guia ip.indd - Pàgines de la UAB

Les deux propositions ouvrent sur la question de la nature même du processus de recherches. Si investiguer c’est produire du savoir, tout processus de connaissances est-il assimilable à un processus de recherche ?
Peut-on mettre sous le même terme d’autres processus intellectuels qui,
bien que porteurs de connaissances, ne sont pas de même nature ni possèdent les mêmes finalités que la recherche ?
TdD
11
Nivell 1 -
Sala 170
Formació del professorat de secundària
Formación del profesorado de secundaria
Formation des enseignants du secondaire
Conxita Márquez Bargalló, Universitat Autònoma de Barcelona, Espanya
Rafael Porlan Ariza, Universidad de Sevilla, España
Divendres 5 · 10:30 - 12:00
RESUM
Conxita Márquez, traça l’evolució històrica de la formació del professorat a Espanya, especialment a partir dels anys 50, descrivint aquesta estructura: un primer cicle de formació en la disciplina i
un segon cicle teòrico-pràctic de professionalització assumit inicialment pels CAP. Tot seguit presenta l’estructura actual dels màsters en formació inicial del professorat. Els màsters es configuren en una
estructura de tres mòduls: a) la formació psicopedagògica i social; b) complements de formació i didàctica
de la disciplina; c) pràcticum. Márquez insisteix en el desenvolupament d’una concepció no aplicacionista de la formació disciplinària i en el contingut profesionalizador d’una formació, enunciat en competències.
Quina és la proximitat d’estructures i lògiques entre aquestes dues formacions actuals? Quin lloc ocupa el tipus de dispositiu de formació en l’estructura de pràctiques i quines formes hi ha d’alternança?
Rafael Porlan afirma que una de les variables que incideixen en la greu crisi que afecta l’Ensenyament Secundari
en el nostre país és l’absència d’una autèntica formació inicial professionalitzadora del professorat d’aquesta
etapa. Una part significativa de l’actual professorat de secundària identifica més la seva professió amb la disciplina d’origen que amb l’activitat docent. Hi ha unes mancances importants de formació Psicopedagògica i en la
Didàctica de la Disciplina. Tot això afavoreix l’hegemonia d’un model d’ensenyament transmissor i tradicional i
un aprenentatge mecànic i de baixa qualitat en els estudiants.
Aquest problema s’ha resolt de diferents formes als diferents països. És interessant ressaltar que a molts països
llatinoamericans, per exemple, hi ha graus de professor en les diferents disciplines. El nou Màster és l’alternativa
dissenyada a Espanya per tractar de fer front al repte de la formació del professorat. La posada en marxa de
l’esmentat Màster està generant tensions al si de les Universitats per diverses causes: increment de les taxes, rebuig
cap allò pedagògic en certs sectors, pèrdua de crèdits per part de certes facultats a l’implantar-se els graus de 4
anys, desconeixement de l’espai epistemològic de les Didàctiques Específiques, etc.
Un dels grans reptes de formació del professorat és la necessària articulació i integració entre el coneixement
teòrico-acadèmica, el coneixement pràctic i el coneixement en l’acció. Aquesta triple dimensió del coneixement
professional docent dota d’una gran complexitat els currículums per a la formació inicial. La idea de treballar,
investigar i reflexionar entorn de Problemes Pràctics Professionals (PPP) afavoreix la integració esmentada.
Quin és el perfil professional desitjable per al professorat de secundària?
Pot acabar convertint-se el nou Màster en un CAP més llarg i més car? Com
podem evitar-ho? Quins PPP són rellevants per a la formació inicial?
RESUMEN
Conxita Márquez, retrata la evolución histórica de la formación del profesorado en España, especialmente a partir
de los años 50, insistiendo en la estructura similar descrita anteriormente: un primer ciclo de formación en la disciplina y un segundo ciclo teórico-práctico de profesionalización asumido inicialmente por los CAP. A continuación
presenta la estructura actual de los máster en formación inicial del profesorado. Los màsters se configuran en una
estructura de tres módulos: a) la formación psicopedagógica y social; b) complementos de formación y didáctica
de la disciplina; c) prácticum. Márquez insiste igualmente en el desarrollo de una concepción no aplicacionista de
la formación disciplinaria y en el contenido profesionalizador de una formación, enunciado en competencias.
¿Cuál es la proximidad de estructuras y lógicas entre estas dos formaciones actuales? ¿Qué lugar ocupa el tipo de dispositivo de formación en la
estructura de prácticas y qué formas hay de alternancia?
Rafael Porlan afirma que una de las variables que inciden en la grave crisis que afecta a la Enseñanza Secundaria
en nuestro país es la ausencia de una auténtica formación inicial profesionalizadora del profesorado de dicha etapa.
Una parte significativa del actual profesorado de secundaria identifica más su profesión con la disciplina de origen
que con la actividad docente. Hay unas carencias importantes de formación Psicopedagógica y en la Didáctica de
39