PRESENTAR UN MILITAR VALENT QUE ENS VE A VISITAR SENYORES I SENYORS, BONS AMICS, TINC L’HONOR DE PRESENTAR-LOS-HI L’EXCELENTÍSSIM TINENT GENERAL GODED! Sorpresa generalç entre els convidats que aplaudeixen complaguts al GENERAL de paisà, que entra a la sala. Va acompanyat d’un jove alt i prim: FLAVIO. ENRIC A sus órdenes, mi General! ARRUFAT A les seves ordres, General! 156 REYNALS Què passa? FLAVIO Què passa, no, què passarà... Tots els assistents van desfilant per davant del general donant-li la mà i se sent diverses vegades la fórmula castrense: “A sus órdenes, mi general!” En un moment determinat dóna la sensació que FLAVIO li està donant informes sobre els allí reunits, especialment sobre PATRICK i REYNALS. PATRICK Cabrons! Fills de puta! ESCENA XXVII Escala de la casa de ROSA i QUIMET. ROSA està pujant l’escala amb pas cansat. Sembla deprimida. S’obre una porta i apareix REMEI que observa a ROSA. REMEI mou el cap amb preocupació. REMEI HE SENTIT FRESSA AL REPLÀ DE L’ESCALA SEMBLA QUE VULGUIS FUGIR EN SECRET 157 FAS MALA CARA I SEMBLES MALALTA MÉS VAL QUE TREGUIS LA MALA LLET. ROSA no contesta, es treu el vestit. Està a punt de posar-se a plorar. REMEI endevina la commoció. ROSA JA NO PUC MÉS TANTES MENTIDES... ENTRE DOS HOMES HAIG D’ESCOLLIR HAIG D’ESCOLLIR ENTRE DUES VIDES QUAN DIC QUE NO VULL DIR QUE SÍ. REMEI DE TANT PLORAR SE T’ESBORRA LA CARA I SENSE CARA QUÈ PODRÀS FER? PREN-TE UNA TIL^LA, PREN AIGUA DEL CARME PINTA’T ELS LLAVIS I SURT AL CARRER. 158 ROSA I REMEI JA NO PUC MÉS TANTES MENTIDES... ENTRE DOS HOMES HAIG D’ESCOLLIR HAIG D’ESCOLLIR ENTRE DUES VIDES QUAN DIC QUE NO VULL DIR QUE SÍ. REMEI FAS MALA CARA... ROSA ESTIC ESPANTADA PERÒ NO T’ESVERIS, NO EM PASSA RES REMEI DIGUES-M’HO TOT, PER QUÈ ESTÀS ESPANTADA? ROSA NO EM VE LA REGLA FA MÉS D’UN MES. REMEI l’abraça i la petoneja. Ploren i riuen a la vegada. Següent A 159 ESCENA XXVIII Pis de QUIMET i ROSA. QUIMET camina petita cambra. ROSA està asseguda. nerviosament per la QUIMET Qui és el pare? ROSA Si ho preguntes és que no ho ets. QUIMET Qui és el pare? ROSA Si ho preguntes és que no ho vols ser. QUIMET Així doncs un fill de puta més! ROSA li dóna una bufetada duríssima. Ell està a punt de tornar-s’hi, però no ho fa. Passa pel seu costat, tens, i comença a recollir les seves coses precipitadament, fa un farcell improvisat. 160 ROSA TU I ELL HEU ESTAT DOS ESTRANGERS QUE NO ENTENEU RES NI ESTIMEU GENS TU I ELL HEU ESTAT DOS BANDOLERS M’HEU ROBAT SENSE DONAR-ME RES. TU I ELL HEU ESTAT DOS ESPARVERS OCELLOTS DE PRESA, OCELLS DE MORT TU I ELL HEU ESTAT DOS ESPARVERS L’UN MATA AMB ELS TRETS L’ALTRE AMB ELS MOTS. TU I ELL HEU ESTAT DOS ESTRANGERS QUE NO ENTENEU RES NI ESTIMEU GENS PER MI HEU ESTAT DOS 161 BANDOLERS M’HEU ROBAT SENSE DONAR-ME RES. PERÒ JO ENCARA SÓC LA FLOR DE NIT JO SÓC LA MEMÒRIA I EL DESIG NO ÉS LA MEVA PÀTRIA EL VOSTRE LLIT EL MEU LLIBRE ENCARA NO ESTÀ ESCRIT! La meva pàtria no és el vostre llit! Al meu llibre només sou un full! ROSA acaba a terra, plorant desesperada. FOSC ESCENA XXIX Escenari de “Flor de Nit”. EL GRAN THONET al front del conjunt de NOIES. Simultàniament a l’escenari de “Flor de Nit” també podem veure un espai neutre, que pot ser un carrer, per on ARRUFAT i ISADORA caminen. 