Principales autores de la filosofía

FILOSOFIA
PLATÓ:
Ontologia:
Teoria de les idees:
Els objectes sensibles són còpia de les idees que són immutables i són l'autèntica realitat que no es pot captar
mitjançant els sentits (intel·ligibles) i són el model de les coses. Les idees són l'essència de les coses.
Els objectes sensibles existeixen gràcies a que participen de les idees (són còpies de les idees=> ombres), no
són eternes, són múltiples i canviants.
Mite de la caverna :
Aquest mite explica que dos presoners que estan encadenats des de que van naixer, només veuen les ombres
projectades per uns objectes darrere un mur, i acaben creient que és l'única realitat.
La caverna resprsenta el món sensible i l'exterior el món intel·ligible (idees)
Símil de la linia:
REALITAT
Idees => realitats immaterials, conceptuals,
immutables i eternes que són la causa de les coses
sensibles. Independents de l'home i les opinions.
Objectes matemàtics, còpia de les Idees
Objectes físics
Imatges => reflexos i còpies, aparences, còpia dels
objectes físics
CONEIXEMENT
Dialèctica=> estudia les idees.
Discerniment
Creença
Conjectura => opinions
Epistemologia
Dualisme epistemològic: 2 nivells de coneixement
• Ciència: coneixement autèntic, capta per la raó
• Opinió: nivell inferior, món sensible canviant i no congnoscible.
Dialèctica
Ciència que estudia les idees i procès per arribar a conèixer l'autèntica realitat.
2 tipus de procès:
− Ascendent: ascendir des del grau més baix fins al més alt. (sortir caverna)
− Descendent: compromís ètic d'explicar i difondre l'autèntic coneixement. (tornar caverna)
1
Educació, política i ètica
Educació:
Autodomini d'un mateix, raó ha de guiar l'ànima.
* Teoria de la reminiscència* :
L'ànima ha existit abans que nosaltres en el món de les idees, aprendre = recordar idees que s'han oblidat per
l'encarnació al món sensible.
Educació al servei de la política=> filòsof governant: ha de governar els millors en saber i virtut (aristòcrates).
Política:
Rebuig de la democràcia: govern en una minoria de demagogs que només es preocupen pel bé particular.
*Símil del vaixell*: no compten les virtuts ni el coneixement sorteig => vaixell amb un capitar que no sap
navegar.
Proposta: filòsof governant=> govern d'èlit (aristòcrates), els millors en coneixement i virtuts.
Concepció organicista de l'estat: esta =organisme viu cada classe social fa la seva funció:
−filòsof =>governa
−guardians=> defensa
−productors=> produir dels queviures
Per aplicar la proposta és necessàri educar al filòsof governant i seleccionar−los.
Relació concepció ànima−estat
Ànima 3 parts(carro alat)
−auriga =racional=filòsof governant
−cavall blanc=cor, passions= guardians
−cavall negre= desitjos=productors
Auriga condueix els cavalls, a cada persona predomina una virtut.
DESCARTES:
Projecte filosòfic
Trobar uns fonaments sòlids pel coneixement amb un model racional (matemàtic) que proporcioni un critèri
d'evidència i certesa que superi els dubtes.
Mètode
2
Part I El mètode és necessàri
Tots tenim la capaciotat racional per conèixer però no és suficient, es necessita un mètode per utilitzar−la bé.
Part II Regels del mètode
−Unificar les ciències amb un sol mètode
−Veritats matemàtiques són evidents
−Enderrocar prejudicis=> prudència per no provocar una absència de lleis i de moral.
− Diversitat d'opinions=> qüestionar manera de pensar
−Causes dels prejudicis:
* precipitació: acceptar alguna cosa com a veritable abans de demostrar−ho.
* prevenció: negar que una cosa és vertadera sense saber−ho per prevenir l'errada.
El mètode
La raó opera mitjançant dos mecanismes que són la intuició i la deducció.
La intuïció capta les idees simples i immediates sense possibilitat d'error perquè són idees clares i evidents
(matemàtiques)
La deducció encadena idees clares i evidents per captar idees més complexes.
Regles del mètode:
Operació de la raó
Intuïció
Deducció
Regles
1. Evidència: no es pot acceptar com a veritat allò que
no és clar i evident.
2. De l'anàlisi: descompondre conjunt d'idees per
arribar a les idees simples i clares.
3. Síntesis: encadenar elements simples per arribar a
un compost.
4. Enumeració: revisar tot el mètode.
* Definició de mètode: conjunt de procediments que basat en les matemàtiques garanteix l'autèntic
coneixement=> matemàtiques ajuden a distinguir les idees clares i distintes.
Part III La moral provisional
Moral= pauta per actuar, depen de moltes coses => relativisme moral.
Màximes:
−Obeir lleis i costums del pais on siguis
3
−Actuació moral ferma
−Sapiguer on tenim els límits i no dependre de la sort
−Cultivar la raó=> decideix què fem i què no fem
Part IV
Dubte metòdic: dubtar de tot el que presenti dubte per trobar una cosa indubtable (veritat).
