jueves 5 de junio de 2014 CATALUÑA Catalunya@elpais.es elpais.com/espana/catalunya “El cinturó ja no té més forats per estrenye’l” QUADE RN. Can Vies, viver de canvis Per C. BLANCHAR I J. MUMBRÚ Entrevista amb Eugènia Serra, directora de la Biblioteca de Catalunya. Pàgina 8 Pàgines 1 a 3 El alcalde de Barcelona devuelve el centro de Can Vies a los ‘okupas’ El Ayuntamiento celebra el “cambio de escenario” con el cese de la violencia El Parlament acepta corridas de toros para turistas sin muerte M. ROGER, Barcelona J. MUMBRÚ / I. VALLESPÍN Barcelona “Estamos dispuestos a ceder. Lo único que nos preocuparía es que se mantuviera el conflicto”, explicó ayer el primer teniente de alcalde de Barcelona, Joaquim Forn, para justificar un extremo que nunca antes se había dado en la capital catalana: el Ayuntamiento cederá temporalmente un espacio a los okupas que había desalojado solo una semana antes. La mano derecha del alcalde Xavier Trias añadió rrio de Sants. El desalojo se produjo el lunes de la semana pasada y el martes por la noche los okupas ya le habían prendido fuego a la máquina excavadora que estuvo ardiendo durante cuatro horas. El Ayuntamiento intentó reprimir la respuesta con agentes antidisturbios pero al día siguiente se repitieron los altercados. Y así durante una semana. El alcalde paró el viernes el derribo de la finca y el sábado los okupas volvieron a entrar para empezar a retirar todos los escombros con el objetivo de re- que cuando el colectivo okupa presente el proyecto para reformar la finca, el Ayuntamiento les dará una licencia de obras. De esta manera, el alcalde permitirá que el centro okupado de Can Vies vuelva a renacer, como ya adelantó ayer este diario. La cesión sin precedentes del Ayuntamiento de Barcelona llega después de que los okupas organizaran cinco días de protestas contra el desalojo de Can Vies, que derivaron en violentos enfrentamientos con los Mossos d'Esquadra por las calles del ba- Un grupo de obreros trabaja en uno de los túneles de la L-9. / juan barbosa La línea 9 del metro llegará al aeropuerto de El Prat en 2016 TMB empezará en otoño a hacer pruebas en el tramo DANI CORDERO, Barcelona La llegada de la línea 9 del metro hasta el aeropuerto de El Prat no sufrirá nuevas dilaciones. El tramo entre Zona Universitaria y la Terminal 1 se pondrá en marcha en el primer semestre de 2016, afirmó ayer el consejero de Territorio, Santi Vila, después que el Gobierno catalán haya sorteado los obstácu- los para lograr los 185 millones de euros que le faltaban para concluir la obra. El presidente de la Generalitat, Artur Mas, que aprovechó las buenas nuevas para visitar la futura estación de Parc Logístic, aseguró que el Ejecutivo ha hecho “un esfuerzo gigantesco” para hacer posible la finalización de un tramo que acabará costando 2.862 millones de euros. Las obras están muy avanzadas y apenas falta finalizar la construcción de la plataforma de vías, colocar la catenaria y los sistemas de información. El Ejecutivo prevé que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) empiece a probar la línea entre las paradas de la T-1 y Mas Blau el próximo otoño, en un proceso que se prolongará hasta 2016. Pasa a la página 3 construir el centro social, que llevaba 17 años ocupado. Desde entonces han mantenido los trabajos dedesescombro y ayer ya llenaron un contenedor. La cesión duraría entre 24 y 30 meses, según explicó Forn, porque está prevista una reordenación que afecta al inmueble, propiedad de la empresa municipal de transportes. El concejal pidió a los okupas, eso sí, que les dejen entrar para retirar los escombros y apuntalar la parte del edificio que está en peor estado. Pasa a la página 3 Las corridas de toros pueden volver a Cataluña de una forma limitada: en las exhibiciones para turistas que se realizan en las explotaciones ganaderas de las Tierras del Ebro y en las que el animal no muere. La comisión de Agricultura del Parlament pidió ayer a la Generalitat que regule con urgencia esta actividad, que convierte en un espectáculo para el público la práctica habitual de las ganaderías de toro de lidia: el marcado a fuego para identificar al toro, las prácticas de saneamiento, y las capeas, para probar la bravura del toro sin matarlo. La propuesta de resolución salió adelante con el voto afirmativo de todos los grupos excepto Iniciativa, que se abstuvo —está a favor de la ganadería extensiva, pero es contraria a convertirla en un espectáculo— y la CUP, ausente en la comisión. El Parlament insta a la Generalitat a regular esta actividad para evitar el embrollo legal en el que se encuentra. Tras la prohibición de las corridas de toros, en 2010, la Generalitat validó en principio las exhibiciones, pero el Juzgado de lo Contencioso-administrativo de Barcelona las suspendió cautelarmente al entender que iban contra la ley. La propuesta de regular la actividad en las ganaderías cuenta con la oposición de los defensores de los animales, que reciben un jarro de agua fría pocas semanas después de que el Parlament aceptara discutir la prohibición del circo con animales. 