resante historia. Más grata y noble misión está encomendada á

Anuncio
540
BOLETÍN DE LA KEAL ACADEMIA DE LA HISTORIA
que nos legaron nuestros antepasados y que simbolizan su interesante historia.
Más grata y noble misión está encomendada á los Municipios
cual es la de edificar erigiendo los edificios y mejorando los servicios de policía urbana que les están encomendados.
La Academia, en vista de estas consideraciones, tiene el honor
de proponer á V. I. que se ordene al Ayuntamiento ovetense la
conservación de dicho monumento.
Madrid, 12 de Marzo de 1915.
El p o n e n t e ,
ADOLFO FER^.VNDSLZ CASANOVA.
III
ESTANCIAS DE CARLOS V
Entre la multitud de cartas—muchas ele ellas conteniendo curiosas noticias—con que me he visto honrado á causa de la publicación de las Estancias y Viajes del Emperador Carlos V, hay
algunas que merecen especial mención, puesto que ofrecen interesantes noticias y datos, que es una verdadera lástima que no
hayan venido á mi conocimiento oportunamente, pues de seguro habrían sido utilizados, consignando, como es de rigor, el
nombre del que me favorece estudiando el libro y comunicándome pormenores que aumentarían, la riqueza bibliográfica de
la obra.
Uno de estos datos es el que el señor Conde del Águila, desde Ecija, me comunica, tomando nota de lo por mí consignado
en la pág. 273, y dando, al parecer, como resueltas mis dudas.
Yo digo: VENTA DE LOS HIEROS,.., y en la nota correspondiente consigno, como resultado de mis investigaciones en el Madoz,
en las Relaciones de Felipe II, en los Mapas de Coello y en otros
textos, lo siguiente:
«No es posible saber lo que los cronistas y tesoreros del Em-
ESTANCIAS DE CARLOS V
541
perador han querido consignar con este nombre. En el Reportarlo de todos los caminos de España, por Pedro Juan de Villuga,
impreso en Medina del Campo en 1546, se señala en los itinerarios de León á Sevilla y de Córdoba á Sevilla.—Ecija—VENTA
DEL PALMAR— Fitentes..., y como esta obra es coetánea del Emperador, y no cabe dudar que éste hizo una etapa entre Ecija y
Fuentes de Andalucía, consignamos con el nombre de Venta
del Palmar, lo que los escritores llaman de los Hieros.D
El señor Conde, que, por vivir en Ecija, conoce al dedillo todos aquellos contornos, me dice:
«Está bien hecha la cita por los cronistas. Entre Fuentes y
Ecija había dos ventas, que aún existen: á dos leguas de Fuentes, la Venta del Palmar (por estar en uno), hoy sirve de asiento
ó caserío al cortijo de Valbuey, de la casa de los Marqueses de
Peñaflor; una legua hacía Ecija, la V e n t a del Hierro (por la
muestra probablemente), hoy es molino aceitero, pero conserva eí
nombre de un olivar de la casa de Valdés. En ésta paró por lo
visto el Emperador.»
Natural es que si dejó de ser venta para convertirse en molino, y conserva el nombre del olivar cercano, no aparezca en
las obras por mí consultadas.
De todos modos, de haber yo tenido á tiempo las noticias
que me da el señor Conde, las habría consignado, y con ellas mi
agradecimiento, como ahora lo hago.
El docto agustino P. Miguélez, me dijo en 2 de Diciembre
próximo pasado:
«En las Relaciones Históricas de Felipe Use dice: Alba late—
Guadalajara... Allí estuvo Carlos V el día 27 de Abril de 1528,
con algunos detalles anteriores, mientras que usted le hace permanecer del 21 al 24 de dicho mes. <>OuÍén tendrá razón? Yo, que
conocí esta divergencia en tiempo oportuno, no vacilé en dar la
preferencia al dicho del tesorero Stercke, no sólo por la correlación, día por día, que tienen sus cuentas, indicando hasta los
puntos en que comió y pernoctó el César aquellos días, sino
porque las relaciones, redactadas bastante tiempo después, pueden carecer de la exactitud matemática que la cuenta diaria de
542
BOLETÍN DE LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA
Stercke necesariamente ha de tener. Así se lo signifiqué al
P. Miguélez, y creo que ha participado de mi opinión.
El Sr. de Dalmases (que por la especialidad de las noticias
con que, desde Cervera, me ha favorecido, he dejado para dar
cuenta de ellas con la extensión que merecen, al último término)
es un culto y laborioso investigador, cuyo nombre va á aparecer
por vez primera en este BOLETÍN.
