22 LA VANGUARDIA O P I N I Ó DILLUNS, 2 MARÇ 2015 CARTES DELS LECTORS m Materia de fe m Ante la publicación en el BOE, del 24 de febrero del 2015, de los currículos de Religión Católica de Educación Primaria, de Educación Secundaria Obligatoria y de Bachillerato, han surgido distintas opiniones. Quiero dejar claro que aunque se publiquen en el BOE, los textos han sido elaborados a propuesta de la Conferencia Episcopal Española. En materia de religión católica es a la Conferencia Episcopal Española a quien compete concretar y delimitar los contenidos que los estudiantes deberán cursar. En la Constitución española figura, claramente, la libertad de enseñanza y la posibilidad de que los padres decidan qué tipo de escuelas quieren para sus hijos. En algunos medios sorprenden los desarrollos curriculares. Estos currículos van dirigidos a los creyentes. Sus contenidos, en muchos puntos, son materia de fe. JOAN PALACÍN COLL Caldes de Montbui m Oració a l’escola m Segons el BOE, els alumnes de primària a l’assignatura de religió hauran de memoritzar algunes oracions senzilles d’agraïment i petició. No tinc gaire clar si l’escola és o no és el lloc més adient per aprendre aquestes frases. Però la vida sí que m’ha ensenyat la necessitat de saber-les. Infinitat de vegades la gent em diu: “Tu que saps resar, si us plau, fes-ho pel meu pare o fill”. I és que, quan arriben els moments de dolor, un dels majors consols els tenim en l’oració. És veritat que l’esperança és l’últim que perdem, i és aquesta mateixa esperança la que ens fa suportable viure. I l’esperança, per ser real, ha de ser en alguna cosa possible. Quan hi ha fe, l’esperança és saber que tot serveix per a alguna cosa. Per això demanem: si això és així, almenys dóna’m les forces per superar-lo. Les oracions són això: una petició de forces, un agraïment pel que tenim, un demanar pel que ens falta. AVUI AL WEB DE ‘LA VANGUARDIA’ TESTIMONI DEL LECTOR. Javi Aurell explica com va viure els tensos moments de l’aterratge d’emergència d’un vol de Ryanair a Barcelona TINC UN BLOG. MacGuffin007 un espai d’opinió sobre cinema, accessible a tots, sense censures i sense fronteres, creat per Raúl Fabelo SORTEIG. 50 euros per gastar a Boutiquers. Si us agrada l’artesanal de qualitat, aquesta és la vostra oportunitat per adquirir un producte únic! CONSULTORI DE CATALÀ. En aquest espai us ajudem a resoldre –en català i castellà– tots els seus dubtes relacionats amb la llengua catalana NOTÍCIA. Pirotècniques històriques de València rebutgen disparar la mascletá. La crisi i la legislació ofeguen el sector. Per Raquel Andrés Dura QUÈ US SEMBLEN ELS CANVIS INTRODUÏTS EN LA MATÈRIA DE RELIGIÓ? #enuntuit Retrògrada i integrista. Què serà el següent, declarar “las cruzadas” contra l’infidel? @xaviga_1 Xavier Garcia En el colegio no se debería enseñar religión, sino historia de las religiones. La educación pública debe ser laica. Germán Expósito Ruiz La Constitución garantiza el “ámbito religioso”, que debe ejercerse en horas no lectivas y con libertad. @AlexGrost Alex Grost EL COMPTADOR Creieu que Alonso podrà córrer el Gran Premi d’F-1 d’Austràlia? Una vuelta al régimen inquisitorial; los que quieran que sus hijos hagan religión, en vez de ir al cine, que los lleven a la iglesia. Han opinat 859 persones Fins a les 21.00 hores Montserrat Sabatè Fontanet Sí 49% LA PREGUNTA DE DEMÀ No 39% Penseu que la llei de segona oportunitat serà útil per a les famílies? Ns 12% Voteu a www.lavanguardia.com/participación/encuestas o enviant un missatge al 27722 amb la paraula VOTAR espai 1, 2 o 3, segons quina sigui l’opció triada Sí, No o Ns. Cost de l’SMS: 1,42 (IVA inclòs). Servei ofert per NVIA. Atenció al client: 902 354 525. info@nvia.eu Creo que la asignatura de historia de las religiones es educativa, pero la de religión adoctrina. @CerezoCarina Carina Cerezo Falta de respecte a la societat laica. La religió es una opció personal, com l’ateisme o l’agnosticisme. Rosa Pomareda Luis LA FOTO DEL LECTOR VAL MÉS PREVENIR. El lector Ferran Solé Mianes ens fa arribar aquesta fotografia, feta en un bar de la localitat del Papiol. “A mi també m’agradaria tenir un metge així, que cuidi els seus pacients”, comenta el remitent. PILAR CRESPO ÁLVAREZ Tarragona ALBERT ALTÉS SEGURA Vic m Habitación infantil m Encuentro importantísimo que en las salas oncológicas infantiles haya, para los momentos más duros, cuartos individuales con una cama lo suficientemente grande para que las madres puedan acurrucarse con sus hijos y darles todo el cariño, protección y consuelo. Para que puedan despedirse junto