EDITORIAL CÍ ct4^€ ii#%t#ect5 Nuestros lectores habrdn letdo informacionea sobre un proyecto que tlende a unificar los servlclos religiosos para matrlmonlos y enüerros estableclendo una clase única para todos. Concretamente en Francla ya se ha establecldo esto en alguna diòcesis y aquí en Espafía, tamblén en algunas parroqulas por via de experimento. Conolene que el pueblo fiel vaya entrando en esta mentalidad comunitària. Todos formamos un solo cuerpo y no caben dlstinciones que pregonen la excelencia del dlnero o del fausto. La Iglesia ama por igual o todos aus hl/oa y qttlere que en el reclnto sagrado quede desterrado todo proceder que tlenda a valorar en demasla a unos y a subestimar o otros. Esta catequesis precederú a todo experimento sobre el particular. Si falta, la nooedad produclría mal efecto, Ademàa, es preciso Insistir sobre el deber de todoa a contribuir a los gaatoa y al mantenimlento de los minlatros del Senor. Cada uno debe dar según sos poslbllldades de tal 'forma que la mengua que haya por Parte pobre quede compensada por la generosldad por parte rica. La colecta o voluntària aportaclón de los fleles serà un exponente de su formaclón en matèria de llmosnaa. Con estos crtterioa creemoa que pronto van a realiearae enaayoa Pora la implantaclón de la claae única y, al ae han tentdo en euenta loa ontedlchoa puntoa de formaclón, eaperamoa que ello contribuirà a quitar prejulcios aobre Intereaea materiales del clero, a mantener uniformidad de loa ftelea dentro de la Caaa de Dloa y a desterrar la oanldad y el lujo supèrflua en las manlfestaelones retlglosaa. ' <!• Juíio d e i s e s P o m . V d. d * ••DACCIÓN Y «DMINItTMCIÒNi «»*>»•>« «. VICM P·nt·oo·té· A R o III, n.° i s a ** DIPOSITO LIOALi I . M.Ui • 4tóO tdíUX NOSOTFIOS ÍP.,3,8·15 NO VOLVER MAL POR MAL Sembrar el bien y favorecerlo a toda costa. Lfctura de la Carta del Apòstol San Este es el ideal del cristiano mientras vive. Imitando a Dics que siempre nos ama, debemos PtAxt. asimismo amar a todos pues todos son objeto Ca/íalmos: Sed todos unànimes en la del am^r de Dics a qoien nosotros debemos Ofactón, compasivos, bien hermanados, mi- amar. Refrenar la lengna para qae no hiera a Wricordiosos, modestos, humildes, no ool- los demif, apartarse del mal para no hacer caer a los otros, bascar la paz (Mira qae florezPim0ò mal por mal, ni injuria por injuria, caen este clima, I» «Irtad. Todo nn programa alnú af contrario, bendiciendo, coitio que a de vida cristiana qae debemos cada dto remo«aohabéis sido llamados, a heredar ben- zar Bfiode qae cada dia demos praebas de iHolÓnt Porque qulen quiere amar la vida estar <en forma» en camino hacia Dios. Los y Oér pias buenos refrene su lengua de lo ojos y ofdos de nvestro Dios estarin prestos mato, iji sua lablos para que no hablen para atendemos y en noestro interior resonati dolç: dtaeíese de lo mala y obre lo bueno, el cintlco de victorià que a loor de Cristo, b^éçàtt la pae y oaya en pos de ella: por- noestro llbertador, entonaremos en todas las qti$ los ojos del Sefíor estan sobre los circanstandas de la vida. Caltivar las virtndes activas del hacer bien /aaíO$, 1/ sus oidos sobre sus plegarias: p0t()\tl rostro del Seàor contra los que a los demàs, da ana segaridad en Dios qae Opran mal. d Y quién habrà que os dane, no poeden dar los actos piadosos practicados incloso con fervor. Hay qnienes se eqaivocan al B0i$ celadores de lo bueno? Y si padeal dar a estos actos demaslada importància Céia por la Justícia, dichosoa oosotros. coando en realidad no son sinó medios para No téHgàis mledo de ellos, ni os contur- ejerdtar los dos amores en dOnde se centra Mia, aino santlficad a Cristo Seüor en la vida del cristiano: amor de Dios y del meatroa coraeones. prójimo. de esta ley de! ayunoi imposlbUidad fislca o moral, la piedad o catldad y la dispenia. No estin obligadoa al ayuno los pobrea mendlgos, loa enfennoa o convaledentes, los trabeladotea en trabaloa muy íatfgo·o·, loa criadoa con mucho brabaio, law mu|em en eatado, los obreroa en general. La Igleala en eata ley, no pieienlCuàU$ ton lot trabafot in lot cualtt la lilttia de obligar a los que «con grave molèstia» dedl la liy dil ayunoi berlan cumplir con ella. Si le queda una duda Jorgi Enriquí. sobre un caso concreto, seria convenlente consultarà con persona capacitada, y en geneR.