El Sr. D. Fausto de Dalmases, de ilustre familia catalana, es
el autor de una Historia de Cervera, que está en publicación, y
ha formado un archivo con cuatro ó cinco mil documentos, referentes á la iglesia parroquial de dicha ciudad, al Santísimo misterio (reliquia que acaba de ser robada), á la procesión del Corpus, etc., etc., y datos relativos á los cinco conventos de religiosos y dos de religiosas que allí hubo, á diferentes iglesias y capillas, á los gremios y congregaciones, á agricultura, ferias y
mercados, guerras, castillo, judíos, nobles, obras públicas, Universidad literaria, Ayuntamientos, Vegueres, Inquisición, diversiones, conclusiones, libros impresos en Cervera ó por cerverienses, etc., etc.
Entre este rico arsenal descuella una colección titulada Tránsito por Cervera de reyes y personajes, fiestas, funerales
regios,
proclamaciones', etc., etc., de donde ha tomado las seis copias de
documentos con que me ha favorecido. Como se verá, algunos
de estos documentos corroboran fechas de mis Estancias de
Carlos V, otros hacen referencia al paso de la Emperatriz por
Cervera. Ninguno, desgraciadamente, á los trece días que faltan
en la obra... (¡ !)
Pero como estos documentos contienen curiosidades que tal
vez puedan interesar su conocimiento, los pongo á disposición
del Excmo. Sr. Rvdo. P. Fita, por si juzga conveniente que sean
publicados en el BOLETÍN, para lo cual cuento con el consentimiento del Sr. Dalmases.
MANUEL DE FORONDA.
Documentos procedentes del Archivo que el Sr. D. Fausto de Dalmases posee en la ciudad de Cervera.
ESTANCIAS DE CARLOS V
543
1.
Cervera, 7 Agosto de 1517.
Crida de l e s p r o f e s o n s p e r la v e n g u d a del r e y N o s t r e
Senyor.
Ara hojats queus fan a saber de part deis magn.ifi.chs e honorables batlle pahers e promens de la vila de Cervera a tot hom
generalment per que sia plasent a nostre Senyor Deu Jesucrist e
a la santíssima Verge María mare sua aporttarnos en breu temps
eab bon saluament incolumnitat e alegría la Magestat del rey
nostre senyor. Per so com vuy que contara vü del mes de agost
any davall scrit los dits senyors ce pahers han rebuda vna letra
del Spectable Senyor don pedro de cardona gobernador del persent principat dient e manant ais dits senyors de,pahers som sa
Spectable Senyoría habia rebuda vna letra de la Magestat real
de dir rey nostre senyor eab lo sagell secret real sagellada dada
en la vila de Median burg a xii del mes de juliol pus prop passat donant avis sa altesa al dit spectable gobernador com era
arribat en aquella hora en la illa de golanda ab determinacio integra de prest partir e venir en aquestos seus regnes easo ab la
molt poderosa armada de naus staua ja allí aparellada en orde
eno speraua sino lo temps e la gracia de nostre senyor deu encarreg*ant al dit senyor gobernador emanant sa altesa encomenant manas e encarregas per totes les ciutats viles elochs de
aquest principat se fassen professons epregaries en les cases de
religio en les quals se tasa special o r a d o a nostre senyor deu que
li placia dar bon viatje esegur ab prontitut la dada de la qual
letra del dirt spectable senyor gobernador fonch en barselona a
xxx de judiol pus prop passat. Encarregant ais dits senyors de
pahers e promens de la vila de Cervera les mateíxes pregarles
que asa spectable senyoría son stades encarregades eab la present manades. Per tant los dits magnifichs e honorables baile
pahers e promens de la vila de Cervera notifiquen a tot hom generalment de qual seuol condicío sein com per esser la noua
tant gloriosa etant letissima eperque-ab bon saluament nostre
544
BOLETÍN DE LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA
senyor deu Jesuchiris nos vuila portar nostre rey e senyor an
ordenat com per a diumenge primer vinent se comensaran
a cantar los sets goigs de la mare de dea eper lo semblant se
faran tres solemnes professons per la dita vila de Cervera goes la
primera sera lo díumenge primeruinent epartint de la sglesia
maior yra a la capella de la verge maria del miracle e alli sera
cantada la salue; la segona sera lo dilluns seguent dia de sant lorens la qual partint yra fins al carrer de sant anthoni evoltant se
aturdirá a la slesia e sant agosti e a la capella de la verge maria
de gratia eper semblant sera cantada la salue. E axi mateix lo
dimars seguent yra la terga professo per la mateixa volta eternant yra al monestir deis frares predicadora de dita vila e a la
capella de la verge maria del roser per lo semblant sera cantada
la salue ab molta cleuocio.
