CONCERT D’HIVERN 2009 Amb el patrocini de: 1 ÍNDEX 1.- Proposta de programa 1.1.- Programa 3 1.2.- Breu comentari al programa 4 2.- Intèrprets: 2.1.- Solistes 5 2. 1.- Orquestra Filharmònica de la Universitat de València 7 2.2.- Cristóbal Soler, director 8 2 1.- PROPOSTA DE PROGRAMA : 1.1.- PROGRAMA: 1ª Part: Konzertstück per a quatre trompes i orquestra en Fa M, Op.86 Robert Schumann (1810-1856) I Lebhaft II Romanze III Sehr lebhaft Vicente Chanzá, trompa I. Ricardo Sales, trompa II. Enric Cullell, trompa III. David Cuenca, trompa IV. 2ª Part Sinfonía nº 4 en Si b M, Opus 60 Ludwig van Beethoven (1770 – 1827) I Adagio - Allegro vivace II Adagio III Allegro molto e vivace - Trio. Un poco meno allegro IV Allegro ma non troppo Orquestra Filharmònica de la Universitat de València Cristóbal Soler, director. 3 1.2.- Breu comentari al programa: En la primera part, l’orquestra interpretarà el Konzertstück per a quatre trompes i orquestra de Schumann; escrit en febrer de 1849, és possiblement l’obra amb més imaginació d’aquest autor en l’àmbit de l’experimentació tímbrica. El mateix compositor la considerà una de les seues obres millor aconseguides. La insòlita plantilla, que requereix la presència de quatre virtuosos trompistes, fa d’ella una peça de infreqüent audició. Una verdadera llàstima, si es tenen en compte la seua qualitat i originalitat. El títol de Konzertstück (Peça de concert) és enganyós i dissimula les verdaderes ambicions de l’obra. Es tracta en realitat d’un concert complet de tres partes. La sonoritat de les trompes crea una ambientació tímbrica de clara ascendència romàntica. No obstant, el conjunt de quatre solistes contra tota l’orquestra evoca també els modos barrocs del concerto grosso. El primer moviment (Lebhaft) segueix el modelo de la forma sonata. El segon, molt típic de Schumann, és una Romança. El seu temps lent -però no massa- genera un lirisme poc cridaner, encara que intens i evocador, on les qualitats vocals de les trompes son explotades amb tota la seua càrrega nostàlgica. El moviment conclusiu (Sehr lebhaft) tanca l’obra en un clima de gran brillantés En la segona l’orquestra abordarà la Simfonia nº 4 en Si b M, Opus 60 de Beethoven. Es diu a sovint que les simfonies de Beethoven de número imparell son impetuoses, vibrants, mentres que les seues germanes pares son tranquil·les i reposades. Aquest és el cas de la Simfonia nº 4, en Si bM, que contrasta amb l’heroica (nº 3) en MibM i la tràgica (5ª) en Do m. Robert Schumann comentava que la quarta era "una prima donzella grega col·locada entre dos guerreres nòrdiques." El seu primer moviment te forma d’allegro de sonata. L’adàgio introductori produeix una atmosfera misteriosa i reservada que al començar l’allegro vivace es transforma ràpidament cap a un caràcter més optimista i alegre. És un moviment molt rítmic i la seua reposició va seguida d’una coda brillant. El segon moviment també te forma de sonata; el seu tema inicial, bell i reposat, proporciona una atmosfera lírica tot el moviment. El tercer moviment és un típic scherzo beethoveniano, amb un aire lleuger. El quart moviment, amb forma de sonata i tempo ràpid, es caracteritza per una vivesa i felicitat extremes, el seu caràcter optimista s’estén fins a la coda. 4 2.- INTÈRPRETS: 2.1.- Solistes: José Chanzá Soria, trompa I. Ricardo Sales Chordá , trompa II. Enric Cullell Mata, trompa III. David Cuenca Lacruz, trompa IV. JOSÉ CHANZÁ SORIA Naix a València i inicia la seua formació musical a l’escola de musica de Picassent. Finalitza els estudis de grau superior de musica al Conservatori Superior de Musica de València amb el professor Juan José LLimera. Ha format part de les orquestres jovenils: Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, Orquestra Filharmònica de Universitat de València, Jove Orquestra Nacional d’Espanya, Jove Orquestra de la Unió Europea, etc. Ha col·laborat amb les orquestres professionals: Orquesta Simfònica de Tenerife, Orquestra de Còrdoba, Orquestra Simfònica de Bilbao,etc. Ha estat membre de l’Orquestra Simfònica de Madrid. Actualment és membre de l’Orquestra Simfònica de Radiotelevisió Espanyola. 