1 lm 6 juliol.indd

Anuncio
del día
la Mañana
DOMINGO 6 DE JULIO DE 2014
3
MEDI AMBIENT / CREIX LA MITJANA DE RESERVES D’AIGUA DES DE L’ANY 2012
Els pantans de Lleida freguen la
seva capacitat màxima al juliol
] Els embassaments de la
demarcació estan al 92% de
les seves reserves d’aigua
LLEIDA
] Els nivells d’aquest any
superen en 6,7 punts els
registrats durant el 2013
] Talarn y Rialb són les preses
amb més volum d’aigua i
Oliana, la que en té menys
ÀLVAR LLOBET
Lleida és rica en aigua. Almenys així ho demostren les xifres sobre les
capacitats dels embassaments lleidatans, que ha arribat a inicis de
juliol al 92% de volum d’aigua.
Les dades fetes públiques per la
Confederació Hidrogràfica de l’Ebre
consoliden la millora de la capacitat
que han tingut els pantans de la demarcació en els darrers mesos. Així, fent l’exercici de comparació de
les xifres actuals amb les de l’any
passat, s’evidencia un augment de
la capacitat de 6,7 punts, ja que al
juliol del 2013 el volum d’aigua als
embassaments de Lleida es situava a la línia del 84,8%. Les installacions de Talarn, Rialb, Escales i
Cavallers lideren la llista de preses
del territori amb més quantitat d’aigua. Superen totes el 97% de capacitat. Camarasa i Terradets tenen ara
mateix un 92,4% i un 94,4% respectivament mentre que a la part baixa de la llista (veure quadre adjunt)
es troba l’embassament de Canelles amb un 83,2% de la seva capacitat i Oliana, el pantà que tanca el
rànking amb un 75,8%.
Aquestes dades parcials són també molt superiors a les mitjanes
de capacitat que s’han registrat en
aquests embassaments des de l’any
2009. L’evolució del volum d’aigua
als pantans de la província comença
a créixer a partir de l’any 2012 fins
a l’actualitat, on la quantitat d’aigua
que es troba a les preses fa pensar
en una millora de les xifres a finals
d’any. El pantà de Rialb va créixer
en un any - del 2012 al 2013 - del
34,9% al 66,3%, un augment que
també es va notar a instal·lacions
com la de Camarasa, que va passar
del 63,8% al 86,5% en dotze mesos
i la d’Oliana, on el volum d’aigua
va augmentar del 37,6% al 66,3%
en aquest mateix període. Un dels
pantans que més va créixer de mitjana en tan sols un any va ser el de
Canelles, un dels més grans de les
LÍDIA SABATÉ
L’embassament de Camarasa, a la comarca de la Noguera, frega actualment la seva capacitat total amb un 92,4% de les seves reserves
conques internes catalanes amb una
capacitat màxima de 679 hietòmetres cúbics. El mal any del 2012 havia deixat les reserves a uns mínims
que no passaven del 18,7, una situació que va canviar al 2013, quan es
va arribar al 60,6%. La projecció positiva de les preses lleidatanes contrasta, no obstant, amb la del sistema Ter-Llobregat, que se situa al
85% de la seva capacitat, 10 punts
menys que fa un any, quan emmagatzemava el 95%.
L’embassament de Boadella ha
arribat aquest mes de juliol al 62%
de la seva capacitat, una xifra que
suposa 29 punts menys que fa un
any. D’altra banda, els pantans de
Foix, Siurana i Riudecanyes se situen aquest mes de juliol al 94, 97
i 79%, respectivament, uns volums
similars als registrats l’any 2013. Segons les dades de l’Agència Catalana
de l’Aigua, la resta de pantans tampoc baixa del 80% de la seva capacitat, si bé en molts casos els registres no superen els que es van donar l’any passat.
Els embassaments de Sau i
Susqueda es queden tots dos al 83%
del seu volum total de reserves, i
els segueixen el de la Llosa del Cavall amb un 87% i la Baells amb un
88%. Un dels pantans amb més volum d’aigua es el de Sant Ponç, al
municipi de Clariana de Cardener,
que es troba al 90% de la seva capacitat, malgrat que també és el que
disposa de més poc espai d’emmagatzematge.
