Història de la meva mort

Història de la meva mort
Albert Serra
RECULL DE PREMSA
Cinema Truffaut de Girona
Dijous 10 d’octubre de 2013, 21.00
30 LA VANGUARDIA
CULTURA
JUEVES, 10 OCTUBRE 2013
El director de Banyoles presenta su ‘Història de la meva mort’, sobre
Drácula y Casanova, dentro del festival Temporada Alta, en Girona
Honor de Albert Serra
MANÉ ESPINOSA
Albert Serra, con gafas negras, junto a Vicenç Altaió, protagonista de Història de la meva mort, ayer
SALVADOR LLOPART
Barcelona
E
l pasado mes de agosto Albert Serra se alzó
con el Leopardo de
Oro, el premio grande
del festival de cine de
Locarno, por su Història de la meva mort, una aproximación a dos figuras emblemáticas de la cultura
occidental: Casanova y Drácula. El
primero, representante de la luz y
de la razón, del poder de la palabra
y de la sensualidad feliz. El segundo, Drácula, emblema de la oscuridad, representante de las pasiones
desatadas y del deseo voraz...
Luz y oscuridad, frente a frente.
A la manera de Serra, claro, que
siempre es una manera personal e
intransferible. De singularidad garantizada, como sabrán quienes hayan visto cualquiera de las anteriores películas de Serra. Honor de cavalleria (2006), sin ir más lejos,
una mirada desmitificadora y, por
momentos, irónica, sobre la figura
del Quijote: una mirada inesperada, como el mismo Serra.
Pero todo lo que el director de
Banyoles –que ayer cumplía 38
años– tiene de Quijote, por seguir
con la magna creación de Cervantes como referencia, lo tiene de
Sancho en su visión del lanzamiento de su película, de la que también
es productor. Història de la meva
mort, que ya pasó por el Reina Sofía, se presenta esta noche, con honores de première catalana, en el
festival Temporada Alta de Girona. Un evento abierto a todo tipo
de manifestaciones artísticas que,
con la película de Serra, inicia su
propuesta cinematográfica. La proyección tendrá lugar en el Cinema
Truffaut de Girona (con todas las
entradas agotadas).
“El rodaje, más que una expe-
Tras su paso por
Temporada Alta,
el filme se presentará
el 23 de octubre
en la Filmoteca
riencia inenarrable, fue, por el contrario, una experiencia decididamente narrable”, afirma el escritor
y poeta Vicenç Altaió, quien encarna a Casanova en el filme. Y que
barrunta la idea de escribir un libro al respecto: “Una experiencia
iluminadora, liberadora, transgresora, insoportable y francamente
pesada, que otro menos interesado
que yo en el proceso no hubiera
aguantado: las mejores vacaciones
de mi vida”, afirmaba ayer Altaió,
hasta hace poco director del Arts
Santa Mònica, durante la presentación del filme de Serra en la Filmoteca de Catalunya. Allí Història de
la meva mort tendrá otro preestreno el próximo 23 de octubre.“No
quiero que se muera el mismo viernes de su estreno (previsto para diciembre)”, afirmó Serra de Història de la meva mort, que apuesta
por el estreno multiplicado. “Se estrenará en salas; en internet, legalmente, y también en DVD, además
de su emisión por TV3 una semana
después”, explicó Serra, que añadió: ¿Funcionará? No lo sé. Lo único que sé es que la exhibición, en
España, no funciona de la misma
manera que en otros lugares, donde la caída de la exhibición en sala
no ha sido tan brutal”.
¿Las causas? ¿Quizá la mala calidad de las películas españolas, como anteayer afirmaba el ministro
de Hacienda, Cristóbal Montoro?
“Estoy de acuerdo con el ministro,
pero seguramente diferiremos en
lo que él y yo consideramos que es
la calidad”.¿Y qué es, en definitiva,
Història de la meva mort? Digamos
que un conjunto de ideas disfrazadas de película. O viceversa: una
película, como las de Serra, inexplicable fuera del universo Serra, disfrazada de ideas. Algo inesperado.
Un acontecimiento seguro. Por el
honor de Albert Serra. c
Julià Guillamon
Un delirio mortal
L
a Biblioteca de Catalunya presenta estos
días una exposición bibliográfica sobre Antoni de Capmany i de Montpalau
(1742-1813), historiador, filólogo, político
y economista. Me ha recordado a mi amigo Joan Perucho, que murió hace diez años. Perucho descubrió a Capmany a finales de los años cincuenta, el
personaje le gustó y cuando escribió la novela Les
històries naturals (1960) llamó al protagonista Antoni de Montpalau, en recuerdo del autor de las Memorias históricas sobre la marina, el comercio y artes
de la antigua ciudad de Barcelona, uno de los precedentes de la Renaixença. Debía conocerle a través
del opúsculo de Víctor Balaguer Reseña de la función cívico-religiosa celebrada en Barcelona para la
traslación de las cenizas de Don Antonio de Capmany
y de Montpalau y su biografía (1857) porque en esta
obra aparece el retrato de Capmany que Erwin
Bechtold redibujó en la cubierta de la primera edición de Les històries naturals.
Capmany era diputado y murió en Cádiz en la época de las Cortes. Murió pobre y el cuerpo no pudo
trasladarse a Barcelona hasta 1854. Fue recibido con
gran pompa. Pero el Ayuntamiento no disponía de
un panteón, los restos se depositaron primero en la
iglesia de Santa Mònica, y más adelante, provisionalmente, en una urna en el Archivo Municipal. Perucho debió releer la obra de Balaguer a principios de
los noventa, vio la noticia del depósito y tuvo un delirio genial: fue tirando del hilo, siguiendo el rastro de
Capmany, confrontando los textos que hablaban de
la grandiosidad de los desfiles funerarios y la desaparición del cuerpo, que no se encontraba en el
Archivo, ni en la
Catedral, tampoen el cementeLos restos de Capmany co
rio de Poblenou,
fueron a parar,
de donde –¡horror!– habían desprovisionalmente, al
aparecido tamArchivo Municipal
bién los restos de
Bonaventura Carles Aribau, otro
padre de la patria. Estaba obsesionado con estas desapariciones y escribía unos artículos furibundos, totalmente alucinados, tronchantes. Acabó publicando una novela sobre el tema, El baró de Maldà i les
bèsties del infern (1994). Recuerdo que, mientras la
preparaba, el economista Fabián Estapé declaró en
una entrevista que tenía en su despacho los huesos
de Ildefons Cerdà. Perucho lo explicaba con gestos
indignados y grandes aspavientos. Daba mucha risa.
Yo creía que mi amigo, que por aquel entonces
tenía setenta y cuatro años, pensaba en la futilidad
de los honores y de la gloria literaria. La gente olvidaría sus poemas y novelas, como había olvidado la
obra de Capmany. Ahora reconozco el miedo a la
muerte, la fijación obsesiva por el cuerpo, reducido
obscenamente a materia inerte, la misma obsesión
de los poetas románticos, de Edgar Allan Poe en
Ligeia o Berenice. La muerte, que Perucho había querido exorcizar a través de la fantasía de Antoni de
Montpalau, el naturalista que sale a la caza de un
vampiro, que representa lo terrible y lo inexplicable
del mundo.
30 LA VANGUARDIA
CULTURA
DIJOUS, 10 OCTUBRE 2013
El director de Banyoles presenta la seva ‘Història de la meva mort’,
sobre Dràcula i Casanova, dins del festival Temporada Alta, a Girona
Honor d’Albert Serra
MANÉ ESPINOSA
Albert Serra, amb ulleres negres, amb Vicenç Altaió, protagonista d’Història de la meva mort, ahir
SALVADOR LLOPART
Barcelona
E
l mes d’agost passat
Albert Serra es va alçar amb el Lleopard
d’Or, el premi gran del
festival de cinema de
Locarno, per la seva Història de la
meva mort, una aproximació a
dues figures emblemàtiques de la
cultura occidental: Casanova i Dràcula. El primer, representant de la
llum i de la raó, del poder de la paraula i de la sensualitat feliç. El segon, Dràcula, emblema de la foscor, representant de les passions
desencadenades i del desig voraç...
Llum i foscor, cara a cara. A la
manera de Serra, que sempre és
una manera personal i intransferible. De singularitat garantida, com
sabran els qui hagin vist qualsevol
de les anteriors pel·lícules de
Serra. Honor de cavalleria (2006),
sense anar més lluny, una mirada
desmitificadora i, en molts moments, irònica, sobre la figura del
Quixot: una mirada inesperada,
com el mateix Serra.
Però tot el que el director de Banyoles –que ahir feia 38 anys– té
de Quixot, per seguir amb la magna creació de Cervantes com a referència, ho té també de Sancho en
la seva visió del llançament de la
pel·lícula, de la qual també és pro-
ductor. Història de la meva mort,
que ja va passar pel Reina Sofia, es
presenta aquesta nit, amb honors
de première catalana, al festival
Temporada Alta de Girona. Un esdeveniment obert a tota mena de
manifestacions artístiques que,
amb la pel·lícula de Serra, inicia la
seva proposta cinematogràfica. La
projecció tindrà lloc al cinema
Truffaut de Girona (amb totes les
entrades exhaurides).
“El rodatge, més que una expe-
Després del seu pas
per Temporada Alta,
el film es presentarà
el 23 d’octubre
a la Filmoteca
riència inenarrable, va ser, al contrari, una experiència decididament narrable”, afirma l’escriptor i
poeta Vicenç Altaió, que encarna
Casanova al film. I que dóna voltes
a la idea d’escriure un llibre sobre
això: “Una experiència il·luminadora, alliberadora, transgressora, insuportable i francament pesada,
que un altre de menys interessat
que jo en el procés no hauria
aguantat: les millors vacances de la
meva vida”, afirmava ahir Altaió,
fins fa poc director de l’Arts Santa
Mònica, durant la presentació del
film de Serra a la Filmoteca de Catalunya, on Història de la meva
mort tindrà una altra preestrena el
23 d’octubre. “No vull que el film
es mori el mateix divendres de l’estrena (prevista per al desembre)”,
va afirmar Serra d’Història de la
meva mort, que apostarà per l’estrena multiplicada. “S’estrenarà en
sales; a internet, legalment, i també en DVD, a més de l’emissió per
TV3 una setmana després”, va explicar Serra, que va afegir: “Funcionarà? No ho sé. L’únic que sé és
que l’exhibició, a Espanya, no funciona de la mateixa manera que en
altres llocs, on la caiguda no ha estat tan brutal”.
Les causes? Potser la mala qualitat de les pel·lícules espanyoles,
com abans-d’ahir afirmava el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro? “Estic d’acord amb el ministre,
però segurament diferirem en el
que ell i jo considerem que és
aquesta qualitat de què parlem”.
I què és, en definitiva, Història
de la meva mort? Diguem que un
conjunt d’idees disfressades de
pel·lícula. O viceversa: una pel·lícula, com les de Serra, inexplicable
fora de l’univers Serra, disfressada
d’idees. Una cosa inesperada, segur. Un esdeveniment. Per l’honor
d’Albert Serra.c
Julià Guillamon
Un deliri mortal
L
a Biblioteca de Catalunya presenta
aquests dies una exposició bibliogràfica sobre Antoni de Capmany i de Montpalau
(1742-1813), historiador, filòleg, polític i
economista, que m’ha fet pensar en el meu amic
Joan Perucho, mort ara fa deu anys. Perucho va descobrir Capmany a finals dels anys cinquanta, el personatge li va agradar i quan va escriure la novel·la
Les històries naturals (1960) va batejar el protagonista amb el nom d’Antoni de Montpalau, en record de
l’autor de les Memorias históricas sobre la marina, el
comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona,
un dels precedents de la Renaixença. El devia conèixer a través de l’opuscle de Víctor Balaguer Reseña
de la función cívico-religiosa celebrada en Barcelona
para la traslación de las cenizas de Don Antonio de
Capmany y de Montpalau y su biografía (1857) perquè en aquest opuscle hi surt el retrat de Capmany
que Erwin Bechtold va redibuixar a la coberta de la
primera edició de Les històries naturals.
Capmany era diputat i va morir a Cadis mentre
s’hi celebraven les Corts. Va morir pobre i el cos no
es va poder traslladar a Barcelona fins al 1854. Va
ser rebut amb molta pompa. Però com que l’Ajuntament no tenia panteó, les despulles es van dipositar
primer a l’església de Santa Mònica, i més endavant,
provisionalment, en una urna a l’Arxiu Municipal.
Perucho devia rellegir l’obra de Balaguer a començaments dels anys noranta, va veure la notícia
d’aquest dipòsit i va tenir un deliri genial: va anar
estirant el fil, seguint el rastre de Capmany, confrontant els textos que descrivien les cerimònies funeràries amb la desaparició del cos, que no era a l’arxiu,
ni a la catedral,
tampoc no el va
al cemenLes restes de Capmany trobar
tiri del Poblevan anar a parar el
nou, d’on –horhavien des1857, provisionalment, ror!–
aparegut també
a l’Arxiu Municipal
les despulles de
Bonaventura
Carles Aribau,
un altre pare de la pàtria. Estava obsessionat amb
aquestes desaparicions i n’escrivia uns articles furibunds, totalment al·lucinats, divertits. Va acabar
fent-ne una novel·la, El baró de Maldà i les bèsties de
l’infern (1994). Recordo que, mentre la preparava,
l’economista Fabià Estapé va declarar en una entrevista que tenia al seu despatx els ossos d’Ildefons
Cerdà. Perucho ho explicava amb grans escarafalls i
gestos indignats i feia petar de riure.
Jo creia que el meu amic, que en aquell moment
tenia setanta-quatre anys, pensava en la futilitat
dels honors i de la glòria literària. La gent s’oblidaria dels seus poemes i de les seves novel·les, de la
mateixa manera que s’havia oblidat de l’obra de Capmany. Ara hi veig la por de la mort, la fixació obsessiva pel cos, reduït obscenament a matèria inert, la
mateixa obsessió dels poetes romàntics, d’Edgar
Allan Poe a Ligeia o Berenice. La mort, que Perucho
havia volgut exorcitzar a través de la fantasia
d’Antoni de Montpalau, el naturalista que surt a la
caça d’un vampir, que representa tot allò que hi ha
al món de terrible i inexplicable.
EL PAÍS, jueves 10 de octubre de 2013
5
CATALUÑA
La vida de Roser Capdevila, madre de
‘Les Tres Bessones’, en el Palau Robert
Una exposición recoge la trayectoria de la ilustradora y sus personajes
TRANSPORTES
FLIX, S. A.
TRASLADO DE
DOMICILIO SOCIAL
Esta sociedad ha trasladado su domicilio
social a (08292) Esparraguera (Barcelona),
Polígono Industrial Sud, Camí de Sant Cristofol, 1.
Esparraguera, a 1 de octubre de 2013
El administrador, Armando Andres Chacón
PAULA MONTAÑÀ
Barcelona
Roser Capdevila es capaz de transformar unos cuantos cartones
pintados en una orquesta de cámara para hacer play-back. En
sus manos, un vaso vacío, espaguetis y cuatro botones se convierten en un decorativo jarrón con
flores y cualquier caja de zapatos
puede cobrar vida en forma de
teatrín ambulante. Pero lo que le
ha dado el reconocimiento público que hoy tiene en casi todo el
mundo son, sin duda, sus ilustraciones y el hecho de ser la madre
de Les Tres Bessones.
Hace ya 30 años de la primera
edición del cuento Som les tres
bessones, basado en la propia vida
de la autora y las aventuras, tan
llenas de imaginación, de sus tres
hijas: Anna, Teresa y Helena. Un
cuento que dio el salto a la televisión y que acabaría formando parte de la infancia de miles de niños
y niñas de más de 150 países diferentes.
Ellas fueron el gran éxito de
Roser Capdevila, pero no han sido
ni el inicio ni el final de una trayectoria profesional muy ligada a
sus vivencias personales. Desde el
cuento La cosidora, que marcó el
inicio de su carrera como ilustradora con el Premio Apel·les Mestres en 1981, hasta los primeros
esbozos que hizo para la película
Les Tres Bessones i Gaudí. Tres
incubadoras de juguete, un viejo
pupitre y delantales estampados.
Todo esto muestra la exposición
Llapis i... acció! Roser Capdevila dibuixa, que se puede visitar en el
Palau Robert de Barcelona hasta
el mes de abril de 2014. Una exposición que vincula y recrea escenas y objetos de su vida íntima
ALGASCA S. A.