ítem anprouehit e ordenat que -lo dia de nostra senyora de
agost e continuament quada diumenge seguent se fara solemne professo per la dita vila de Cervera go es que partint de la
slesia maior yra vila amunt evoltant tornara a la dita sglesia
maior on serán fes solemnes oñcis conmemoracio e pregaries
per dit viatge que sia piasent a nostre senyor deu fer lo salue e
segur.
Mes han provehit e ordenat per alcansar en cara de nostre
senyor deu Jesuchirist e de la santissima verge maria mare su a
la susdita gratia que comenssant vuy e de cada dia a les sis hores
apres mig jorn quant sentirán sonar los senys del campanar
maior e de les altres sgleseies tot hom etota dona fants e infantes de set anys en amunt vayen a la slesia on se cantara ab molt
grant deuocio la salue regina ab commemoracions e pregaries
per dita venguda que sia bona e salua.
ítem dien en cara a tot hom generalment infants e infantes de
set anys en amunt de qual seuol condicio sia que quant sentirán
sonar los senys del campanar maior vaian acompanyar les dites
professons e cantar de cada dia les salues regines humilment
edeuota fis atant nostre senyor deu jesuchirist ara portat vo
esauo al dit rey don karles rey e senyor nostre en les parts
e regnes seus de spanya sots ban de deu sous easo sens gratia
ESTANCIAS DE CARLOS V
545
ni misericordia alguna per cada hu e per quada vegada que lo
contrari sera atrobat.
Emes dien emanen atots los capitans de les confraries que per
los matins com sentirán sonar los senys del campanar maior
sien ala dita sglesia maior quiscu ab lurs creus penons ebrandons per acompanyar les dites professons sots lo dit ban de
deu sous.
Finalment diuen emanen atot hom generalment que fassen
belles les carreres quiscu dauant son entuxa per alli on passaran
dites professons sots ban de cinch sous eguartsi.
Fuit publicata per Bernardum bremon die vi i augusti M D x v ü .
2.
18 Enero de 1519.
Die martis décimo octavo mensis JanuarÜ anno a nativitate
domini milessimo quingentessimo decimonono addeterminandum superinfrascriptorum fuerunt congregati magnifici et honorabiles paciariorum et consiliariorum sequentes.
Sobre la vengada del Rey Caries primer.
Micer steue nauers
Antoni Joan bonet f
pahers
Jaume pons
\
Joan barrufet
micer pere de maya\
mossen Antoni Joan de Vilaplana
Luis porta
I
Bartomeu giscarre
> consiliarn
Pau codina
i
Joan pons
Gabriel sabater
/
Pere rius
Gabriel bonet
consiliarÜ
franci tarroga
1
Antoni borras
Joan vilamaior
En lo qual consell fonch preposat per Jaume barbastre lo ques
conté en la cédula per dit barbastre presentada la qual ell presenta com a procurador asset del magnifich m palau que es del
Siguiente
546
BOLETÍN DE LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA
tenor seguent / anoticia e sabuda de m palau la qual es treladada en lo present llibre eo mesa en les cubertes de aquell.
Sobre aso nos conclogue res per que justa forma déla variacio
deis vots resta indecis tot lo consell segons appar deis vots en vn
fnll en lo present libre eníardat eomes en les cubertes deaquell.
Mes fonch proposat per los díts magnifichs e honorables senyors de pahers: que estos dies pus prop passats los estada presentada vna letra de la Magestat del Rey nostre senyor lo Rey
caries la qual es del tenor seguent: Joana et carolus eius filius /
la qual letra fonch legida en romans per lo notari e escriba de la
paeria dejus scrit e legida dita letra fonch dit que ja veuen les
magnificencies vostres com la vinguda del invictissimo senyor
Rey se apropinque e en cara perqué lo honorable compaer noster lo senyor en Joan barrufet nos ha dit que lo marques de storgua es ja en leyda e que te noua scrita que dit senyor Rey ve e
que se te per molt cert e axi com sia acostumat que venint la
primera vagada Rey per apendrer possessio de la térra e perjurar e esser jurat en ella per Rey se acostume presentar e offerir
li alguna offrenda per so ses pensat recordar o al present consell per que si desliberara que li sia fet ningún donatiu que se
puga proueir en temps axi que per hi aconsellar edeliberar efer
loque sia menester dient encara que veent que la present Vniuersitat no te diners pera fer estes coses e prouisions e sabent
que en poder de mossen comalada ha algunes pecunies de la caritat e que dit comalada ses offert donar o restituir xxv llíures
per tant vulle deliberar edonar orde que esta apoca se forme ab
la forma quels paregue de tal manera que la vüa no dexe de fer
lo que te be acostumat e que lo rey nostre Sor. ne sie servit.
