Fernando Arrabal naci en Melilla en agosto de 1932

ROMEA & CHIVAS TEATRE A DEBAT PRESENTA:
“HACIA EL MITO DEL NUEVO MILENIO”
Conferència a càrrec de
FERNANDO ARRABAL
Teatre Romea. 1 de desembre de 2003
FERNANDO ARRABAL
Fernando Arrabal, malgrat ser una de les personalitats més
controvertides del seu temps, ha rebut l’aplaudiment internacional per la
seva obra dramàtica (La noche también es un sol, Jóvenes bárbaros de
hoy, Las delicias de la carne etc.), narrativa (Baal Babilonia, La torre
herida por el rayo, La hija de King Kong etc.), cinematogràfica (Viva la
muerte, ¡Adiós Babilonia!, Iré como un caballo loco etc. ) i poètica.
Arrabal neix a Melilla l’agost de 1932. El 1936 el seu pare, militar, és
arrestat i condemnat a mort per mantenir-se fidel a la República després
de l’alçament franquista. La pena de mort del seu pare és commutada
per 30 anys de presó.
Els anys següents la família es trasllada primer a Ciudad Rodrigo, on
Arrabal aprèn a llegir i escriure, i després a Madrid, on rep una beca per
a alumnes superdotats. L’any 1942 el seu pare aconsegueix escapar-se i
mai més se’n torna a saber res. Arrel d’aquest traumatisme, com va
escriure el premi Nobel Vicente Aleixandre, "el coneixement que aporta
Arrabal està tenyit d’una llum moral que es troba en la matèria mateixa
del seu art".
Després d’estudiar a Tolosa, València i Madrid, l’any 1955 rep una beca
per estudiar a França, on coneix la seva dona, Luce Moreau, amb qui ha
tingut dos fills. Des d’aleshores viu a París.
L’any 1958 estrena una obra seva per primera vegada: Los hombres del
triciclo, en el teatre Bellas Artes de Madrid, i un any més tard ho fa a
París amb l’obra Pique-Nique en campagne.
A París entra en contacte amb els surrealistes i coneix André Bretón.
Amb Jodorowsky i Topor el 1963 funda el moviment pànic, que ell mateix
defineix com “la crítica de la razón pura, la pandilla sin leyes y sin
mando, la explosión de todo, el respeto irrespetuoso al dios Pan, el
himno al talento…loco, es el rechazo a la seriedad, el canto a la falta de
ambigüedad…es el arte de vivir que tiene en cuenta la confusión y el
azar, es el principio de indeterminación con la memoria por medio,… Y
todo lo contrario”.
El 1967 és arrestat a Espanya per haver escrit “una dedicatòria pànica”, i
alliberat un mes més tard després de la protesta internacional. Un cop a
París, participa activament en els fets del maig del 68. La seva obra ha
estat prohibida a Espanya durant el franquisme i fins i tot el 1976 Arrabal
va ser declarat un dels sis espanyols que no podien tornar a Espanya
malgrat l’obertura del país després de la mort de Franco.
Ha escrit un centenar d’obres de teatre i actualment és l’autor espanyol
viu que s’ha estrenat més vegades arreu del món, fins al punt que el
1969 es van produir 140 estrenes simultànies d’obres seves. El seu
teatre complert s’ha recollit a la col·lecció clàssics castellans de l’editorial
Espasa. Ha publicat dotze novel·les, 453 de llibres de poesia (il·lustrats
per Dalí, Magritte, Amat, Picasso, Saura...), diversos llibres d’assaig i la
seva famosa Carta al General Franco en vida del dictador. També ha
escrit i dirigit set llargmetratges. D’altra banda, Arrabal publica articles
als diaris ABC, El País, El Mundo, L’Express, The New York Times,
L’Attelier du Roman i Clarin.
Ha rebut, entre molts d’altres, el Premi Nadal de Novel·la (1982), el
Premi Mundial de Teatre (1985), la Medalla de Oro de las Bellas Artes
del Ministeri de la Cultura (1986), el Gran Premi de Teatre de l’Acadèmia
Francesa (1993), el Nabokov de novel·la (1994) i l’Espasa d’assaig
(1994).
Recentment se li ha concedit el Premi Nacional de Literatura Dramàtica
per la seva obra Carta de Amor (Como un suplicio chino).
TEATRE EN CASTELLÀ
Ceremonia por un negro asesinado
La marcha real
La torre de Babel (Oye, patria mi aflicción)
En la cuerda floja (Balada del tren fantasma)
Pic-nic
El triciclo
El laberinto
Inquisición
El rey de Sodoma
...Y pondrán esposas a las flores
El cementerio de automóviles
El Arquitecto y el Emperador de Asiria
Las delicias de la carne
Fando y Lis
Guernica
La bicicleta del condenado
Teatro Bufo (Róbame un billoncito. Apertura orangután. Punk y Punk y
Colegram)
Teatro pánico (El gran ceremonial, Los cuatro cubos, La primera
comunón, Los amores imposibles, Strip-tease de los celos, La juventud
ilustrada, Una cabra sobre una nube, ¿Se ha vuelto Dios loco?)
La travesía del imperio
Como lirio entre espinas
Bestialidad erótica
Carta de amor (Como un suplicio chino)
…