CONVOCATORIA DE JUNTA
GENERAL ORDINARIA
Se acuerda convocar la junta general ordinaria de accionistas de la sociedad para su
celebración el próximo 19 de noviembre de
2013, a las 13 horas, en el domicilio social,
Ronda Universitat, número 1, 2º, de
Barcelona, con el fin de debatir y, en su
caso, aprobar los asuntos incluidos en el
siguiente
Llapis i... acció! es la exposición sobre la vida de Roser Capdevila y Les Tres Bessones. / vanessa miralles (palau robert)
La muestra recrea
escenas y objetos,
como pupitres viejos,
de la dibujante
con dibujos y cuentos como el de
La jirafa Palmira que, igual que la
creadora, conducía una Vespa y le
apasionaba la música.
Y si el volumen del material
publicado supera los 300 títulos,
las obras pensadas y creadas expresamente para regalar entre su
círculo de amistades y familia son
igual de numerosas. Desde que
era una niña, Capdevila ha estado
siempre vinculada al mundo del
arte y la cultura y para ella la ilustración ha sido mucho más que
un trabajo. “Tengo un diario personal y cada día escribo con dibujos lo que me ocurre o está ocurriendo a mi alrededor”, explica.
En la exposición también se puede ver una muestra del lado más
privado e inédito hasta ahora: decenas de páginas con escenas cargadas de humor e ironía, libritos
únicos y personalizados, figuras
de cartón para sus nietos o un cabaret con el que hizo la última
actuación en París.
Ante tal cantidad de material,
la inevitable elección de lo que se
iba a exponer no fue fácil. La crítica de arte Mercè Alsina, una de
las comisarias, explica que tampoco resultó fácil decidir el modo de
colocar aquellas obras de pequeño formato en un espacio tan
grande como la sala del Palau Robert. Pero el resultado final ha satisfecho a Alsina y a Anna Batet,
una de las tres mellizas y también
comisaria de la exposición. Ella
misma también comenta que su
madre “es incapaz de tener proyectos a largo plazo entre manos,
es una persona hiperactiva”.
Los 74 años de Roser Capdevila no le han quitado vitalidad ni
energía y repite con alegría cómo
se llegó a emocionar viendo el trato que recibían todos sus dibujos y
recuerdos. Ahora afirma categórica que ella ya ha dibujado bastante y que, de momento, lo que más
le apetece es dedicarse a hacer visitas guiadas por su exposición.
Casanova y Drácula ‘actúan’ en Temporada Alta
El festival de teatro programa la última película del director Albert Serra
ANNA PAZOS, Barcelona
De blanco a negro, de la luz a la
sombra, de la razón al oscurantismo. Del cambio de paradigma en
la transición del siglo de las luces
al del romanticismo gótico nos
habla el director catalán Albert
Serra en su última película,
Història de la meva mort, que
tras haber ganado el Leopardo
de Oro en el festival de Locarno
se presenta hoy en el cine Truffaut de Girona. El filme inaugura así el festival de teatro y artes
escénicas Temporada Alta, siendo la primera vez que se incluye
una propuesta cinematográfica
en el programa principal del certamen. “El cine alimenta cada
vez más al teatro cuando antes
era al revés”, argumentó ayer el
director artístico de Temporada
Alta, Salvador Sunyer, justificando este casamiento del festival
con el séptimo arte. El filme de
Serra se estrenará el 23 de octubre en la Filmoteca de Catalunya
y a principios de diciembre en
las salas comerciales del país.
La película narra un episodio
inventado de la vida del seductor
Casanova, que durante un viaje
hacia el sur en sus últimos días
de vida verá cómo su mundo de
racionalismo y sensualidad ligera sucumbe ante uno más oscuro
y violento, encarnado en la figura de un estandarte del romanticismo del XIX como Drácula. “La
idea era poner dos imaginarios
en escena”, aclaró Serra durante
la presentación del filme. El catalán, autor entre otros del largometraje de 120 horas Els tres porquets, se había puesto como reto
“conseguir que las imágenes
transmitieran ideas filosóficas
más bien abstractas, pero que salieran de forma espontánea y natural, sin que quedara pretencioso”. Serra negó, no obstante, que
los actores improvisaran, pese a
reconocer que la película presenta ciertas ambigüedades en el
guion que pueden confundir al
espectador. “Contra el término
improvisación siempre prefiero
usar el de performance, conceptualmente más cerrado e intenso, aporta más energía”, puntualizó, para rematar que “esta es
una película profundamente
ideológica construida a través de
la estética".
En cine, televisión y DVD
El poeta y museólogo Vicenç
Altaió, que encarna a Casanova,
elogió el proceso creativo de Serra durante el montaje de la película, calificándolo de “un tipo de
construcción que recuerda al
que Joyce trabajaba en sus novelas, o al perfectismo del mejor
Barça haciendo una de sus jugadas redondas”. Altaió negó ser el
protagonista del filme, pese a interpretar al personaje principal,
argumentando que “en este tipo
de cine el protagonista es el mismo autor, en este caso Albert Serra”, ya que los actores no son
más que “la masa de pizza que el
artista modela a su gusto”. Altaió
alabó asimismo la figura históri-
ca del propio Casanova en tanto
que arquetipo presente en la tradición de varios pueblos mediterráneos: “de catalanes a venecianos, todos tienen algo de Casanova, esta figura que seduce, persuade, engaña. Y no obliga, como
el Don Juan del imaginario español”, se aventuró.
Serra hizo especial hincapié
en lo novedoso de la presentación comercial de la película,
que quiere ser una alternativa
más viable al simple estreno convencional en sala. “Estamos realizando una serie de actos presentando el filme, explicándolo y enmarcándolo, estimulando la curiosidad del público”, detalló el
director, “y el mismo día que se
presente en los cines se emitirá
en la TV-3 y saldrá a la venta en
DVD”.
Respeto al premio de Locarno, Serra declaró que “me es más
bien indiferente”, pero admitió
la ayuda que un reconocimiento
así supone en términos de marketing y difusión de la película.
ORDEN DEL DÍA
Primero. Examen y aprobación, en su
caso, de las cuentas anuales de la sociedad (Memoria, balance y cuenta de pérdidas y ganancias correspondientes al ejercicio 2011, así como el informe de gestión y
la propuesta de aplicación de resultados.
Segundo. Examen y aprobación, en su
caso, de las cuentas anuales de la sociedad (Memoria, balance y cuenta de pérdidas y ganancias) correspondientes al ejercicio 2012, así como el informe de gestión
y la propuesta de aplicación de resultados.
Tercero. Aprobación, en su caso, de la
gestión de los administradores.
Cuarto. Determinación, de conformidad
con lo dispuesto en el artículo 21 de los
estatutos sociales, de la retribución de la
administradora.
Quinto. Nombramiento del auditor de
cuentas de la sociedad para realizar la
auditoría de las cuentas anuales.
Se informa a los accionistas de que en el
domicilio de la sociedad se encuentran a su
disposición los documentos que han de ser
sometidos a la aprobación de la junta. En
todo, podrán obtenerlos, de forma gratuita
e inmediata, solicitándolos previamente en
el mismo domicilio.
Barcelona, 2 de octubre de 2013
La administradora única de la sociedad
Montserrat Ferrer Gumá
CITY
RESTAURANT, S.L.U.
(sociedad escindida)
BCN MAREMAGNUM
2013, S.L.U.
(sociedad beneficiaria)
ANUNCIO DE
ESCISIÓN PARCIAL
De conformidad con lo dispuesto en los artículos 42, 43 y 73 de la Ley 3/2009 sobre Modificaciones Estructurales de las Sociedades Mercantiles, se hace público que el socio único de CITY
RESTAURANT, S.L.U., y BCN MAREMAGNUM
2013, S.L.U., ha acordado el día 30 de septiembre de 2013 en junta general y universal de
socios, por unanimidad, la escisión parcial (la
“escisión”) de CITY RESTAURANT, S.L.U.
En virtud de la escisión, la entidad CITY RESTAURANT, S.L.U., escindirá en bloque, a favor
de la sociedad BCN MAREMAGNUM 2013,
S.L.U., todos sus activos y pasivos afectos al
restaurante McDonald’s, sito en Barcelona,
C/ Moll D’Espanya, 5, local 6A y 6B, Centro
Comercial Maremagnum, que constituye una
unidad económica autónoma.
Se hace constar, asimismo, que por aplicación
del artículo 78 bis de la Ley 3/ 2009, sobre
Modificaciones Estructurales de las Sociedades
Mercantiles, no ha sido preciso elaborar el
balance de escisión, ni el informe de los administradores sobre el proyecto de escisión.
Asimismo, se hace constar el derecho que asiste a los socios y acreedores de las sociedades
intervinientes de obtener el texto íntegro del
acuerdo adoptado, así como el derecho de oposición que corresponde a los acreedores en el
plazo de un mes desde la publicación del último
anuncio de escisión parcial, todo ello conforme
a lo establecido en los artículos 43 y 44 de la Ley
3/2009, de 3 de abril, sobre Modificaciones Estructurales de las Sociedades Mercantiles, por
remisión que a los mismos hace el artículo 73 de
la citada Ley
Barcelona, 30 de septiembre de 2013
El administrador único de la
sociedad escindida, Ramón Lamazares Oller
34
DIJOUS, 10 D’OCTUBRE DEL 2013
ara
cultura
CLÀSSICS JUVENILS AMB L’ARA
LITERATURA
El ‘professor’ Cortázar, a les llibreries
Alfaguara publica les classes de literatura de l’autor de ‘Rayuela’
Clases de literatura. Berkeley 1980
és l’últim llibre inèdit de Cortázar,
tot i que els textos que recull no
fossin concebuts per ser publicats.
El volum és una guia de primera
per conèixer l’escriptor.
JORDI NOPCA
Un viatge a l’horror,
el territori dominat
pel Kurtz
‘El cor de les tenebres’, de Joseph Conrad
“Remuntaraquellriueraretrocediralsprimersorígens
delmón,quanlavegetaciós’anavaatapeintdamuntla
terra i els grans arbres eren els reis. Un rierol sec, un
gran silenci, un bosc impenetrable”. I allà, en les profunditats del Congo, en el govern de l’horror, hi havia
elKurtz,l’assassídelahumanitatopotserl’últimimés
pur reducte d’humanitat.
JosephConradvaescriureElcordelestenebresquan
s’acabava el segle XIX i el colonialisme europeu fabricava un ordre mundial basat en un concepte industrial de l’explotació. En aquesta realitat criminal, l’Àfrica
era un territori on l’home blanc actuava sense moral i
sense llei; o si més no, amb una moral i una llei que suposadament havien desaparegut d’Europa. El Kurtz és
un empleat d’una empresa belga que l’envia al Congo
permanteniriperfeccionarl’explotació.Fatanbélasevafeina,portaelsistematanlluny,queelmateixsistema el considera un perill i encarrega a un altre home,
Marlowe, que restableixi l’ordre. Comença així el viatgedeMarlowealcordelestenebres,quenoésresmés
que el mirall que la civilització blanca no volia mirar.
Conrad fa servir Marlowe com a narrador d’una
història que és també la història del segle XX. Parla
de la banalitat del mal abans que el concepte fos articulat. Explica el poder autodestructiu que la humanitat va exhibir en les guerres posteriors i sobretot
denuncia la mentida com a refugi psicològic de qui no vol ser responsable
del crim. Francis Ford Coppola ho
Col·lec
va entendre així quan va converció
tir El cor de les tenebres en la Aquest cap
amb l’AR de setmana
pel·lícula Apocalypse now.
A, ‘El no
i del
pijama d
‘Aloma’ pe ratlles’ i
er només
9,95 €
BARCELONA. L’últim inèdit de Julio
Cortázar (1913–1984) és una lliçó
magistral sobre literatura a càrrec
d’un escriptor que reconeix, ja a la
primera sessió del curs, que no és
sistemàtic, ni es dedica a la crítica,
ni és teòric: “A mesura que els problemes de feina van apareixent,
busco solucions”. Carles Álvarez,
editor de Clases de literatura. Berkeley 1980 (Alfaguara), reconeix que
Aurora Bernárdez, marmessora del
llegat del seu exmarit, no recorda
com van arribar a les seves mans les
cintes que recollien les vuit sessions
del curs. “Tinc dues intuïcions. O bé
va ser a través de Galaxia Gutenberg, que en va editar les obres completes, o de Saúl Yurkevich, responsable del seu llegat fins que va morir
el 2005”, explica.
Després d’editar Cuentos inolvidables según Cortázar (Alfaguara,
2006), Álvarez va treballar amb
Bernárdez a Papeles inesperados
(2009), en els cinc volums de la correspondència –publicats l’any passat– i en la transcripció d’aquestes
classes delicioses. Es dedica a explicar-hi el temps i la fatalitat en el
conte fantàstic, el conte realista, la
musicalitat i l’humor; el procés d’escriptura de Rayuela, i la presència
de l’erotisme en la literatura. «No és
un llibre gens tècnic –assegura l’edi-
Cortázar el 1983, tres anys després d’haver-se passat dos mesos
a la Universitat de Berkeley impartint classes de literatura. EFE
tor–. Ell creia que a Berkeley es trobaria alumnes molt cultes i molt
preparats i no va ser així. En una
carta diu: “Tuve que bajar el tiro”».
Durant els dos mesos que va durar el curs, Cortázar es va arribar a
fer amic d’alguns alumnes. Als últims minuts de cada classe, obria un
torn de preguntes, que tot sovint
eren polítiques: “Li demanaven so-
bre Fidel Castro, sobre el cas Padilla [que va provocar una primera
ruptura entre els intel·lectuals llatinoamericans i la Revolució Cubana] i sobre si Nicaragua seria envaïda pels Estats Units”. A més de respondre afablement, Julio Cortázar
va arribar a visitar la festa de Halloween de Berkeley vestit de comte Dràcula.e
CINEMA
Albert Serra estrena el nou
film al Temporada Alta
Els cinemes Truffaut de Girona
acullen l’estrena d’Història de la
meva mort, d’Albert Serra, dins de
la programació del festival Temporada Alta. El film arribarà a les sales comercials al desembre.
Casanova, Dràcula i Don Juan
XAVIER CERVANTES
BARCELONA. Després de guanyar a
Locarno, Història de la meva mort
d’Albert Serra segueix fent camí. De
moment ja s’ha vist als festivals de
Busan (Corea del Sud), Toronto,
Vancouver i Londres, al Centre
Pompidou de París i al Museu Reina Sofia de Madrid. Avui es projecta als cinemes Truffaut de Girona,
dins del festival Temporada Alta, i el
23 d’octubre es passarà a la Filmoteca de Catalunya. L’estrena comercial, a principis de desembre, serà
simultània en cinemes, internet i
DVD, i també hi haurà una projecció a Televisió de Catalunya.
Serra explica que en comptes de
fer “la típica sortida a sales comer-
cials que deixa la pel·lícula desemparada” a la cartellera, va plantejar
muntar preestrenes en llocs on “el
públic ja està preparat per veure la
pel·lícula”. El propòsit és que “reneixi la curiositat” pel cinema, i el
resultat li dóna la raó: les entrades
per veure Història de la meva mort a
Girona ja s’han exhaurit.
Vicenç Altaió i Albert Serra, actor
i director d’Història de la meva
mort, ahir a la Filmoteca. CÈLIA ATSET
“El repte era agafar el meu estil
d’abans i enriquir-lo, emmarcat en
una narrativa més convencional. La
gent que l’ha vist la suporta millor
que les altres, tot i que dura més”,
diu Serra sobre un film que planteja un xoc entre el racionalisme “sensual i suggeridor” de Casanova i el
romanticisme “metafísic i violent”
de Dràcula. L’exdirector del Centre
d’Art Santa Mònica, Vicenç Altaió,
interpreta un Casanova crepuscular
en una pel·lícula “d’idees” que ell
considera “profundament ideològica” i que “parla de la nostra època
millor que molts tractats polítics”.
Altaió defensa Casanova com a mite de “tots els venecians i els catalans i de bona part d’Europa” perquè “encisa, persuadeix i enganya”,
mentre que el mite “dels castellans”, Don Juan, “imposa”.e
BORN
EL BARRI RENOVA
LA SEVA OFERTA
GASTRONÒMICA
FERNANDO FRANCO,
GUILLEM CLUA,
PAU MIRÓ I JORDI
CASANOVAS...
4 - 10 D’OCTUBRE 2013
MÉS / MORE / MÁS:
TIMEOUT.CAT
ALBERT SERRA
1,95€
LA CORONACIÓ DE L’ENFANT TERRIBLE
DEL CINEMA EUROPEU
#286
NO ENS AGRADA?
ONINS
ANALITZEM PER QUÈ ELS BARCEL
L EL TURISME
CE
RE
B
AM
E
UR
VE
A
N
CE
COMEN
618 Albert
Serra L’enfant
terrible es
corona.
658 La
revolució...
de Casanovas,
Clua i Miró.
IVÁN MORENO
Sumari
Reportatges
12
18
22
24
No ens agrada?