-Tret nielen ter laa cauiaa que eicuaan ral, con un sacerdote o confeacr. periil de la setmana DIA 7, Diumenge V després de Peafecostès, Stt. Ciril I Metodi, bb., St. Ot, b. DIA 8, Dll., (comença la novena o \a Mare de Déu del Carme), Sia. Isabel, Sts. Aqulles i Pritcil la. DIA 9, Dro, La Mora de Deu da la Pau; Sta. Mario GorattI, v. f mr, St Tomàs Moro, mr. DIA 10, Dmc, St. CristòfuI (patró dels conductors), Sta. Rufina, mr. DIA 11, Dj., St. Pius I, p. i mr. DIA 12, Dv., Sta. Marciana, V., St. Joan Gualbert, Sts. Nabor i Feliu, mrs,; DIA 13, Dit., St. Anaclet, p. i mr., St. Eugeni, bitba. S A N T A ISABEL comuna, dia S^ La néta da Jouma al Conquaridor, tanta mét ni roanyt, par gràcia dalt otzart poKtict, éi obligada o contraure matrimoni amb el jove rai Dionit de Portugal. El qual, ti bé va tabar coropiandra i attimar aquella ànima dolça I datpreta d'Itobel no va taber beuro tot ai doll d'amor pur I regalat que li brindà. Par això al ral 4t donà a una vida poc noble, qua faria aquell cor nat i tantibla d'aipoto, i da mare que ho era paït flils que no aron leut tant com pelt propit. Elt qudit volien rabal lar-ta contra al léu para par rantor l'afront qua cobria la seva mare, la qual amb ajut da molta oració et mantenia terenomant tranquilo; Impotont-ta aixf alt propit flilt i tant l'admiració da tota la cort. Així Iw cotat fins al malaurat dlo an qoa al fill Sran t'aixecà an armat contra al para. Ella procurava apaivagar lat desgraciat da la guerra I cercava la manarà d'ojoatar aquells dot homei que tant estimava; ojxò li costà un empresonament dur par port dal ral. Però UB bon dia, quan elt dos exèrcits anaven a itançar-ia o lo lluita, ella et pratentfl al ball mig del camp coni coloma blanca portadora de la pau, allunyant així la guerra da tal terra* portuguatet. Diumenge cinquè despre's de Pentecostes No ant cotto gaire de dir en el Pàrenottre: tperdoneunos les nostres culpes així com nosolrres perdonem els nostres deutors». Però e stem disposats a perdonar amb lo mateixa tocilitat cada ofensa que se'ns fa, sobretot ti és a dretes? En l'evangeli d'ovul Jetucritt ant recorda aquatt daura da perdonar, condició inditpantable per a tar perdonott notaltrat, com diem an al Paraoottre; par això diu: *S\ presentes lo fevo ofreno o Tolfor i alU et recordes que e/ feu gertnò té alguna cosa contra tu, deixa la teva ofrena davant l'altar i vés primer a fer les paus amb el teu germà >. I *s qua no podem agradar a Déu, qua 4t Amor, ti guardem rattantimantt anvart alt germans. Jetucritt coneixia molt bé la nostra flaquesa an conflar-not al tau manament nou: <Estimeu-vos e/s uns o's altres (...) En això coneixeran que sou deixebles meus» (Jo. 13,34-35). Com aconseguirem aquatt amor? En l'oració d'ovul ho demanem: «(nfoneu, o Déu, en els nostres cors l'afecte del vostre amor, per tal que estlmant-vos en tot i sobretot, aconseguim íes vostres promeses». En aquesta caritat i unió amb els gai mant pal nostre comú amor o Déu aconseguim el fl més important da lo nostra vida: donar glòria a Déu, com ant recomana St. Pau: <Gfor/flqueu Jesucrist en efs vostres cors» JOAN XXIII DAVANT LA MORT •Potser a l'etapa vinent del Concili jo ja no lli seré) però no patiut ja en tlnnreu un altre, de Papa». Aquests mots de Joan XXIII pronun clats en les daireres jornades de la primera etapa conciliar