162 NOIES Patufet! On ets??? Entra el GRAN THONET vestit de PATUFET. GRAN THONET LES NOIES D’AVUI BEUEN VINAGRE PER TENIR BLANCA LA PELL NO MENGEN BUTIFARRA AMB SEQUES PERQUÈ ENGREIXA ELS BUDELLS. A MI QUE NO EM TREGUIN LES MONGETES QUE NO EM TALLIN LA BUTIFARRA PERQUÈ ENVIARIA A FER PUNYETES AQUESTA COLLA DE BANDARRES. 163 NOIES QUÈ SERIA DE CATALUNYA SENSE LES SEQUES? D’ON SORTIRIEN ELS PETS? GRAN THONET EL PET CATALÀ ÉS EL MÉS VARIAT SIGUI DE BISBE O DE PAGÈS I DIUEN QUE AIXÍ HO HA COMPROVAT LA PRÒPIA COCO CHANEL JO NO SÉ COM S’HA INFORMAT QUE JO SÓC EXPERT EN PETS PERÒ EL MEU AJUT HA SOL^LICITAT PER TROBAR EL PET DE REI EXILIAT NOIES QUÈ SERIA DE CATALUNYA SENSE LES 164 SEQUES? D’ON SORTIRIEN ELS PETS? Mentre el GRAN THONET i les NOIES ballen, es veu a ARRUFAT i ISADORA que són interceptats en el seu camí per tres ombres. Són QUIMET, PONS i MADRILES. ARRUFAT intenta fugir però els anarquistes el redueixen. ARRUFAT treu una pistola però els altres el desarmen. Però sona un tret que es perd i que coincideix amb el soroll d’un pet de l’escenari. Mentre el GRAN THONET va enunciant la varietat de pets, cada una de les NOIES fa la mímica adequada. En la penombra, ARRUFAT lluita amb els anarquistes. GRAN THONET NO ÉS EL MATEIX EL PET DE BISBE... QUE EL D’ANARQUISTA... NO PETA IGUAL UN TORERO QUE UN BOMBERO... NO ÉS EL MATEIX UN PET AMB CUA QUE LA CUA D’UN PET... NOIES QUÈ SERIA DE CATALUNYA SENSE LES SEQUES? D’ON SORTIRIEN ELS PETS? GRAN THONET OI QUE M’ENTENEN? OI QUE SÍ? OI QUE TOT AIXÒ UN DIA FARÀ UN 165 PET COM UNA GLA? GRAN THONET I NOIES UN PET COM UNA GLA! UN PET COM UNA GLA! ARRUFAT ha estat arrossegat entre caixes pels ANARQUISTES. Coincidint amb el pet final de la cançó, se sent un tret. ELS TRES ANARQUISTES creuen l’escena corrent. Pel primer tapís creua el cadàver d’ARRUFAT en una posició estranya enmig de cubells d’escombraries. EL GRAN THONET i LES NOIES resten petrificats a l’escenari mirant passar el cadàver d’ARRUFAT. ISADORA, abraçada a ell, plora amargament. FOSC ESCENA XXX Pis de PAQUITU i REMEI i al costat. PAQUITU, en samarreta, està acabant d’afaitar-se. PAQUITU i REMEI escolten atentament la ràdio. RÀDIO A totes les capitals s’han produït intents de sublevació militar. Es lluita a Madrid i a Barcelona i l’exèrcit d’Àfrica, a les ordres del General Franco ha iniciat el trasllat cap a la Península. El cap del Govern, senyor Martínez Barrios, fa una 166 crida a la calma i assegura que les forces de seguretat de la República i l’exèrcit lleial són suficients per a garantir la normalitat constitucional. La disciplina social serà la millor arma contra l’intent facciós d’anul^lar les llibertats republicanes en connivència amb el feixisme internacional... Sona per la ràdio “ELS SEGADORS”. REMEI està espantada. Se senya. PAQUITU dóna un cop de puny a la taula. PAQUITU Aquests fills de puta rebran! REMEI On vas? PAQUITU Vaig corrents