Els lectors de Time Out
diuen que el turisme és el
principal problema de BCN.
Ho discutim amb Itziar
González i Pere Duran.
32
Albert Serra
Josep Lambies s’agenolla
davant del director català,
sincer, directe i presumit.
35
Tatuatges
Eugènia Sendra busca
quins són els tatuatges de
moda.
LA NOSTRA PORTADA
Fotografia: Iván Moreno
LES ESTRELLES DE
TIME OUT BARCELONA
46
Menjar i beure
Ricard Martín torna a
trepitjar el barri del Born i
troba locals nous i
assequibles.
Botigues
La moda se suma al
fenomen Km. 0 o això és el
que es topa Laia Beltran a
Barea.
A la ciutat
El festival Petits
Camaleons fa possible
l’equació nens i música.
42 Gaudeix Moritz
Art
Aina Mercader es prepara
per al SWAB, l’ARCO dels
barcelonins.
IIIII
Excel·lent
IIII
Molt bo
CISCO/LTW
MARIA DIAS
622 Tatuatges
Els dibuixos a la
pell tornen a
estar de moda.
50
58
64
67
Cinema
Fernando Franco signa un
brillantíssim debut a La
herida. Comenta la pel·li
amb Josep Lambies.
56 L’Altre Cinema
69
74
Teatre
Andreu Gomila idea un
complot amb Guillem Clua,
Jordi Casanovas i Pau Miró,
al Teatre Lliure.
Dansa
Bàrbara Raubert transmet
la seva fascinació per
Philippe Genty.
Llibres
Benjamín Prado vol curar el
món amb el seu nou llibre,
Ajuste de cuentas.
III
Bo
76
78
81
82
II
Passable
Música
Javier Blánquez us diu què
heu de veure del nou
festival de l’Heliogàbal.
Clàssica
Neix la nova Orquestra Da
Camera, diu Xavier Cester.
Nit
Us posem sobre la pista
del nou club Marhes.
Gai i lèsbic
J. M. Sarri no es perdrà
una sessió de ioga en pèl.
Pots sentir-me
Twerking i Janelle Monáe.
Jo, BCN
Javier Berltrán.
I
Dolent
www.timeout.cat 3
UN BÉ DE LA
HUMANITAT
ALBERT SERRA TOCA EL CIM AMB
‘HISTÒRIA DE LA MEVA MORT’, UNA PEL·LI
SOBRE “LA BELLESA DE LA INJUSTÍCIA’
Per Josep Lambies
Retrat Iván Moreno
18 www.timeout.cat
Em pregunto quant de coratge ha
d’arribar a acumular Albert Serra
abans de sortir al carrer de motu
propio amb aquesta pinta d’emissari
de Belzebú a punt d’oficiar un
encontre amb les criatures del
subsòl. No es pot negar que té
l’aplom d’una vaca sagrada
mamelluda i amb pèl fort. Li ve de
fàbrica, igual que aquests deliris
heretats d’algun heroi díscol com
Aguirre el Col·lèric i la seva poca
vergonya, préstec dels dandis
eduardians que s’embolicaven de
dalt a baix amb bates de vellut verd.
“Has d’entendre que jo ja no sóc un
espectador qualsevol –m’explica–.
Jo sóc un creador, un cineasta. Fa
temps que em vaig convertir en
protagonista del món”. Hi ha qui diu
que aquest Albert Serra tan raonable
i modest com un sobirà amb ceptre i
corona ostentant davant la cort va
néixer l’any 2008, quan El cant dels
ocells va guanyar la Quinzena de
Realitzadors de Canes. Aquell dia el
vam canonitzar com a símbol sacre
del cinema català.
Doncs sí, Abert Serra és una vaca
sagrada i consagrada. I com a tal
exerceix el dret a l’extravagància
sempre que en té ocasió. Avui, sense
anar més lluny, el veiem sortir dels
baixos d’Andergraun Films, la seva
productora, situada al límit entre
Gràcia i Sant Gervasi, amb una fila
sensacional. Du una camisa daurada
que devia comprar de saldo a algun
crupier d’Atlantic City i una pota de
pollastre resseca penjada sobre el
nas. A les mans, un faisà
embalsamat que va clavat dalt d’un
pastís d’attrezzo, amb fruita
confitada de cartró-pedra, que
podria servir d’ofrena al fill de
Satanàs. I al coll, una creu de plata
que sembla el salconduit per anar a
tallar caps durant la reconquesta de
Terra Santa. “És que la gent normal
té molt mal gust –diu ara, fent-se
l’estilista–. No sé si te n’has adonat,
però la gent és molt cutre”. El millor
de tot és aquesta mena d’arnès per a
bèsties de càrrega de la Pachamama
que porta per barret.
De Napoleó a Kubrick
Algun dia algú li traurà la màscara
de soca-rel i descobrirà què hi ha a
sota del personatge. Pobre de mi, no
seré jo, mitòman i calçasses, qui
assumeixi tan ambiciós repte. Jo em
quedo amb l’Albert Serra agosarat,
el que té un fons d’armari que sembla
sortit d’una sastreria de Saville Row
i el que apareix disfressat de xaman.
Em quedo amb l’Albert Serra del
rellotge d’or i les ulleres fosques, el
que assegura que es compra la roba
l’últim dia de rebaixes perquè és
quan la massa acrítica ja s’ha
emportat les coses lletges. O perquè
vol fer veure que en realitat la roba li
importa un rave. El que, viva
encarnació del rei Herodes, em diu:
“Només permetria que un nen
aparegués en una pel·lícula meva si
me’l deixessin matar i rostir en una
paella”. Perquè aquest és l’Albert
Serra que el 29 d’agost de fa dos anys
era al Prat amb un bagul de 50 quilos
ple de perruques, a punt d’embarcar
en un vol cap a Romania.
Història de la meva mort es va
rodar a Viscri, un poblet de la
província de Brasov, amb oques,
gallines i escassos indicis
d’electricitat. Molt a prop hi havia les
pastures on Stanley Kubrick havia
planificat emplaçar les escenes de
NOMÉS PERMETRIA
QUE UN NEN PETIT
APAREGUÉS EN
UNA DE LES MEVES
PEL·LÍCULES SI ME’L
DEIXESSIN ROSTIR
EN UNA PAELLA
batalla d’aquell famós Napoleó que
havia d’interpretar David
Hemmings, el fotògraf de Blow-up, i
que va quedar en paper mullat. Ara
fa dos anys, Albert Serra
s’aventurava en aquestes terres
maleïdes, on encara ronden els
fantasmes del que mai no va ser.
“Coses de l’atzar –replica–. No
estava pas previst anar a seguir la
pista de Napoleó, però ho vaig llegir
en aquell llibre de la Taschen i em va
fer certa gràcia. Esclar que m’hauria
agradat més si no fos perquè
Kubrick és un dels directors més
dolents que ha donat la història del
cinema”. Aprofitant que ha encès el
braser, dobla l’aposta sense encongir
les espatlles, més estrident: “N’hi ha
un que encara és pitjor que Kubrick,
però: es diu Francis Ford Coppola”.
MITES
SOKÚROV
“Sap treballar
amb els actors
i fer coses
originals. La
setmana passada vaig estar-lo
entrevistant per
a un llibre que
sortirà a França.
És un gran creador, com jo”.
APICHATPONG
“La pel·lícula
aquella de l’Oncle Boonmee, la
recordes? A mi
em va agradar,
era arriscada.
El que passa és
que li vaig trobar
alguns peròs, i
quan vaig haver
d’escriure’n un
article la vaig
posar a parir”.
LA MERDA
“És un tema que
cada vegada
m’interessa
més. A Història
de la meva mort
hi és molt present, des que
veiem l’Altaió
llepant l’anus a
una dona”.
És un virtuós de la boutade
polèmica, un buscabregues insolent
i tants altres atributs que se
m’escapen. De sota aquest bigoti a
dues aigües tan compacte que es
podria confondre amb un sintètic de
la Industrial Bolsera fa rajar una
barreja anàrquica de morbo i
erudició. Li passa, sobretot, quan
parla de la pel·lícula. “Un amic meu
que la va veure em va dir que és una
història sobre el terror de la bellesa i
sobre la bellesa del terror
–il·lustra–. Jo he millorat una mica
la consideració, i ara m’agrada dir
que és una pel·lícula sobre la
injustícia de la bellesa i la bellesa de
la injustícia”. Afegiu a aquestes
nobles paraules una mica d’humor
escatològic, culs i cagarros, i mitja
dotzena de conills esbudellats. Això
és Història de la meva mort, una
obra mestra. Veieu-la i començareu
a entendre per què se’ns presenta
vestit com la cabra sacerdotessa
dels aquelarres de Goya.
De Casanova a Dràcula
“Jo sóc un bé de la humanitat”, diu la
vaca sagrada, donant-se-les
d’indolent segons costum de la seva
aureolada casta. Albert Serra,
profeta i Judes d’una religió que
encara està per batejar, es manté
dalt d’un pedestal com Simó
l’Estilita. Porta la llegenda personal
que ha anat creant a còpia d’anys
d’esforç com una boa de xinxilla
embolicada al voltant del coll, i
l’èpica tan ben collada que es fa
difícil distingir-lo de qualsevol dels
seus estrambòtics personatges.
Albert Serra és el Quixot, Sancho i
els Reis de l’Orient. I ara també la
impossible fusió superguerrera
entre Giacomo Casanova, el gran
seductor de la civilització
occidental, i el comte Dràcula,
l’aŀlucinada batalla d’egos que entre
sang, excrements i converses sobre
Voltaire vertebra aquesta última
pel·lícula. “Vaig triar aquest parell
de figures perquè amb elles podia
explorar els límits entre el plaer i el
dolor”, exposa el director.
Història de la meva mort és un
esdeveniment titànic de l’altura
d’un campanar, tan inversemblant
com la idea de Fitzcarraldo de fer
passar un vaixell pels cims de les
muntanyes amazòniques. No ho dic
per la pel·lícula, una d’aquelles
meravelles que et regiren les
entranyes. Ho dic per tot el que hi ha
darrere: les tenebres gòtiques del
romanticisme i el refinament
iŀlustrat del Segle de les Llums, les
esplanades romaneses i les
dependències senyorials de tres
www.timeout.cat 19
castells del sud de França, anècdotes
alcohòliques i etíliques, el poeta
Vicenç Altaió amb perruca blanca,
la cara empolvorada i una piga al
pòmul segons moda de l’època, i un
brut de més 440 hores de metratge
que ha costat un any i escaig de
reduir a una durada humana. Però
Albert Serra insisteix: ell és un bé de
la humanitat, i sembla que aquest
estatus l’autoritza a dilapidar temps
i diners en una pel·lícula amb factura
de baix pressupost. “El món és
millor gràcies a mi”, repica, una mica
cregudet.
De Herzog a Serra
Els rodatges d’Albert Serra són
coneguts per dues coses: hi ha mam
servit a esportes i les catàstrofes
sempre vénen de tres en tres. Ell no
se n’amaga pas. Fa tres anys va
filmar una mena de fals making of
que duia un títol molt devot, El
MANIES
KECHICHE
“Per veure
aquesta cosa
de les lesbianes
del cabell blau
que va guanyar
a la Palma d’Or
a Canes mira’t
una pel·lícula
meva, que
és molt més
original”.
CARABÉN
“Jo no sóc
un moralista,
i la situació
econòmica no
m’afecta especialment, però si
un dia em veig
desnonat em
recordaré de
tots els que han
fet apologia de
la banca, com
el cantant de
Mishima”.
ELS PEDAGOGS
KUBRICK ÉS UN DELS
DIRECTORS MÉS
DOLENTS QUE HA
DONAT LA HISTÒRIA
DEL CINEMA, DESPRÉS
DE FRANCIS FORD
COPPOLA
senyor ha fet en mi meravelles,
finançat pel CCCB com a part de la
correspondència que va mantenir
amb el cineasta argentí Lisandro
Alonso per a l’exposició Totes les
cartes. “Sempre he defensat que les
meves pel·lícules tenen un punt lúdic
i desastrós que per raons estètiques
no arriba a sortir a la superfície
–rebufa–. El senyor ha fet en mi
meravelles va ser una excusa per
mostrar d’una vegada per totes com
és treballar amb mi”. Dinars
opulents amb discussions
acalorades, insults, exabruptes i
llamp de rellamp, actors que
prediquen com un capellà de
Berlanga amb llargs sermons sobre
20 www.timeout.cat
“No m’agraden
els nens, però
ells no en tenen
cap culpa. La
culpa és dels
pares que els
deixen fer el que
volen. Els nens
no tenen capacitat de pensar,
i per tant se’ls
hauria de picar
quan es porten
malament, com
es fa amb totes
les bèsties”.
la desfeta de l’URSS i una bodega
plena de vi de taula. Així és com
s’organitza la kermesse héroïque.
Albert Serra, geni i figura, cap
d’una troupe ambulant que el
segueix allà on va com si els seus
fossin els passos de Moisès guiant
els jueus a través del desert, no es
deixa intimidar per cap hecatombe.
“Confio molt en mi –diu l’animal
sacrosant–. Sóc capaç de mirar els
desastres amb optimisme i sempre
me n’acabo sortint, perquè sóc
espavilat”. Si es presentés la
necessitat, separaria les aigües del
Mar Roig. És un nou i actualitzat
Werner Herzog vingut de Banyoles
per anar d’expedició cap a la
conquesta de l’inútil. Fins i tot té un
Klaus Kinski divo i torracollons com
un borinot en plena migdiada
d’estiu: el seu compatriota Toti Pau,
un milhomes amb la llengua més
bruta que una claveguera que havia
de fer de Dràcula però a última hora
li van agafar cagarrines. “No s’hi pot
treballar pas, ja no el tornaré a
cridar mai més –diu Werner Serra–.
Només sap fer coses cutres. No sé si
és perquè és dolent, perquè té pànic
escènic o perquè està boig, però no
és un actor ni és res”. Sort que Eliseu
Huertas va salvar els mobles, amb
un crepat digne de Gary Oldman.
No m’atreviria a aventurar
quantes més incidències li van posar
pals a les rodes. D’això, qui en sap un
niu és el poeta mallorquí Jaume C.
Pons Alorda, que el 29 d’agost del
¿DOLOR O
PLAER?
¿Què us estimeu més,
una xarrupada al coll amb
els ullals de Dràcula o els
dits pansits de Casanova
sobre el sexe?
2011 també viatjava en aquell avió
rumb a Romania amb escala a
Munic que es va enlairar del Prat a
quarts de set del matí. Albert Serra
l’havia fet cridar perquè s’ocupés del
quadern de bitàcola, un diari de
rodatge trepidant amb recompte
d’ampolles de whisky, converses
manicomialment lascives, on
s’explica la història de com van
espellofar un bou de les dimensions
d’un rinoceront africà. Tinc
constància que l’ha convertit en un
llibre, que quan vegi la llum deixarà
aquestes atrevides línies meves al
nivell del betum. “Si algú fa una
pel·lícula amb mi és perquè es vol
divertir –conclou Albert Serra–.
Perquè una pel·lícula meva és com
una sublimació de la vida, i tothom
s’ha d’engrescar”. I així és com
l’emissari de Belzebú amb la camisa
de crupier d’Atlantic City i
l’expressió garratibada del Timothy
Treadwell de Grizzly man es torna a
ficar dins la seva cova del barri de
Gràcia i tira la cortina, convençut
que en l’última hora i mitja ha tornat
a fer història.
EL MUNDO. JUEVES 10 DE OCTUBRE DE 2013
49
CULTURA / EM2
la fascinación que provocaba en las
mujeres («yo no las siento; ellas sienten a través mío», sentencia Altaió en
un diálogo filosófico cumbre), que
recuerda su polémica con Voltaire o
su aspiración de escribir un diccionario sobre las variedades de quesos.
La técnica del film es otro de los
cambios que se aprecian en este
nuevo trabajo de Serra: hay planos
más cortos, personajes femeninos,
más música, diálogos hipnóticos.
«‘Història de la meva
mort’ es una película
ideológica hecha
desde la estética»
«La distribución de
siempre no funciona
y tenemos que
probar otra cosa»
Dos pelucas ajadas, a la manera de naturalezas muertas, en un fotograma de la película. / EL MUNDO
Cine / ‘Història de la meva mort’
Un Casanova contra la oscuridad
Albert Serra anticipa el estreno de su nueva película, que hoy se proyecta en Girona
JAVIER BLÁNQUEZ / Barcelona
En el momento de afrontar el estadio
inicial de su cuarta película, Albert
Serra se planteó algunos retos. El
primero, «traducir ideas filosóficas
en imágenes, pero sin que eso la
convirtiera en algo pretencioso o teatral», dicho en sus propias palabras.