a tots ens va sorprendre una mica. Però no hi volguérem parar massa esment. Férem com Sant Pere quant Crist va manifestar que s'atansava el jorn de la seva passió. L'estim&vem tant, el Papa Joanl El Sant Pare es referia evidentment a la seva mort. BU se n'adonava, que s'anava apropant la seva hora. L'avenç de la malaltia li'n féu prendre cada cop més consciència, fins al punt que, pocs dies abans de la primera crisi greu, digué ala metgest «No us preocupeu tant per mi) tinc |a les maletes a punt per a emprendre el viatge». I ia dintre de la seva Uarga agoniat «Ara me'n vaig». La posició de loan XXUI davant de la mort ha estat la d'un gran home. Més encara, la d'un gran cristià, la d'un sant La història ens conta casos d'homes que -al marge del cristianismehan rebut la mort com una benefactora que els desliigava del pes del cos i que «b feia possible la seva idea de vida ultraterrena. Amb quina swenitat, pel cas, rebé Sócrates la mortl Un oiistià, però, -un cristià de veritat- té una visió moh més clara de l'altra vida i de l'autèntica significació de la mort. Un cristià sap que la mort no és pas un terme sinó un començi la vida no se'ns pren sinó que se'ns canvia. Per això loan XXIII ezdamavai «No és hora de llàgrimes, sinó d'alegria». Per això Joan XXIII parla serenament de la seva mort, no vol que li sigui amagat res - «sé que tinc un tumor» delai àdhuc no perd el costum de fer la brometai «El Senyor se m'endurà de nit perquè de dia tinc feina a regir l'Església». La mort, moltes vegades, no és un sensill trànsit, realitzat en la inconsciència, stnó que és el coronament d'una dolorosa malaltia. A Joan XXUI, la mort no se li ha pas presentat d'improvls i suaument. S'ha deixat veure de Uunjr i acompanyada d'un bon seguiment de dolor. I el Papa ha acceptat la mort com vinguda de la mà del Senyor, amb totes les angoixes, penes 1 dolors. Joan XXIII en l'acceptació del sofriment no és solament un gran home sinó un gran cristià. Q>m diu Sant Bonaventura, només la gràcia de Déu pot donar forces a Sant Llorenç per a sofrir el martiri sense queixa. Els cristians sabem que la sofrença, no ens l'envia Déu endebades sinó que, com Sant Pau, «sofrim en el nostre cos allò que manca a la passió de Crist». El nostre sofriment unit al de Crist té valor de sacrifici. Joan XXUI ho entenia ben béi «Sóc com la víctima damunt de l'altar». El vicari de Crist en el seu calvari se'ns ha mostrat plenament tmlt i configurat amb el Redemptori «Estic amb Jesús». I tot abraçant els seus germansi «Jo sóc la resurreció i la vida». Configurat en Crist en el dolor. I també en l'amor -per nosaltres es féu home i prengué passió el Fill de Déu-i «sofreixo amb dolor però amb amor», ha dit el Papa. Amor a Déu, a l'Eiglésla, als germans separats, a tots els homes. Per aquestes intencions ha ofert a Déu el seu saaificli «Si el Senyor vol el sacrifici de la vida del Papa, que serveixi per a Impetrar fruits abundosos damunt del Concili 1 l'Església i per a tots els homes que cerquen la pau». I l'afany de la unitat -afany de Crist en el seu comiat-, l'ha traduit en el sovintejat: «Ut unum sint», «que tots siguia u». Joan XXIII ho ha fet tot amb senzillesa, àdhuc les coses més grans. En tot s'ha mostrat profundament home. També ho ha estat en el dolor i en la mort. S'ha recordat amb emoció dels seus -vius i difunts-, del seu poble, del seu pals. I fins i tot no l'ha deixat el bon humor que sempre el va caracteritzar) «No patiu per mi, <)ue tinc les maletes a punt». Quina lliçó no ens ha donat Joan XXIII en el seu comiatli Serenitat, paciència, fe, amor, simplicitat., verament, «la mort dels saittsés piecioea davant de Déu»... I també davant dels homes. J.M. Entrevistas relampago con el —SaRor Obispo, da lo lectura da on fragmento del esquema de Sda. Litúrgia del Concilio, que ha aporecido en