Ausiàs March (segle XV) Llengua i literatura catalanes 1r Batxillerat Escola Ipse Biografia - Neix a Gandia/Beniarjó cap a l’any 1397 (no es coneix l’any exacte). - Fill del poeta Pere March va ser nomenat cavaller molt jove - Va servir al rei Alfons el Magnànim - Es va casar dos cops nomenat falconer major 1a: Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell) 2a: Joana Escorna No va tenir cap fill amb les seves dues esposes, però sí que en va tenir d’il·legítims La seva obra - Cap d’aquestes aventures trasllueix en la seva poesia. March se’ns presenta com un home que aspira a l’ideal d’un AMOR PUR i, quan no ho aconsegueix, es mostra com un individu turmentat. lluita íntima entre l’home ideal que volia ser i l’home real que era LA SEVA POESIA NO ÉS UNA BIOGRAFIA, sinó que és la comunicació d’estats d’ànims que reflecteixen els anhels, les decepcions i les contradiccions pròpies de l’home Cants d’amor Conjunt de poemes més coneguts de l’autor. Aquestes composicions es consideren una ruptura amb l’amor cortès de la poesia trobadoresca. March veu l’obsessió amorosa com a malaltissa perquè portava a una falsa idolatria i això “condemnava l’ànima”. Ell aspira a l’amor espiritual entre homes i dones, basat en la contemplació de l’esperit de l’altre, l’amor controlat per la racionalitat. Cants de mort Elegies per la mort de l’estimada. Cants morals Exposa les seves idees sobre l’amor, el dolor, el bé, la virtut o el plaer. Revelen l’actitud d’un home culte, profundament cristià i molt sovint desenganyat de la vida i de l’amor. Aquestes composicions li donen la fama de “poeta filosòfic" Cant espiritual Extens poema en estramps (versos sense rima) en què l’autor s’adreça a Déu per haver pecat en la seva vida amorosa i li demana que se l’endugui cap a l’altra vida. March com a mestre de l’amor - March va trencar amb la tradició trobadoresca: considerava l’obsessió amorosa com a malaltissa perquè portava a la falsa idolatria i, per tant, era un amor molt allunyat de la realitat. Deixant a part l’estil dels trobadors qui, per escalf, traspassen la veritat… - Ell es considera un mestre de l’amor perquè coneix l’amor vertader i, per tant, sap distingir-lo del fals (trobadors). Per això, escriu els seus poemes amorosos com si fossin necessaris, com si els seus poemes poguessin il·luminar a la resta dels mortals. March com a mestre de l’amor - Es mou sempre entre l’amor intel·lectual i l’amor sensual Considera que aquest és el veritable. Es tracta d’un amor espiritual entre home i dona que es basa en la pura contemplació de l’esperit de l’altre. Es basa en el desig carnal, sense fer cap ús de la raó. March defensa que el domini de les passions, la raó és el que distingeix l’home de l’animal. Considera que l’home només assoleix la perfecció quan la carn és dòcil a la raó. És el tipus d’amor que la majoria dels mortals busquen. Dos grans desigs han combatut ma pensa. [...] jo us vull honesta i deshonesta. El que queda de la poesia trobadoresca a l’obra de March March continua utilitzant diferents senyals per referir-se a l’estimada (normalment apareixen a l’última estrofa del poema). Llir entre cards Plena de seny Oh folla amor Amor, amor Mon darrer bé Religiositat - Davant la impossibilitat d’aconseguir l’amor ideal NO busca la solució de l’amor cap a Déu. L’ideal no és diví sinó humà. - Compon un extens poema, Cant espiritual (versos estramps), en què s’adreça a Déu. El poeta sent por d’haver pecat en la seva vida amorosa i vol anar cap a Déu però no sap què és el que li ho impedeix i li demana que sigui ell qui ho faci. March anhela l’ajut de Déu en vida. Ajuda’m, Déu, que sens tu no em puc moure, perquè el meu cos és més que paralític! Tant són en mi envellits los mals hàbits, que la virtut al gustar m’és amarga. O Déu, mercè! Revolta’m la natura, que mala és per la mia gran culpa; e si per mort jo puc recordar ma falta, aquesta sera mà dolça penitència. Llengua i estil - Canvi de llengua poètica: és el primer poeta que escriu poesia en català, sense provençalismes. De fet, té la mateixa importància per a la poesia catalana, que la que tingué Ramon Llull per a la prosa. - No és un poeta fàcil: comparacions hiperbòliques (fins i tot poden ocupar una estrofa), els elements de les seves comparacions poden ser aspres, influència de l’escolàstica (filosofia cristiana medieval), hipèrbatons, etc.
