FILOSOFIA Plató Plató , nascut a Atenes en una família aristócrata, volía dedicarse a la política.Va ser deixeble de Sócrates desde els 20 any (desde que el conegué), fins la seva mort. En morir Sócrates, Plató renuncia a la carrera política (per la inestabilitat d'aquesta). Ell vivia en un perode democrátic (govern dels trenta tirans) En morir Sócrates ell queda fatal i a partir d'aquí inicia una série de viatges a Sicilia, passant per Ejipte, on va poder conéixer el pensament pitagóric (la imortáncia de les matemátiques, existéncia de l'ánima, la seva mortaldat i transmigració). En tornar del viatge de Sicilia funda l'escola filosófica (l'académia). En un segon viatge a Sicilia es reclamat per Dio per implantar el seu model d'estat ideal, pertal d'enredocar als Tirans. Pero fracasen i el condemnen a ser esclau. En tornar Aristótil entra en l'académia. Plató realitza un tercer viatge a Sicilia per intentar−ho de nou, pero fracasa i torna per donar clases a l'academia. −La seva idea d'estat ideal era la República. Els viatges representen el trencament amb tot l'anterior. Hi ha 36 diàlegs de Plató, que estan classificats en 4 periodes. Sócrates com a protagonista: • Diàlegs socràtics o de juventud −Apologia de Sócrates −Critó • Diàlegs de trancisió (imfl. Socràtica amb innovacions) −Meró • Diàlegs de maduresa −El banquet (parla d'amor) −La Repùblica (dones amb càrrecs polítics) −Fedó (inmortalitat de l'ànima) −Fedre (mite del carro alat) origen de l'ànima. Sócrates no és protagonista: • Diàlegs de vellesa i crítics (crtic amb el seu pensament) −Timeu Teoria de les idees 1 Es la base per entendre el seu pensament. Plató diu que les idees són realitat, producte de la ment, son realitat absoluta i existeixen en un món propi, el món de les idees.Diu que tenim l'idea perque existeix en un altre món. Pas de Sócretes a Plató: les seves idees, Plató les converteix en realitat, una realitat que no existeix al nostre món. Dintre del món de les idees Veure amb els ulls de la ment es coneixer els models o formes de les coses.Alló que tenen en comú tots els objectes, la seva vida. La teoria de les idees afirma l'existéncia d'unes entitats inmaterials absolutes, inimmutables, perfectes... del món físic. Aquestes realitats son les idees del món intel.ligible. Segons Plató hi existeixen dos mons: • Món excels i perenne de les idees. • Món imperfecte i fugisser món de les idees. Aspectes de la teoria • Aquesta teoria té dos vessants: • Lógic: identifica les idees (cosa universal) • Metafísic: part platónoca. Existéncia real d'una cosa ideal perfecta, inimutable. • Jerarquia d'idees: mapa jeràrquic Idees idea justícia(ordre...) idees matemàtiques(multiplicitat) idees naturals(flors, cavalls) • Relació entre les idees i les coses:resposta doble. El coneixement Plató diu que el coneixenment és un apropament a la veritat (un cop superada l'ignorància, l'engany, la confusió...) • Món sensible/visible: conjectura (imatges) Fe o creença (animals, coses...) Només podem tenir suposicions • Món intel.ligible:raonament (mates) Ciéncia (idees) visió clara, no cal raonar. Només hi ha creença o fé. Graus del coneixement 2 Opinió el propi coneixement del món de les coses, la nostra creença. Ciència idee, realitats universals, donen un coneixement segur que només poseeixen els més savis. Teoria de la reminiscència. Llibre Meró Aquesta teoria afirma que conéixer es recordar. Segons Pltó quan l'ànima cau del món de les idees (anima perfecta i savia), i entre en un cos, oblida tot el que sabia. L'objectiu es recordar tot el coneixement perdut. Apendre o conéixer, no és res mes que recordar les idees perdudes. • Optimisme epistemológic: els humans tenim prou capacitat interior, per desfer−nos de l'ignorànciai anar cap al coneixement. Podem arribar a una veritat. • Innatisme: arribem a aquest món amb uns coneixements. • L'objectiu de l'ànima, es arribar a la purificació, es a dir, arribar al màxim de coneixement. El mite del carro alat Explica l'origen de l'ànima Cavall blanc són les tendéncies positives de l'home: coratge, valor... s'nomena IRRASCIBLE situada al pit. Cavall negre són les tendéncies negatives de l'home: desitjos baixos, sexualitat... S'anomena CONCUSCIBLE situada al ventre. L'auriga Es la capacitat