alguna publicación, ta daipranda qua hoy un clima nodo favorable a las distinciones de closes en los dctos rituoles. ^Puade decir algo para «HOJA»? —Lo que diga el Concilio ya se sabrd a su hora. Lo que dicen muchos obispos, —ma pareca a rof—, muchos tacardotas y muchos seglares bien informodos de sentido eclesidl, as que, en los octos religiosos, no debe haber jararquias basodas en factor aconómico ni en semejantes. En el templo todos somos hermonos y nada mfls. Se exceptua lo autoridad qua, religiosa o civil, representa a DIos y merece troto de distinción. Es çierto que el movimiento «igualitorista» a veces es movido por razonas da tipo subversivo; paro hoy tombién un iguolitarismo justo que se funda en razones taoiògieat. —Sard este punto una fuente de disgustos en esta època de tronsiclón, (no? —Es probable. Però las Ideas cuondo son rozonobles, panetran y convencen a los hombres de buena voluntad. Hoy, despu4s de tanto dacir, ya no son solomante persones de posición humilde las qae desean que no haya distinciones en octos rituales, basodas an closes y honorarios; opinon igual no Pocos parsonas da alta positión social. Demuestron buen sentido. El dinero tiene su campo en oti os sitios. —Ya supongo, seHor obispo, que la Iglesio ho permitido «closes» hosto el presente, no para dar honoies al dinero sinó para obtener uoa ayuda de sust« nto paro el sacer- Sr. Obi spo dota, rastauroción y contarvaclòn da tamplos, obras parroquiolas, de opostolodo, etc. Sin esta, ^de dónde vendrd lo oyuda? —El temo as ioteresante. Quien es crístiono y tiene dinero ya sobe que tiene titulo suficiente para ogrodacar a Dios y que no as rozonabla qua aun pido compensociones en los octos de cuito. Como miembro del Cuerpo Míttico de Cristo —se ignora tanto estol— DO debe pedir distinciones que omorgon y ofenden sinó saber ocupar el lugor que le corresponde en lo comunidod de harmonos. En manos polabrost al crittiane rico debe pedir menos y oyudor n^ds o lo comunidod parroquial, diocesana o ecle«ial, según tafiaian lat círcuottanciat. —Algo heroico, casi. —Puede parecer orduo por falta de costumbre. Coda miembro de la comunidod cristiana debe contribuir a los necesidodes de ocoerdo con su fe, su amor y so bolslllot no da acuerdo con lot exigenclas da la vonldúd. El dinero, en los cosas espirituoles y en lo Caso de Dios debe ser paro seivir no paro ser servido. El honor et paro los personos que como tales y como hiios de Dios son iguales y nodo les ofiade el dinero —De acuerdo; no taré yo quien le pongo peros a esta doctrina. —Intereso que quienes poedan ydeban expongon con claridad y retpeto astos tamos o fin da que lo evolución hocio un cristianismo mds limplo de oRadiduros de sígios anterioret te reolice tin trattornot ni molentendidos, penetrando por las vfos del entendimiento y del corozdn. REPORTER. —«Senyerl ajuda'm o oblidar-ma da mi mateix per a l * homet, germans meus, a fl qua lllurant-ma aprengui d'astimar>. — (M. Queist). ^ t QUctyacf ¥^f^n ^eí xe%f^«K El nostre temps és pròdig de commocions de dimensió mnndial. Els mitjans actnals de difusió són capaços de fer vibrar en poques hores l'esperit de tot el món. No manquen, és clar, ocasions propícies. Amb tot, els periodistes són mestres en l'art de la propaganda i saben treure suc de qualsevol bagatel la. En tenim exemples molt sovint, fullejant diaris i revistes especialitzades en el fet sensacionalista. La mort de Joan XXIII, però, ha estat un esdeveniment que ha capgirat tots els ordres i ha superat les previsions i fins la capacitat dels periodistes més expe'JtU^t^ rimentats. La commoció que ha provocat la mort del Papa ha anat molt més enllk de la notícia sensacional o de la sensibleria frívola. Homes de gran reputació en tots els ordres no s'han avergonyit de mostrar la seva emoció davant d'un fet tan trascendental. I