Història de la meva mort, galardonada con el Leopardo de Oro en el
pasado festival de Locarno, trata, según ese punto de partida, sobre el
tránsito de un mundo de orden –el
del siglo XVIII, modernizado por las
ideas de la Ilustración– a uno dominado por la naturaleza y un regreso
a la superstición, el del XIX romántico. Lo hace Serra a través de dos
personajes vehiculares: un Giacomo
Casanova crepuscular (interpretado
por Vicenç Altaió, actor no profesional, ex director del Centre d’Arts
Santa Mònica) y un conde Drácula
sanguinario, antagonista del caballero veneciano en una ‘confrontación’
final con trasfondo abstracto.
«Yo no he visto nunca una pelícu-
la del género fantástico», afirmaba
ayer Serra en la rueda de prensa de
presentación de Història de la meva
mort en Barcelona. «Y me pareció interesante trabajar con elementos sobrenaturales por esta vez. Pero aunque haya un Drácula, esta película es
otra cosa». A lo que Vicenç Altaió
añadía una interesante reflexión: «es
una película ideológica, pero hecha
desde la estética».
El Casanova de Serra está inspirado en el de sus extensísimas memorias, Historia de mi vida –el título de
la película, evidentemente, apela a
ese título trocando la vida por la
muerte, la edad de gloria que quiso
preservar el Casanova histórico en
su texto por el declive físico en una
época pre-revolucionaria que iba a
dar punto final al equilibrio rancio
del Antiguo Régimen–.
Pero todos los hechos y diálogos
son inventados: éste es un Casanova
que dialoga sobre la necesidad de
sustituir el cristianismo por la nueva
ciencia, que recuerda sus amoríos y
Albert Serra, en una imagen de archivo. / DOMÈNEC UMBERT
«Me preguntan si los diálogos están
escritos o se improvisaron. La palabra improvisar no me gusta», explica Serra. «Es como si cualquier cosa
valiera. Para mí, los diálogos en
Història de la meva mort son como
performances: hay un orden, un texto cerrado, pero con mucho espacio
para que acontezca lo imprevisto».
Tras el triunfo en Locarno y un pase especial hace unas semanas en
Madrid, dentro del Centro de Arte
Reina Sofía, la película se prepara
para su estreno en salas. Hoy se proyecta en el festival Temporada Alta
de Girona –centrado en las artes escéncias; «la película podía encajar,
porque es más teatral que Honor de
Cavalleria o El cant dels ocells»–, y el
23 de octubre en la Filmoteca de Catalunya, antes de llegar a salas ya en
diciembre –«y también a la televisión, a la edición en DVD y la descarga legal, todo a la vez; la distribución
habitual ya sabemos que no funciona bien y hay que probar otra cosa,
donde cada formato ayude al otro»–.
Como el resto de la obra de Serra,
Història de la meva mort es una película autoral, lenta e inteligente. Pero ahora, quizá, más accesible que
antes. «Dura dos horas y media y he
detectado que se va menos gente de
la sala, y eso que El cant dels ocells
duraba una hora menos», comenta
Serra, con una tímida sonrisa.
6
Jueves. 10 de octubre de 2013 • LA RAZÓN
Cataluña
El maestro
Cortázar
Montblanc recuerda
con una pluma la
inmortalidad de la
obra de Balzac
Un volumen recoge los textos de las clases que el autor de
«Rayuela» realizó en la Universidad de Berkeley en 1980
Archivo
L. R.
BARCELONA- En el otoño de 1980, el
escritor Julio Cortázar ya era algo más
que un nombre consagrado. Es en esa
época, cuando la universidad de Berkeley, California, lo invitó a dar una
serie de conferencias durante dos meses para hablar de su oficio de escritor
y literatura. Esas charlas permanecían
hasta ahora inéditas y se recogen ahora
por primera vez en un libro, «Clases de
literatura», editado por Alfaguara, bajo
el cuidado de Carles Álvarez Garriga,
especialista en la obra del autor de
«Historias de cronopios y de famas». Es
un tiempo en el que ha leído más de
10.000 libros, escuchado unos 6.000
discos –sobre todo de jazz– y había
visto numerosas exposiciones, especialmente en París, la ciudad que se
había convertido en su hogar y en su
centro de operaciones literarias.
Cortázar habla de cuentos, del nacimiento de su célebre «Rayuela», de los
autores que admiraba e incluso de su
pasión por la música jazz.
BARCELONA- Con el ciclo novelístico «La
Comedia Humana», Honoré de Balzac construyó
una de las obras literarias más interesantes
surgidas en la Francia del siglo XIX. Su legado
inspira todavía a otros escritores e incluso a los
instrumentos con los que uno puede iniciarse en
el oficio de las letras. Montblanc presentó el
pasado martes, durante una cena el restaurante
Caelis de Barcelona, una pluma de edición
limitada con la que quiere recordar al
considerado como padre del realismo. La
estilográfica, como explicó Hubert Wiese,
consejero delegado de Montblanc Iberia, se
inspira en el «dandismo» de la sociedad europea
del siglo XIX, encarnado en la estética de la
decadencia y la elegancia individual de Balzac,
para quien el estilo era un imperativo existencial.
La noble resina negra y la laca gris del cuerpo,
con su refinado guilloché, hace referencia al
típico corte de los pantalones que llevaban los
refinados caballeros parisinos. La pluma tienen
un plumín de oro de 750 en plaqué rodiado lleva
un fino grabado en láser de las iniciales de
Balzac. De esta manera, Honoré de Balzac con la
Montblanc Writers Edition, una lista de la que ya
forman parte genios como Dickens o Proust.
Quince grabaciones
El responsable de la edición explicó
ayer que el libro es el resultado de la
transcripción de una quincena de grabaciones, conservadas por Aurora
Bernárdez, la heredera del escritor. «Lo
escuché y me pareció una maravilla,
pero había que transcribirlo y darle un
orden», dijo Álvarez Garriga.
Uno de los aciertos de la obra es que
permite al lector asistir a esas clases en
las que el profesor acabó haciéndose
amigo de los alumnos. «No es técnico
hablando. Como él dijo “tuve que bajar
el tiro”, por lo que el nivel puede parecer
Julio
Cortázar
habla
en sus
clases
de su
creación
literaria
el de unas clases de instituto. No da
nada por hecho y no se muestra para
nada superior», remarcó el responsable
de «Clases de literatura».
Gracias al libro podemos saber algo
más del proceso de escritura de Cortázar. Interesante es, por ejemplo, la información que da sobre la redacción de
«Rayuela». Álvarez apuntó que en sus
clases el autor hablaba que «los capítulos de “Rayuela” no tenían un orden:
tenía un problema físico: no tenía espacio suficiente para ver los capítulos
y entonces decidió combinarlos al azar.
Eso no lo había explicado nunca».
Tampoco se escapa la larga sombra de
sus intereses políticos en estas charlas,
aunque no de una manera tan extensa
porque «“seguramente debía estar
pactado con la universidad, pero no
rehuye las respuestas políticas sobre
Padilla, El Salvador o Nicaragua cuando
le preguntan los alumnos».
Con este volumen parece que concluye el goteo que en los últimos años
ha habido de obras inéditas. A la espera de que se retome el proyecto de la
obra completa, para el año que viene
está previsto un libro en el que hace
tiempo que trabaja Álvarez Garriga.
Con la intención de que aparezca el
próximo 12 de febrero, coincidiendo
con el centenario del nacimiento del
autor, «Cortázar de la A a la Z» será un
álbum biográfico con imágenes y textos
poco conocidos.
Archivo
Víctor Fernández
«CLASES DE
LITERATURA»
Julio Cortázar
ALFAGUARA
312 páginas,
18,50 euros.
Quim Vila; Hubert Wiese, consejero delegado de
Montblanc Iberia, y el chef Romain Fornell
Efe
Albert Serra contrapone ilustración y
romanticismo en su nueva película
C. Sala
Vicenç Altaió, ayer en la sede de la Filmoteca de Cataluña durante la
presentación de la película
BARCELONA- Para Albert Serra,
el cine no es sólo un entretenimiento, sino que es un arte performativo capaz de materializar
ideas complejas y emocionar al
espectador. Ésta es el objetivo de
su última película, «Història de la
meva mort», que tras llevarse el
gran premio del Festival de Locarno, hoy se preestrena en Cataluña
en el Cine Truffaut de Girona,
dentro del Festival Temporada
Alta. «El reto era conseguir que
ideas abstractas pudiesen traducirse en imágenes sin ser teatral o
pedante. Buscamos la espontaneidad, algo puro y sencillo»,
aseguró ayer Serra.
El escritor y crítico de arte Vicenç Altaió protagoniza la película en el papel de un anciano Casanova, en los días previos a su
muerte. La cinta contrapone el
mundo racionalista de la ilustración, que representa Casanova, y
el romanticismo que le siguió,
más abierto a la metafísica, a lo
esotérico y al poder de lo sobrena-
tural, que en la película representa la figura de Drácula. «El filme es
el más accesible que he hecho
nunca. Al menos es el que menos
gente se levanta del cine durante
la proyección. Tiene mucho diálogo, psicología y una dramaturgia. Quería demostrar que podía
elevar mi estilo», aseguró Serra.
La película se proyectará en la
Filmoteca el 23 de octubre y a
principios de diciembre llegará
simultaneamente a las salas comerciales, la televisión, DVD e
internet.
|
36 Cultura i Espectacles
|
EL PUNT AVUI
DIJOUS, 10 D’OCTUBRE DEL 2013
Albert Serra preestrena avui ‘Història
de la meva mort’ al Temporada Alta, i el
23 d’octubre el presenta a la Filmoteca
Casanova
i Dràcula ja
són aquí
Bernat Salvà
BARCELONA
Guanyar un
dels grans
festivals de
cinema internacionals
és una fita
molt excepcional, per al cinema català, però Albert
Serra és també un cineasta atípic. Parla del Lleopard d’Or a Locarno per
Història de la meva mort
com si fos gairebé accidental: “He estat membre
d’un jurat i sé que el que es
decideix és completament
aleatori”, diu. Però reconeix que “ajuda a la producció i la distribució de la
pel·lícula, gràcies al premi
la gent la coneix molt
més”. Perquè el públic encara la conegui millor, la
pel·lícula es preestrena
avui al cinema Truffaut de
Girona, dins del festival
Temporada Alta, i el dia 23
es presenta a la Filmoteca
de Catalunya. “El mateix
Albert Serra ha fet teatre;
el món del teatre cada cop
es barreja més amb el del
cinema”, explicava ahir a
Barcelona Salvador Sunyer, director artístic del
Temporada Alta. Esteve
Riambau, director de la
Filmoteca, recorda que ja
“El repte de la
pel·lícula era
traduir idees
filosòfiques en
imatges”, diu el
cineasta
van dedicar una retrospectiva completa a Albert
Serra el 2010, i veu “coherent” la preestrena a Barcelona del seu nou film.
Aquestes dues presentacions i les que es faran
en altres festivals precedeixen l’estrena comercial
a casa nostra, a primers de
desembre, que aposta per
una nova fórmula: “L’estrenarem gairebé simultàniament a tots els formats
–explica Albert Serra–, en
sales de cinema, a Televisió de Catalunya, surt en
DVD un pack amb totes les
meves pel·lícules, en internet per descàrregues legals... Les estrenes comercials són cada cop més difícils per a aquest tipus de
cinema, i vaig pensar que
no faria la típica sortida de
la pel·lícula en sales, desemparada, amb públic
que no sap exactament
què va a veure.” Pensa que
amb presentacions i
Vicenç Altaió i Albert Serra, ahir, davant la Filmoteca de Catalunya ■ TONI GARRIGA / EFE
Casanova i Dràcula
Albert Serra defineix Història de la meva vida com
“un episodi inventat de la
vida de Casanova en un
moment crepuscular”,
que juga amb el títol de les
seves memòries, Història
de la meva vida. I hi afegeix: “Posa en imatges
dos mons: el segle XVIII,
representat per Casanova, que és un món de sensualitat, suggestió, racionalisme... i el segle XIX,
que comença a sucumbir
davant el romanticisme,
que és més fosc, violent i
esotèric.” Segons el cineasta de Banyoles, “el
repte de la pel·lícula era
traduir idees i conceptes
filosòfics en imatges, fer
una pel·lícula amb un contingut complex, però sense que per això resulti teatral o pretensiosa”.
En aquest sentit, “és
una pel·lícula profundament ideològica feta a través de l’estètica, no de la
filosofia”, diu el poeta
Vicenç Altaió, que prova
sort al cinema per interpretar Giacomo Casanova. “A Venècia, Catalunya
i bona part d’Europa –diu
Altaió sobre el personatge– domina Casanova,
que és un mite que encisa,
persuadeix. Els espanyols, en canvi, tenen un
altre mite, Don Juan, que
és un personatge que
s’imposa. Són dues maneres diferents de fer.” ■
acompanyant la pel·lícula,
“arribarem a llocs on el públic està més preparat pel
que va a veure”, i els diferents formats “es beneficien els uns als altres”. El
23 d’octubre, la pel·lícula
s’estrena a França, i al novembre arribarà a Portugal, i potser a Itàlia.
ART
TEATRE
MÚSICA
LITERATURA
OBITUARI
‘La pregària’, de
Fortuny, ja
pertany al MNAC
Tot venut per a
l’estrena de ‘Boig
per tu’, a Vic
Mishima farà un
segon concert a la
sala Apolo
Murakami i Roth,
entre els favorits a
guanyar el Nobel
Mor Philip
Chevron, guitarra
de The Pogues
El dibuix de Marià Fortuny La
pregària ja forma part del
fons del Museu Nacional
d’Art de Catalunya (MNAC)
gràcies a la campanya de micromecenatge que va impulsar la Fundació Amics del
MNAC en el marc de l’exposició La batalla de Tetuan. Un
total de 241 persones han
contribuït a pagar els 45.000
euros que costava l’obra, que
era en mans de col·leccionistes privats. ■ REDACCIÓ
El musical Boig per tu de Sau
s’estrena dissabte al teatre
l’Atlàntida de Vic amb les entrades exhaurides. El director
de l’obra i membre de Sau,
Pep Sala, ha explicat que es
tracta d’una comèdia juvenil
“molt divertida i fresca”. Boig
per tu reunirà 13 actors –sota
les ordres de Ricard Reguant–
i cinc músics. A partir del 5 de
desembre, l’espectacle es
programarà a la sala Barts de
Barcelona. ■ REDACCIÓ
Mishima van anunciar ahir un
segon concert a la Sala Apolo
de Barcelona per acomiadar
la gira de L’Amor Feliç. El nou
recital s’ha programat pel dimecres 20 de novembre,
després que les entrades pel
22 de novembre s’exhaurissin en menys de dos dies. Les
del nou concert es posen avui
a la venda. Un cop acabada la
gira de L’amor feliç, Mishima
començarà a treballar en un
nou disc. ■ REDACCIÓ
El japonès Haruki Murakami i
escriptors nord-americans
com ara Joyce Carol Oates i
Philip Roth, així com autors
menys coneguts com la bielorussa Svetlana Alexijevitx i
el noruec Jon Fosse, dominen
els pronòstics de les cases
d’apostes per guanyar el premi Nobel de Literatura, que
es donarà a conèixer aquest
matí a Estocolm. El xinès Mo
Yan va ser el guanyador l’any
passat. ■ AGÈNCIES
El músic irlandès Philip Chevron, guitarrista de la banda de
folk-punk The Pogues, va morir dimarts als 56 anys víctima d’un càncer. “Era únic. La
ciutat de Dublín i el món
s’han fet una mica més petits”, va lamentar el grup en
un comunicat. Virtuós dels
instruments de corda i lletrista reconegut, Chevron també
havia estat fundador, l’any
1976, del grup Radiators from
Space. ■ AGÈNCIES
Pep Sala, en la presentació
ahir a Vic del musical ■ ACN
|
42 Cultura i Espectacles
|
EL PUNT AVUI
DISSABTE, 12 D’OCTUBRE DEL 2013
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Crònica
Imma Merino
————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Albert Serra al Truffaut
Noves vies de
finançament
per al sector
cultural
Redacció
BARCELONA
La tropa d’Història de
la meva mort va arribar
al Cinema Truffaut de
Girona sense l’autor,
Albert Serra, que era a
Londres per presentar en un festival de cinema aquesta seva obra
dins del periple mundial que va començar triomfalment l’agost passat a Locarno, d’on es va endur el
Lleopard d’Or, nom del primer
premi que s’escau a una pel·lícula
on, a partir de l’emergència poderosa de la destrucció representada per la figura de Dràcula, apareixen animals depredadors. I també
perquè, enmig de la putrefacció, hi
ha una merda que s’hi converteix
en or, fet que s’obre a moltes metàfores possibles. Una és la capacitat baudelairiana d’un autor,
com ho és Albert Serra, de convertir qualsevol matèria, inclosa la
merda o qualsevol carronya, en
una creació artística, com ho és
Història de la meva mort, que proposa un viatge de Casanova a Dràcula, de la llum a la tenebra, del
plaer al dolor, de la seducció a la
destrucció, del racionalisme a la
barbàrie, de la paraula al crit, dels
homes menjant a les bèsties devorant. El punt d’inflexió vaig sentir-lo violentament quan, en ple
acte sexual de Casanova amb una
jove, es trenca el vidre a través del
qual es contempla l’escena.
