full dominical Església de Menorca Número 1723 - Any XXXIV - 14 juny 2015 passant per la vida ACTIVIDADES JUVENILES PARA EL VERANO E s evidente que todo lo que el ser humano puede aprender no lo hace sólo en la escuela. Hay muchos otros ámbitos de aprendizaje y educación humana. La calle, la pandilla, los medios de comunicación social son instancias que no pueden controlar del todo los responsables educativos e influyen poderosamente en las jóvenes generaciones. Ocurre algo similar cuando trasladamos esta situación a la iniciación cristiana. En todas las parroquias se observa una gran preocupación por los itinerarios catequéticos. Los responsables, sacerdotes y catequistas, organizan los distintos grupos, estudian los contenidos y animan a toda la comunidad a implicarse en esta tarea. Saben que la transmisión de la fe no se basa sólo en conceptos y respuestas para memorizar. Hace unos días nos referíamos a la importancia de los padres en la educación de sus hijos. Son los primeros responsables. Todos los demás colaboramos en distinta proporción a conseguir buenos ciudadanos y mejores cristianos. La Iglesia valora de un modo esencial esta responsabilidad paterna en la iniciación cristiana y ofrece documentos y ayudas materiales para recordar e implicarles mucho más en esta dirección. Como habéis comprobado ya hemos aludido a los tres espacios donde se conforma la vida cristiana de todo individuo: la escuela, la parroquia y la familia. Son insustituibles cada uno de ellos para el equilibrado desarrollo personal y se complementan admirablemente para la transmisión de conocimientos y valores. Quisiera resaltar en estas líneas la importancia de muchas actividades que promueven las parroquias y los movimientos apostólicos que no se reducen a aprender conocimientos sino a vivir las virtudes, a familiarizarse con los valores y a crear actitudes que les permitan servir a la sociedad con honradez y gratuidad. El verano es un momento idóneo para participar en campamentos, convivencias y excursiones con otros compañeros y monitores. Se trata de crear un ambiente propicio para que la educación de los sentimientos, de las emociones y de los deseos encuentren fácil acomodo en las palabras y actitudes de Jesús, cuyas noticias han tenido ya por medio de libros y libretas, de explicaciones y razonamientos durante el curso. Se trata además de ayudar a experimentar con los compañeros la amistad, la autoestima, la generosidad, la responsabilidad, la sinceridad, la constancia, la amabilidad, el respeto… y tantas otras dimensiones humanas que enriquecen la personalidad de cada uno. Por supuesto que durante el resto del año hay mucha gente que participa en actividades similares no sólo en los Clubs d’Esplai de algunas parroquias, sino también en las Agrupaciones de Escoltes y en los centros juveniles de los colegios cristianos. Que los meses de verano sean más propicios no quiere decir que nos olvidemos de los restantes. Al contrario agradecemos el trabajo de tantos educadores y monitores que prestan un servicio impagable a la educación cristiana de la infancia y juventud durante semanas y semanas. También reconocemos la labor de los que gestionan las casas de colonias que tan buen servicio prestan. Además de la gratitud deberíamos colaborar con mayor solicitud, sobre todo los padres, en cuantas actividades se promuevan en beneficio de niños y jóvenes. Nos jugamos mucho en el intento. Solicitad información para que pueda participar el mayor número de interesados. También los servicios diocesanos han dado a conocer sus propuestas, desde el viaje a Taizé (Pastoral Juvenil) hasta una convivencia en el santuario de Monte Toro durante la cuarta semana de julio (Pastoral vocacional). † Salvador, obispo de Menorca l’entrevista a... SOR BENETA AMOR D ins el cicle d’entrevistes que ens hem proposat fer a les diferents congregacions religioses, establertes a Menorca, amb motiu de l’Any de la Vida consagrada, avui parlem amb Sor