Dubta de:
−Sentits=> percepció sensible pot enganyar.
−Existència=> distinció somni/vigilia.
−Hiperbòlic=> geni maligne que ens enganya constantment.
*Primera veritat*:
Jo dubto=> penso, no puc dubtar que dubto
Res cogitans=> idees
Problema: incapacitat per deduïr el món exterior (sol·lipsisme) utilitza les idees innates per resoldre'l +
principi de causalitat.
Matemàtiques: no vàlides perquè són racionals
Déu: vàlid=> perfecció=> garanteix el coneixement=> Cogito ergo sum
Res extensa (mesurable)=< univers=maquina (concepció mecanisista)=> home=màquina.
* Proves de l'existència de Déu:
−Déu és perfecte: no existir=defecte=> existeix
−Idees com bondat, infinit... necessiten causa=> causa=Déu
HUME
Filòsof empirista, és a dir, basa el coneixement en els sentits.
L'empirisme considerales sensacions com el primer coneixement i s'inspira en la inducció i el model de
Newton.
També afirma que el coneixement comença i acaba en l'experiència i no podem anar més enllà.
Comparació: racionalisme vs empirisme
Racionalisme
raó
Empirisme
sentits
4
Facultat fonamental (base
coneixement)
Critèri raó
Primer coneixement
mètode
Evidència
Idees innates
Deductiu
Experiència
Impressions
inductiu
Epistemologia
Hume afirma que el coneixement deriva de l'experiència que proporciona les percepcion que són les unitats
mínimes de coneixement i que es poden dividir en:
− Impressions =>fruit immediat de les sensacions, passions o emocions.
* Simples (color)
* Compostes (poble)
− Idees=> còpies de les impressions=> rebuig de les idees abstractes perquè no tenen impressió.
* Simples (record d'un color)
*Compostes (record del pòble)
*Principi de la còpia*
Per comprobar que una idea és vàlida s'ha de buscar la impressió de la qual deriva, si es troba és vàlida, sinó
és una ficció de l'enteniment (raó).
*Lleis d'associació*
La raó agrupa les idees mitjançant uns critèris:
−semblança
−correlació=>continuitat temps−espai
− causa−efecte
** crítica: no es pot defensa la tabula rasa, no hi ha impressió per a les lleis d'associació.
*Relacions d'idees*
Les idees complexes poden ser:
− Idees de Substància=> sempre van juntes i formen paquets
−Idees de mode=> formen paquets però pot faltar alguna
*La substància és allò a que se li atribueixen els atributs (no són essencials)
Atributs=> món físic; Substància=> més enllà=> metafísic
5
*Anàlisi de les idees*
−Veritats de raó=> no necessiten el món físic per ser comprobades=>necessaries.
−Veritats de fet=< necessiten buscar la impressió en el món físic.
Ontologia
Hume critica a la metafísica com a ciència, ja que tracta amb idees que no tenen impressió (aplica principi de
la còpia), això fa que la seva realitat es redueixi a impressions => critèri de veritat: sentits, enganyen=> no
garantia coneixement=>esceptisisme.
Hume afirma que les coses són com les interpretem i que no hi ha valors absoluts, Fal·làcia naturalista.
*Fal·lacia naturalista*
Les propietats que atribuim a un objecte no són del objecte, sinó que són valoracions subjectives i en elles
projectem els nostres sentiments. Vs Plató.
Exemples de crítica a la metafísica:
1) Principi de causalitat:
No hi ha una impressió del principi de causalitat, són fenòmens aïllats i la raó crea la idea de causalitat per
hàbit i costum.
2) Idea de substància material (món/realitat):
No hi ha impressió de la realitat, és un ficció necessàrea per creure que hi ha alguna cosa més enllà i que la
realitat no es redueix a allò que veiem.
3) Identitat:
No hi ha impressió de la res cogitans, identitat=conjunt de pensaments que necessita un JO (continent), no hi
ha impressió del JO.
4) Existència de Déu::
No es pot afirmar l aseva existència, no hi ha impressió.
Ètica i moral
Influències:
−Liberalisme: drets individuals
−Utilitarisme: bé =útil
Ètica i moral
− Principi que mou a les persones és buscar plaer i evitar el dolor vs Plató.
6
− No hi han valors ètics absoluts=> subjectius (vs Plató, Sòcrates; =Sofistes)
* Risc=> relativisme moral, per evitar−ho afirma que tots tendim a comportar−nos igual: buscar plaer i evitar
dolor (emotivisme moral=> emocions última paraula)
*Qualitats útils i agradables*
Per mí i pels altres són les simpaties altruïstes=> ajudar als altres =>tendència, això evita l'egoisme de
l'utiliatrisme.