al Sindicat. Hem de defensar la República! REMEI Però si tu ja no tens edat! 167 PAQUITU no li fa cas i es disposa a sortir. Quasi ensopega amb FLAVIO que acaba d’entrar vestit de falangista. PAQUITU en la seva obcecació no se n’adona però REMEI es queda d’una peça. PAQUITU Vaig al sindicat a buscar armes. Acompanya’m, Flavio! PAQUITU s’adona del vestuari de FLAVIO. Però de què t’has disfressat? Encara no som al Carnaval. FLAVIO es quadra militarment i saluda a la romana. FLAVIO Ante vosotros se presenta el camarada Flavio Puig de la Falange Española y de las JONS, de esta Falange que pretende salvar a España de la afrenta. Salvar a España de sí misma. Salvarla de la anti-España que la abisma a la revuelta fratricida. REMEI i PAQUITU es miren perplexos. 168 PAQUITU Estava millor quan no deia res. REMEI Per què ens parla en castellà? FLAVIO Perquè és la nostra llengua imperial. PAQUITU Apa, Flavio, anem al Sindicat. FLAVIO fa una passa enrera i treu la pistola. FLAVIO S’HAN ACABAT LES MARICONADES JO ET PARLARÉ BEN CLAR I CATALÀ SI VOLS LLUITAR A LES BARRICADES ESCULL MOLT BÉ QUIN CANTÓ VOLS TRIAR. AL NOSTRE BÀNDOL NO HI HA CAP SARASSA HEM DE LLUITAR PER 169 L’ESPANYA VIRIL FER UNA BANDERA DE LA NOSTRA RAÇA I GUANYAREM AQUESTA GUERRA CIVIL. S’HAN ACABAT LES MARICONADES T’HO TORNO A DIR BEN CLAR I CATALÀ NO T’EQUIVOQUIS DE BARRICADA QUE JO SERÉ EL PRIMER EN DISPARAR. De cop, PAQUITU dóna un cop de peu a terra. La música es converteix en un vol majestuós de castanyoles i quelcom de majestuós hi ha també en els moviments de PAQUITU que va cap a un bagul i comença a vestir-se de ballarina flamenca. Es posa les postisses i segueix amb elles el ritme de la música. REMEI Però, què fas, pobre Paquitu? 170 PAQUITU REMEI, VINDRAN DIES DE GUERRA LA FARÉ SOTA D’UNA BANDERA LA MÉS INNOCENT DE LA TERRA LA MÉS BONICA I ENCISERA. PAQUITU assenyala el seu vestit BANDERA BLANCA D’ESPERANÇA AMB TOPOS VERMELLS AMB TOPOS TENDRES DEFENSARÉ SENSE CAP RECANÇA TOTES LES LLIBERTATS MÉS FEBLES. LA LLIBERTAT DEL TRANSFORMISTA DE TOTS ELS HOMES DIFERENTS LA LLIBERTAT D’AQUELLS ARTISTES 171 QUE CADA NIT CANVIEM DE PELL. REMEI UNS ME’L MATARAN PER MARICÓN ELS ALTRES PER LA REVOLUCIÓ! REMEI es dirigeix cap on es troba PAQUITU. Es posa un barret cordobés i s’afegeix a la cançó i a la dansa de PAQUITU. PAQUITU REMEI VINDRAN DIES DE GUERRA LA FARÉ SOTA D’UNA BANDERA LA MÉS INNOCENT DE LA TERRA LA MÉS BONICA I ENCISERA PAQUITO I REMEI BANDERA BLANCA D’ESPERANÇA AMB TOPOS VERMELLS AMB TOPOS TENDRES DEFENSARÉ SENSE CAP RECANÇA TOTES LES LLIBERTATS 172 MÉS FEBLES. REMEI i PAQUITU conclouen la seva cançó típica de “desplante”. amb una postura FOSC ESCENA XXXI A l’escenari de “Flor de Nit”, la PETITE MIMÍ està acabant el seu número aclamada pels MILICIANS. Entre ells hi ha el NOI DE LA DINAMITA. NOI DE LA DINAMITA CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA! CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA! MIMÍ I ara cantarà una noia molt fina i molt mona que es diu Rosa..., una chica con principios. Yo en el también tuve principios, principios de desnutrición... Què voleu que us canti? UNA VEU L’himne de Riego! 