Beneta Amor, Germana Dominica de l’Anunciata, que, actualment,, és presidenta de la Confer a Menorca, també s’encarrega del servei religiós a l’Hospital Mateu Orfila i, alhora, forma part de la Pastoral de la Salut i col·labora amb Caritas de la Parròquia del Carme de Maó. Les Germanes Dominiques de l’Anunciata són fidels al carisma dels seus fundadors: Sant Francesc Coll i Santo Domingo de Guzmán. Quins són els eixos essencials d’aquest carisma i com el viuen en la realitat actual? Fonamentalment atansar-nos a les persones més necessitades. En el transcurs del temps ho hem anat realitzant amb les diferents missions i activitats que duim a terme, tant a l’àmbit de l’educació, de la sanitat, de l’extensió missionera i de l’atenció a les persones més desfavorides de la societat. Amb quantes comunitats compten i on són presents arreu del món? Actualment estem presents als diferents continents, concretament a Amèrica central i del sud, a Àfrica, a Àsia (Filipines i Vietnam) i a Europa ( Espanya, França, Itàlia…). En total som un milenar i, pel que fa a les noves vocacions, on n’hi ha més és a Àfrica i a Àsia. I a Menorca, quantes comunitats tenen? Som dues comunitats: una a Ferreries i l’altra a Maó. La primera que es va crear va ser la de Ferreries, l’any 1973, per atendre, primerament, les tasques educatives a l’escola de Sant Francesc i, ara, desenvolupem diferents feines a nivell de poble i de parròquia. A Maó hi som des de l’any 2000. Hi ha tres religioses a cada comunitat. Les de Maó col·laboren a Caritas, a la Parròquia del Carme i al servei religiós de l’Hospital Mateu Orfila. Com viu Vostè la vida consagrada a Déu i quina ha estat la seva experiència religiosa fins arribar aquí? Als divuit anys vaig materialitzar l’opció per aquesta vida i, des d’aquell moment, puc dir que he rebut molt més del que he donat als altres, tant per part de Déu com de les persones que m’he trobat en el meu camí. Pens que és una plenitud de vida. I com va ser la seva resposta a la crida de Déu? Bé, jo vaig néixer en el si d’una família cristiana, vaig anar a l’escola de les Dominiques i, ja de joveneta, admirava la vida de comunitat i de pregària de les religioses i la seva entrega a les persones que més ho necessitaven.Vaig viure l’experiència d’unes persones que vivien no tant per a elles, com per a Déu i els germans. Quan i com va arribar Vostè a Menorca? Vaig venir l’any 2009 perquè m’hi van enviar. Jo portava vint-i-quatre anys en un centre de menors, tenint cura dels nens del carrer, i, quan em van necessitar aquí, d’acord amb la nostra disponibilitat, em vaig traslladar a Menorca. I després d’aquest temps a l’illa, com s’hi sent? Molt bé. Estic molt a gust; em sent ben acollida i, per la meva part, intento fer-me una de vosaltres. Aquest bon acolliment t’ajuda a seguir fent camí. Vull estar present allà on em puguin necessitar. A Maó s’encarrega de l’atenció religiosa, a l’Hospital Mateu Orfila. Com la viu? Molt positivament. Allà et trobes amb persones que, en aquells moments, es senten molt fràgils i necessiten un acompanyament. I açò és el que faig. No es tracta de fer grans coses, sinó senzillament d’estar al costat del malalt i dels seus familiars, que també pateixen. A mi l’experiència em fa molt de bé. Com viuen i celebren aquest Any de la Vida consagrada? Primer de tot com a una oportunitat per aprofundir en el que significa consagrar la nostra vida a Déu i als germans i, després, participant activament en les diferents celebracions que es van fent a Menorca. Diego Dubón Pàgina 2 Full Dominical la paraula de Déu LECTURES DE LA MISSA DIÀRIA Salms de la 3ª setmana Dg.14, XI de Durant l’Any: Ez 17, 22-24 / Sal 91 / 2Cor 5, 6-10 / Mc 4, 26-34. Dl. 15, Fèria: 2C 6, 1-10 / Sal 97 / Mt 5, 38-42. Dt. 16, Fèria: 2C 8, 1-9 / Sal 145 / Mt 5, 43-48. Dc. 17, Fèria: 2C 9, 6-11 / Sal 111 / Mt 6, 1-6. 16-18. Dj. 18, Dedicació de la Catedral de Menorca (F): 2C 11, 1-11 / Sal 110 / Mt 6, 7-15. Dv.19, Fèria: 2C 11, 18. 