8 .ENTREVISTA QUADERN Dijous, 5 de juny del 2014 der ben aviat, perquè si no la biblioteca tindrà en breu un forat negre en el seu servei en línia. P. El digital genera en el món arxivístic el dubte de la seguretat i la conservació en el temps: la Filmoteca està copiant a pel·lícula films ja digitalitzats, i en el món bibliotecari hi ha qui diu que en adquirir llibres digitals s’està comprant aire i no patrimoni… R. El digital genera dubtes raonables de conservació, perquè és nou i hi ha molts sistemes tècnics, és cert: tenim cedés de les primeres èpoques que no s’obren… però aquí hi ha un protocol de seguretat, amb backups constants molt forts. Comprar aire? Gairebé hem doblat en un any les entrades de documentació digital, que ja són “Sorprèn que en aquest moment econòmic i polític grans empreses no facin de mecenes” “Ja hem fet els deures i ara necessitem començar a créixer”, reclama Eugènia Serra, a la sala de lectura de la Biblioteca de Catalunya. / carles ribas EUGÈNIA SERRA Directora de la Biblioteca de Catalunya “El nostre cinturó ja no té més forats per estrenye’l” Carles Geli A l’entrada de la Biblioteca de Catalunya hi ha una insòlita urna per fer donatius a l’entitat. No res: molta moneda i algun bitllet de cinc euros. Doble signe dels temps. Eugènia Serra (Barcelona, 1959), directora des del 2012, recorda quan el 1910 deu membres de l’Institut d’Estudis Catalans, al qual llavors pertanyia el centre, van avançar 20.000 pessetes, que van recuperar d’aquella manera, per adquirir el Cançoner Gil del segle XV i evitar que se n’anés a la Biblioteca Nacional de França. Eren els bells temps d’una de les institucions culturals capdavanteres de Catalunya, que el passat 28 de maig va fer 100 anys com a servei públic que decretà la Mancomunitat i que abans-d’ahir feia un segle que s’obria al públic. El centre viu avui l’efemèride amb les constants vitals sota mínims. Pregunta. Des del 2008 la biblioteca ha vist reduït el pressupost a gairebé la meitat, dels 12,6 milions d’euros als 6,9 d’enguany. Fins quan pot aguantar així? Resposta. Enguany mantenim el pressupost. Però sí, no podem continuar més així. Mantenim els serveis per un esforç gran del personal, però les adquisicions per compra de material se n’han ressentit molt. Ja fa temps que la biblioteca no pot anar al mercat per grans peces. I es perden oportunitats que no tornaran mai més. P. Quin és el pressupost per a aquesta partida? R. D’uns 200.000 euros, però aquí s’inclouen totes les subscripcions. Un 3% del pressupost. P. I hauria de ser del… R. Per anar bé, del 15%. Com arreglar-ho? Doncs, de moment, fent gestió: el cost del personal s’endú el 70% del pressupost; hauríem de baixar-lo al 50% i esgarrapar recursos per a altres partides. P. Perquè de mecenes n’hi ha? R. Poca cosa, no res. La veritat, ens falta una llei de mecenatge i voluntat: és sorprenent que grans entitats i empreses de Catalunya, en aquest moment polític, històric i econòmic, no facin un pas endavant i contribueixin amb aportacions a les grans institucions nacionals culturals. P. Fa tres anys quedava per ca- talogar un 44% dels materials que ingressaven… R. Està congelat. Ara està pendent un 40%: hem millorat sistemes, i les entrades pel Dipòsit Legal han baixat. Ara entren 130.000 documents anuals, excepte quan arriben donacions especials, com la de l’editorial Gustavo Gili, amb 180.000 documents. P. Ja queda clar qui gestiona a Catalunya el patrimoni editorial? Les picabaralles amb d’altres institucions públiques per quedar-se aquests fons són llegendàries. R. Això és claríssim: la Biblioteca de Catalunya recollirà el patri- Ventafocs independent Fa dos anys la Biblioteca de Catalunya (BC) va iniciar converses amb la Biblioteca Nacional de España (BNE) per estalviar costos tot catalogant conjuntament els fons del Dipòsit Legal. El clima polític i el procés sobiranista no sembla haver afectat la iniciativa. “Hem