Sobre ago lo dit honorable consell acorda edelibera que rebuda dita letra ab aquella honor e reuerencia ques pertany de la
real Magestat que la execucio sobre les coses en dita letra contengudes sia remesa la execucio al consell de vintiquatrena attes
que toque en aquell. Sobre lo cas de la charitat acorda edelibera
que les pecunies de dita charitat vinguen en ma e poder del clavan eque de aquella no sien leuades sino per lo ministeri dedicat per los defñnits sens perjudici de altres deliberacions de con-
ESTANCIAS DE CARLOS V
547
sells sini hauie ans aquelles resten salues eleleses eque sie dit de
compte dit comalada.
Mes fonch proposat per los dits senyors de pahers quels placie elegir los prohomens que deuen portar lo pali e cordons entrant lo dit Senyor Rey eque elegesquen la promenia quel Rey
nostre senyor ne sie seruit.
Sobre ago lo dit honorable consell acorda edelibera que sia
comes ais dits honorables pahers lo ordenar e portarlo palí juxta
forma de la ordenacio que fonch feta en lo consell en semblant
cars a xxviü de Juliol del any mil e cinchcents e seis celebrat en
la casa del sant sperit exceptat que hoy hauie mester consell de
advocats attes que es allí degudament prouehit cometent tot acó
ais dits honorables senyor de pahers.
Mes fonch proposat per dits senyors de pahers al dit honorable consell que li placie aconsellar los acordar edeliberar si lo
portalet se deu tancar vna temporada per quant la gent que se
espere passar sobre aquesta venguda del Rey nostre senyor sia
dirigida eque pase per tota la vila assi que apar que a la vila ne
restara alguna utilitat eprofit encara profit e plaer.
Sobre ago dit honorable consell acorda edelibera que dit portalet sia tancat amiga cadena affi que puga passar vna persona
eque essent lo rey en leyda que sia tancat del tot perqué la gent
sia dirigida passar per la vila ne haie algún profit e tambe plaer
de veure la, remetent ais senyors de pahers lo temps que deura
esset tancat.
Mes ronch propossat al dit honorable consell per dits senyors
de pahers que li placie elegir enomenar apossentadors per apossentar la gent quesespere venir del dit rey nostre senyor.
Sobre aso lo dit honorable consell acorda edelibera que los
honorables en franci comalada elo dit en Joan codina sien confirmats en aposentadors attes son vistes per aso persones sufficients.
Mes fonch proposat per dits senyors de pahers al dit honorable consell que li placía proveir edonar orde con se deura responrre ala letra que lo manifich mossen santcliment los ha feta
sobre la questa del any present
Siguen determinaciones que no hacen al caso.
548
BOLETÍN DE LA. REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA
3.
25 Noviembre [520.
Lo Gobernador de
Catalunya.
Amats déla reyal Magestat promens A xxi del present rebem
vna letra déla sacra cesárea y catholica reyal magestat dada en
Aquisgran a xxiií del mes de octubre prop passat ab la qual sa
magestat nos dona auis com lo dia abans que comtauen xxiii de
dit mes de octubre es arribat en dit loch ab tota sa cort molt be
acompanyat de molts princeps grans senyores barons y richs
homens y altres molts caballers y criats de sa casa rícament
adresat y apernet de guerra y de molta gent de armes e Infantaria de ses guardes ahont molt solempnament rebut deis e l e o
tors princeps y barons del imperi que axi mateix isqueren ab
molt nombre de gent armada es entrat en la dita de Aquisgran
ab gran triunfo y molta maiestat. E lo dia de la gloriosa sancta
Eularia es estat vnctat y ha rebut la primera corona del Imperi
ab les cerímonies y solepnittats acostumades y ab tota conformitat de dits electors y pobles Imperials y grandissima alegría y
grig vniversal de tots. De la qual cosa nos ha manat donar avis
per que fessen gracies a nostre senyor de tal noua manantnos
ho fessem a saber ais poblats en lo present principat. Pertant
afectuant son Imperial y reyal servey y desigant los manaments
de sa Magestat obeyr vos diem y encarregara que fassau moltes
gracies adeu perqué tan be encamina ses coses pregantlo que
axi ho vulla continuar ason servey y exaltacio déla sancta yglesia y fe catholica hauent vos ab la alegria acostumada y pronta
que teniu y semblant cosa requer y donareune auis a tos los loes
y poblats en vostres vegaria y Iurisdiccions perqués cumpla son
imperyal y reyal servey. Dada en Barcelona á xxv dies de noembre MDXX.