5 RICARDO SALES CHORDÁ Comentza els estudis de música a la Societat Musical d’Alcàntera de Xúquer i al Conservatori "Mestre Vert" de Carcaixent, finalizant-los al Conservatori Superior "Joaquin Rodrigo" de València amb els professors J. Rosell i M. Torres, obtenint el premi extraordinari de fi de carrera. Ha realitzat cursos de perfecionament amb professors como S. Dohr, V. Puertos, E. Terwilliger, V. Zarzo, L. Morató, J. Llimerà i Ignacio García, etc. Ha estat membre de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya, Jeunesess Musicales World Orchestra, Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana, i de l’Orquestra Filhamònica de la Universitat de València. Ha col·laborat amb l’Orquestra deRTVE, Orquestra Simfònica de Madrid, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de la Comunitat de Madrid, Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries, Orquestra Simfònica de Bilbao,etc. És professor al Conservatori Professional de Getafe. ENRIC CULLELL MATA Inicià els estudis de música a Godella, finalitzant el grau mitjà i superior al Conservatori "Joaquin Rodrigo" de València, rebent el premi de fi de grau mitjà de trompa i música de cambra, amb el professor Juan José Llimerà Dus. Durant la seua etapa de formació, fou membre de les orquestres jovenils: JMWO (orquestra mondial de joventuts musicals) JONDE (Jove orquestra nacional d’Espanya) WJO (Jove orquestra de Viena), Jove Orquestra Nacional de Lyon ,JOGV (Jove orquestra de la Generalitat Valenciana) OFUV (Orquestra Filharmònica de la universitat de València), Orquestra del Segle XXI, etc. Ha col·laborat amb les orquestres professionals: Orquestra de la Comunitat Valenciana, Orquestra Simfònica de Madrid, Orquestra Simfònica de Castella i Lleó, Orquestra Simfònica de València, etc. Des de desembre de 2007 pertany a l’OEX (Orquestra simfònica d’Extremadura) com a trompa ajuda de solista, DAVID CUENCA LACRUZ Naix a Buñol, on comença els estudis de música amb el professor Manuel Campos. Durant la seua carrera han estat els seus professors Miguel Martínez i Juan José Llimerà. Ha assistit a cursos de perfeccionament amb professors com: Radovan Vlatkovic, Daniel Bourgue, Juanma Gómez, Ab Koster, Wolfang Gaag, etc. Durant la seua etapa de formació, fou membre de les joves orquestres: OFUV (Orquestra Filharmònica de la Universitat de València), JOGV (Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana) i JONDE (Jove Orquestra Nacional d’Espanya). Ha col·laborat amb les orquestres professionals: Orquestra de RTVE, Orquestra Simfònica de Bilbao i Orquestra Simfònica de Madrid. Actualment, estudia a l’Acadèmia d’estudis orquestrals Barenboim-Said, amb el professor Ignacio Garcia i és trompa tutti de l’Orquestra de la Comunitat de Madrid. 6 2.1.- ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA: Creada en 1995, es va formar per a donar resposta i cohesió a les diverses ofertes d’agrupacions musicals formades per estudiants universitaris. Té una plantilla de 80 joves alumnes, majoritàriament universitaris. L’edat mitjana dels seus integrants és de 20 anys. L'Orquestra Filharmònica de la Universitat de València ha realitzat nombrosos concerts en diferents auditoris, entre els que destaquem el Palau de la Música de València, Palau de les Arts Reina Sofia de València, Auditori de Barcelona, Auditori de Saragossa, Àustria Center Vienna, etc. L'Orquestra ha estat dirigida per batutes de prestigi com, José Collado, Laszlo Heltay, Carlos Riazuelo, Carles Santos, entre altres; així mateix, ha actuat amb solistes de gran fama internacional com Montserrat Caballé, Stephan Schilli, Luis Michal, Marta Carfi, Michele Marasco, Duncan Guifford, etc. L’any 1997 va participar en diversos festivals internacionals entre els que cal destacar el FIMU (Festival Internacional de Música Universitària) celebrat en Belfort (França). Al juliol de 1998 va participar en la XXVII edició del Concurs Internacional de Joves Orquestres celebrat a Viena (Àustria) en el que va obtindre el Primer Premi en la categoria d’orquestres simfòniques. Per l’abril de 2002 realitzà una gira per Àustria i Eslovènia i va actuar, entre altres, en l’auditori del prestigiós Mozarteum de Salzburg. El director titular és, des de la seua creació,Cristóbal Soler. Les seues activitats es realitzen amb el patrocini del Patronat d’Activitats Musicals de la FGUV i el Santander. 