Embassaments de Lleida
FA UN ANY
ESTAT ACTUAL
TALARN/TREMP
RIALB
ESCALES
CAVALLERS
TERRADETS
CERTESCANS
CAMARASA
CANELLES
OLIANA
99,4%
99,3%
98,5%
97,3%
97,6%
--
97,5%
71,3%
94,6%
95,7%
93,7%
--
92,4%
97,1%
83,2%
55,5%
75,8%
78,03%
la Mañana
COMARCAS 17
DOMINGO 6 DE JULIO DE 2014
AGRICULTURA / EXIGEN TAMBIÉN LA EXENCIÓN DEL PAGO DE LA SEGURIDAD SOCIAL
FESTIVIDAD
Unió de Pagesos pide menos
impuestos tras las granizadas
La Pobla revive
el tradicional
descenso de los
‘raiers’ por el río
] El sindicato reclama una rebaja del
IRPF y solicita una reunión con la
Subdelegada del Gobierno en Lleida
LLEIDA
] Asegura que la instalación de las
redes antigranizo no es rentable si
no suben los precios de la fruta
ÀLVAR LLOBET
La intensa granizada que afectó el
pasado miércoles las comarcas del
Segrià, les Garrigues, la Noguera y
el Pla d’Urgell, la peor del año, ha
provocado el nerviosismo en el sector. El sindicato Unió de Pagesos reclamó ayer una rebaja del IRPF, la
exención del pago de la Seguridad
Social y la reducción de otros gastos
para hacer frente a las pérdidas provocadas por las tormentas, que arrasaron varios municipios leridanos.
En una asamblea en Torres de Segre, una de las localidades que más
notó el efecto de la piedra, el sindicato agrario informó a los agricultores de las reclamaciones que harán
llegar a la subdelegada del Gobierno en Lleida, Inma Manso, a quien
ya han pedido hora para encontrarse. Al Gobierno catalán, el sindicato
le pide que tome medidas para que
la fruta se venda a precios más razonables en lugar de exigir a los agricultores que inviertan en las redes
antigranizo. El coordinador territorial de UP en Lleida, Josep Maria
Companys, lamentó que el gasto de
colocar redes antigranizo, valoradas
entre 15.000 y 18.000 euros la hectárea, sólo sería rentable si se hiciera
frente a los precios bajos de la fruta
- entre 20 y 30 céntimos de euros el
kilo de melocotón-.
Según el líder sindical agrario, el
precio de venta del melocotón debería alcanzar los 50 céntimos el kilo para posibilitar la inversión en redes antigranizo, recomendadas por
el conseller d’Agricultura Josep Maria Pelegrí, que defendió el viernes
LA POBLA • La Pobla de Segur
acoge durante el fin de semana la 36 edición de la fiesta dels
Raiers de la mano de la Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa. La celebración se
inició el pasado viernes y culminará hoy con numerosas actividades tradicionales que permiten
retroceder en el tiempo y vivir de
cerca el antiguo oficio de raier
que, durante siglos, se convirtió
en un gran motor económico de
la comarca del Pallars. Para hoy
está prevista la bajada dels rais
por el Noguera Pallaresa. Durante toda la mañana habrá jornada
de puertas abiertas en el Espai
Raier y se harán actuaciones musicales y teatrales.
LES GARRIGUES
Bovera cierra su
semana cultural
con la visita de
Jordi Curcó
L.M
La granizada del pasado miércoles afectó principalmente a los municipios de Sunyer, Torres de Segre y Seròs
el uso de estas redes para minimizar
los daños de las tormentas. Companys consideró que estas declaraciones no aportan nada ya que “los
agricultores ya saben que este es el
mejor sistema para evitar el daño
del granizo”.
Unió de Pagesos se muestra confiado en que el Gobierno aplicará
las medidas habituales en graniza-
das, sobre todo la rebaja del IRPF
de forma porcentual en función de
la afectación y la rebaja de gastos de
difícil justificación para los que no
cotizan en módulos. Lo que Unió de
Pagesos no confía conseguir es la
exención del pago de la cuota de la
Seguridad Social de entre 3 y 6 meses, que se había llegado a conceder
hace años. La afectación de la gra-
nizada fue de unas 3.500 hectáreas
según los primeros cálculos realizados por los técnicos del Departament d’Agricultura de la Generalitat. A algunos municipios se ha visto
afectada el 100% de la fruta que estaba a punto de cosechar, como es
el caso de Sunyer, una parte de Torres de Segre, la Sentiu de Sió, y parte de las Borges Blanques.
LLEIDA • El director dels Serveis
Territorials de la Generalitat en
Lleida Jordi Curcó, participó en la
XIX Semana Cultural de Bovera,
en la comarca de las Garrigues.
El director fue recibido en el
Ayuntamiento por el alcalde Oscar Acero y la presidenta de la
Asociació de Dones de l’Olivera,
organizadora de la actividad. A
continuación, en la Sala de Plenos del propio Ayuntamiento, tuvo lugar el acto cultural en el que
Curcó, en calidad de historiador
y periodista, dedicó su intervención a hablar sobre la historia de
la localidad. En su intervención
ante decenas de personas, explicó los orígenes de la población
en el antiguo castillo sarraceno.
Descargar