Don P. de cardona, gobernador.
Joannes bartolomeus coll.
In curia gubernatoris.
En el sobre: Ais amats de la real Magestat los Veguer y pahers de Cervera.
ESTANCIAS DE CARLOS V
549
4.
14 Marzo de 1533.
Crida de la venguda déla serenissima emperatriu Reyna
y Senyora nostra.
Ara hoyats queus ffan asaber atothom generalment de qualsevol estament o condicio que sien los magmfichs y honorables
baile paers y promens de la vila de ceruera en virtud de deliberad o de consell ordinari e de vinticuatrena celebrat en la sala de la
paeria de dita lo primer del corrent mes de mars del any corrent
de mili cinch cents e'trenta tres sobre la noua venguda de ia
reáll magestat de la emperatris reyna y senyora nostra diem e
raanam a totom e generalment que lo dia que arribara en la present vila la dita magestat déla emperatris que ayen de ffer beles
les carreres qulsqun dauant son entuxan e neteyar aquelles be
e degudament eleuar pedrés e bigues e tota manera de brossa e
enjuncar e empaliar be e degudament per ffer honra ala magestat de la serenissima emperatris reyna y senyora nostra per lo
recebiment que ha dé esser fíet e aso ayen de ffer be y degudament e ffer festa aquella jornada sots ban de cirichs sous quí lo
contrari fara sens graci que nols ne sera neta.
ítem diuen encara a totom,generalment que ffassen prouísions
de tota manera de vitualles per la Venguda de la dita serenissima
emperatris e traguen aquelles per les portes com vins ífruytes y
altres vitualles necesaries pera la dita serenissima emperatris com
per ases gents be e degudament per honra y servey de la dita
serenissima emperatris reyna y senyora nostra.
ítem mes diuen e manem a totom generalment que per alegría
de la noua venguda de sa magestat de la serenissima emperatris
reyna y senyora nostra que los poblats en la present vila de ceruera ayen de fer alimaries fochs ffalles e allegries e ffer ffaraons
e altre luminaries per les cases ffinestres e portes per la dita
noua venguda com millor e mes houradament poran sots ban de
cinch sous.
ítem diuen e manem atotom generalment que lo vespre que
sa magestat sera en la present vila apres déla aurecio qüant senTOMO LXVI
35
550
BOLETÍN DE LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA
tiran sonar dotze batallades ab lo seny mayor del campanar mayor de la present vila quiscun deis poblats en la present vila
ayen de essendre sos ffaraons en ses ffinestres e ffer ese luminaries fíbchs baila e alegries cotn pus honradament poran per alegría de la nova venguda de la serenissima emperatris reyna y
senyora nostra sots ban de cinch sous e guart si qui guardarsia
que amor ni gracia non haura.
Die xiiü mensis martii anno a natiuitate Domini millessimo
quingentessimo tricessimo tertio in villa ceruaríae et per loca
sólita villa ceruaríae ffuit publicata presens preconizacio et lecta
per me Johannem maior et publicata alta et entelligibili voce
per battholomeum saurina preconem publicum sonó tube principio emisso.
5.
Apuntaciones del año 1535.
In nomine domini Jesu xpi.
En les seguents fulles serán continuades les Rebudes y dates
retes per mi baltasar Sansa preuere com a Receptor deis emoluments del bolleti de la present vila de Cervera en lo any
de M.D.XXX.V. Essent bolletínes los honorables en bernat Texidor
Andreu tudela borthomeu vregell Johan Steue botiguer menor
los quals arrendaren dits emoluments del bolleti per preu
de DCLXXXXI liures x n sous. Essent pahers los magnifichs honorables Micer bernat papio borthomeu Riusech pere bonet pere
garriga.
