1: Definició (aranya) . . . . . . . .... 2: Autors . . . . . . . . ....

1: Definició (aranya) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg 2
2: Autors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg 2
3: Orígens . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg 2
4: El mètode al servei de la raó . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg 2
4.1 Mecanismes mentals del coneixement . . . . . . . . . . . . . pàg 2
4.1.1 Intuïció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg 2
4.1.2 Deducció: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg 2
4.2 les regles del mètode . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg 3
5: El problema de les idees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg 4
6: Característiques del racionalisme . . . . . . . . . . . . . . . . pàg 5
7: Característiques del empirisme . . . . . . . . . . . . . . . . . pàg 5
1: Definició
El racionalisme representa la ferma creença en la capacitat de la raó humana per assolir la veritat.
2: Autors
Plató, Sant Agustí, Spinoza, Leibniz, Hegel i Descartes.
3: ORÍGENS: és la mateixa raó però dirigida per un mètode
L'origen és la mateixa raó. Descartes li donarà una vàlua del 100%. El poder que te aquesta raó és il·limitat,
això vol dir que ho podem conèixer tot.
4: El mètode al servei de la raó
4.1 Mecanismes mentals del coneixement
Quan una persona comet un error matemàtic, no es mai la raó qui comet aquest error perque no la sabut
utilitzar (la raó) d'una manera correcta.
4.1.1 Intuïció: consciència d'un objecte present. Es com una manera de llum natural que permet que la raó
capti immediatament idees simples sense que hi hagi la possibilitat de dubte o error.
4.1.2 Deducció: es el mètode de coneixement pel qual la raó descobreix les connexions que es dóna entre les
idees simples. En el sentit en que s'utilitza aquest terme en matemàtiques, significa obtenir unes veritats d'unes
altres.
4.2 les regles del mètode
1
Descartes estableix quatre principis o regles per passar d'unes veritats a unes altres. La primera regla es
refereix a la inducció i les altres a la deducció:
• la primera regla es l'evidencia intel·lectual: només podem admetre com a certes les idees que es presenten a
la ment d'una manera clara i distinta (intuïció natural)
• Anàlisi: prescriu reduir un problema als aspectes més simples; consisteix en descompte les dades múltiples
del coneixement ens els seus elements més bàsics
• Síntesi: formació d'estructures cada vegada més complexes; partint de principis coneguts intuïtivament
poden deduir la resta de preposicions.
• L'enumeració: fer enumeracions dels passos que es van fen. Amb això es tracta de no perdre de vista cap
dels passos de numeració i de garantir que no hi hagi ni salts ni llacunes.
El resultat d'aplicar correctament les quatre regles del mètode és d'una certesa absoluta, es a dir, es l'estat
intel·lectual de la ment que exclou la possibilitat de qualsevol dubte en relació amb l'objecte de la
demostració.
5: El problema de les idees:
Descartes destenyeix entre les idees com actes mentals i les idees com a contingut referència.
− Com actes mentals, totes les idees son iguals, tan si penso com un cavall, com si penso amb la meva mare . .
.
− Com a contingut referència totes les idees son diferents, unes representen una cosa i les altres una altra, unes
es representen més reals que unes altres.
Atenen al seu contingut referència Descartes distingeix tres tipus de idees:
INNATES: (nascudes en mi) son les que no provenen de l'exterior ni depenen de nosaltres mateixos, sinó que
se'ns imposen per si mateixes de forma necessària i sense que nosaltres i puguem fer res; procedeixen de la
pròpia naturalesa de l'enteniment: infinit, substància, existència.
IDEES ADVENTICIES: son les que et sembla provenir de la nostra experiencia externa: mare, cavall, casa,
home . . . (son esdevingudes fora)
IDEES ARTIFICIALS: son les idees que nosaltres construïm canviant o recanviant altres idees inventades per
mi mateix: barrufet, àngel, dimoni. . .
IDEES INNATES: segons el racionalisme, hi ha idees a la nostra ment que no provenen de l'experiència, sinó
que són produïdes per la sola facultat de pensar. Els exemples clàssics són les idees de Déu, substància o
causa, que s'imposen al nostre pensament com a principis universals i indubtables.
Per Descartes les idees innates son els primers principis del enteniment, els conceptes metafísics (Déu) i
també conceptes matemàtics.
Avui en dia ningú parla de les idees innates en el sentit cortesia, però si que hi conviuen havent teories innates
per explicar per exemple el procés d'assoliment de llenguatge de l'ésser humà.
6: Característiques del racionalisme:
• el racionalisme: l'experiència sensible no mes produeix idees confuses, sensacions desorganitzades.
• El criteri màxim de la certesa en allò racional ho sigui: allò que es clar i distint a la ment (l'evidència)
2
• Accepta veritat a priori (amb independència de l'experiència)
• A partir de l'experiència que nos les idees innates que la ment troba.
• Te coma model la matemàtica, la qual a partir d'uns principis axiomàtics dedueix tot un sistema.
• Els principals representants del racionalisme són: Malemanche, Spinozo, Libriz, Descartes.
7: Característiques del empirisme
• aranya
Empirisme: posa en dubte aquesta capacitat tot poderosa de la raó i reconeix l'experiència com a única font de
coneixement, font no absoluta com la raó, sinó limitada, produint un marge d'escepticisme.
• l'empirisme no admet les idees innates. La ment del nadó es com un paper amb blanc on, poc a poc,
les impressions basteixen els seu coneixement.
• Com que no hi ha cap prova concloent sobre l'experiència de Déu, aquest no es pot garantir
l'existència d'un mon extern per nosaltres. Aquesta garantia de Déu existeix, caldrà buscar−la en
alguna propietat de les mateixes impressions.
• El model de treball des empiristes, és el mètode de treball inductiu de Bacon: obra NOWN
ORGANUM, Humme (empirisme moderat), Gorgias (empirisme radical)
3