[al lector] Costumbre ha sido de todos los autores, así antiguos como modernos, dedicar y dirigir sus obras a los reyes y príncipes y grandes señores, para que saliendo al campo donde han de ser juzgados de unos y otros, fuesen amparadas y favorecidas contra los que, con sus manos lavadas, se atreven a poner lengua y tasar lo que no entienden; y lo mismo hubiera hecho yo si no tuviera experiencia que los señores en estos tiempos están muy ocupados en otras cosas que les toca más a su interés y gusto, de manera que aunque se les intitule una obra, por muy buena y rara que sea, les da en rostro, que apenas la quieren tomar en la mano. Y así, amigo lector, me ha parescido, quienquiera que fueres, ofrecerte estos diálogos como a persona particular, porque en gran obligación te quedaré si los leyeres con atención y consideres el trabajo que habré tenido en ponellos en el estado que los hallares. Y si en ellos hubiere alguna cosa digna de reprehensión, por descuido o por otro algún accidente, con piedad cristiana te ruego suples mis faltas, y si hubiere cosa que te dé contento, la estimes en algo si lo mereciere, y con tanto, vale. Francisco Miranda Villafaña Diálogos de fantástica filosofía, 1582 7 Ao linotipista Desculpe eu estar errando tanto na máquina. Primeiro é porque minha mão direita foi queimada. Segundo, não sei por quê. Agora um pedido: não me corrija. A pontuação é a respiração da frase, e minha frase respira assim. E, se você me achar esquisita, respeite também. Até eu fui obrigada a me respeitar. Escrever é uma maldição. Clarice Lispector 9 [al caminant] volgudament fidel als inicis, tots els inicis, totes les inconsistències, he fet un llibre que parla amb els llibres i he fet un llibre que em comença fa més de deu anys. i he fet un llibre que vol ser un llibre i no una transcripció. disculpeu els excessos: els excessos d’entrar de bell nou i a fons, i els d’entendre un passat. també els excessos de parlar massa, en un llibre, amb molts altres llibres i amb molts marges. camí fressat, al capdavall, de la recta al cercle. l’autor 11 0. notes de peu han tancat totes les escoles. ja no s’hi aprèn de llegir. ja no s’hi aprèn d’escriure. hem tancat totes les paraules. ja que els cossos no duren tant com haurien de durar —així com la nit i el foc cec dels amadors—, millor deixar les paraules de banda. ara les mares ja no s’amoïnen per la mainada i l’escola i les hores. ara, les mares, lluny de l’escalf dels pares, només es preocupen dels uniformes. i els fills feinegen o es deformen els cossos. han tacat tots els vestits. amb tot: no saben ja escriure ni llegir no saben ja. i la nit, feble i breu, acull dos cossos que es deformen. com les paraules, però sense paraules. 15