7 2.2-. CRISTÓBAL SOLER, Director: Naix a Alcàsser (València). Estudia Direcció d’orquestra amb el Mestre José M. Cervera Collado. En acabar els estudis superiors de Flauta, Direcció d’orquestra i Composició, realitza el màster d’Estètica i Creativitat Musical a la Universitat de València, i el de Direcció d’Orquestra a la Universitat de Munic Fou guanyador del 1r premi del Concurs de Joves Orquestres Simfòniques realitzat a Viena en 1998. Entre les orquestres que ha dirigit destaquen les següents: Oquestra de València, Orquestra Ciutat de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra de Cambra de Lausanne, Orquestra de RTVE, Orquestra Simfònica de Castella-Lleó, Orquestra Simfònica del Vallès, Orquestra Simfònica de Navarra, Orquestra Simfònica del Mediterrani, Orquestra Regió de Múrcia, Barcelona 213, Júpiter Sinfonieta, Collegium Instrumentale, Orquestra Simfònica de Caracas, Orquestra Filharmònica de Pilsen (República Txeca), Orquestra Filharmònica de Szccecin (Polònia), Orquestra Municipal San Martín de Buenos Aires, Orquestra Simfònica de Santiago (Cuba), Orquestra Simfònica de Sibiu, Orquestra Filharmònica de Craiova, Orquestra Simfònica de Constanza (Romania)... Fou director musical del Taller d’Òpera del Palau del Palau de la Música de València (2001). Ha enregistrat diversos CD com ara: Història del soldat d'I. Stravinsky; Obertura 1997, Abu Simbel, de P. Llopis; Cinc Segles de Música Valenciana.. En el gènere líric ha dirigit nombroses noves produccions: L’Elixir d’amore de G. Donizetti; La Sonnambula, de V. Bellini; Così fan tutte; Bastian und Bastiane de W. A. Mozart; La serva padrona, de G. B. Pergolesi; Le Revenant, de J. M. Gomis; Il Burbero di buon cuore, de V. Martín y Soler; Le Roi d’Ys de Eduard Lalo, La revoltosa, de R. Chapí, Mireille, de Ch. Gounod. Col·labora com a director musical en les finals dels concursos internacionals de cant Montserrat Caballé, J. Gayarre i del Concurs Internacional de Piano María Canals. Durant el curs 2004-2005 ha estat professor de Concertació i del Taller d’Òpera del Conservatori Superior de Música de València. Imparteix regularment cursos de Direcció d’Orquestra al Patronat d’Activitats Musicals de la Universitat de València des de l’any 1998. És director titular, des de la seua fundació el 1995, de l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. 8 2.3.- DISCOGRAFIA: OBERTURA 1997” Al mes d’octubre de 1997, l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València enregistra el seu primer disc compacte. El disc va ser produït pel Patronat Cinc Segles de la Universitat de València i el Banco Central Hispano, i editat per Tabalet Estudis a partir dels enregistraments efectuats a l’Auditori de Torrent. Conté les obres següents: · El sombrero de tres picos (M. de Falla) · Goyescas: Intermedi (E. Granados) · Danzas fantásticas (J. Turina) · Paisatge llevantí (J.M. Cervera Lloret) · Carmen: Suite I (G. Bizet) · Gaudeamus Igitur (Orq. Cristóbal Soler) “CINC SEGLES DE MÚSICA VALENCIANA” Al mes d’octubre de 1999, i amb motiu de la celebració dels Cinc Segles de la Universitat de València, s’enregistra un disc compacte amb el nom de “Cinc Segles deMúsica Valenciana”, en el qual intervenen el Cor de Cambra Lluís Vich, l’OrfeóUniversitari de València i l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València. El compact va ser produït pel Patronat Cinc Segles de la Universitat de València i el Banco Central Hispano, i editat per Tabalet Estudis a partir dels enregistraments efectuats per Turiarte al Centre Educatiu de Xest. Interpretaven les obres següents: · El diablo en Sevilla. Obertura (J.M. Gomis) · Nochebuena del diablo, op. 19 (O. Esplá) · Sperits clars(J.A. Orts) “L’ADÉU DE LUCRÈCIA BORJA” Amb motiu de la commemoració dels cinc segles de la butla papal que va atorgar el papa Alexandre VI a la Universitat de València per poder emetre títols acadèmics, la Universitat de València encarrega al compositor Carles Santos la composició d’una obra simfonicocoral amb el nom “L’adéu de Lucrècia Borja”. Es va enregistrar a València els dies 28 i 29 de gener