En la primera projecció pública
a Catalunya d’Història de la meva
mort, dins del festival Temporada
Alta, no hi era, doncs, l’autor, però
la tropa estava ben comandada
per la productora i actriu (notable
en aquest film) Montse Triola i en
formaven part personalitats ben
singulars, com ara els intèrprets
de Casanova (el poeta i traficant
d’idees Vicenç Altaió) i Dràcula (el
pensador sempre lliure Eliseu
Huertas), a més dels dos Lluís tan
fortament lligats a la construcció
Un fotograma del film que es va estrenar dijous al Cinema Truffaut de Girona dins el festival Temporada Alta ■ ARXIU
del cinema d’Albert Serra i a la
conversió que fa de les figures mítiques en personatges humans: en
Carbó, el Quixot d’Honor de cavalleria que també va ser un dels
Tres Reis d’El cant dels ocells i que
en aquesta ocasió té un breu paper com l’interlocutor del Casanova lector; i en Serrat, que sempre
hi representa la innocència des de
la seva encarnació de Sancho fins
Albert Serra va
pujant esglaons
sense que se sàpiga
el lloc de l’escala
on pot arribar
a la més recent de Pompeu, criat
de Casanova, passant per un altre
dels Tres Reis. També hi eren les
joves actrius de la pel·lícula (Noelia Rodenas, Clara Visa i Clàudia
Robert) i l’anglès banyolitzat Mike
Landscape, que obre el film encarnant un poeta que, havent estat només capaç de completar
una oda, afirma que ha descobert
que és alta, molt alta, l’escala de
la poesia i que, només al primer
esglaó, intueix que no arribarà
més enllà. Alta, molt alta, és l’escala del cinema quan es trenquen
les seves convencions per aventurar-s’hi creant imatges que menen al pensament. I, tanmateix,
Albert Serra va pujant esglaons
sense que se sàpiga el lloc de
l’escala on pot arribar.
I el cas és que la tropa va convidar a mirar lliurement la pel·lícula,
que dura dues hores i vint minuts.
Fem-ne l’el·lipsi. Només diré personalment que vaig sortir-ne tan
impressionada que encara em
costa parlar-ne. Reprenem el relat
al final de la projecció, que va ferse en una còpia en 35 mm. Va discutir-se a propòsit de la hipotètica
excessiva foscor de les imatges. A
mi em va semblar, i em consta
que no vaig ser l’única, que la projecció va ser impecable i que la
textura dels 35 mm (que la indústria vol eliminar a costa del digital,
que tot ho fa més pla, més lluminós, més net, més superficial) em
transmetia un inquietant misteri
mentre em semblava que hi reconeixia les llums i les ombres de
part de la història de la pintura...
i de la humanitat. En fi, l’autor no
hi era, però, evidentment, hi va
ser a través de la seva obra.
El Departament de Cultura ha signat dos convenis
amb l’Institut Català de
Finances (ICF) i Triodos
Bank amb l’objectiu de facilitar l’accés al finançament de les empreses i entitats culturals.
D’una banda, Cultura
impulsa una línia de préstecs de 20 milions d’euros a
través de l’ICF per finançar
projectes d’inversió en actiu fix (per a aquelles necessitats estructurals de
les empreses) i/o circulant
(per a necessitats de liquiditat), adreçada específicament al teixit cultural català. Els préstecs per a inversió seran d’entre 30.000 i
un milió d’euros, a retornar
en un màxim de set anys,
amb dos anys de carència
inclosos, i els préstecs per a
circulant, d’entre 30.000 i
600.000 euros, a retornar
en un màxim de quatre
anys, amb un any de carència inclòs. L’ICF aporta els
recursos i gestiona la línia,
mentre que Cultura assumeix part del risc creditici
de les operacions.
Pel que fa al conveni signat amb Triodos Bank, té
com a objectiu avançar
l’import de les ajudes i subvencions concedides pel
Departament de Cultura.
L’import del préstec serà
del 90% de l’import total de
l’ajuda o subvenció, que
haurà de ser d’un mínim
de 10.000 euros. La durada del préstec és d’un màxim d’un any i hi poden aspirar tots els beneficiaris
d’una ajuda o subvenció de
l’ICEC o de l’OSIC pendent
de cobrar el 2013. ■
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Crònica
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
El guru de la música
Valèria
Gaillard
– – – – – – – – – – – – – – – – – – –
Va aparèixer a
l’escenari així,
amb posat entremaliat, el
serrell lateral,
vestit de rigorós negre, talment un guru
de la música, i
és que Lang Lang és més que
un pianista, és un fenomen que
també arrasa a casa nostra.
Prova d’això, un auditori, un dijous, ple a vessar (les entrades
feia dies que estaven exhaurides
per aquest inici de temporada
Auditori Més). El públic era ben
heterogeni i s’hi podia veure a
platea fins i tot Josep Carreras,
que no es va voler perdre l’espectacle del músic xinès de 31
anys, que crea nous adeptes a la
música clàssica. Molts joves, això sí, espectadors que treien els
mòbils per retratar l’estrella en
plena acció, o que es feien fotos
al costat de la seva imatge al
cartell promocional del vestíbul.
S’asseu al piano, s’ho rumia i
engega. Per començar, Mozart,
unes sonates que s’avenen amb
la seva personalitat –s’endevina– juganera i alegre. Lang Lang
senyoreja el piano. Les seves
mans recorren el teclat fent esclatar un so ara saltironant, ara
melindrós, i ja té tothom a la butxaca. És aquella sensació que la
música es complau entre els
seus dits, un prodigi d’habilitat i
precisió que deixa tothom bocabadat. Amb tot, la sala es pot dir
que entra en calor més endavant, amb les balades fogoses de
Chopin: és la segona part. Aquí
veiem un altre Lang Lang, més
greu, més passional. L’emoció
se l’endú i les frases trepidants
del compositor polonès semblen, de vegades, mormolades,
més que tocades amb tots els
ets i uts. Però no importa. És
Lang Lang i el públic l’aplaudeix
fins i tot abans d’hora, quan encara no ha acabat la peça. L’ovació és unànime i l’artista, generós, regala tres bisos de Chopin.
DdG
www.diaridegirona.cat
RECICLEU-ME
DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ. PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.
SETMANA A LA VISTA
DILLUNS
7 D’OCTUBRE
premi internacional del festival de Locarno, es podrà veure a les 9 de la nit al Truffaut. Serra va aconseguir aquest prestigiós
guardó amb la història de les relacions entre Casanova i Dràcula.
TEMPORADA ALTA
Arrenca la tercera edició del
Torneig de Dramatúrgia
ANIOL RESCLOSA/ARXIU
L’extraordinària acollida que ha tingut
en els darrers dos anys l’ha consolidat com
una proposta plenament integrada en el
Festival Temporada Alta. A les 8 del vespre
arrenca a La Planeta de Girona la 3a edició
del Torneig de Dramatúrgia. Marc Crehuet
i Jordi Casanovas seran els dos primers
dramaturgs que s’enfrontaran en aquest
peculiar ring on l’humor i la tensió esdevenen les claus de l’èxit.
DIJOUS-DIUMENGE
10-13 D’OCTUBRE
DIMARTS
8 D’OCTUBRE
DISTINCIó
Alimentació
Tastets i degustacions
Firatast arriba a la seva dinovena edició i es presenta
com el menjador més gran de les comarques gironines
Assolida ja la seva «majoria d’edat» Firatast es presenta de nou al públic com «el
menjador més gran de les comarques gironines». Durant quatre dies, del 10 al 13
d’octubre, el Palau de Fires permetrà als visitants poder degustar infinitat de plats
diversos i conèixer l’oferta de restaurants, cellers i botigues relacionades amb el
món de l’alimentació. La varietat d’estands que cada any no fallen a aquesta cita gastronòmica oferiran tastets per a tots els gustos i s’hi podrà trobar un ampli ventall de
plats elaborats, vins, caves i cerveses. Aquest any, Firatast també ha arribat a un
acord amb la companyia Renfe per oferir un descompte del 30 per cent en els bitllets per intentar atraure també públic de més enllà de les fronteres gironines. El
preu de l’entrada serà de 5 euros i això donarà dret a tres tiquets de degustació que
es podran ampliar posteriorment adquirint-los a l’interior del Palau de Fires. Els
dos primers dies la fira estarà oberta al públic de 6 de la tarda a les 12 de la nit i les
dues darreres jornades l’horari serà de les 12 del migdia a les 12 de la nit.
Torres Monsó rebrà el premi
Nacional de Cultura 2013
El veterà escultor i artista gironí Paco
Torres Monsó rebrà el Premi Nacional de
Cultura 2013 de les mans del president de
la Generalitat, Artur Mas en un acte que
tindrà lloc a Barcelona. A més, la dissenyadora Elsa Peretti, resident a Sant Martí
Vell, també serà guardonada.
DIJOUS
10 D’OCTUBRE
CINEMA
Albert Serra porta la seva
premiada pel·lícula a Girona
«Història de la meva mort», del realitzador banyolí Albert Serra i guanyadora del
ESPORTS
Homenatge a Middleton
El jugador més caristmàtic que ha passat
pel bàsquet gironí i que ha marcat tota una
època, Darryl Middleton, rebrà un homenatge al pavelló de Fontajau al descans del
partit del Barça Regal corresponent a la
Lliga Catalana.
DIVENDRES
11 D’OCTUBRE
TROBADA
Els cotxes històrics tornen a
les carreteres gironines
La 61a edició del mític Rally Costa Brava,
que inclou la presència de vehicles històrics que van marcar tota una època, torna
a les carreteres gironines. La prova arrenca
aquest divendres a Lloret i el punt neuràlgic serà la ciutat de Girona, on hi haurà el
parc tancat a la Devesa i el lliurament de
premis a la plaça de la Independència. Es
correran trams històrics com Clades, Osor,
Collsaplana-Espinelves i Els Àngels.
granadina M. Agustias Pérez.
DISSABTE
12 D’OCTUBRE
MÚSICA
Adrià Puntí actua a Girona
El polifacètic Adrià Puntí actuarà, a les 9
de la nit, a la sala Montsavaltge de l’Auditori de Girona amb el seu espectacle musical «Incompletament Puntí» dins de la
programació musical d’aquesta tardor.
■ Diari de Girona
DIJOUS, 10 D’OCTUBRE DE 2013 39
TELEVISIÓ TV3 estrenarà la
minisèrie «Olor de colònia»
La ficció ambientada en una antiga colònia industrial té dos capítols i s’estrenarà els propers dies
14 i 15 d’octubre en horari de nit. 48
MÚSICA Un disc aplega les
composicions de Ninyín Cardona
Salseta Discos publica «Serendípia», dedicat al malaguanyat
guitarrista de Sopa de Cabra. 40
Cultura i Societat
ESPECTACLES | CIÈNCIA | TENDÈNCIES | TRADICIONS | FETS I GENT | CINEMA | TELEVISIÓ
CORREU ELECTRÒNIC cultura.diaridegirona@epi.es
Serra reflexiona sobre la transició del
racionalisme al romanticisme al nou film
 «Història de la meva mort», que es preestrenarà aquest vespre a Girona, és una obra sensual i que parla del desig
ACN
BARCELONA | ACN
La preestrena d'Història de la
meva mort, la nova pel·lícula d'Albert Serra, que el passat mes d'agost va rebre el Lleopard d'Or a la
66a edició del festival de Locarno,
serà aquest dijous, en el marc del
Temporada Alta, al cinema Truffaut de Girona, i el pròxim 23 d'octubre a la Filmoteca de Catalunya.
El film és un «episodi inventat»
del final de la vida de Casanova. Albert Serra va explicar ahir en una
roda de premsa a Barcelona que li
interessava posar en imatges dos
imaginaris diferents: el del segle
XVIII del racionalisme amb un
Casanova «sensual, de la comunicació i la suggestió que sucumbeix davant el món del romanticisme on tot és més metafísic, violent i esotèric».
La pel·lícula s'emmarca en el
moment que Casanova coneix un
nou servent que serà testimoni
dels últims moments de la seva
vida.
La seva visió racionalista del
Segle de les Llums es veurà sotragat per una nova força, violenta,
esotèrica i emmarcada en el romanticisme i representada per
Dràcula.
En la presentació a la Filmoteca de Catalunya, Serra va declarar
que ha buscat que aquests conceptes abstractes tinguin una materializació visual «d'una forma
concreta i sense pretensions».
El director ha volgut recrear
aquests conceptes a través de les
SALA TRUFFAUT
Per primera vegada
Temporada Alta
programa cinema
 Per primera vegada la programa-
Casanova persuadeix, Don Juan imposa
 Vicenç Altaió, exdirector del centre Arts Santa Mònica, protagonista de la pel·lícula, va afirmar ahir que Albert Serra
«deixa fer i després fa» i va afegir que «tots els venecians i catalans són Casanova, mentre que els espanyols tenen
un altre mite amb Don Juan». «La diferència és molt manifesta, Casanova encisa, persuadeix, serveix i enganya,
mentre que Don Juan imposa», va afegir. A la foto, Altaió i Serra.
imatges «d'una forma molt lliure i
fresca». Serra va definir el film
com a «pur, simple, sensual i que
parla del desig». Va remarcar que
l'obra està construïda amb idees i
diàlegs, però emmarcada «dins
d'aquesta innocència i puresa».
Serra va remarcar que el film
«neix d'una forma més espontània,
sota terra i d'una forma molt natural». Va reconèixer que la gent
que ha vist la pel·lícula es pregunta
si els diàlegs són improvisats o
escrits. Serra va dir que li agrada
més la paraula performance, on
«tot pot ser més previst amb tancament i una intensitat» que no
pas la paraula improvisació.
Pou: «La qualitat del Govern és ínfima»
MADRID | EFE
El director teatral català Josep
Maria Pou ha titllat l'Executiu espanyol d'«incapaç» i «mediocre»
després que el Ministre d'Hisenda
i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, afirmés que el problema del cinema és la qualitat.
Pou assegura: «Jo també tinc dret
a donar la meva opinió sobre els
ministres i el Govern i em sembla
que la qualitat és ínfima».
«Una de les enormes desgràcies
que afecten el poble espanyol és
que hagi coincidit un moment
tan històric com és la crisi global
amb un Govern al complet tan incapaç, tan mediocre i tan mancat
de qualitat», va afegir Pou en la
presentació de l'obra teatral que dirigeix, Los hijos de Kennedy, que es
representarà a Madrid a partir de
divendres.
Montoro, que va declarar dimarts en una entrevista en la Cadena SER que el problema del cinema no són les ajudes sinó la
qualitat, va ser criticat per Pou, qui
assegura que, segons la seva opinió, a diferència del de Montoro, té
«coneixement de causa».
«Jo sí que veig tot el que està fent
el Govern cada dia, dubto molt que
el senyor Montoro hagi vist totes
les pel·lícules del cinema espanyol
sobre les quals s'atreveix a opinar»,
va sostenir Pou. Montoro va dir
ahir que les ajudes a l'amortització
de pel·lícules pendents de pagament des del 2011 i 2012 seran
concedides «aviat» per afavorir la
producció de cine espanyol.
«En aquesta pel·lícula hi ha
aquesta ambigüitat sobretot pel
treball dels actors», va declarar. El
director va remarcar que a la pel·lícula mai un té la sensació que hi ha
hagut un guionista ni que s'ha filmat abans. «La pel·lícula sembla
néixer en el moment del visionat».
ció de Temporada Alta inclou una
proposta cinematogràfica en el seu
programa principal, i en la programació complementària es presenten també dues propostes cinematogràfiques relacionades amb el
món de les arts escèniques: El cuaderno de barro dirigida per Isaki Lacuesta, sobre la presentació a Mali
de la performance Paso Doble de
Miquel Barceló i Josef Nadj, i Pina,
l'homenatge de Wim Wenders a la
gran Pina Bausch. El director del
Temporada Altra, Salvador Sunyer,
va explicar que el certamen no és
de cinema, tot i que han fet coses
puntuals amb aquest món i va considerar que en els pròxims anys
s'haurien de fer més cites que estan a la frontera entre el teatre i el
cinema. El 23 d'octubre tindrà lloc la
preestrena a la Filmoteca de Catalunya, després de la que es celebrarà aquesta nit (21 hores) a la sala
Truffaut de Girona, amb la presència del realitzador de Banyoles. El
director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau, va expressar
la il·lusió que els feia la preestrena i
va recordar que la institució ja va
dedicar una retrospectiva al cineasta. ACN BARCELONA
Homenatge a la poetessa
empordanesa Quima Jaume
BARCELONA | EFE
La poetessa Quima Jaume, natural de Cadaqués, va ser homenatjada ahir a Barcelona en complir-se el 20 aniversari de la seva
mort, amb una taula rodona.