21b-30 / Sal 33 / Mt 6, 19-23. Ds. 20, Fèria: 2C 12, 1-10 / Sal 33 / Mt 6, 24-34. Dg. 21, XII de Durant l’Any: Job 38, 1. 8-11 / Sal 106 / 2C 5, 14-17 / Mc 4, 35-40. HORARI DE MISSES: Diumenge XI de Durant l’Any Lectura del llibre del profeta Ezequiel 17, 22-24 Això diu el Senyor: “També jo prendré un esqueix del brot alterós que corona el cedre, arrencaré un ull tendre de la punta del seu brancatge, i el plantaré visiblement a una muntanya ben alta, a una muntanya de la serralada d’Israel. Estendrà les seves branques, donarà fruit, i es farà un cedre magnífic. Ocells de tota casta s’ajocaran a la seva ombra i viuran en el seu brancatge.Tots els arbres del bosc sabran que jo som el Senyor. Jo abaix els arbres alts i faig créixer els menuts, assec els arbres verds i faig reverdir els secs. Som jo, el Senyor, qui ho he dit i qui ho faré.” Salm responsorial 91 R: És bo alabar-vos, Senyor. Lectura de la 2ª carta Lectura del Profeta Ezequiel 17,22-24 Esto dice el Señor Dios: -Arrancaré una rama del alto cedro y la plantaré. De sus ramas más altas arrancaré una tierna y la plantaré en la cima de un monte elevado; la plantaré en la montaña más alta de Israel; para que eche brotes y dé fruto y se haga un cedro noble. Anidarán en él aves de toda pluma, anidarán al abrigo de sus ramas. Y todos los árboles silvestres sabrán que yo soy el Señor, que humilla los árboles altos y ensalza los árboles humildes, que seca los árboles lozanos y hace florecer los árboles secos. Yo, el Señor, lo he dicho y lo haré. Salmo responsorial 91 R: Es bueno darte gracias, Señor. Lectura de la segunda carta de sant Pau als cristians de Corint 5, 6-10 Germans, ens sentim molt coratjosos. Sabem que mentre vivim en el cos, vivim com emigrants enfora del Senyor, ja que no podem fer altra cosa sinó creure, sense veure’l; però ens sentim tan coratjosos, que preferim emigrar del cos, per anar a viure amb el Senyor, i no ambicionam res més que agradar-li, tant ara que som en el cos, com quan en sortirem. Perquè tots nosaltres hem de comparèixer davant el tribunal del Crist, on cadascú ha de rebre allò que li correspongui segons el bé o el mal que haurà obrat vivint en el cos. Lectura de l’evangeli segons sant Marc 4, 26-34 En aquell temps Jesús deia a la gent: “Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra el gra del Apóstol San Pablo a los Corintios 5, 6-10 En el destierro o en patria, nos esforzamos en el Señor Hermanos: Siempre tenemos confianza, aunque sabemos que, mientras vivimos en el cuerpo, estamos desterrados, lejos del Señor. Caminamos guiados por la fe, sin ver todavía. Estamos, pues, llenos de confianza y preferimos salir de este cuerpo para vivir con el Señor. Por eso procuramos agradarle, en el destierro o en la patria. Porque todos tendremos que comparecer ante el tribunal de Cristo, para recibir el premio o el castigo por lo que hayamos hecho en esta vida. Lectura del santo Evangelio según San Marcos 4, 26-34 En aquel tiempo, Jesús dijo a la multitud: “El Reino de Dios se parece a lo que sucede cuando un hombre siembra la semilla en la tierra: que pasan las noches y los (cicle B) a la terra. De nit i de dia, mentre ell dorm o està aixecat, la llavors germina i creix sense que ell sàpiga com. La terra, tota sola, produeix primer els brins, després les espigues i finalment el blat granat dins les espigues. Llavors, quan el gra ja és a punt, se’n va a segar-lo, perquè ja ha arribat el temps de la sega.” Deia també: “¿A què podem comparar el Regne de Déu? ¿Quina paràbola li cauria bé? Es com un gra de mostassa, la més petita de les llavors, però un cop sembrada, es posa a créixer i acaba més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells es poden ajocar a la seva ombra.” Jesús anunciava el Regne de Déu amb moltes paràboles semblants, perquè la gent l’entengués segons les seves disposicions; no els deia res sense paràboles, però en privat ho explicava tot als deixebles. días, y sin que él sepa cómo, la