Les coses que en lo present any se seguiren dignes de record a d o son les seguent:
Primo que lo Emperador Karles venint de castella arriba en
Cervera lo darrer de marg any predit ab molts nobles y grans
senyors per anar a tunig.
ítem diuendris a vii de maig essent possats los blats en gran
necesitat per secada no tenint speransa de collir res en vrgell comensa a ploure en tanta manera que encara si colli tres parts de
anyada.
ítem diuendres a xiiü de maig lo Emperador charles volent
ESTANCIAS DE CARLOS V
551
partir a tunig feu fer mostra en barcelona de mil homens de armes y hisque ell en persona armat en los camps fora barcelona.
ítem diumenge a xxx de maig Su. magestat se embarca e ab
ce veles per anar a tunig ab companya de la armada de portogal
y de andreu doria y de spanya, heren les xi hores de mati.
ítem a xiiii de Joliol lo sendema de S. Margarida prengue Su
magestat a forsa de armes la gran fortalesa pop tunig ques diu la
goleta.
ítem diuendres vigilia de Sancta magdalena prengue su magestat ab forsa de armes la molt antigua Ciutat de tunig y desliura
de catiueri xvii milia crestians.
Año 1533.
Instructions fetes per amossen Andreu ladoner e per mossen
Joan fuster sobre lo que han de fer quant deu volra sien en la
Ciutat de Barselona por la vila per raho de Comprar lo pali e los
dos plats o fonts de argent per la serenísima emperatris Reyna y
Senyora nostra y altres coses.
Primo que compren vellut de grana bo quatre canes per al pali
de la dita emperatris e per al touallo cana y miga de domas
blanch.
ítem que fassen fer dit pali en barcelona e aquel fassen forrar
de tela blaca groga o vermella e satisfassen per adít pali e deu
anelles ab sos cordons per posar los bordons.
ítem que fassen fer la franya entorn del touallo de dit pali de
seda de grana eblanca o de la que míllor paregue.
ítem que fassen fer vn cordo gros de seda de grana e blanqua
ab sos bells flochs ais caps e botóos pera portar la reyna déla
caullcadura déla serenissima emperatris de sinch canes o sis o axi
com paregue.
ítem que fassen fer dos fonts de argent o dos bacins de argent
que si en ben abultats e que entre argent e mans valguen fins en
cent y vint lliures e si cars es ne trouauen de plats o de fonts
fetes que satisfassen al cars que les compren e y donen en tot
complet recapte tal com de ells se confie e quey fassen fer se-
5S2
BOLETÍN DE LA R E A L ACADEMIA DE LA HISTORIA
nyal de la vila en quiscuna bacina en mig esmaltáis lo camper
vermeyll y lo seruo daurat.
Axo sera de far en cernerá:
ítem que compren o fassen fer massapans deis daurats.
ítem que compren o fassen fer pinyonada daurada.
ítem que compren o fassen fer citronat y altres delicadures de
confituras de sucre fins sexanta lliures de citronat.
ítem que compren o fassen fer confits de sucre per a xxx bacines a raho de sis lliures per bassina ab que ab les trenta y age
dues lliures de drageya.
Cometent o tot a ses bones discrecions y quey donen complit
recapte en tot y per tot ab molta ansia y solicítut com de ells
se confie.
IV
«LOS BENJAMINES DE LA REAL COLEGIATA DE SAN ISIDORO
DE LEÓN»
Estudios históricos por el M. I, Sr. Lie. D. Julio Pérez Llamazares,
Magistral de dicha Real Colegiata. — León, Imprenta Moderna, IQ14.
(Un tomo de 230 páginas en 8.°)
El Sr. Pérez Llamazares, movido de un acendrado cariño á
su pueblo natal, y por un plausible celo de salvar del olvido las
figuras gloriosas de los que en siglos pasados profesaron en la
misma casa en que él profesó también, y cuyas tradiciones han
nutrido y elevado su espíritu, quiso reunir en esta obra las biografías de tres ilustres leoneses que fueron canónigos regulares
de la Real Colegiata de San Isidoro de'León, á saber; la de Santo
Martino, la del famoso cronista don Lucas de T u y y la de don
Pedro Fernández de Castro, á quien sus contemporáneos conocieron con el sobrenombre de el Castellano,
El propósito del autor no fué, ciertamente, el de hacer un trabajo de investigación histórica propiamente dicho, aunque para
tal empresa le sobren condiciones y recursos, sino más bien el
de rememorar las vidas de aquellos varones, prescindiendo, en
Anterior
Inicio
Descargar