*Llibertat*
Hume rebutja la llibertat metafísica i diu que es tem determinats per triar la felicitat (forma de triar= llibertat
personal)
*Religió*
Acte de fe, no racional, natural, quan algú diu com s'ha d'interpretar=> negocis amb els sentiments=mal
*Política*
Les persones s'organitzen per utilitat, l'única organització natural és la familia
MILL
Mill és un filòsof empirista i liberalista i utilitarista.
L'utilitarisme de Mill es pot sintetitzar en buscar el màxim de felicitat per al màxim de gent.
*Utilitarisme*:
−Ètica allò util
−No s'oposa al plaer
−No és l'hedonisme del porc =>plaers importants =intel·lectuals
−Felicitat és assolible
−La religió és compatible sempre que sigu útil a nivel individual
−Egoisme=> compensa=>simpaties altruistes, autosaccrifici=> bé comú
−Plaers:
*Naturals i necessàris
*Naturals no necessàris
*No naturals i no necessàris
*Dinàmics=> et dominen
7
*Catastemàtics=< equilibrats
Epistemologicament
Mill és un emprirsta més radical que Hume, ja que aplica el principi de la còpia (concepte= impressió + lleis
d'associació) i afirma que tot el coneixement prové de l'experiència. És més radical que Hume perquè utilitza
el concepte de reduccionisme: en les explicacions no s'utilitza cap element que no es pugui captar pels sentits
(no natural)
Ontologia
Optimisme=> arribar a conèixer el que no coneixem de forma empírica, les coses només són tot allò que
coneixem.
Ètica moral i política
Moral:
Deure moral=> compensar utilitarisme radical=> simpaties altruistes i bé comú.
Condicionats a buscar la felicitat per l'epistemologia.
Càlcul utilitarista: balança=> compensar actuar?
Religió:
Crítica=> defensa la religió de la humanitat=> confiança en l'home=>simpaties altruistes.
Té una utilitat social, us individual i exclusiu=> moral autonoma (jutge accions morals=un mateix)
*Trilema teologic*
1 Déu és infinitament bo
2 És omnipotent
3 Existeix el Mal=> incoherència
Economia política:
Llei oferta i demanda=> natural, lleis de producció i distribució =reguladors
Propietat privada sagrat => dret
NIETSZCHE
Mètode Nietszchà:
−Màxim de punts de vista
−Trobar origen de la decadència filosofia: morals de renuncia a la vida (SPC)
8
−Gran mentida=> definir una Veritat=> veritat més que s'ha imposat a les altres (veritat i mentida en sentit
extramoral)
−Problema: comoditat de ser ramat i no individuu
−La realitat és canviant=Heràclit=>Ontologia
−Llenguatge funció expressiva no de coneixement
−Definicions=> pròpies no hi ha valors absoluts=> definir una veritat =fossilitzar una experiènica vital
(vida=canvi)
−Lògica mecanisme per sobreviure al desordre=canvi=caos
−Veritat= pacte de grup=ramat i pastor (moral heteronoma)
Vitalisme:
Contra la tradició SPC, tradició de renúncia a la vida.
*Etern retorn*: viure cada instant al màxim com si volguèssim que fos etern
Nihillisme:
* Negatiu: no actura, la felicitat és post−mortem
*Positiu: filosofia del martell=> destruir moral antivitalista per construir moral vitalista (home superior)
*Budista: contemplar i no fer res
Esperit de la tragèdia:
Barreja entre raó i passió, decadència:
* Sòcrates: Universals morals, consciència moral=> raó domina passions
* Plató: Teoria de les idees, esten valors morals i universals + mite carro alat.
*Cristianisme: felicitat post−mortem, vida=penitència, moral de renúncia a la vida+ noció de culpa.
Defensa una moral individualista i vitalista vs valors universals i renúncia a la vida
Voluntat de poder:
Atrevir−se a ser un mateix=> ser pastor i no ramat
Manar quan es pot=> antidemòcrata=igualar, no som iguals.
Mort de Déu:
Queda la seva ombra=> eliminar amb el martell
9
Ressentits:
Persones que no gaudeixen de la vida i no toleren que ningú del voltant ho faci
Metamorfossis fins a ser un super home:
−Darrer home (camell)
−Home superior (lleó)
−Super home (nen) : gaudeix i pateix plenament
Nietzsche vs tots:
Ontologia
Nietzsche
Resta
Epistemologia
No hiha estructura
Hi han moltes veritats,
vertadera realitat, canviant moltes aproximacions
Única forma de conèixer
la realitat eterna i
immutable
Ètica i política
No valors universals
Moral individualista, raó+
passió
Valors i vertitats
Raó domina les passions
universals, una única
forma de conèixer exacte
Universals morals,
tendència a actuar tots
Raó (Plat, Desc)
igual=> ramat
Principi còpia (Hum, Mill)
g
MON
IDEES
SABER
DOXA
MON SENS
IBLE
Idees
Innates:
Es porten al nèixer
(matemàtiques, Déu)
Fictícies:
Fantasia
10
Adventícies:
Idees de l'exterior. Venen de fora
11