la mort del Sant Pare no ha afectat solament els catòlics —com era natural - o màxim tots els cristians, els «nostres estimats germaiis separats» que deia ell, sinó fins i tot aquells que, creient en Déu, no professen la fe cristiana. EL TESTIMONI D'UN ATEU La Secretaria d'Estat del Vaticà va rebre, durant l'agonia del Pontífex, el telegrama eloqttent d'un ateu: «A la mesura en què un ateu pot ser capaç de resar, jo reso pel prompte restabliment del Sant Pare». La impressió que em va fer aquest missatge fou profunda. Realment és impressionant llegir això. Però la personalitat robusta del Papa desaparegut esUva feta per a provocar aquesta mena de reaccions en mentalitats tan distants de la nostra. Joan XXIII va arribar al cor de tots els homes de bona voluntat —com ell mateix volia— i el nostre (strany atea ens dóna la prova. Un altre telegrama confortant: «Prego per la salut del Papa; sóc budista». Així, amb poques paraules, s'amaga la gran realitat de l'universalisme de Joan XXIII. Tot un món, pregava pel Papa agonitzant. Al costat de les oracions d'una colla d'infants de Plasència, a Espanya, les sinagogues jueves de tot el món demanaven a l'Omnipotent la salut del Papa. Det de la Santa Rússia, en la venerable figura del Patriarca Ortodox Alezis, fins a l'Anglaterra de Cantorbery, representada pel Primat Anglicà Dr. Ramsey, tot el món cristià separat de Roma, sentia eh la seva pròpia carn el dolor de l'Església Catòlica. Precisament del Dr. Ramsey són aquestes paraules: «Els cors de tots els cristians convergeixen en un home, el més gran cristià de tots els temps, el Papa Joan. Ha viscut i ha mort molt a prop de Dén». S'HA ALÇAT EL TELO D'ACER Més enllà del teló d'acer, al marge dels fidels que hi viuen, la mort del Papa ha demostrat fins a quin punt l'amor incondicional i la cordialiut tenaç poden moure els cors dels homes que manipulen l'engranatge feixuc del comunisme. Ràdio Varsòvia, per exemple, controlada peli homes del Partit, va suspendre els programes de música ballable com a homenatge al Papa moribund. I això quan fa quatre anys i mig que a penes va donar la notícia de la mort de l'inobli- ITJNJPRARI AT,S SANTUARIS MARIANS DP LA DIOCBSI VERGE VE LA SALA La comarca igualadlna eni ofereix avui una altra bella mostra de la teva devoció marlanai l'ermita de la Verge de la Sala, a la parròquia de lorba, a poques paiac* del mas de la Sala que antany fou feu del Priorat de Montserrat. Es tracta d'un edifici rominic amb ima portalada rica d'omamentaci6, incomparable amb cap ahre de les que existeixen a la comarca, en el mateix tipus d'edlflci. Tot el conjunt, globalment, aeflibla que pot datar-se del segle XII. Bl document més remot que ens parla del santuari és el testament d'un tal Pere Sala, en 1313. D'acl pot deduir-se lògicament que el santuari prengué el nom de la casa veïna. La imatge actual és de factura barroca, en tenacuita, ègU i graciosa. La prlmldva, tal volia més interessant, va desapaièlxer. En el segle XIV l'ermita era guardada per un ermità, elegit pel municipi de lorba amb l'aquiescència del rector de la parròquia. Aquest custodi vivia en la casa anexa. Mols testaments antics testimonien la devoció que tothom tenia envers la Verge de la Salai donacions, concessions de misses, llegats de tota mena 1 almoines per al sosteniment del culte. Exemple d'una d'aquestes donacions és la campana que senyorefa el campanar d'espadanya de l'ermita, donada pel comte de Robles, senyor de lorba cap el 1700, que és la data que du gravada la campana. Aquesta i l'altra que h( ha no han parat mai de convocar els fidels als peus de la Verge de la Sala. I els fidels, és cert, no han fet mal el sord a la veu de la Mare, traduïda en so de campanes. Tant de bo que nosaltres no el féssim tampoc mall Tant de bo que, en sentir la veu de les