de 2001 interpretada per l’Orfeó Universitari de València i 9 l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, juntament amb quatre solistes de prestigi internacional. Somagic en va fer l’enregistrament i Ars Harmonica el va editar. L’estrena absoluta de l’obra va tenir lloc el 3 de febrer de 2001 al Palau de la Música de València, dirigida per Carles Santos. El disc compacte el va produir la Fundació General de la Universitat de València, la Conselleria de Cultura i el Banc Santander Central Hispano, amb la col·laboració de la Societat General d’Autors i Editors. “HISTÒRIA DEL SOLDAT” CD-ROM multimèdia educatiu que conté la narració il·lustrada amb dibuixos i exercicis didàctics i la versió en àudio de la suite de concert “Història del soldat” d’Igor Stravinsky. El disc el va produir la Universitat de València, amb la col·laboració de BANESTO i de l’Excm. Ajuntament de València i fou editat per Tabalet EG. “10 ANYS DE L’ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA” Aquest CD, editat conjuntament amb el llibre commemoratiu del mateix títol, conté una selecció de peces enregistrades en concerts realitzats en directe a diversos auditoris i fotografies dels seus deu anys d’història. El disc fou produit per la Fundació General de la Universitat de València, amb la col·laboració del Santander i l’Ajuntament de València; fou editat per Tabalet EG. 10 2.4.- CRÍTIQUES DE PREMSA: “…El alto nivel de los instrumentistas de cuerda puede resultar sorprendente allí donde éste ha sido un punto flaco tradicional; [...] los metales brillaron sobremanera, especialmente las trompetas... La dirección titular de la agrupación se ha confiado a Cristóbal Soler Almudéver (Alcácer, 1967), que parece muy sobrado para la empresa...músico de clase, maestro con dominio de la arcilla sonora y claro concepto de los modelos que con ella pretende formar." A. Brotons Muñoz Levante EMV, 23 de desembre de 1995. " ..La joven orquesta dio prueba de un trabajo ilusionado y apuntó claras posibilidades para el futuro. Cristóbal Soler es un maestro atento a los detalles,...El trabajo de la cuerda es sensible...El concierto del jueves quedará siempre en el recuerdo de quienes actuaron y de quienes lo escucharon". Gonzalo Badenes El País, 23 de desembre de 1995. "...La formación valenciana ha saltado muy por encima de entusiasmos para adentrarse en el campo de las calidades. Si bien para los vientos, dada la tradición levantina, podría preverse la bondad de las ejecuciones, ésta se extendió a una cuerda empastada, de hermoso sonido y de resultados muy superiores, por la entrega, al número de atriles ocupados...Cristóbal Soler Almudéver seguirá la que me parece saga de las grandes batutas españolas, coronadas en este momento por Víctor Pablo Pérez y con escasos nombres a mi juicio en esa dimensión." Víctor M. Burrell Punto de las artes, 13-19 de juny de 1997 “… La Orquestra Filharmònica de la Universitat de València ha ganado la 27 edición del festival de Música Joven de Viena, el más prestigioso del mundo en su especialidad. La victoria estaba casi cantada después del éxito de su actuación celebrada el pasado domingo en el Austria Center. Pese a tratarse de una actuación dentro de un concurso y no de un concierto de exhibición, el público aplaudió con intensidad y durante un largo tiempo a esta orquesta formada por universitarios y que dirige Cristóbal Soler…”. Levante EMV, 15 de juliol de 1998 “ …Es una orquesta de calidad profesional.En la interpretación hay exactitud y además mucha vitalidad. “Con su acceso espontáneo a la música, estos jóvenes valencianos reflejan un espíritu propio de los músicos más genuinos”, dijo el secretario general de la Orquesta Sinfónica de Viena, Rainer Bischof, presidente del jurado y director ejecutivo de este Festival, que se realiza desde hace 27 años en la capital austriaca,…” Julieta Rudich El País, 15 de juliol de 1998 11 “…Según críticos y entendidos, la filarmónica universitaria levantina consiguió hacer brillar sus dos complicadas piezas optativas, esto es “Las bodas de Luis Alonso” de Gerónimo Giménez y “El sombrero de tres picos” de Manuel de Falla, bajo la batuta de su titular Cristóbal Soler, sin menoscabo al