Gener 2015 EPIDEMIOLOGIA i PREVENCIÓ DE LES INFECCIONS NOSOCOMIALS 1. Definició 2. Antecedents histórics 3. Frequència, característiques i tipus d’IN a. Principals localitzacions b. Factors de risc c. Principals microorganismes 4. Vigilància i control 5. Precaucions d’aïllament Dra. Magda Campins Hospital Universitari Vall d’Hebron. Facultat de Medicina. UAB Definició d’infecció nosocomial Una infecció nosocomial és aquella que es desenvolupa durant l'hospitalització del malalt i que no es trobava present, ni en període d'incubació en el moment de l’admissió a l’hospital. Les infeccions que es produeixen abans de les 72 hores de l’ingres es consideren d'origen comunitari, a excepció de les bacterièmies en que aquest periode de temps es de 48 hores. INFECCION NOSOCOMIAL CONCEPTO 48 - 72 h POST-INGRESO POSIBILIDAD DE INFECCION RELACIONADA CON UN INGRESO PREVIO POSIBILIDAD DE DIAGNOSTICAR LA INFECCION TRAS EL ALTA INFECCION NOSOCOMIAL TRASCENDENCIA LEGAL RESPONSABILIDAD DEL MEDICO RESPONSABILIDAD DE LA INSTITUCION RESPONSABILIDAD AUTORIDADES SANITARIAS 2. Antecedents històrics I. SEMMELWEIS (1818(1818-1865) Joseph LISTER (1827(1827-1912) Mortalidad materna por fiebre puerperal General Hospital, Vienna, Austria, 1841-1850 Mortalidad materna (%) 18 Teoría de Semmelweis Lavado de manos 16 14 12 10 8 6 4 2 0 1841 1842 1843 1844 1845 Médicos 1946 1847 1848 1849 1850 Matronas ~ El lavado de manos reduce la frecuencia de infecciones ~ Adaptado de: Hosp Epidemiol Infect Control, 2nd Edition, 1999. 3. Frequència Dades quantitatives bàsiques INCIDÈNCIA PREVALENÇA 5-7% 6-12% Prolongació de l'estada a l'hospital (2-11 díes) Mortalitat directe (1-1,5%) Contribució a la mortalitat (3-4%) Infeccions endèmiques: 98% > 30% casos son evitables Principals localitzacions Percentatge sobre el total % Inf. Urinàries 20-22% Inf. Respiratòries 20-23% Inf. Quirúrgiques 17-23% Bacterièmies 10-15% Altres 21-26% Mortalitat 30-40% Mortalitat 25-60% Factors que contribueixen a les IN FACTORS DE L'HOSTE FACTORS DE L'AGENT ETIOLÒGIC FACTORS DE L'AMBIENT Factors de l'hoste Condicions intrínseques intrínseques:: Edat Edat:: ancians ancians,, neonats Estat nutricional nutricional:: desnutrició desnutrició,, obesitat Malalties de base: base: cremades cremades severes severes,, leucèmies leucèmies,, SIDA,, neoplàsies SIDA Condicions degudes a l'assistència l'assistència:: Tractament mèdic mèdic:: antibiòtics antibiòtics,, immunosupresió immunosupresió,, antiàcids Instrumentació Instrumentació:: ca catèter tèter vascular central i perifèric, perifèric, catèter urinari urinari,, aspiracions, intubació traqueal traqueal,, assistència respiratòria, drenatges quirúrgics Intervenció quirúrgica quirúrgica:: transplantaments transplantaments,, protesis INFECCIÓN NOSOCOMIAL ALTERACIÓN MECANISMOS DE DEFENSA TÉCNICAS QUIRÚRGICAS CATÉTERES SONDA URINARIA INTUBACIÓN QUIMIOTERAPIA Factors de l'agent etiològic Agents més frequents: bacteris i fongs (virus en pediatria) Canvis en l'ecologia dels patògens nosocomials (gram + FACTORS – – – – Adherencia microbiana Producció de toxines Resistència antibiòtica Adaptabilitat ambiental gram -) Canvis de l'agent etiològic 1970: Cocs grampositius, sobretot estafilococs 1975-85: Bacils entèrics gramnegatius i Pseudomonas aeruginosa Des de 1985 fins ara: Staphylococcus aureus resistent a la Meticil·lina (SARM) S. epidermidis resistents Acinetobacter baumanii resistent a IMI Enterococs resistents a glucopèptids (VRE) Enterobacteris productors de betalactamases (Klebsiella, E. coli BLEE,…) Fongs: Aspergillus, Scedosporium Percenta Pe rcentatge tge de Staphylococcus aureus resistents a meticil eticil·l ·lina ina en infecci infecció ó nosocomial Espanya 1990-2005. Estudi EPINE Els reservoris dels microorganismes El personal sanitari • Mans • Pell • Cabell • Vies respiratòries superiors El