Subido por Maria Zorrilla

Franquismo, Pilar Primo de Rivera

Anuncio
Societat Civil a la Dictadura Franquista.
“Enseñaremos a las mujeres el cuidado de los hijos, por que no tiene perdón que
mueran por ignorancia tantos niños que son siervos de Dios y futuros soldados de
España. Les enseñaremos también el arreglo de la casa y el gusto por las labores
artesanas y por la música. Les infundiremos ese modo de ser que quería José
Antonio para todos los españoles para que así ellas cuando tengan hijos, puedan
formar a los pequeños en el amor de Dios y en esta manera de ser de la Falange”.
Pilar Primo de Rivera, FET i JONS, maig de 1939, Madrid, “Discurso en la
presentación de​Medina”
Aquest discurs és una representació clara de la idea i la figura que havia de tenir la
dona en la societat. Aquesta idea era molt conservadora i tradicional, apart de la que
donava sempre l'església. Es facil només amb aquesta part del discurs veure els
fonaments estructurals de la societat civil franquista.
Aquest franquisme es va imposar al acabar la Guerra Civil Espanyola, 1 d’abril de
1939, pero la fi de la guerra no va significar el fi de la violencia ja que va donar lloc a
atracaments, segrestos, assassinats, atemptats diversos. pel fort descontentament
social que hi havia pel caràcter repressiu del nou règim.
L'organització i el els seu règim es basaven en el nacisme alemany i el feixisme
italia, sent Franco, el caudillo, el cap d’estat i de govern, el president de l'únic partit
polític permès i el generalísimo del exèrcits. Hi havia només com a partit La Falange
Española Tradicionalista, un únic sindicat, un sindicat vertical, permès. L’economia i
la propaganda estaven forta i estrictament controlades.
Socialment parlant el franquisme fou sempre recolzat pels sectors més
conservadors de la societat, que durant la república s’havien oposat a les reformes
republicanes. La part més rica de la societat, burgesia industrial i financera,
terratinents, classe mitjana urbana i l'exèrcit construïen el fonament social d'aquest
nou règim franquista. L'Església també recolzava aquest franquisme, pero a
catalunya van haver d'algunes personalitats de l'església que criticaven la dictadura.
Com hem llegit al text, la societat estava sotmesa a un control absolut, amb una
estrcita vigilancia per part de les autoritats, però, també pels civils, els quals en
veure o saber d’alguna situació en contra del que dictava les lleis acusaven a aquell
qui les incumplia. Totes aquelles associacions o unitats, com partits polítics i
sindicats entre altres, amb idees contràries al règim van ser prohibes, creant una
repressió social. En aquest aspecte les mesures preses a aquesta segona dictadura
que patia espanya, eren molt semblant a les mesures de repressió preses per
Miguel Primo de Rivera, el qual també tenia un partit únic i prohibia tota congregació
oficial i extraoficial de idees contràries a les seves.
Per tal de que es fes cumplir aquesta repressió, es van prendre mesures com
consells de guerra on molt acabaven condemnats a mort, com ara és l'exemple de
Lluís Companys. Les presons van acabar plenes de detinguts polítics. Altre mesura
que es va prendre va ser desde l'administració pública, la qual afectava directament
als civil i desde l’ensenyament i l'educació que s'impartia.
A 1945 amb la recollida de lleis del Fuero de los Españoles, presuntament
presentava una constitució com qualsevol altre, els drets essencials socials, igualtat
davant la llei, dret a l'educació, llibertat religiosa, tot i que la religió oficial de l’estat
era la catolica, i llibertat d'expressió, reunió i associació. Tot això sempre que no
anes contra el franquisme. Aquest fuero no només donava aquesta llibertat sinó
també una serie de normes entre les quals estava la lleialtat al cap d’Estat.
Això va representar una petita millora, ja que a les dones se les va a començar
permetre que les dones treballesis, sempre amb permís de l’home de la llar i a les
grans indústries. Tot i que aquest dret a l'educació fou per a tothom, majoritàriament
eren homes qui hi podien accedir i d’una classe social elevada, per poder permetre's
aquest ensenyament.
El moviment obrer va patir una aturada força important er aquestes lleis, tot i que es
produeixen vagues en les que mostraven el descontentament, no van ser gaire
fortes, excepte la del 1956 per part dels universitaris antifalangistas.
A la Guerra Civil vam presenciar una disminució molt notable en la demografia, pero
durant el franquisme es va veure una creixement demogràfic molt important donada
la elevada taxa de natalitat. Això es dóna perquè les famílies entre més fills tenen
més treball es feia i més possibilitat hi havia de que uns d’ells s’encarregues dels
pares arribat a la vellesa. La migración també va causar un canvi en la demografia
en les comunitats i províncies.
En al migració interior s'aprecia com tothom es va moure dels camps cap als nuclis
industrials de les ciutats, cosa que també va passar durant la dictadura de Primo de
Rivera, on la gent deixava el camp per anar a treballar a la ciutat, a les indústries
especificament, fent que el sector primari deixes de ser tan abundant i agmentes la
població activa a la industria. No només es veu una migració interior sinó també
exterior. Al principi de la dictadura espanyols van marxar a Amèrica del Sud pero a
prop del inicis del segon franquisme les migracions van ser cap a la Europa mes
industrialitzada.
Les condicions de vida després de la guerra no van ser una gran millora, donat que
molts represaliats pedien la feina i la situació familiar es torna precaria per les feines
mal pagades. Es va instaurar el racionament d’aliments i cada familia havia de tenir
la seva cartilla de racionament, pero molta gent acabava comprant al mercat negre.
donava aquesta desnutrició, fam i les tallades electriques els mes petit de la familia
acabaven patitnt greus malalties. També es patia per la nova forma de vida regida
per una estrcita moral i una forta censura, tan de forma artistica com activitats com
anar a la platja.
Una censura que els catalans van patir de forma molt severa, ja que tenia la
intención de crear un gran genocidi a la cultura catalana, a través de la llengua, l’art i
les tradicions. Tots els símbols van ser prohibits i els seus personatges. Després del
final de la IIGM per donar una imatge de mes tolerancia es va permetre la publicació
d’alguns llibres en català i la representació d’algunes obres en català. Pero res de
forma oficial.
La millor forma que van trobar de crear un estat regit d’aquesta manera i amb
obeients va ser anar a per la joventut, com havíem dit a través de l'educació i
associacions nacionalistes. També amb el catolicisme, no només com a religió oficial
sino casi com a llei, desde petits de forma obligatoria.
Descargar