L'acte, que va tenir lloc al Palau
de La Virreina, tenia per objectiu
donar visibilitat a l'obra de l'autora i reconèixer la seva aportació a
les lletres catalanes. En l'homenatge es va projectar l'audiovisu-
al Quima Jaume i el seu món, dedicat a l'univers artístic de l'autora, que va anar acompanyat d'un
col·loqui i un recital de poemes
amb la participació de diferents
personalitats del món literari català. L'acte va ser organitzat pel
PEN català conjuntament amb
l'Institut Català de les Dones, la Institució de les Lletres Catalanes i els
ajuntaments de Barcelona i Cadaqués.
Edición: Digital - Sección: Actualitat / Última Hora
2013/10/10 / http://registro
Honor de Albert Serra
Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol
El pasado mes de agosto Albert Serra se alzó con el Leopardo de Oro, el premio grande del
<strong>festival</strong> de cine de Locarno, por su Histria de la meva mort, una aproximación a dos
figuras emblemáticas de la cultura occidental: Casanova y Drácula. El primero, representante de la luz y de la
razón, del poder de la palabra y de la sensualidad feliz. El segundo, Drácula, emblema de la oscuridad,
representante de las pasiones desatadas y del deseo voraz...
Luz y oscuridad, frente a frente. A la manera de Serra, claro, que siempre es una manera personal e
intransferible. De singularidad garantizada, como sabrán quienes hayan visto cualquiera de las anteriores
películas de Serra. Honor de avalleria (2006), sin ir más lejos, una mirada desmitificadora y, por momentos,
irónica, sobre la figura del Quijote: una mirada inesperada, como el mismo Serra.
Pero todo lo que el director de Banyoles -que ayer cumplía 38 años- tiene de Quijote, por seguir con la
magna creación de Cervantes como referencia, lo tiene de Sancho en su visión del lanzamiento de su
película, de la que también es productor. Histria de la meva mort, que ya pasó por el Reina Sofía, se presenta
esta noche, con honores de première catalana, en el <strong>festival</strong> <strong>Temporada
Alta</strong> de Girona. Un evento abierto a todo tipo de manifestaciones artísticas que, con la película de
Serra, inicia su propuesta cinematográfica. La proyección tendrá lugar en el Cinema Truffaut de Girona (con
todas las entradas agotadas).
"El rodaje, más que una experiencia inenarrable, fue, por el contrario, una experiencia decididamente
narrable", afirma el escritor y poeta Vicenç Altaió, quien encarna a Casanova en el filme. Y que barrunta la
idea de escribir un libro al respecto: "Una experiencia iluminadora, liberadora, transgresora, insoportable y
francamente pesada, que otro menos interesado que yo en el proceso no hubiera aguantado: las mejores
vacaciones de mi vida", afirmaba ayer Altaió, hasta hace poco director del Arts Santa Mònica, durante la
presentación del filme de Serra en la Filmoteca de Catalunya. Allí Histria de la meva mort tendrá otro
preestreno el próximo 23 de octubre."No quiero que se muera el mismo viernes de su estreno (previsto para
diciembre)", afirmó Serra de Histria de la meva mort, que apuesta por el estreno multiplicado. "Se estrenará
en salas; en internet, legalmente, y también en DVD, además de su emisión por TV3 una semana después",
explicó Serra, que añadió: ¿Funcionará? No lo sé. Lo único que sé es que la exhibición, en España, no
funciona de la misma manera que en otros lugares, donde la caída de la exhibición en sala no ha sido tan
brutal".
¿Las causas? ¿Quizá la mala calidad de las películas españolas, como anteayer afirmaba el ministro de
Hacienda, Cristóbal Montoro? "Estoy de acuerdo con el ministro, pero seguramente diferiremos en lo que él
y yo consideramos que es la calidad".¿Y qué es, en definitiva, Histria de la meva mort? Digamos que un
conjunto de ideas disfrazadas de película. O viceversa: una película, como las de Serra, inexplicable fuera del
universo Serra, disfrazada de ideas. Algo inesperado. Un acontecimiento seguro. Por el honor de Albert
Serra.
Edición: Digital - Sección: Actualitat / Última Hora
2013/10/10 / http://registro
Honor d'Albert Serra
Pie de Foto :Europa Espanya Català
El mes d'agost passat Albert Serra es va alçar amb el Lleopard d'Or, el premi gran del festival de cinema de
Locarno, per la seva Història de la meva mort, una aproximació a dues figures emblemàtiques de la cultura
occidental: Casanova i Dràcula. El primer, representant de la llum i de la raó, del poder de la paraula i de la
sensualitat feliç. El segon, Dràcula, emblema de la foscor, representant de les passions desencadenades i del
desig voraç...
Llum i foscor, cara a cara. A la manera de Serra, que sempre és una manera personal i intransferible. De
singularitat garantida, com sabran els qui hagin vist qualsevol de les anteriors pel·lícules de Serra. Honor de
cavalleria (2006), sense anar més lluny, una mirada desmitificadora i, en molts moments, irònica, sobre la
figura del Quixot: una mirada inesperada, com el mateix Serra.
Però tot el que el director de Banyoles -que ahir feia 38 anys- té de Quixot, per seguir amb la magna creació
de Cervantes com a referència, ho té també de Sancho en la seva visió del llançament de la pel·lícula, de la
qual també és productor. Història de la meva mort, que ja va passar pel Reina Sofia, es presenta aquesta nit,
amb honors de première catalana, al festival Temporada Alta de Girona. Un esdeveniment obert a tota mena
de manifestacions artístiques que, amb la pel·lícula de Serra, inicia la seva proposta cinematogràfica. La
projecció tindrà lloc al cinema Truffaut de Girona (amb totes les entrades exhaurides).
"El rodatge, més que una experiència inenarrable, va ser, al contrari, una experiència decididament narrable",
afirma l'escriptor i poeta Vicenç Altaió, que encarna Casanova al film. I que dóna voltes a la idea d'escriure
un llibre sobre això: "Una experiència il·luminadora, alliberadora, transgressora, insuportable i francament
pesada, que un altre de menys interessat que jo en el procés no hauria aguantat: les millors vacances de la
meva vida", afirmava ahir Altaió, fins fa poc director de l'Arts Santa Mònica, durant la presentació del film
de Serra a la Filmoteca de Catalunya, on Història de la meva mort tindrà una altra preestrena el 23 d'octubre.
"No vull que el film es mori el mateix divendres de l'estrena (prevista per al desembre)", va afirmar Serra
d'Història de la meva mort, que apostarà per l'estrena multiplicada. "S'estrenarà en sales; a internet,
legalment, i també en DVD, a més de l'emissió per TV3 una setmana després", va explicar Serra, que va
afegir: "Funcionarà? No ho sé. L'únic que sé és que l'exhibició, a Espanya, no funciona de la mateixa manera
que en altres llocs, on la caiguda no ha estat tan brutal".
Les causes? Potser la mala qualitat de les pel·lícules espanyoles, com abans-d'ahir afirmava el ministre
d'Hisenda, Cristóbal Montoro? "Estic d'acord amb el ministre, però segurament diferirem en el que ell i jo
considerem que és aquesta qualitat de què parlem".
I què és, en definitiva, Història de la meva mort? Diguem que un conjunt d'idees disfressades de pel·lícula. O
viceversa: una pel·lícula, com les de Serra, inexplicable fora de l'univers Serra, disfressada d'idees. Una cosa
inesperada, segur. Un esdeveniment. Per l'honor d'Albert Serra.
Edición: Digital - Sección: Comunitats autònomes i províncies
2013/10/09 / http://ccaa.elp
Casanova y Drácula actúan en Temporada Alta
Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol
De blanco a negro, de la luz a la sombra, de la razón al oscurantismo. Del cambio de paradigma en la
transición del siglo de las luces al del romanticismo gótico nos habla el director catalán <strong>Albert
Serra</strong> en su última película, Història de la meva mort,que tras haber ganado el Leopardo de Oro en
el festival de Locarno se presenta hoy en el cine Truffaut de Girona. El filme inaugura así el festival de teatro
y artes escénicas Temporada Alta, siendo la primera vez que se incluye una propuesta cinematográfica en el
programa principal del certamen. El cine alimenta cada vez más al teatro cuando antes era al revés,
argumentó ayer el director artístico de Temporada Alta, Salvador Sunyer, justificando este casamiento del
festival con el séptimo arte. El filme de Serra se estrenará el 23 de octubre en la Filmoteca de Catalunya y a
principios de diciembre en las salas comerciales del país.
La película narra un episodio inventado de la vida del seductor Casanova, que durante un viaje hacia el sur en
sus últimos días de vida verá cómo su mundo de racionalismo y sensualidad ligera sucumbe ante uno más
oscuro y violento, encarnado en la figura de un estandarte del romanticismo del XIX como Drácula. La idea
era poner dos imaginarios en escena, aclaró Serra durante la presentación del filme. El catalán, autor entre
otros del largometraje de 120 horas Els tres porquets, se había puesto como reto conseguir que las imágenes
transmitieran ideas filosóficas más bien abstractas, pero que salieran de forma espontánea y natural, sin que
quedara pretencioso. Serra negó, no obstante, que los actores improvisaran, pese a reconocer que la película
presenta ciertas ambigüedades en el guion que pueden confundir al espectador. Contra el término
improvisación siempre prefiero usar el de performance, conceptualmente más cerrado e intenso, aporta más
energía, puntualizó, para rematar que esta es una película profundamente ideológica construida a través de la
estética".
El poeta y museólogo Vicenç Altaió, que encarna a Casanova, elogió el proceso creativo de Serra durante el
montaje de la película, calificándolo de un tipo de construcción que recuerda al que Joyce trabajaba en sus
novelas, o al perfectismo del mejor Barça haciendo una de sus jugadas redondas. Altaió negó ser el
protagonista del filme, pese a interpretar al personaje principal, argumentando que en este tipo de cine el
protagonista es el mismo autor, en este caso <strong>Albert Serra</strong>, ya que los actores no son más
que la masa de pizza que el artista modela a su gusto. Altaió alabó asimismo la figura histórica del propio
Casanova en tanto que arquetipo presente en la tradición de varios pueblos mediterráneos: de catalanes a
venecianos, todos tienen algo de Casanova, esta figura que seduce, persuade, engaña. Y no obliga, como el
Don Juan del imaginario español, se aventuró.
Serra hizo especial hincapié en lo novedoso de la presentación comercial de la película, que quiere ser una
alternativa más viable al simple estreno convencional en sala. Estamos realizando una serie de actos
presentando el filme, explicándolo y enmarcándolo, estimulando la curiosidad del público, detalló el director,
y el mismo día que se presente en los cines se emitirá en la TV-3 y saldrá a la venta en DVD.
Respeto al premio ganado el pasado agosto en Locarno, Serra declaró que a nivel personal més es más bien
indiferente, pero admitió la ayuda que un reconocimiento así supone en términos de márketing, distribución y
difusión de la película. En realidad fue una sorpresa y un honor ganar el de Locarno, aunque sé que la
concesión de premios en festivales es totalmente aleatoria, opinó. También en el Festival Internacional de
Toronto la película de Serra tuvo un buen recibimiento, según el director, quien afirmó con optimismo que se
iba de la sala mucha menos gente de lo normal y, en general, el público la soportaba mejor de lo habitual.
Edición: Digital - Sección: Llibres / Literatura
2013/10/09 / http://www.ar
Albert Serra estrena el nou film al Temporada Alta
Pie de Foto :Europa Espanya Català
Després de guanyar a Locarno, Història de la meva mort d'<strong>Albert Serra</strong> segueix fent camí.
De moment ja s'ha vist als festivals de Busan (Corea del Sud), Toronto, Vancouver i Londres, al Centre
Pompidou de París i al Museu Reina Sofia de Madrid. Avui es projecta als cinemes Truffaut de Girona, dins
del festival Temporada Alta, i el 23 d'octubre es passarà a la Filmoteca de Catalunya. L'estrena comercial, a
principis de desembre, serà simultània en cinemes, internet i DVD, i també hi haurà una projecció a Televisió
de Catalunya.
Serra explica que en comptes de fer "la típica sortida a sales comercials que deixa la pel·lícula desemparada"
a la cartellera, va plantejar muntar preestrenes en llocs on "el públic ja està preparat per veure la pel·lícula".
El propòsit és que "reneixi la curiositat" pel cinema, i el resultat li dóna la raó: les entrades per veure Història
de la meva mort a Girona ja s'han exhaurit.
Casanova, Dràcula i Don Juan
"El repte era agafar el meu estil d'abans i enriquir-lo, emmarcat en una narrativa més convencional. La gent
que l'ha vist la suporta millor que les altres, tot i que dura més", diu Serra sobre un film que planteja un xoc
entre el racionalisme "sensual i suggeridor" de Casanova i el romanticisme "metafísic i violent" de Dràcula.
L'exdirector del Centre d'Art Santa Mònica, Vicenç Altaió, interpreta un Casanova crepuscular en una
pel·lícula "d'idees" que ell considera "profundament ideològica" i que "parla de la nostra època millor que
molts tractats polítics". Altaió defensa Casanova com a mite de "tots els venecians i els catalans i de bona
part d'Europa" perquè "encisa, persuadeix i enganya", mentre que el mite "dels castellans", Don Juan,
"imposa".
Eliminar aquest article de "llegir més tard"
Edición: Digital - Sección: Política - Actualitat / Última Hora
2013/10/09 / http://www.eu
El film 'Història de la meva mort' d'Albert Serra obrirà
el Temporada Alta
Pie de Foto :Europa Espanya Català
La preestrena a Catalunya de la pel·lícula d'autor 'Història de la meva mort', del director i productor
<strong>Albert Serra</strong>, inaugurarà aquest dijous --a la sala Truffaut de Girona-- la programació de
cinema del festival de teatre Temporada Alta.
El film relata un episodi inventat de la vida del seductor Giacomo Casanova durant els últims dies de la seva
vida, un moment de transició entre el personatge que simbolitza el segle XVIII --el segle de les llums, la raó i
la sensualitat-- que sucumbeix davant de Dràcula, que encarna el segle XIX --l'època del romanticisme,
l'esoterisme i la foscor--.
Segons ha assegurat Serra en roda de premsa, es preveu que el film s'estreni el 23 d'octubre a la Filmoteca de
Catalunya i a començament de desembre en les sales comercials del país, i alhora s'emetrà per TVC
--productora associada de l'obra--, es reeditarà un DVD amb tots els seus llargmetratges, i s'habilitaran
descàrregues legals per internet.
Aquest llançament multiplataforma respon a la voluntat del director de provar una nova fórmula de
distribució per plantar cara a la situació dolenta de la indústria audiovisual, així com per tractar de "beneficiar
tot el món".
El director ha matisat que si ha presentat la pel·lícula a festivals, ha estat perquè el film es donés a conèixer
abans d'entrar al circuit comercial, i així assegurar-se que "la gent sap què veurà".
Alhora, ha comentat entre rialles que, tot i que la seva última obra duri una hora més que les seves anteriors
--dues hores i mitja aproximadament--, el públic "no se'n va tant de la sala" perquè tot i que conserva el seu
estil anterior, la narrativa és més clàssica.
La persona que encarna Casanova, l'exdirector d'Arts Santa Mònica Vicenç Altaió, ha assegurat en roda de
premsa que ell no és un actor professional, i que l'únic protagonista del film és Serra, ja que com diu aquest
últim "l'actor és una massa de pizza que el director ha de modelar".
El film ha rebut el Lleopard d'Or en l'última edició del Festival de Cinema de Locarno l'agost passat, i el
director vol portar-lo també als festivals de Sevilla, Segòvia i Gijón.
PRIMERA VEGADA
El director artístic de Temporada Alta, Salvador Sunyer, ha afirmat en roda de premsa que el "cinema cada
vegada alimenta més el teatre quan abans era al revés", i que espera que la preestrena de 'Història de la meva
mort' --que ja ha esgotat les entrades-- sigui el començament de més col·laboracions amb Serra.
De fet, és la primera vegada que el festival inclou una proposta cinematogràfica en el seu programa principal
i que incorpora el cinema Truffaut com a espai del certamen.