173 Entre els aplaudiments i els crits més variats que van des de “Tía Buena!” a “Visca la República!” apareix ROSA en escena. Abans que ROSA no comenci a cantar EL NEN DE LA DINAMITA creua, feliç, l’escenari. NEN DE LA DINAMITA CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA! CINC CENTIMETS PER LA DINAMITA! Com sempre, ningú no sembla advertir la presència del NEN. ROSA COMPANYS HEU GUANYAT ÉS VOSTRA LA CIUTAT HO DIUEN ELS CANONS QUE CRIDEN A FESTA. LA FESTA POPULAR FOGUERES I PETARDS SOROLL DE LLIBERTAT FOC A LES TRINXERES. MILÍCIA Tía buena! ROSA I MILICIANS CIUTAT D’IVORI AVUI ROSA DE FOC 174 CIUTAT FEMELLA AVUI JA TENS AMOR. ROSA “BARCOS” DE GUERRA AL PORT ARRIBARAN TREURAN BANDERES BANDERES DE MORT TANQUEU BEN FORT EL PUNY ALCEU-LO BEN ENLAIRE A DINTRE HI HA UN PERFUM ROIG COM EL DESTÍ MILICIANS CIUTAT D’IVORI AVUI ROSA DE FOC CIUTAT FEMELLA AVUI JA TENS AMOR ROSA AMOR PEDRA FOGUERA AMOR SENSE PERDÓ AMOR DE BÈSTIA FERA VOLTADA DE NADONS 175 FUGIU TOTES LES RATES ADÉU ANTICS COVARDS RESTEU NOMÉS VOSALTRES ELS FILLS DE LA CIUTAT MILICIANS CIUTAT D’IVORI AVUI ROSA DE FOC CIUTAT FEMELLA AVUI JA TENS AMOR. ESCENA XXXI REYNALS i PATRICK arriben i REYNALS corre cap a ROSA. ROSA A LA FI HAS ARRIBAT! REYNALS Amb una certa fredor, mostrant una carta. NO EM VOLIES PARLAR? ROSA HAS LLUITAT? HAS GUANYAT? 176 REYNALS NO HE LLUITAT, NO HE GUANYAT NO HE LLUITAT PRÒ HE PERDUT HE PERDUT UN AMIC UN GRUP D’INCONTROLATS HA MATAT L’ARRUFAT. AVUI JA NO ES POT PARLAR DE QUÈ VOL DIR MATAR... JO NO VULL ACABAR COM EL POBRE ARRUFAT ME N’HE D’ANAR D’AQUÍ PERÒ JA ET VINDRÉ A BUSCAR. ROSA Emocionada Vols que marxem ara? 177 REYNALS Evasiu No... Ara no pot ser. Més endavant. Agafa a REYNALS per la barbeta i l’obliga a aixecar la cara. Li parla amb una certa duresa. ROSA Si ha de ser més endavant, veste’n. Haig d’actuar. ROSA surt en PATRICK, que segon terme, l’escenari se direcció a l’escenari. REYNALS resta abatut. fins ara havia estat present en un discret s’apropa a REYNALS i li ofereix la petaca. A sent xivarri. Entra QUIMET. COLOMA PAGÈS ELLS ESTAN ATACANT LES NOSTRES PROPIETATS REYNALS ELLS ESTAN DEFENSANT LES NOSTRES LLIBERTATS. COLOMA PAGÈS TOTS PERDRAN, TOTS 178 PERDREM ME’N VAIG... REYNALS ANEM! REYNALS molt trasbalsat mira envers un punt inconcret que coincideix amb el lloc per on ha sortit ROSA, REYNALS dubta. NO ET VULL VEURE MORIR COM EL POBRE ARRUFAT ANEM-NOS-EN A FRANÇA ET VULL AL MEU COSTAT! REYNALS No. Ara no pot ser... Més endavant. Se sent la rialla de PATRICK que destrueix l’atmosfera de l’estudi de REYNALS. L’acció retorna als “camerinos” de “Flor de Nit”. PATRICK TOT PLEGAT ÉS UN SIMPLE VODEVIL I EL TEU PAPER UN TENORIO ESMAPERDUT UN CÒMIC SENSE GRÀCIA I SENSE ESTIL 179 IMITANT EL GALANS DE HOLLYWOOD. SEDUCTOR PENEDIT CASANOVA ESPANTAT VALENTINO ENCONGIT DON GIOVANNI CANSAT ADÉU LA FLOR DE NIT ADÉU AL PARAL^LEL AL POETA REBEL I A L’INFANT MALEÏT TU AMB ROSA HAS JUGAT UN JOC ANTIC I ABSURD HAS FET MOLTA COMÈDIA VOLS SABER