semilla germina y crece; y la tierra, por sí sola, va produciendo el fruto: primero los tallos, luego las espigas y después los granos en las espigas. Y cuando ya están maduros los granos, el hombre echa mano de la hoz, pues ha llegado el tiempo de la cosecha”. Les dijo también: “¿Con qué compararemos el Reino de Dios? ¿Con qué parábola lo podremos representar? Es como una semilla de mostaza que, cuando se siembra, es la más pequeña de las semillas; pero una vez sembrada, crece y se convierte en el mayor de los arbustos y echa ramas tan grandes, que los pájaros pueden anidar a su sombra”. Y con otras muchas parábolas semejantes les estuvo exponiendo su mensaje, de acuerdo con lo que ellos podían entender. Y no les hablaba sino en parábolas; pero a sus discípulos les explicaba todo en privado. evangeli i vida CRÉIXER L’ arbre viu no comença per les branques. El plantós arbre de Nadal, si és viu, ha tingut també un començament humil: una petita llavor colgada en terra. I com que viure és créixer, en el creixement de la planta s’hi amaga el misteri d’una benedicció divina. Si aplicam la metàfora a persones i grups humans, haurem de reconèixer que només el creixement mostra que som vius; des de l’aparent insignificància de l’embrió, som cridats a desplegar totes les capacitats de la vida més enllà de l’estirament físic o l’augment numèric. Amb aquestes paràboles, Jesús vol temperar la impaciència dels seus seguidors. Els deixebles frissaven de veure i tocar amb les mans el Regne de Déu anunciat; l’espera se’ls feia llarga. Passaven els dies i no es veien resultats clars: on era el poder del Messies? Segons Jesús, amb el Regne de Déu passa com passa als pagesos i hortolans: l’inici de la plantació és menut, com la petita llavor sembrada. El pagès sap que el creixement no depèn totalment de la seva feina. És només Déu qui fa créixer. Però cal confiar: la bona llavor, sembrada en bona terra, donarà el seu fruit. Donem temps al temps, com Jesús que sabia perdre temps amb uns deixebles que no l’entenien i que morí sense collir els resultats del seu esforç. No ens obsessionem pels resultats, ens recomana el Papa Francesc Joan Febrer (EG 223-225). Donar temps al temps és “privilegiar les accions que generen dinamismes nous en la societat i involucren altres persones i grups que les desenvoluparan, fins que fructifiquin en importants esdeveniments històrics. Res d’ansietat, però sí conviccions clares i tenacitat”. Un jove militant de la JOC confessava sobre el seu procés de creixement : “jo era racista, i ara estic donant classes de llengua als treballadors immigrants que arriben”. Algú havia sembrat la llavor d’una mirada diferent, d’una sensibilitat nova. Qualcú el degué acompanyar en el seu camí; i Déu, l’agent silenciós, no deixava de donar a uns i altres el dinamisme del seu Esperit perquè la sembra arribés a donar fruit. Full Dominical Pàgina 3 “el doctor il·luminat” UNA JUSTIFICACIÓ PRÒPIA P erò com justificar tot el que hem dit als nostres articles sobre Ramon Llull? És suficient haver consultat els millors comentaristes de l’obre lul·liana per extraure les nostres conclusions, a part d’haver llegit la pròpia obra de l’autor? Contenen els textos lul·lians tot el que bull en la ment del Doctor Il·luminat? És l’escriptura perfecte reflex de l’intel·lecte del qui escriu? L’obra escrita no explicita tot allò que l’autor pensa i és tasca del lector descobrir aquest pensament, no tan sols per les seves paraules escrites, sinó també pel implícit que pot haver darrere d’elles. Tot text és el·líptic, com diu Ortega i Gasset, en tot text hi ha alguna cosa que s’escapa d’una simple lectura. El coneixement de la veritat per part de l’autor és més gran del que s’ha dit en el text, açò és degut a que el pensament és més ampli que el llenguat- Xisco Cardona ge. El que hi ha en un text no està en el text, està a l’origen del text que és el qui ho escriu. El text no esgota per tant el que l’escriptor pensa. De