intel.lectual de l'home. Part racional situada al cap. L'ànima va en el carro alat, viu i es mou en el món de les idees. Devegades, una manca en el domini de la parella de cavalls fa perdre l'equilibri de l'ànima, i cau en el món de les coses cos humà. L'ànima el que vol és tornar al seu món original. Dualisme ànima i cos L'home es fonamentalmemt la seva ànima . L'ànima està incomodament i accidentalment al cos. L'ànima vol fugir del cos. Característiques de l'actitud dualista • L'ànima es altament valorada. • El cos està imfravalorat. El cos es fisic i mortal ,sensible, imperfecte, matéria caduca (món de les coses) L'ànima es inmortal, intel.ligible i perfecte (món de les idees) L'amor (ero) és l'ùnic que pot restituir les ales a la nostra ànima per a que torni al seu estat original. (el banquet) AMOR desitg i bellesa. L'estat utópic la República 3 Aquesta República, creada per Plató consisteix en : • divisió de les clases socials • governants • guerrers • ciutadans • evolució de la propietat privada i la família en la seva societat ideal existeix el bé, la justícia i la felicitat. Societat estructurada en classes socials Hi ha una divisió en tres clases socials: • Treballadors: (c. Negre) • No exerceix cap autoritat política • Han d'oferir a la polis els recursos suficients per a cubrir les necesitats bàsiques. • Militars: (propietat privada) (c. Blanc) • Protegirà y defensarà la ciutat • Valentia, exelència pròpia. • Governants: (filòsofs) (auriga) • Únics en exercir el poder polìtic • Persones savies, els que han accedit al coneixement de les idees. • Clase de governants filòsofs. Plató diu que els individus no som iguals en capacitat fisica e intel.lectual. Règims ploìtics la República XIII llibre Es un estat aristocràtic, el millor pero hi poden haver quatre malalties d'estat. FORMES D'ESTAT TIMOCRÀCIA OLIGARQUÍA ORIGEN Degeneració de l'aristocràcia Degeneració de la timocràcia GOVERNANTS Classe dels militars Poder económic CARACTERÌSTIQUES No mira el bé i la felicitat col.lectiu, sino personal −Busquen el propi enriquiment −exploten els altres −Llibertat i igualtat −tots fan el que volen DEMOCRÀCIA Degeneració de l'oligarqua El poble feliç −pobres=rics −ignorants=savis 4 −polìtica extrema TIRANIA Degeneració de la democràcia Un lider carismàtic −poble trist −lider que atemoreix al poble El mite d'emiürg (deu artesà) Deu, ordena i fa les coses, no les crea, actua sobre una massa eterna ( sense forma) • món de les idees: ell actua sobre una massa caótica, té l'objectiu de la creació del món sensible, amb forma i arké (cosmos) El mite de la caverna Es un relat del camí que traça Plató per tal d'accedir al coneixement. La foscó simbolitza la condició humana ignorant, i l'escarpat i costegut camí de la sortida ens mostra el difícil accés al coneixement. La dialéctica ciéncia per exelencia. Es el cami que ens porta al coneixement de les idees. (coneixer es recordar) Ariltótil Crìtica A La Teoria De Les Idees (Plató) El contacte entre Platò i Aristotil va provocar una imfluència clara sobre ell. Per a Plató l'autentca realitat es el mon inmutable i perfecte de les idees. El que ens envolta només es una cópia imperfecta i corruptible, pertant, només si arribem a coneixerles podem també entendre el que veiem. Les idees son alló que fa intel.ligible el món fisic, perque són l'essencia de les coses. Inconvenients que Aristotil retreu a la t. Platonica Si el món sensible i material que ens envolta nomes es una copia imperfecte de les idees, es lógic de suposar que tot el que existeix te un model perfecte en el mon ideal. −Existeix una idea de qualsevol cosa, de fam, de brossa de maldat? Per a Aristotil es indmisible l'existéncia d'idees perfectes de tot el dolent i negatiu del món. −com es posible que l'essencia d'una cosa, el que fa que aquesta cosa sigui el que es, estigui separada d'aquesta cos? Per Aristotil, l'essensia d'una cosa es adir, la seva causa, no pot existir separeda de la cosa mateixa. −En la teoria ideal de Plató, no pot explicar ni donar raó del que es mes caracteristic del mon material i sensible:el miviment i el canvi. Com pot el món perfecte, incorruptible,inmutablei etern, ser causa i explicació d'un món canviant, imperfecte, non tot es mortal i provisional? 5