pacient • Focus infecciosos distants • Colonització de la pell • Flora normal de la pell i mucoses El medi ambient: aigua, aliments, equipament, medicació, aire Mecanismes de transmissió Transmissió per contacte • Directe: mans, guants, pell adjacent a la incisió, .. • Indirecte: ─ Secrecions, esquitxos ─ Tos, estornut ─ Per “fómites” Transmissió per via aèria • Inhalació (Grip, Legionella, Pneumocystis jiroveccii, TBC) • Partícules a distància (pols, fongs: Aspergillus) Transmissió sérica: Hepatitis C, VIH, hepatitis B Vigilància epidemiològica de les infeccions nosocomials Tipus: Global, Limitada, Per objectius Mètodes: Estudis d‘Incidència Estudis de Prevalença Búsqueda de casos Estudi de brots epidèmics Criteris o definicions de les IN (CDC,…) Fonts de les dades: Laboratori de Microbiologia Unitats d'hospitalització Altres fonts: Farmàcia, RX,... Altres aspectes de la vigilància Mostreigs de vigilància ambiental: aire, aigua, productes diversos, aliments Estudis d‘Incidència • Seguiment dels malalts des de l'ingrés fins l'alta • Tots el malalts d'un centre, servei o, p.e., el operats de cirurgia neta • Es registra la pràctica d'instrumentacions i operacions • S'observa la possible aparició d'una o més IN • Es calcula la taxa d’incidència. Formes d’expressar-la: per 100 pacients seguits (p.e.: 5%) pel total de pacients donats d’alta en un mes o any (pe, 350 infeccions en l’any / 6000 pacients any = 5,8%) per 1.000 dies d’estada (pe: 6 infeccions / 1.000 dies estada) per 1.000 instrumentacions (pe: 15 / 1.000 cateterismes centrals) Estudis de Prevalença • Es revisen tots el malalts ingressats en un moment determinat (breu interval de tempsdies) i es cuantifica la presència d’infeccions noscomials • Es un tall transversal • • • • De fàcil realització Es calcula la prevalença d’IN No es poden fer implicacions causals Hi ha una sobre-representació dels malalts de llarga estada Mesures de control de les infeccions nosocomials Organització bàsica • Comitè d'Infeccions • Infermera epidemiòloga i metge epidemiòleg Vigilància de la infecció Programes de control: normativa bàsica • Precaucions estàndard i aïllament de malalts • Rentat de mans: és la mesura més eficaç! • Protocols d’asèpsia en les instrumentacions: cateterització vascular, cateterisme urinari,... • Guia de profilaxi antibiòtica en cirurgia • Preparació prequirúrgica dels pacients • Esterilització del material Formació del personal Avaluació de les mesures de control Nivells d'eficàcia de les mesures de control de les infeccions nosocomials (1) Categoria 1. Mesures d'eficàcia provada • Esterilització • Rentat de mans • Sondatge urinari tancat • Vigilància dels catèters endovenosos • Tècnica de "no tocar" amb les mans mans,, directament • Profilaxi antibiòtica en cirurgia contaminada • Vigilància de la teràpia respiratòria Categoria 2. Eficàcia raonable raonable,, suggerida per l'experiència • Aïllament de malalts • Educació del personal T. Eickhoff Eickhoff,, 1984 LA HIGIENE DE LAS MANOS - Principal medida de control de las infecciones nosocomiales - ¿Qué método de lavado de manos es más eficaz para eliminar los microorganismos? 1. Agua y jabón normal 2. Agua y jabón antiséptico 3. Solución alcohólica Relative efficacy of solutions for hand hygiene to reduce skin flora * Pittet D et al. Lancet Infect Dis 2001: April: 9-2 Time-course of efficacy of solutions for hand hygiene in reducing bacterial hand contamination Mesures de prevenció de les IN Importància dels programes d’intervenció “Paquets de mesures d'eficàcia provada” (BUNDLES) Reforçar 5 mesures: - Higiene de mans - Us de tècnica estèril durant la inserció del catèter - Antisèpsia de la pell amb clorhexidina 2% - Evitar la localització femoral - Retirar els catèters innecesaris Mesures específiques de prevenció de les IN Infecció urinària: Infecció