qualque forma tot el rigor acadèmic utilitzat per arribar a les nostres conclusions sobre el beat Ramon Llull ens autoritza a arribar-hi. Ramon Llull és per a tots nosaltres imprescindible, en totes les seves facetes. aplicant l’evangelii gaudium Fecundar la cultura amb l’Evangeli Llorenç Sales Barber E l Papa fa nombroses crides a inculturar la fe. A què es refereix? En els països de tradició cristiana com el nostre on existeix “una reserva moral que guarda valors d’autèntic humanisme cristià” (68) es basa en “cuidar i enfortir la riquesa que ja existeix” (69). Es cert que la nostra societat i la nostra cultura han canviat en les darreres dècades on “el cristià ja no sol ser promotor o generador de sentit, sinó que rep altres llenguatges, símbols, missatges i paradigmes que ofereixen noves orientacions de vida, sovint en contrast amb l’Evangeli de Jesús” (73). El repte que el Papa ens proposa és “arribar allà on es gesten els nous relats i paradigmes, assolir amb la Paraula de Jesús els nuclis més profunds de l’ànima de les ciutats” (74). L’Evangeli no caduca amb el temps, és Paraula de Déu que parla al cor de l’home de tots els temps. Per això és necessari detectar els focus on es crea la cultura actual per oferir la veritat de l’Evangeli i proclamar la dignitat humana. Àmbits com les professions, les cièn- cies o el món educatiu són espais idonis per dur a terme un diàleg fecund fe i raó arribant a “una síntesi entre un ús responsable de les metodologies pròpies de les ciències empíriques i altres sabers com la filosofia, la teologia i la mateixa fe, que eleva l’ésser humà fins al misteri que transcendeix la naturalesa i la intel·ligència humana” (242). Les universitats i les escoles catòliques hi tenen molt a dir en aquest camp. Serem capaços de cultivar una cultura per tal que broti amb tota la força la veritat de l’Evangeli? La acción social de la Iglesia a través de Caritas Diocesana E l obispo Salvador Giménez puso ayer el acento en la dimensión de acogida, orientación e integración que lleva a cabo la Iglesia católica a través de Caritas Diocesana. Según destacó el prelado, «no es una ong más, es la Iglesia misma que desarrolla su acción social, porque esta entidad -constituida por iniciativa de la Conferencia Episcopal Española en 1947participa activamente, a diario, en el ministerio de la caridad como la acción global de la Iglesia». El incremento en la regida de ropa usada y su reciclaje, con 220 toneladas gestionadas durante 2014; la actividad de las tiendas solidarias Mestral, con la apertura este viernes de un nuevo establecimiento en Ciutadella; la empresa de reinserción social TIFF, para el tratamiento de residuos voluminosos; los talleres Mestral, la labor de Caritas en cada una de las parroquias de Menorca y la participación de una red formada por más de cien voluntarios configuran un organismo dinámico, potente y proactivo». La implicación de los menorquines -no solo las instituciones- garantiza el trabajo que, en distintos ámbitos, lleva a cabo Caritas Diocesana. Una labor discreta pero de extraordinaria utilidad y eficacia. Editorial del diario Menorca del 2 de junio de 2015 age notícies nostres nda Aquestes i altres notícies les podeu trobar a la pàgina web del Bisbat de Menorca “Acollir i acompanyar” Horari de misses estiu El proper diumenge, dia 21 de juny, comença a regir l’horari de les misses durant l’estiu de 2015, fins el 13 de setembre. Convivència del Seminari en Família El Seminari convida als estudiants d’ESO a una convivència per compartir il·lusió, alegria, amistat, duent a terme una passejada pel camí de cavalls, fent vetlades, debats, intercanvis i un llarg etc. de possibilitats. És una activitat oberta a tots els joves de Menorca. DIES: del dia 20 de juliol matí al 23 de juliol capvespre. LLOC: El Toro Com fer-ho per participar-hi?: Avisant al rector de la Parròquia, fins el dia 30 de Juny. U nes 40 persones s’han donat cita el passat 30 de maig a l’edifici