a la familia más próxima y tengan lo más parecido al calor del hogar en vez de la frialdad de un hospital. CARMEN CAPELL SIMO Barcelona m Menores y yihad m En relación a la noticia de la fuga de tres menores a Siria (“Yihad a domicilio”, Internacional, 24/II/2015), es mi opinión que no sólo las aerolíneas y las páginas web deben unir esfuerzos para evitar que jóvenes sean influenciados por grupos yihadistas, también deben unirse a esta lucha padres de familia, colegios y los medios, que muchas veces no filtran adecuadamente la información e informan, instruyen e inclusive muestran la cara “humana” de los grupos radicales de Medio Oriente y el mundo. Sé que hay que ser críticos y reflexivos en el momento de leer o escuchar las noticias, ya que estas pueden ser parciales, tener algún grado de intencionalidad subjetiva o pueden tener algún tipo de sesgo. Esto no es fácilmente detectable por los menores. Se han realizado estudios de cómo se puede utilizar la alfabetización mediática para analizar críticamente la forma como se presenta y muestra el contenido de las noticias; este proceso ayuda a estructurar la forma de pensar de los jóvenes, y como resultado ayuda a que los jóvenes aprendan a ser más críticos y menos influenciables. ESTEBAN RAMÍREZ MAS Barcelona m Educación especial m Cuando nos enteramos de que un niño con necesidades educativas especiales (NEE) va a ir a la clase de nuestro hijo suele saltar la alarma. ¿Quiere eso decir que mi hijo ya no recibirá tanta atención? ¿Bajará el ritmo de la clase? La respuesta es sí. Si el niño necesita atención especial, ¿por qué no va al colegio de educación especial? Hasta aquí, es evidente que todos pensamos igual. Todos queremos lo mejor para nuestro hijo y por eso no queremos que se les deje de atender. Por ejemplo: en una clase la profesora hace un dictado a sus alumnos y al terminar les manda hacer el dibujo del escrito mientras ella vuelve a dictar más despacio para que el niño con NEE pueda hacerlo también. ¿Era necesario hacer ese dibujo o era simplemente para tener al grupo controlado? Lo cierto es que el ritmo en esa aula puede ser más lento. Sin embargo, llegan a final de curso con los conocimientos y contenidos molt difícil de vèncer! Si perds sempre et quedes un pèl deprimit, però amb l’esperança d’intentar una nova lluita. És tot un repte personal per un mateix. m Sóc un simulacre m Com era d’esperar el TC ha Podeu enviar les vostres fotografies a cartes@lavanguardia.cat. Cal que estiguin signades amb nom i cognoms i hi ha de constar l'adreça, el telèfon i el DNI o el passaport. La Vanguardia es reserva el dret de publicar les que consideri oportunes. trabajados que marca el curso. No solamente acaban la escolaridad con el mismo nivel que sus compañeros de otras clases, sino que aprenden tolerancia, que existen personas que no son como ellos, la paciencia para fallar y seguir intentándolo. La constancia y lucha que observan día tras día con cada pequeño logro. BEATRIZ PALOMAR GALLART Barcelona m Joc o esport? m Ara que tots els amants dels escacs hem sabut que aquest joc és podrà practicar i ensenyar a les escoles, m’ha vingut la pregunta al cap: és un joc o un esport? Per a mi és un esport mental. Per jugar i guanyar, necessites fer un gran esforç cerebral i també físic! Físic també perquè cremes moltes calories i has d’estar en forma per resistir tantes hores davant del tauler, com per exemple durant uns campionats, que poden durar deu dies i pots arribar a jugar més de sis hores diàries, amb un gran desgast d’energia. He comprovat que saber jugar a escacs i practicar-ho ajuda a ser més àgil a l’hora de pensar i raonar en qualsevol moment de la vida. A més a més tothom ho pot practicar. Avui en dia, fins i tot, pots jugar contra una màquina, tombat la llei de consultes. És a dir que el 9-N, les persones que democràticament vam anar a expressar la nostra opinió a les urnes no ho vam fer perquè era un “simulacre”. És que els simulacres també estan prohibits? Ara suspendran totes les funcions del president Mas? Incapacitar-lo per exercir de president? Hem topat amb la intransigència, l’antidemocràcia i amb un TC al servei de la caverna. Les 2.300.000 persones que vam anar a votar no existim i si existim, no se’ns considera res, ni se’ns respecta. Intolerable! La independència de Catalunya ja no és només una qüestió cultural i econòmica, és de dignitat. Jo crec que en situacions tan bèsties com aquesta, els que no se senten independentistes pels seus ideals, haurien de ser-ho, encara que només fos per dignitat. Quan la democràcia és trepitja-