respiratòria: Restringir l’ús de sondes urinàries Tècnica asèptica per la inserció Ús de sondes de circuit tancat Assegurar el flux d’orina descendent i continu No recanvi de sondes a intervals fixes Posició del llit semisentat (> 30º) Descontaminació oral amb antisèptics Restringir ús antiàcids Aspiració continua de secrecions subglòtiques Control dolor postoperatori Utilitzar aigua estèril per les nebulitzacions Infecció quirúrgica: Bacterièmia: Higiene prequirúrgica del malalt No rasurar (tallar el pel) Profilaxi antibiòtica Tècnica quirúrgica asèptica Esterilització del material Ventilació adequada del quiròfan Tècnica estèril col·locació i canvi d'apòsits Tècnica estèril inserció catèters Higiene de mans Ús preferent vena subclàvia Antisèpsia zona d’inserció amb clorhexidina 2% Retirar el catèter precoçment Tipos de aislamiento Precauciones universales o estándar Precauciones de transmisión por AIRE Precauciones de transmisión por GOTAS Precauciones de transmisión por CONTACTO PRECAUCIONES ESTÁNDAR Se aplican a: - Sangre - Todos los fluidos corporales, secreciones y excreciones, excepto sudor - Piel no intacta - Mucosas PRECAUCIONES ESTÁNDAR 1. Lavado de manos 2. Uso de guantes si contacto con sangre u otros fluidos corporales, mucosas o piel no intacta 3. Mascarilla y protectores oculares si riesgo salpicaduras 4. Desechar todo el material punzante y cortante en contenedores rígidos (no recapuchar) PRECAUCIONES DE TRANSMISIÓN AÉREA OBJETIVO: Evitar la transmisión de microorganismos que se diseminan por el aire en partículas < 5 µ. que proceden del paciente o están contenidas en partículas de polvo Tuberculosis pulmonar, laríngea o bronquial Varicela Sarampión Herpes zóster diseminado o localizado en inmunodeprimidos Fiebres hemorrágicas, SARS... PRECAUCIONES DE TRANSMISIÓN AÉREA 1. Habitación individual con presión negativa 2. Mascarilla (tipo P2 o P3 para TBC) (resto, mascarilla convencional) (no necesario en personas inmunes) 3. Lavado de manos 4. Evitar transportes del paciente fuera de la habitación (mascarilla convencional si es necesario) 5. Minimizar número de visitas PRECAUCIONES DE TRANSMISIÓN POR GOTAS OBJETIVO: Evitar la transmisión de microorganismos que se diseminan por el aire en partículas > 5 µ. que se generan al toser, estornudar... E. invasora por Haemophilus influenzae tipo b E. invasora por Neisseria meningitidis (< 24 h.) Escarlatina, faringitis estreptocócica, difteria Tos ferina Infecciones respiratorias víricas: gripe, rubéola, parotiditis, adenovirus, parvovirus B19 PRECAUCIONES DE TRANSMISIÓN POR GOTAS 1. Habitación individual (no necesario si distancia entre camas > 1 m.) 2. Mascarilla convencional en distancias < 1 m. del paciente 3. Lavado de manos 4. Evitar transportes del paciente fuera de la habitación (mascarilla convencional si es necesario) 5. Minimizar número de visitas PRECAUCIONES DE TRANSMISIÓN POR CONTACTO OBJETIVO: Evitar la transmisión de microorganismos que se diseminan por contacto directo o indirecto Infecciones/colonizaciones por microorganismos multirresistentes (MARSA, VRE, ...) Infecciones entéricas en niños incontinentes (rotavirus, Salmonella, Shigella, C. difficile, hepatitis A, Giardia, E. coli O157:H7) VRS, virus parainfluenza Infecciones cutáneas muy contagiosas (herpes simple neonatal, impétigo, escabiosis, pediculosis, inf. estafilocócica en neonatos...) Conjuntivitis viral (adenovirus) PRECAUCIONES DE TRANSMISIÓN POR CONTACTO 1. Habitación individual (compartida entre pacientes con la misma infección) 2. Lavado de manos con jabón antiséptico (clorhexidina) 3. Guantes para cualquier manipulación del paciente 4. Bata al entrar en la habitación y mascarilla convencional (MARSA o infecciones respiratorias) 5. Equipos y material de uso exclusivo para el paciente 6. Evitar transportes del paciente fuera de la habitación