COM SE’N SURT? S’ACABA LA TRAGÈDIA ET PRESENTO EL TEU FUTUR REYNALS, commogut, murmura... REYNALS Rosa... “Flor de Nit”! Següent A 180 ESCENA XXXV QUIMET i ROSA són a “Flor de Nit”. ROSA QUIMET! QUIMET QUÈ VOLS? ROSA NO VULL VEURE’T MAI MÉS... QUIMET HA ARRIBAT EL TEMPS DE LA REVOLUCIÓ ARA EL PÀRIA POT VENJAR-SE DEL SENYOR! Companys! els intel^lectuals que no estan a l’alçada del poble en aquests moments transcendentals de la nostra història, també són els nostres enemics. 181 ROSA A REYNALS. Vés-te’n! Vés-te’n!! QUIMET La cultura que no està al servei del poble està contra el poble. No podem tolerar el derrotisme ni l’escapisme. ROSA intenta alliberar-lo. REYNALS intenta envoltat pels MILICIANS i les MILICIANES. Companys! Aquí teniu un d’aquests representants de la cultura burgesa, traïdor a la causa de la igualtat i a la llibertat del poble sobirà! Al voltant de ROSA i REYNALS hi ha una pinya de MILICIANS i MILICIANES. Se sent un tret. Els MILICIANS es dispersen corrent en totes direccions. REYNALS està agenollat a terra, protegint-se el cap amb les mans. ROSA està dreta, d’esquena, immòbil. REYNALS s’incorpora lentament i comprova que no ha estat ferit... ROSA es gira lentament, mirant una gran taca de sang que hi ha al seu vestit. ROSA TU I ELL HEU ESTAT 182 fugir però és DOS ESPARVERS OCELLOTS DE PRESA OCELLS DE MORT ROSA cau. REYNALS i QUIMET la subjecten. TU I ELL HEU ESTAT DOS ESPARVERS L’UN MATA AMB ELS MOTS L’ALTRE AMB ELS TRETS... ROSA cau instants. lentament. Tots resten immòbils durant MIMÍ Desde luego... Todos los hombres sois unos cerdos. REMEI queda al fons plorant, mentre PAQUITU l’allunya. REYNALS I QUIMET JA NO ÉS UN JOC ÉS UNA BRUTA FARSA INÚTILS MOTS COM UNA PLUJA MANSA QUAN VE LA NIT 183 uns SOTA LA LLUNA NOVA ET SENTO AMOR COM UNA FLOR TANCADA INÚTILS MOTS SOTA LA LLUM DE BOMBETES CELESTES QUE SÓN PER TU LA FLOR DEL DESTÍ LA FLOR DE LA MEMÒRIA FOSCA DE DIA FOSCA DE DIA PERÒ DE NIT ESTRELLA COLOMA s’acosta a REYNALS per consolar-lo alhora que PONS fa el mateix amb QUIMET. ETS FLOR DE NIT SOTA LA LLUNA ETERNA ETS FLOR DE NIT DE DIA TOT SÓN OMBRES QUAN VE LA NIT A LA CIUTAT D’IVORI CALLEN ELS MOTS I ENS CAUEN LES CARETES 184 i endur-se’l, REYNALS, poc a poc s’aixeca i recomposa el seu aspecte. COLOMA l’ajuda. COLOMA PAGÈS es dirigeix al lloc on es troba PATRICK. COLOMA PAGÈS Véns amb nosaltres, Patrick? Marxem d’aquest país maleït. PATRICK Sense mirar-los. No. M’agraden els països que estan per fer. REYNALS i COLOMA marxen sense mirar enrera. PONS arrossega a QUIMET cap a fora. Entra REYNALS VELL seguit de la PERIODISTA. PATRICK recull el cos de ROSA i el diposita damunt de l’escenari de “Flor de Nit”. ESCENA XXXVI PATRICK recull a ROSA, morta, de terra i se l’enduu a dalt de l’escenari de “Flor de Nit” on l’abraça i la besa. PERIODISTA Com va acabar Paquitu? REYNALS VELL Paquitu va fer la guerra... Va travessar la frontera i va 185 morir atropellat per un tramvia en una ciutat massa al nord... massa fred. PERIODISTA I Quimet? REYNALS VELL Afusellat en acabar la guerra. PERIODISTA Isadora? REYNALS