parecer de una espléndida interpretación de la pieza obligatoria, la “Sinfonía núm. 5” de Beethoven”. Ramiro Villapadierna ABC, 15 de juliol de 1998 “...resaltamos la gran cantidad de público asistente y la actuación de todos los intérpretes, sobre todo la Orquesta Filarmónica de la Universidad y el Orfeón Universitario, ambas agrupaciones pertenecientes a la Universitat. Musicalmente presenciamos un recorrido interesante que fue desde la música renacentista hasta la minimalista, pasando por algunas pinceladas jazzísticas, música atonal o arias acompañadas del piano. En definitiva, una visión original para el texto que Joan Francesc Mira escribió para la ocasión” Antonio Vidal Ritmo, abril de 2001 – núm. 730 “...La orquesta universitaria de Valencia demostró ser una formación sinfónica sólida. […] el metal luce su brillo sobre una sólida cuerda. Y no se contentan con decir bien las órdenes por escrito de los compositores: no leen o tocan, interpretan”. Antoni Batista La Vanguardia, 8 de març de 2001 “...En la orquesta dejó de sorprender lo sorprendente: que unos aficionados alcancen un nivel tan alto de cohesión y calidad interpretativa. La tienen desde luego, desde los controlados percusionistas hasta los entonados violonchelos, pasando por el atractivo timbre, pleno y pastoso, de la solista de oboe. “ Alfredo Brotons Levante EMV, 8 de novembre de 2003 “...En cuanto a la representación, lo que más sorprendió fue el trabajo realizado pos los músicos de la orquesta y orfeón universitarios, magníficamente dirigidos por Cristóbal Soler, titular y fundador de la misma. ¡Cuánta seriedad hay tras sus proyectos! La cuerda estuvo francamente bien; el viento, madera y metal, sin fisuras; los timbales y la percusión en su sitio...” Schneekloth Cartelera Turia, 15 de novembre de 2003 “...la Sinfonía nº 2 de Brahms, que fue interpretada con madurez por estos excelentes embajadores de la Universidad levantina capaces de lecturas muy dignas de una calidad mucho más que aceptable. “ Víctor Rebullida El Heraldo de Aragón, 24 de maig de 2005 12 “...Importantes galardones internacionales han refrendado en este tiempo lo que no había necesidad de salir fuera para reconocer como un trabajo constante y profundo de formación y promoción. Hoy son más de quinientos los instrumentistas que se han sentado ante sus atriles, y muchos de ellos viven de la música. No, desde luego no fue flor de un día ni sus frutos efímeros...” Alfredo Brotons Levante EMV, 2 de novembre de 2005. “... Lleno absoluto en la Sala Iturbi del Palau y programa seductor con la joven y experta batuta de Cristóbal Soler al frente de una agrupación de ochenta componentes cuya edad media es de veinte años. Plantel de músicos valencianos que brindaron una buena versión de la Sinfonía Pastoral de Beethoven, precedida de la espléndida actuación de cinco solistas de instrumentos de viento, que concedieron varios bises ante las insistentes ovaciones...” Mara Calabuig Las Provincias, 10 de gener de 2006. “ El concierto de imauguración del curso 2006/2007 de la Universitat de València tuvo dos hechos destacadaos: el alto nivel alcanzado por los integrantes de la Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, bajo la dirección de su titular Cristóbal Soler y también el programa elegido...” Antonio Vidal Revista RITMO (Nº 792), desembre de 2006 “...el Claustre se llenó para oír un programa muy serio, a la vez coherente y variado, y ofrecido con unos niveles de calidad en la ejecución y de inspiración en la interpretación tanto más admirables en unos músicos en su mayoría adolescentes o poco más. Durantes esos doce años de existencia ha sido su director titular Cristóbal Soler, que tampoco ha dejado de crecer el oficio...” Alfredo Brotons Levante EMV, 30 de juny de 2007. “..Fue una versión diferente a la que estamos acostumbrados a escuchar, una versión muy personal de ese gran director de orquesta valenciano, que es Cristóbal Soler, que con una interpretación así demostró la universalidad de la música de Amando Blanquer. Fue como escuchar un poema sinfónico con toda su fuerza y su riqueza tímbrica que el mismo Blanquer orquestó...” J.M. El periódico Ciudad de Alcoy, 15 d’abril de 2008. 13