començat les proves pilot i tot segueix endavant... En el sector ja tenim el reconeixement que fem una tasca d’equipament nacional. Som una biblioteca centenària i a Madrid ho saben. A la Comissió Tècnica del Consejo de Cooperación Bibliotecaria es parla de “bibliotecas regionales, autonómicas y nacionales”, a banda de la BNE. Per qui va aquest “nacionales”? Per nosaltres, és clar”, diu Eugènia Serra. La directora de la BC no creu que aquesta canviés gens si Catalunya fos un estat independent: “No faríem res diferent del que fem ara, ni ens costaria més diners; al contrari, tindríem més recursos i més visibilitat internacional en organismes on ara no podem ser; nosaltres ja som gairebé independents”. ¿Però els polítics han deixat de considerar les biblioteques com la ventafocs de les infraestructures culturals? “A part de l’interès quan hi ha eleccions, tinc sensacions contradictòries: el que ha passat és que les biblioteques hem entrat en l’imaginari col·lectiu de la gent, tenim un pes social que abans no teníem, i això avui fa dubtar els polítics”. moni editorial català i, per extensió, el del món de llibre. I això inclou autors, il·lustradors… P. I això serà compatible amb el futur Museu del Còmic? R. Pel que fa a la col·lecció, la gestió del patrimoni del còmic la portarem des d’aquí. Ara bé, amb l’ajut d’experts externs, estem en una fase de rastrejar aquest patrimoni entre particulars i en museus públics. A final d’any esperem tenir censats uns 100 fons. P. Hi haurà transvasament de fons cap al Museu de Badalona? R. No ho crec. Els esforços van no tant a bellugar res com a crear un accés únic on trobar ràpidament les coses; però això a Catalunya no passa només amb el còmic: també en fotografia, publicacions… La solució és fer portals, és més virtual. P. Com va la digitalització? R. Estem estables dins la gravetat: fa dos anys la partida era de 25.000 euros i ara és de 21.000. El problema és que d’acords com el que vam fer amb Google el 2007, i que ens va anar molt bé per avançar en la digitalització, ara ja no en podem fer, perquè el gros de la documentació que es pot posar en domini públic ja hi és; tenim molts fons digitalitzats que no teníem penjats, i això fem ara, posar-los en línia, com hem fet fa poc amb els 660 incunables de la casa. Però és difícil créixer en la digitalització per aquí. P. Per on haurien de créixer? R. Hauríem d’encetar una segona fase, penjant documents amb drets i gestionant-los; ens ajudaria a obtenir ingressos, però fer-ho vol dir gent i diners, i ara no podem… Encara que hauríem de po- “Amb el digital, passem d’adquirir la propietat a adquirir només l’ús” un 20%. Sí, és veritat que les biblioteques hem passat d’adquirir la propietat d’aquell document a adquirir-ne només l’ús. Caldrà estar molt atents, mirar els contractes i garantir l’accés als backfiles. P. El personal, des del 2008, s’ha reduït en gairebé un 10%, avui són 159 persones. Fins on poden seguir prescindint de gent? R. Em nego a fer aquest càlcul. Miri, obrir i tancar la botiga i fer uns serveis mínims podem, però si volem obrir i fer feina, i seguir oberts als investigadors i donar els 1.500 assessoraments tècnics que donem, ja no podem continuar així. La Biblioteca de Catalunya ja ha fet els deures i ara necessitem començar a créixer, per anar bé, l’any que ve d’un 5% a un 10%. El cinturó ja no té més forats per estrenye’l. P. La gran esperança de futur és guanyar els baixos de l’antic Hospital de la Santa Creu que allotja aquest centre, i que ara ocupen la biblioteca municipal de Sant Pau-Santa Creu, l’Acadèmia de Farmàcia i l’Escola Massana de Disseny, que el 2006 ja havia d’haver anat a la plaça de la Gardunya. Com està tot plegat? R. Seguim parlant. Les obres de la Massana a la Gardunya començaran l’any vinent i això ens permetria guanyar 4.000 metres quadrats. La biblioteca municipal es quedaria, perquè volem fer una mena de clúster bibliotecari: portar els serveis de registres i el taller de restauració que tenim en altres edificis, o mantenir el teatre i donar més vida a les sales de la Caritat i de Llevant, que hem començat a llogar amb tarifes testimonials i on estaríem oberts a celebrar cerimònies civils. Voldríem instal·lar una sala d’exposicions i un auditori, mantenir el teatre, que ens ha portat públic i dinàmica cultural, i, és clar, un restaurant i una botiga. P. Botiga? A diferència de la British Library, la biblioteca no té gairebé merchandising… R. En tenim molt poc, és cert, però per manca d’inversió.