Calàbria, seu de Caritas Menorca, amb motiu de l’Assemblea Diocesana. El Sr. Bisbe Salvador Giménez donà inici a l’assemblea amb una pregària i unes paraules de benvinguda, recordant la importància del treball de tots els agents de Caritas a l’illa. Joan Mir Llorenç director de l’entitat, procedí a la presentació de l’assemblea i els punts a tractar en la mateixa. En aquest any en el qual el lema de la campanya institucional és “Què has fet amb el teu germà?” s’ha realitzat una reflexió i colloqui “Acollida i acompanyament des de les comunitats cristianes” a càrrec de Carme Ibáñez, carmelita missionera, on ha compartit la seva experiència en els equips d’atenció de les Parròquies Sant Francesc de Ciutadella, És Roser des Castell i a Caritas Diocesana, durant els últims 3 anys. El Secretari General, Guillem Ferrer, recordà que ens trobem en la commemoració dels 50 anys de presència a Menorca, de l’organisme soci-caritatiu de l’Església Menorquina i presentà el format de la Memòria 2014, que es presentarà properament. Maite Trigueros responsable de l’administració de Caritas Menorca va avalu- ar el balanç i liquidació de 2014, que ha estat aprovat, a l’igual que els pressupostos 2015, per l’Assemblea. Finalment Clàudia Pons de l’equip de programes per l’ocupació presentà les novetats de les botigues de roba recuperada de Mestral, que el proper dia 5 inaugurarà un renovat espai en el c/ Vila Juaneda, 5 de Ciutadella a les 19,30 h. L’Assemblea que també ha estat un espai de consulta, reflexió i de col·laboració posa fi al actual curs i dóna inici a un nou ple de projectes, novetats i treball de tota la diòcesi, com sempre centrat en l’atenció i acompanyament dels més vulnerables de la nostra comunitat. Càritas Diocesana de Menorca La història de la religió a Menorca E l passat divendres 22 de maig va tenir lloc la tercera trobada de formació dels mestres de religió de Menorca d’aquest curs 2014-15. En aquesta ocasió el tema treballat va ser la història de la religió a Menorca, impartit per l’arxiver municipal de Ciutadella i arxiver Diocesà en Marc Pallicer. Des dels primers habitants de l’illa a l’època del paleolític i els seus primers rituals, fins a l’època àrab van anar veient les diferents etapes que ha tingut la religió a Menorca. Influències de les grans cultures del Mediterrani, com els grecs, els púnics i els romans es van deixar sentir a l’evolució de la religió en els habitants de l’illa. Evidentment també es va parlar de l’arribada dels primers cristians a l’illa i d’algun episodi interessant com l’època del Bisbe Sever. Al final la jornada va resultar curta i tots vam quedar amb ganes de poder-ho continuar al proper curs per aprofundir més en la nostra història. Ràdio Maria a Menorca E l passat 29 i 30 de maig va tenir lloc a Menorca la Jornada Interdiocesana de Ràdio Maria a Balears, amb la participació de voluntaris de Mallorca i Eivissa juntament amb els de Menorca, així com els responsables de Ràdio Maria a Madrid. Els actes van consistir en una trobada d’oients al Seminari a Ciutadella, seguit d’un programa de ràdio especial que es va retransmetre en directe per a tota Espanya en què va participar Mons. Salvador Giménez així com responsables de les diferents àrees pastorals que van expressar la tasca que es desenvolupa a la Diòcesi de Menorca. Dissabte la jornada va continuar al Toro des de les 10 del matí amb tallers, la celebració de la Santa Missa, menjar, rés del Sant Rosari i mes de Maria. Tot això va transcórrer en un ambient cordial, festiu i molt participatiu. En un futur no molt llunyà, Ràdio Maria començarà a retransmetre des de Menorca algunes Eucaristies, Rosaris, Oracions, i participarà en el programa: «Revista Diocesana», a partir del 14 de juny. La informació al dia de la Diòcesi a: www.bisbatdemenorca.com Edita: Església de Menorca - Director: Antoni Fullana - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 www.bisbatdemenorca.com - e-mail: fulldominical@gmail.com