campane*. alcéssim els nostres cort a Déu 1 els nottret llavlt desgranessin, lentament, una avemarial - J. PLANES. dable Pins XII. I els diaris, òrgans del Partit Comnnista de tot arreu, comentaren profusament tots els detalls de l'agonia del Papa 1 les realitzacions del seu curt, però dens, pontificat. Krnstxev i Fidel Castro, prohoms del comunisme actual, han enviat els sens missatges de condol •I cosut dels de caps d'estat cristians o amics de la Santa Seu des de sempre... Cinc anys endarrera no es podia ni sospitar aquest canvi brusc de posicions enfront del comunisme. Joan XXIII no ha cedit ni un punt en el camp doctrinal i segueix considerant el comunisme en els teus documents trascendentals— com un dels pitjors enemics de l'Església d'avui. Però •1 Papa ens ha ensenyat molt bé a distingir l'error de la persona que el sustenta. L'error s'ha de combatre amb la veritat, la persona que el sustenta s'ha d'estmar com a fll! de Déu que és. Joan XXIIl n'ha donat exemple. I això ha obert de bat a bat els cors de tots homes d'ací i d'enllà del teló d'acer. * *« Joan XXIII ha passat a la història com nn estel fugaç que deixa al seu darrera tota una •stela de llum. La seva simpatia pastoral, la seva caritot a ultrança, el seu cristianisme hnmaníssim viscut tan a prop de Déu, li han guanyat el títol d'amic de tothom, com un personatge de Uegenda. Tant de bo que sapiguéssim aprendre la seva lliçó! — J. P. C. Parròquia de Santa Maria de Camprodon Diumenge, dia 7 de Juliol de 1963. — A les 7, Missa en sufragi de Rosa Morer Roger (a.C.s.) A dos quarts de 10, a TEsglésia de Ntra. Dona del Carme, Missa de Novena en sufragi de Perejuncà Busquets (a.C.s.) A les 12, Missa en sufragi de Teresa Blanch Pujol (a.C.s) Tarda, a les 8, Missa Vespertina, en sufragi de Manuel Roca D'Ocon (a.C.s.) Tarda a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Dilluns, dia 8.—k les 7, Missa en sufragi dels difunts família Pascual Claret Soler (a.C.s.) A les 9, Missa en sufragi de Pilar Fernàndez Nevares (a.C.s.) Dimarls, dia 9.— A les 7, Missa en sufragi de les Animes. A les 9, Missa en sufragi de Dolors Carreras (a.C.s.) Dimecres, dia 10—A les 7, Missa demanant una gràcia per intercessió de Santa Llúcia. A les 9, Missa en sufragi de Dolors Carreras (a.C.s) Dijous, dia 11.—A les 7, Missa en sufragi de Bartomeu Batlle, Segon Aniversari (a.C s.) A les 9, Miísa en sufragi de Dolors Carreras (a.C.s.) Divendres, dia 12.—k les 7, Missa en sufragi de Dolors Carreras (a.C.s.) A leS 9, Missa en sufragi de Teresa Pujol Papell (a.C.s.) Dissabte, dia 13. — A les 7, Missa en sufragi de les Animes. A les 9, Missa eH sufragi d'Antoni Molas Vila i Josep M.* Oliver (a.C.s) Diumenge, dia 14 de Juliol. — A les 7, Missa en sufragi de Bonaventura Sabates de Casasayas (a.C.s.) A les 9, a l'Eiglésia Parrppuial, Missa «Intentio Dantis» A dos quarts de 11, a l'Església de Nostra Dona del Carme, Kíissa de Novena en su' fragi de Pere Juncà Busquets (a.C.s.) A les 12, Missa en sufragi de Josep Casasayas (a.C.s.) Tarda a les 8, Missa Vespertina, Missa de Novena en sufragi de Jaum^ Barceló Rigat (a.C.s.) Tarda, a les 4, Sant Rosari i Visita al Santíssim. Veu deia Parròquia, Solemne Novena a honor de Nostra Dona del Carme. Començarà, a. D. de mà dilluns, dia 8, la tradicional i devota Novena de la Mare de Déu del Carme; " les 9 del vespre a l'Església titular. Tots els dies, durant aquesta setmana la Mis^^ de 7, es dirà a l'Església del Carme. A remarcar: Horari Nou de Misses: El diumenge propvinent dia 14 dejulio'' començarà el nou horari de Misses, d'aquesta manera: Diumenges i dies de Fest^' les Misses de 7, 9, 12 i Missa Vespertina de 8, es diran totes en l'Església Parroqui'' A l'Església del Carme la Missa de dos quarts de 11. Els dies de treball, a les 7 ' ^ les 9, a l'Esglc'sia Parroquial P, Anglada Camproiido"