Ausiàs March Alfons Joanot Martorell

Ausiàs March
Ausiàs March va néixer a Gandia el 1397 i va morir el 1459. Va prendre part a les expedicions del rei
Alfons a Nàpols i Sicília, i va rebre com a recompensa la senyoria de Beniarjó.
Va casar−se dues vegades, la primera de les quals, amb una germana de Joanot Martorell. De cap
d'aquests dos matrimonis no obtingué descendència. Però la seva vida sentimental fou desordenada a no poder
més : cinc fills bastards en foren el fruit.
La poesia d'Ausiàs March mostra tres influències : d'una banda, la lírica trobadoresca provençal, tot i que
el seu llenguatge ja és del tot lliure de provençalismes, a diferència dels seus antecessors. La segona de les
influències és la filosofia aristotèlico−tomista, de la qual demostra posseir grans coneixements amb freqüents
referències als aforismes escolàstics sobre l'amor i el bé. Finalment, hi ha la influència dels italians,
especialment el Dant i Petrarca.
La poesia d'Ausiàs March és plena del conflicte cabdal de la seva vida : el contrast i la contradicció entre
les idees del poeta sobre l'amor i la dona, preses del Dant i de la filosofia tomista, i la seva vida real, plena de
caigudes i de misèries morals. El resultat és el to desolat i angoixat que traspua arreu de la seva obra.
Les seves 128 obres poètiques conegudes acostumen a ésser catalogades en quatre grups : Cants d'Amor,
Cants de Mort, Cants Morals, i Cant Espiritual.
Els Cants d'Amor són dedicats a Teresa Bou, personificació de l'ideal femení del poeta. L'amor per Teresa
és purament espiritual, molt a l'estil de Dante. Però la Teresa real no és la 'plena de seny', el 'llir entre cards'
que el poeta somnia : i això alimenta la seva tristesa.
La mort de la dama subministra al poeta el tema dels seus Cants de Mort. Ja Laura i Beatriu havien estat,
des del cel, l'estímul de Petrarca i el Dant. Però la Teresa d'Ausiàs March és una dona real : una dona que,
com tot mortal, ha conegut el pecat. I quina és ara la seva sort ? I quina responsabilitat hi té el propi poeta ?
Aquestes són les preguntes terribles que el corprenen.
Les commocions espirituals del poeta, a través de la seva formació cristiana, el duen a un tipus de poema
moral i didàctic : els Cants Morals.
El tema és ara el bé i la virtut com a habitud del bé. Les seves opinions en aquest terreny coincideixen amb
les d'Aristòtil i Sant Tomàs.
I per aquest camí arribem al problema de la salvació eterna. Déu està irat contra les seves culpes; però, per
sobre d'elles, Ausiàs March creu en la Gràcia a l'hora de la mort i adreça a Déu una pregària patètica i serena
: el Cant espiritual .
La poesia d'Ausiàs March va influir d'una manera extraordinària en el Renaixement a Castella. La seva
obra fou traduïda per Jorge de Montemayor i per Baltasar de Romaní, i va servir de model a Boscà, a
Garcilaso, a Gutierre de Cetina, i, sobretot, a Fernando de Herrera. A Catalunya, durant els segles de la
decadència, poetes que se salven de l'oblit, com és ara, Pere Serafí, ho deuen, en gran part, a l'imitació
d'Ausiàs March.
1