El festival també incorpora els films 'El quadern de fang', d'Isaki Lacuesta; 'Pina', de Wim Wenders, i
'Cineastes', de Mariano Pensotti que, de la mateixa manera que l'obra de Serra, estableixen un diàleg entre el
cinema i el teatre.
Edición: Servicio Autonómico INTERNET - Sección: Regional Barcelona
2013/10/09
El filme 'Història de la meva mort' de Albert Serra
abrirá el Temporada Alta
PREESTRENA EN CATALUNYA
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
El preestreno en Catalunya de la película de autor 'Història de la meva mort', del director y productor
<strong>Albert Serra</strong>, inaugurará este jueves --en la sala Truffaut de Girona-- la programación de
cine del festival de teatro Temporada Alta.
El filme cuenta un episodio inventado de la vida del seductor Giacomo Casanova durante los últimos días de
su vida, un momento de transición entre el personaje que simboliza el siglo XVIII --el siglo de las luces, la
razón y la sensualidad-- que sucumbe ante Drácula, que encarna el siglo XIX --la época del romanticismo, el
esoterismo y la oscuridad--.
Según ha asegurado Serra en rueda de prensa, se prevé que el filme se estrene el 23 de octubre en la
Filmoteca de Catalunya y a principios de diciembre en las salas comerciales del país, a la vez que se emitirá
por TVC --productora asociada de la obra--, se reeditará un DVD con todos sus largometrajes, y se
habilitarán descargas legales por Internet.
Este lanzamiento multiplataforma responde a la voluntad del director de probar una nueva fórmula de
distribución para plantar cara a la mala situación de la industria audiovisual, así como para tratar de
"beneficiar a todo el mundo".
El director ha matizado que si ha presentado la película a festivales, ha sido para que el filme se diera a
conocer antes de entrar en el circuito comercial, y así asegurarse que "la gente sabe lo que va a ver".
Asimismo, ha comentado entre risas que, a pesar de que su última obra dure una hora más que sus anteriores
--dos horas y media aproximadamente--, el público que asiste a los visionados "no se marcha tanto de la sala"
porque aunque conserva su estilo anterior, la narrativa es más clásica.
La persona que encarna a Casanova, el exdirector de Arts Santa Mònica Vicenç Altaió, ha asegurado en
rueda de prensa que él no es un actor profesional, y que el único protagonista del filme es Serra, ya que como
dice este último "el actor es una masa de pizza que el director debe modelar".
El filme recibió el Leopardo de Oro en la última edición del Festival de Cine de Locarno el pasado agosto, y
el director quiere llevarlo también a los festivales de Sevilla, Segovia y Gijón.
PRIMERA VEZ
El director artístico de Temporada Alta, Salvador Sunyer, ha afirmado en rueda de prensa que el "cine cada
vez alimenta más el teatro cuando antes era al revés", y que espera que el preestreno de 'Història de la meva
mort' --que ya ha agotado las entradas-- sea el inicio de más colaboraciones con Serra.
De hecho, es la primera vez que el festival incluye una propuesta cinematográfica en su programa principal y
que incorpora el cine Truffaut como espacio del certamen.
El festival también incorpora los filmes 'El cuaderno de barro', de Isaki Lacuesta; 'Pina', de Wim Wenders, y
'Cineastas', de Mariano Pensotti que, del mismo modo que la obra de Serra, establecen un diálogo entre el
cine y el teatro.
Edición: Digital - Sección: Agències de Premsa - Cultura
2013/10/09 / http://www.v
Albert Serra reflexiona sobre la transició del
racionalisme al romanticisme a través de Casanova i
Dràcula
Pie de Foto :Europa Espanya Català
Barcelona (ACN).- La preestrena d''Història de la meva mort', la nova pel·lícula d'<strong>Albert
Serra</strong>, que el passat mes d'agost, va rebre el Lleopard d'Or a la 66a edició del festival de Locarno,
serà aquest dijous, en el marc del Temporada Alta, al Cinema Truffaut de Girona i el pròxim 23 d'octubre a la
Filmoteca de Catalunya. El film és un "episodi inventat" del final de la vida de Casanova. <strong>Albert
Serra</strong> ha explicat aquest dimecres que li interessava posar en imatges dos imaginaris diferents: el
del segle XVIII del racionalisme amb un Casanova "sensual, de la comunicació i la suggestió que sucumbeix
davant el món del romanticisme on tot és més metafísic, violent i esotèric".
Edición: Digital - Sección: Cultura
2013/10/09 / http://www.el
Casanova i Dràcula ja són aquí
Pie de Foto :Europa Espanya Català
Guanyar un dels grans festivals de cinema internacionals és una fita molt excepcional, per al cinema català,
però <strong>Albert Serra</strong> és també un cineasta atípic. Parla del Lleopard d'Or a Locarno per
Història de la meva mort com si fos gairebé accidental: He estat membre d'un jurat i sé que el que es decideix
és completament aleatori, diu. Però reconeix que ajuda a la producció i la distribució de la pel·lícula, gràcies
al premi la gent la coneix molt més. Perquè el públic encara la conegui millor, la pel·lícula es preestrena avui
al cinema Truffaut de Girona, dins del festival Temporada Alta, i el dia 23 es presenta a la Filmoteca de
Catalunya. El mateix <strong>Albert Serra</strong> ha fet teatre; el món del teatre cada cop es barreja més
amb el del cinema, explicava ahir a Barcelona Salvador Sunyer, director artístic del Temporada Alta. Esteve
Riambau, director de la Filmoteca, recorda que ja van dedicar una retrospectiva completa a <strong>Albert
Serra</strong> el 2010, i veu coherent la preestrena a Barcelona del seu nou film.
Aquestes dues presentacions i les que es faran en altres festivals precedeixen l'estrena comercial a casa
nostra, a primers de desembre, que aposta per una nova fórmula: L'estrenarem gairebé simultàniament a tots
els formats explica <strong>Albert Serra</strong>, en sales de cinema, a Televisió de Catalunya, surt en
DVD un pack amb totes les meves pel·lícules, en internet per descàrregues legals... Les estrenes comercials
són cada cop més difícils per a aquest tipus de cinema, i vaig pensar que no faria la típica sortida de la
pel·lícula en sales, desemparada, amb públic que no sap exactament què va a veure. Pensa que amb
presentacions i acompanyant la pel·lícula, arribarem a llocs on el públic està més preparat pel que va a veure,
i els diferents formats es beneficien els uns als altres. El 23 d'octubre, la pel·lícula s'estrena a França, i al
novembre arribarà a Portugal, i potser a Itàlia.
Casanova i Dràcula
<strong>Albert Serra</strong> defineix Història de la meva vida com un episodi inventat de la vida de
Casanova en un moment crepuscular, que juga amb el títol de les seves memòries, Història de la meva vida .
I hi afegeix: Posa en imatges dos mons: el segle XVIII, representat per Casanova, que és un món de
sensualitat, suggestió, racionalisme... i el segle XIX, que comença a sucumbir davant el romanticisme, que és
més fosc, violent i esotèric. Segons el cineasta de Banyoles, el repte de la pel·lícula era traduir idees i
conceptes filosòfics en imatges, fer una pel·lícula amb un contingut complex, però sense que per això resulti
teatral o pretensiosa.
En aquest sentit, és una pel·lícula profundament ideològica feta a través de l'estètica, no de la filosofia, diu el
poeta Vicenç Altaió, que prova sort al cinema per interpretar Giacomo Casanova. A Venècia, Catalunya i
bona part d'Europa diu Altaió sobre el personatge domina Casanova, que és un mite que encisa, persuadeix.
Els espanyols, en canvi, tenen un altre mite, Don Juan, que és un personatge que s'imposa. Són dues maneres
diferents de fer.
Edición: Digital - Sección: Actualitat / Última Hora
2013/10/07 / http://www.d
setmana a la vista
Pie de Foto :Europa Espanya Català
07.10.2013 | 06:56
L'extraordinària acollida que ha tingut en els darrers dos anys l'ha consolidat com una proposta plenament
integrada en el Festival Temporada Alta. A les 8 del vespre arrenca a La Planeta de Girona la 3a edició del
Torneig de Dramatúrgia. Marc Crehuet i Jordi Casanovas seran els dos primers dramaturgs que s'enfrontaran
en aquest peculiar ring on l'humor i la tensió esdevenen les claus de l'èxit.
El veterà escultor i artista gironí Paco Torres Monsó rebrà el Premi Nacional de Cultura 2013 de les mans del
president de la Generalitat, Artur Mas en un acte que tindrà lloc a Barcelona. A més, la dissenyadora Elsa
Peretti, resident a Sant Martí Vell, també serà guardonada.
"Història de la meva mort", del realitzador banyolí Albert Serra i guanyadora del premi internacional del
festival de Locarno, es podrà veure a les 9 de la nit al Truffaut. Serra va aconseguir aquest prestigiós guardó
amb la història de les relacions entre Casanova i Dràcula.
El jugador més caristmàtic que ha passat pel bàsquet gironí i que ha marcat tota una època, Darryl Middleton,
rebrà un homenatge al pavelló de Fontajau al descans del partit del Barça Regal corresponent a la Lliga
Catalana.
La 61a edició del mític Rally Costa Brava, que inclou la presència de vehicles històrics que van marcar tota
una època, torna a les carreteres gironines. La prova arrenca aquest divendres a Lloret i el punt neuràlgic serà
la ciutat de Girona, on hi haurà el parc tancat a la Devesa i el lliurament de premis a la plaça de la
Independència. Es correran trams històrics com Clades, Osor, Collsaplana-Espinelves i Els Àngels.
granadina M. Agustias Pérez.
El polifacètic Adrià Puntí actuarà, a les 9 de la nit, a la sala Montsavaltge de l'Auditori de Girona amb el seu
espectacle musical "Incompletament Puntí" dins de la programació musical d'aquesta tardor.
Edición: Digital - Sección: Cultura
2013/10/10 / http://www.d
De la transició del racionalisme al romanticisme
Pie de Foto :Europa Espanya Català
BARCELONA | ACN
La preestrena d'Història de la meva mort, la nova pel·lícula d'<strong>Albert Serra</strong>, que el passat
mes d'agost va rebre el Lleopard d'Or a la 66a edició del festival de Locarno, serà aquest dijous, en el marc
del Temporada Alta, al cinema Truffaut de Girona, i el pròxim 23 d'octubre a la Filmoteca de Catalunya.
El film és un "episodi inventat" del final de la vida de Casanova. <strong>Albert Serra</strong> va explicar
ahir en una roda de premsa a Barcelona que li interessava posar en imatges dos imaginaris diferents: el del
segle XVIII del racionalisme amb un Casanova "sensual, de la comunicació i la suggestió que sucumbeix
davant el món del romanticisme on tot és més metafísic, violent i esotèric".
La pel·lícula s'emmarca en el moment que Casanova coneix un nou servent que serà testimoni dels últims
moments de la seva vida.
La seva visió racionalista del Segle de les Llums es veurà sotragat per una nova força, violenta, esotèrica i
emmarcada en el romanticisme i representada per Dràcula.
En la presentació a la Filmoteca de Catalunya, Serra va declarar que ha buscat que aquests conceptes
abstractes tinguin una materializació visual "d'una forma concreta i sense pretensions".
El director ha volgut recrear aquests conceptes a través de les imatges "d'una forma molt lliure i fresca".
Serra va definir el film com a "pur, simple, sensual i que parla del desig". Va remarcar que l'obra està
construïda amb idees i diàlegs, però emmarcada "dins d'aquesta innocència i puresa".
Serra va remarcar que el film "neix d'una forma més espontània, sota terra i d'una forma molt natural". Va
reconèixer que la gent que ha vist la pel·lícula es pregunta si els diàlegs són improvisats o escrits. Serra va dir
que li agrada més la paraula performance, on "tot pot ser més previst amb tancament i una intensitat" que no
pas la paraula improvisació.
"En aquesta pel·lícula hi ha aquesta ambigüitat sobretot pel treball dels actors", va declarar. El director va
remarcar que a la pel·lícula mai un té la sensació que hi ha hagut un guionista ni que s'ha filmat abans. "La
pel·lícula sembla néixer en el moment del visionat".
Edición: Digital - Sección: Nacional
2013/10/09 / http://www.n
El Temporada Alta presentarà l'última pel·lícula
d'Albert Serra
Pie de Foto :Europa Espanya Català
Vicenç Altaió, exdirector de l'Arts Santa Mònica, protagonista de la pel·lícula, i el director <strong>Albert
Serra</strong>. Foto: ACN
El darrer film d'<strong>Albert Serra</strong>, 'Història de la meva mort', es preestrenarà dins de la
programació del festival de teatre 'Temporada Alta', en una primera sessió aquest dijous al cinema Truffaut
de Girona, i més endavant, el 23 d'octubre, a la Fimoteca de Catalunya. Així ho ha anunciat el mateix director
de la pel·lícula en la presentació que s'ha fet avui a la Filmoteca. Es tracta doncs, de la primera vegada que
aquest festival teatral introdueix a la seva programació més destacada un producte cinematogràfic.
Serra ha volgut posar en imatges dos imaginaris diferents. Per un costat, el del segle del racionalisme amb un
Casanova "sensual, de la comunicació i la suggestió" i per l'altre "el món del romanticisme on tot és més
metafísic, violent i esotèric".
A la pel·lícula hi apareix precisament Casanova, però amb un capítol inventat de la seva vida, quan li queda
poc temps i coneix un servent que li farà veure la seva visió racionalista del Segle de les Llums. Pels
espectadors que la vagin a veure, el director ha volgut destacar especialment que és un film que "sembla
néixer al moment del visionat", i confessa que qui la veu no té la sensació que hi ha hagut un guionista.
Edición: Digital - Sección: Economia
2013/10/09 / http://ecodiar
Albert Serra presenta mañana en el Temporada Alta
Història de la meva mort
Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol
Montoro presenta mañana los presupuestos de 2014 en el Congreso (29/09)
Economía/Empresas.- IU presenta mañana una moción en la Diputación de Valladolid en apoyo de los
trabajadores de Panrico (26/09)
IU presenta mañana una moción en la Diputación de Valladolid en apoyo de los trabajadores de Panrico
(26/09)
Gustavo Duch presenta mañana en Valladolid 'Mucha gente pequeña', una compilación de relatos para
transformar el mundo (26/09)
Seguir a @elecodiario
Barcelona, 9 oct (EFE).- El director <strong>Albert Serra</strong> inaugura mañana en Girona la
programación de cine del Festival Temporada Alta con su última película, "Història de la meva mort",
ganadora del Leopardo de Oro del Festival de Locarno, en lo que es su preestreno en Cataluña, antes de su
estreno en Barcelona el día 23 de octubre.
Serra ha explicado hoy en rueda de prensa que, ante la dificultad cada día mayor de estrenar en las salas
comerciales, él opta ahora por poder presentar sus trabajos tanto en Festivales como en eventos como el
Temporada Alta o en la Filmoteca de Barcelona, donde se podrá ver en una sesión pública el 23 de octubre.
A principios de diciembre está previsto su estreno en salas comerciales, su pase por la televisión autonómica
TV3, y su salida en DVD.
A la vez, estará disponible en internet, de manera que "todos los formatos podrán verse beneficiados" y
contribuir a provocar la curiosidad del público.
En Francia la película se estrenará comercialmente el día 23 de octubre, en noviembre llegará a Portugal, y
en Italia se podrá ver por televisión próximamente.
En su último filme, Serra lleva a la pantalla un fresco histórico sobre la transición del Siglo de las Luces al
Romanticismo más oscuro, con Drácula y Casanova como protagonistas.
A su juicio, se trata de una película "muy dialogada" en comparación con otras suyas, con "un punto bastante
teatral", en el que inventa un episodio de la vida de Casanova -interpretado por el gestor cultural Vicenç
Altaió- en un momento crepuscular.
Quien acuda a las salas se encontrará con un personaje "sensual, en un primer momento, muy de la época del
racionalismo, que intenta cambiar el mundo, un mundo, el del siglo XVIII, que poco a poco empieza a
sucumbir, a volverse más oscuro".
El reto a la hora de armar el filme fue "conseguir que las ideas filosóficas, los conceptos más abstractos
pudieran tener una materialización visual, sin pretensiones, surgiendo las atmósferas a través de las
imágenes, de manera fresca".
A pesar de no querer dar a conocer su método, sí que ha reconocido que la palabra "improvisar" no le gusta.
"Prefiero -ha continuado- la performance donde todo nace, nunca tienes la sensación de que ha habido un
guionista o alguien que lo ha filmado antes. Lo que se ve en la pantalla es lo que ha nacido en aquel
momento", ha apuntado.
Por otra parte, cree que es, asimismo, una película "inocente, pura, simple, sensual sobre el deseo, sobre el
placer".