VELL Isadora va fer gires per França i els Estats Units... Allí es va casar amb un professor andalús exiliat, especialitzat en poesia espanyola d’entreguerres... de quines entreguerres no importa. PERIODISTA I el Gran Thonet? REYNALS VELL Va anar donant tombs per Sudamèrica i després va tornar 186 i encara va ser propietari d’un altre local del Paral^lel... Franco li va donar la Medalla del Treball. PERIODISTA Hortènsia Brusi? REYNALS VELL Va continuar col^leccionant militars... Pétain, Badoglio, Rommel, Lázaro Cárdenas, Franco, Díez Alegría, Gutiérrez Mellado... PERIODISTA Mimí? REYNALS VELL Petite Mimí... Pauvre Mimí... pauvre misère... No fa gaire la van trobar morta de fred en una estació de Metro... entre cartrons. PERIODISTA Flavio? 187 REYNALS VELL Va ser Governador Civil i Jefe Provincial del Movimiento... President del Sindicat de l’Espectacle... Després es va fer aperturista... Ara és un vell patriarca de la democràcia... De tant en tant sopa amb els ministres. La PERIODISTA surt d’escena. PATRICK I jo, Reynals? REYNALS VELL Tu vas morir al front de Guadalajara... Vas cometre l’error d’allistar-te a les Brigades Internacionals... T’agradaven les revolucions. PATRICK I la ciutat? REYNALS VELL La ciutat cada vegada més rica i més pobra... Amb més desitjos 188 i menys memòria... PERIODISTA Torna a entrar corrent. Sr. Reynals! De pressa! Han tallat el tràfic del carrer. Surti, això és perillós! PATRICK I el Paral^lel? Encara és una ratlla tendra sobre el món? REYNALS VELL Cada vegada menys... Se l’han venut al no-res. Ara és una autopista per camions. PERIODISTA Senyor Reynals! Surti per favor! Surti! REYNALS VELL Vagi-se’n, senyoreta. Deixi’m en pau. No es preocupi per mi. Ja vinc. Falta el més 189 important... On ets? Vine..! Et necessitem! Serà impossible construir el nou si tu no hi ets. En un racó apareix el NEN DE LA DINAMITA. REYNALS VELL HI HA CARRERS QUE TENEN PRESSA HI HA CARRERS QUE TENEN SOL HI HA CARRERS QUE TENEN LLUNA HI HA CARRERS QUE HO TENEN TOT. Entra REYNALS JOVE i, progressivament, tots els personatges de la comèdia. REYNALS EL PARAL^LEL! EL PARAL^LEL! EL PARAL^LEL... QUE TÉ DE TOT VINC DE LA CIUTAT FORTALESA 190 PLENA DE NOMS I COGNOMS A AQUESTA CIUTAT SOTMESA QUE SURT QUAN S’AMAGA EL SOL. LLADRE DE VIDA I PARAULES SÓC UN VIATGER DE PRIMERA PER UN CARRER DE FRONTERA LLADRE DE LLADRES I FLORS. EL PARAL^LEL! EL PARAL^LEL! EL PARAL^LEL QUE TÉ DE TOT! AQUEST CARRER NO TÉ PRESSA DE DIA ÉS UN DECORAT DE NIT SOTA LA LLUNA ENCESA ESDEVÉ EL CEL DELS BERGANTS 191 CUPLETISTES, TRANSFORMISTES, TRAFICANTS DE BONA MORT ANARQUISTES I RENTISTES JUGADORS DE MAL D’AMOR. EL PARAL^LEL! EL PARAL^LEL! EL PARAL^LEL QUE TÉ DE TOT! AIXÒ! AIXÒ ÉS EL PARAL^LEL! UNA RATLLA TENDRA SOBRE EL MÓN POBRES AL SUD, ELS RICS AL NORD UN MERCAT PELS GOSSOS DE LA NIT. HI HA CARRERS QUE TENEN PRESSA HI HA CARRERS QUE TENEN SOL HI HA CARRERS QUE 192 TENEN LLUNA HI HA CARRERS QUE HO TENEN TOT. EL PARAL^LEL! EL PARAL^LEL! EL PARAL^LEL QUE TÉ DE TOT! FOSC FENOMENAL EXPLOSIÓ FI DE L’OBRA Tornar a la pàgina d’inici A 193