Para Vicenç Altaió, quien cuando dirigía el Centre d'Arts Santa Mònica organizó una exposición sobre el
cineasta y ahora ha sido dirigido por él en esta filmación de dos horas y media, Serra es un "tipo
extraordinario, un filólogo que trata el cine como tal, lo que lo hace muy novedoso en la cultura del visual".
Aunque él da vida al protagonista, hoy ha aseverado que el único protagonista de este proyecto es
<strong>Albert Serra</strong>, y ha sostenido que el actor -él, además, no es profesional- no es más que
barro a quien el ceramista le da forma.
En este punto, Serra ha intervenido para asegurar que también puede decirse de los actores que son como la
masa de una pizza, lo que ha provocado las risas de los presentes.
Respecto a las declaraciones efectuadas ayer por el ministro Cristóbal Montoro sobre que uno de los
principales problemas del cine español es su calidad, el director ha dicho estar de acuerdo, "pero seguro que
no coincidimos en lo que es la calidad".
Para Serra, España debería seguir el modelo francés, porque "cuantas más ayudas reciba la Cultura, mejor irá.
Cualquier planteamiento que no sea éste se ha demostrado que ha fallado en todo el mundo, menos en
Estados Unidos, donde el modelo se basa en las cosas simples", ha opinado.
Edición: Digital - Sección: Art
2013/10/10 / http://noticias
Albert Serra presenta en Temporada Alta Història de la
meva mort
Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol
Barcelona, 9 oct (EFE).- El director Albert Serra inaugura mañana en Girona la programación de cine del
Festival Temporada Alta con su última película, "Història de la meva mort", ganadora del Leopardo de Oro
del Festival de Locarno, en lo que es su preestreno en Cataluña, antes de su estreno en Barcelona el día 23 de
octubre.
Serra ha explicado hoy en rueda de prensa que, ante la dificultad cada día mayor de estrenar en las salas
comerciales, él opta ahora por poder presentar sus trabajos tanto en Festivales como en eventos como el
Temporada Alta o en la Filmoteca de Barcelona, donde se podrá ver en una sesión pública el 23 de octubre.
A principios de diciembre está previsto su estreno en salas comerciales, su pase por la televisión autonómica
TV3, y su salida en DVD.
A la vez, estará disponible en internet, de manera que "todos los formatos podrán verse beneficiados" y
contribuir a provocar la curiosidad del público.
En Francia la película se estrenará comercialmente el día 23 de octubre, en noviembre llegará a Portugal, y
en Italia se podrá ver por televisión próximamente.
En su último filme, Serra lleva a la pantalla un fresco histórico sobre la transición del Siglo de las Luces al
Romanticismo más oscuro, con Drácula y Casanova como protagonistas.
A su juicio, se trata de una película "muy dialogada" en comparación con otras suyas, con "un punto bastante
teatral", en el que inventa un episodio de la vida de Casanova -interpretado por el gestor cultural Vicenç
Altaió- en un momento crepuscular.
Quien acuda a las salas se encontrará con un personaje "sensual, en un primer momento, muy de la época del
racionalismo, que intenta cambiar el mundo, un mundo, el del siglo XVIII, que poco a poco empieza a
sucumbir, a volverse más oscuro".
El reto a la hora de armar el filme fue "conseguir que las ideas filosóficas, los conceptos más abstractos
pudieran tener una materialización visual, sin pretensiones, surgiendo las atmósferas a través de las
imágenes, de manera fresca".
A pesar de no querer dar a conocer su método, sí que ha reconocido que la palabra "improvisar" no le gusta.
"Prefiero -ha continuado- la 'performance' donde todo nace, nunca tienes la sensación de que ha habido un
guionista o alguien que lo ha filmado antes. Lo que se ve en la pantalla es lo que ha nacido en aquel
momento", ha apuntado.
Por otra parte, cree que es, asimismo, una película "inocente, pura, simple, sensual sobre el deseo, sobre el
placer".
Para Vicenç Altaió, quien cuando dirigía el Centre d'Arts Santa Mònica organizó una exposición sobre el
cineasta y ahora ha sido dirigido por él en esta filmación de dos horas y media, Serra es un "tipo
extraordinario, un filólogo que trata el cine como tal, lo que lo hace muy novedoso en la cultura del visual".
Aunque él da vida al protagonista, hoy ha aseverado que el único protagonista de este proyecto es Albert
Serra, y ha sostenido que el actor -él, además, no es profesional- no es más que barro a quien el ceramista le
da forma.
En este punto, Serra ha intervenido para asegurar que también puede decirse de los actores que son como la
masa de una pizza, lo que ha provocado las risas de los presentes.
Respecto a las declaraciones efectuadas ayer por el ministro Cristóbal Montoro sobre que uno de los
principales problemas del cine español es su calidad, el director ha dicho estar de acuerdo, "pero seguro que
no coincidimos en lo que es la calidad".
Para Serra, España debería seguir el modelo francés, porque "cuantas más ayudas reciba la Cultura, mejor irá.
Cualquier planteamiento que no sea este se ha demostrado que ha fallado en todo el mundo, menos en
Estados Unidos, donde el modelo se basa en las cosas simples", ha opinado.
(Agencia EFE)
Edición: Digital - Sección: Local
2013/10/09 / http://www.g
El filme 'Història de la meva mort' de Albert Serra
abrirá el Temporada Alta
Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol
09/10/2013 - 13:49
BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS)
El preestreno en Catalunya de la película de autor 'Història de la meva mort', del director y productor
<strong>Albert Serra</strong>, inaugurará este jueves --en la sala Truffaut de Girona-- la programación de
cine del festival de teatro Temporada Alta.
El filme cuenta un episodio inventado de la vida del seductor Giacomo Casanova durante los últimos días de
su vida, un momento de transición entre el personaje que simboliza el siglo XVIII --el siglo de las luces, la
razón y la sensualidad-- que sucumbe ante Drácula, que encarna el siglo XIX --la época del romanticismo, el
esoterismo y la oscuridad--.
Según ha asegurado Serra en rueda de prensa, se prevé que el filme se estrene el 23 de octubre en la
Filmoteca de Catalunya y a principios de diciembre en las salas comerciales del país, a la vez que se emitirá
por TVC --productora asociada de la obra--, se reeditará un DVD con todos sus largometrajes, y se
habilitarán descargas legales por Internet.
Este lanzamiento multiplataforma responde a la voluntad del director de probar una nueva fórmula de
distribución para plantar cara a la mala situación de la industria audiovisual, así como para tratar de
"beneficiar a todo el mundo".
El director ha matizado que si ha presentado la película a festivales, ha sido para que el filme se diera a
conocer antes de entrar en el circuito comercial, y así asegurarse que "la gente sabe lo que va a ver".
Asimismo, ha comentado entre risas que, a pesar de que su última obra dure una hora más que sus anteriores
--dos horas y media aproximadamente--, el público que asiste a los visionados "no se marcha tanto de la sala"
porque aunque conserva su estilo anterior, la narrativa es más clásica.
La persona que encarna a Casanova, el exdirector de Arts Santa Mònica Vicenç Altaió, ha asegurado en
rueda de prensa que él no es un actor profesional, y que el único protagonista del filme es Serra, ya que como
dice este último "el actor es una masa de pizza que el director debe modelar".
El filme recibió el Leopardo de Oro en la última edición del Festival de Cine de Locarno el pasado agosto, y
el director quiere llevarlo también a los festivales de Sevilla, Segovia y Gijón.
PRIMERA VEZ
El director artístico de Temporada Alta, Salvador Sunyer, ha afirmado en rueda de prensa que el "cine cada
vez alimenta más el teatro cuando antes era al revés", y que espera que el preestreno de 'Història de la meva
mort' --que ya ha agotado las entradas-- sea el inicio de más colaboraciones con Serra.
De hecho, es la primera vez que el festival incluye una propuesta cinematográfica en su programa principal y
que incorpora el cine Truffaut como espacio del certamen.
El festival también incorpora los filmes 'El cuaderno de barro', de Isaki Lacuesta; 'Pina', de Wim Wenders, y
'Cineastas', de Mariano Pensotti que, del mismo modo que la obra de Serra, establecen un diálogo entre el
cine y el teatro.
Edición: Digital - Sección: Cultura
2013/10/09 / http://www.d
Albert Serra reflexiona sobre la transició del
racionalisme al romanticisme a través de Casanova i
Dràcula
Pie de Foto :Europa Espanya Català
Barcelona (ACN).- La preestrena d''Història de la meva mort', la nova pel·lícula d'<strong>Albert
Serra</strong>, que el passat mes d'agost, va rebre el Lleopard d'Or a la 66a edició del festival de Locarno,
serà aquest dijous, en el marc del Temporada Alta, al Cinema Truffaut de Girona i el pròxim 23 d'octubre a la
Filmoteca de Catalunya. El film és un "episodi inventat" del final de la vida de Casanova. <strong>Albert
Serra</strong> ha explicat aquest dimecres que li interessava posar en imatges dos imaginaris diferents: el
del segle XVIII del racionalisme amb un Casanova "sensual, de la comunicació i la suggestió que sucumbeix
davant el món del romanticisme on tot és més metafísic, violent i esotèric".
Edición: Digital - Sección: Actualitat / Última Hora
2013/10/09 / http://entreten
Albert Serra presenta en Temporada Alta Història de la
meva mort
Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol
El director <strong>Albert Serra</strong> inaugura mañana en Girona la programación de cine del Festival
Temporada Alta con su última película, "Història de la meva mort", ganadora del Leopardo de Oro del
Festival de Locarno, en lo que es su preestreno en Cataluña, antes de su estreno en Barcelona el día 23 de
octubre.
Serra ha explicado hoy en rueda de prensa que, ante la dificultad cada día mayor de estrenar en las salas
comerciales, él opta ahora por poder presentar sus trabajos tanto en Festivales como en eventos como el
Temporada Alta o en la Filmoteca de Barcelona, donde se podrá ver en una sesión pública el 23 de octubre.
A principios de diciembre está previsto su estreno en salas comerciales, su pase por la televisión autonómica
TV3, y su salida en DVD.
A la vez, estará disponible en internet, de manera que "todos los formatos podrán verse beneficiados" y
contribuir a provocar la curiosidad del público.
En Francia la película se estrenará comercialmente el día 23 de octubre, en noviembre llegará a Portugal, y
en Italia se podrá ver por televisión próximamente.
En su último filme, Serra lleva a la pantalla un fresco histórico sobre la transición del Siglo de las Luces al
Romanticismo más oscuro, con Drácula y Casanova como protagonistas.
A su juicio, se trata de una película "muy dialogada" en comparación con otras suyas, con "un punto bastante
teatral", en el que inventa un episodio de la vida de Casanova -interpretado por el gestor cultural Vicenç
Altaió- en un momento crepuscular.
Quien acuda a las salas se encontrará con un personaje "sensual, en un primer momento, muy de la época del
racionalismo, que intenta cambiar el mundo, un mundo, el del siglo XVIII, que poco a poco empieza a
sucumbir, a volverse más oscuro".
El reto a la hora de armar el filme fue "conseguir que las ideas filosóficas, los conceptos más abstractos
pudieran tener una materialización visual, sin pretensiones, surgiendo las atmósferas a través de las
imágenes, de manera fresca".
A pesar de no querer dar a conocer su método, sí que ha reconocido que la palabra "improvisar" no le gusta.
"Prefiero -ha continuado- la 'performance' donde todo nace, nunca tienes la sensación de que ha habido un
guionista o alguien que lo ha filmado antes. Lo que se ve en la pantalla es lo que ha nacido en aquel
momento", ha apuntado.
Por otra parte, cree que es, asimismo, una película "inocente, pura, simple, sensual sobre el deseo, sobre el
placer".
Para Vicenç Altaió, quien cuando dirigía el Centre d'Arts Santa Mònica organizó una exposición sobre el
cineasta y ahora ha sido dirigido por él en esta filmación de dos horas y media, Serra es un "tipo
extraordinario, un filólogo que trata el cine como tal, lo que lo hace muy novedoso en la cultura del visual".
Aunque él da vida al protagonista, hoy ha aseverado que el único protagonista de este proyecto es
<strong>Albert Serra</strong>, y ha sostenido que el actor -él, además, no es profesional- no es más que
barro a quien el ceramista le da forma.
En este punto, Serra ha intervenido para asegurar que también puede decirse de los actores que son como la
masa de una pizza, lo que ha provocado las risas de los presentes.
Respecto a las declaraciones efectuadas ayer por el ministro Cristóbal Montoro sobre que uno de los
principales problemas del cine español es su calidad, el director ha dicho estar de acuerdo, "pero seguro que
no coincidimos en lo que es la calidad".
Para Serra, España debería seguir el modelo francés, porque "cuantas más ayudas reciba la Cultura, mejor irá.
Cualquier planteamiento que no sea este se ha demostrado que ha fallado en todo el mundo, menos en
Estados Unidos, donde el modelo se basa en las cosas simples", ha opinado.
Edición: Digital - Sección: Cultura
2013/10/09 / http://es.notic
Albert Serra presenta en Temporada Alta Història de la
meva mort
Pie de Foto :Europa Espanya Espanyol
Barcelona, 9 oct (EFE).- El director <strong>Albert Serra</strong> inaugura mañana en Girona la
programación de cine del Festival Temporada Alta con su última película, "Història de la meva mort",
ganadora del Leopardo de Oro del Festival de Locarno, en lo que es su preestreno en Cataluña, antes de su
estreno en Barcelona el día 23 de octubre.
Serra ha explicado hoy en rueda de prensa que, ante la dificultad cada día mayor de estrenar en las salas
comerciales, él opta ahora por poder presentar sus trabajos tanto en Festivales como en eventos como el
Temporada Alta o en la Filmoteca de Barcelona, donde se podrá ver en una sesión pública el 23 de octubre.
A principios de diciembre está previsto su estreno en salas comerciales, su pase por la televisión autonómica
TV3, y su salida en DVD.
A la vez, estará disponible en internet, de manera que "todos los formatos podrán verse beneficiados" y
contribuir a provocar la curiosidad del público.
En Francia la película se estrenará comercialmente el día 23 de octubre, en noviembre llegará a Portugal, y
en Italia se podrá ver por televisión próximamente.
En su último filme, Serra lleva a la pantalla un fresco histórico sobre la transición del Siglo de las Luces al
Romanticismo más oscuro, con Drácula y Casanova como protagonistas.
A su juicio, se trata de una película "muy dialogada" en comparación con otras suyas, con "un punto bastante
teatral", en el que inventa un episodio de la vida de Casanova -interpretado por el gestor cultural Vicenç
Altaió- en un momento crepuscular.
Quien acuda a las salas se encontrará con un personaje "sensual, en un primer momento, muy de la época del
racionalismo, que intenta cambiar el mundo, un mundo, el del siglo XVIII, que poco a poco empieza a
sucumbir, a volverse más oscuro".
El reto a la hora de armar el filme fue "conseguir que las ideas filosóficas, los conceptos más abstractos
pudieran tener una materialización visual, sin pretensiones, surgiendo las atmósferas a través de las
imágenes, de manera fresca".
A pesar de no querer dar a conocer su método, sí que ha reconocido que la palabra "improvisar" no le gusta.
"Prefiero -ha continuado- la 'performance' donde todo nace, nunca tienes la sensación de que ha habido un
guionista o alguien que lo ha filmado antes. Lo que se ve en la pantalla es lo que ha nacido en aquel
momento", ha apuntado.
Por otra parte, cree que es, asimismo, una película "inocente, pura, simple, sensual sobre el deseo, sobre el
placer".
Para Vicenç Altaió, quien cuando dirigía el Centre d'Arts Santa Mònica organizó una exposición sobre el
cineasta y ahora ha sido dirigido por él en esta filmación de dos horas y media, Serra es un "tipo
extraordinario, un filólogo que trata el cine como tal, lo que lo hace muy novedoso en la cultura del visual".
Aunque él da vida al protagonista, hoy ha aseverado que el único protagonista de este proyecto es
<strong>Albert Serra</strong>, y ha sostenido que el actor -él, además, no es profesional- no es más que
barro a quien el ceramista le da forma.
En este punto, Serra ha intervenido para asegurar que también puede decirse de los actores que son como la
masa de una pizza, lo que ha provocado las risas de los presentes.
Respecto a las declaraciones efectuadas ayer por el ministro Cristóbal Montoro sobre que uno de los
principales problemas del cine español es su calidad, el director ha dicho estar de acuerdo, "pero seguro que
no coincidimos en lo que es la calidad".
Para Serra, España debería seguir el modelo francés, porque "cuantas más ayudas reciba la Cultura, mejor irá.
Cualquier planteamiento que no sea este se ha demostrado que ha fallado en todo el mundo, menos en
Estados Unidos, donde el modelo se basa en las cosas simples", ha opinado.