L'ESGLESIA DE SANTA MAR-IA DE · SAC OT, A . LLONGARRIU (VALL DEL BAC) . PER JOSEP MURLÀ I GIRALT 141 Es freqüent que amb el cognom Llongarriu, titular de la pairalia, s'anomeni també l'església, de factura romànica, existent en l,a Vall del Bac, en l'actual terme municipal de Vall de Bianya, a l'abrigall d'un petit turó dels estreps nord-orient als de la Serra de Malforp.t. La masia, segons Josep Danés i Torras, troba els seus pretèrits en el segle XV, data des de la qual cal suposar que els Llongarriu en foren els propietaris i creixeren, per tant, a l'entorn del temple veí, l'antiga església parroquial de Santa Maria de Sacat que alguns autors, equivocada ment, confonen a~b l'edifici religiós de La Cot, en el terme de Santa Pau. La documenta ció fins ara coneguda sobre Santa Maria de Sacat és molt escassa i Francesc Montsalvatg e, en la seva descripció històrica, la confon, inclús, amb. Santa Maria de Castellar de la Muntanya, tot dient que al 1066 se la cita com a " Sanctae Mariae de Cod" en la ~onació d'un alou que d'aquesta parròquia fa Bernat, i altres executors testamenta ris d'Estefania , al monestir de Camprodon . En el d'ocument es diu que aquest alou limitava a l'est amb la "vi lla Torallias", al sud amb la -serra 'de- Bianya (Malforat), a l'oest amb el terme de Bag (Bac) i al nord amb el terme · d"'Avellana curva", o sigui amb domini de l'actual parròquia de Sant Miquel de la Torre. 143 Santa Maria de Sacat resta en l'actualitat, i des de la darrera contenda civil, abandonad a al culte litúrgic, fet que va provocant, lentament, la paulatina destrucció dels seus murs de pedra. El temple, d'una nau única, presenta àbsida plana enmig de la qual s'hi troba la finestra romànica que està cegada per la part interior de l'església. El campanar, d'espadany a amb . doble arcada, es troba en el frontispici encarat a ponent i en el qual hi ha l'entrada, que presenta una llinda ornada amb signes florals i una inscripció que, per la rústega coneixença gramatical de l'escultor, les abreviacion s i l'erosió del temps, dificulta les correctes interpretaci ons dels erudits en epigrafia, els quals si bé en alguna part han estat coincidents , en altres no han mantingut afinitat de criteris. Sense menysprea r altres traduccions , ens sembla que la· versió més acceptable , i de més credibilitat, és la que ens ha · estat donada pel Dr. Jaume Marquès i Casanovas, la qual diu: AQUESTA ESGLESIA . COLUMNA . DE FE INFALIBLE . PEL . SENYOR . PAL.LADI -JONCAR RECTOR(? ) BENEFICIA T(?) . DE LLONGARR IU . (quan) ACI HABITAVA (essent) ARA . PERO . CIUTADA DE BARCELON A ANY DEL SENYOR 1.672 PER Ml JOAN AULON Joan Aulon era, sens dubte, l'escultor de la llinda mentre que d'en PaHadi Joncar, amb la perplexitat que ofereixen les abreviature s, en desconeixe m encara si tenia alguna vincul.ació amb el cç¡sal dels Llongarriu o si, ja aleshor-es, l'es.§ l$sia començava a prendre la mateixa titularitat del mas. D'aquest hem de constatar que disposa d'oratori particular i que, segons es desprèn de les llindes de portes i finestres , fou ampliat o millorat el segle XIX. A la façana del migdia la llinda de la porta té les inicials F. LL. i la data de 1850, enmig de quins quatre 144 números s'hi troba un signe que es repeteix en totes les altres pedres esculpides i que no és sinó la marca de bestiar pròpia de la casa, sortida, en el ferm, de les mans del ferrer de la Vall del Bac, el qual, a través de les generacions , tanta anomenada ha conquerit arreu de La Garrotxa. Tornant al temple trobem que ja en el fogatge de 1378 es cita a la "Parròquia de ça Cots e de Sant Feliu·: 4 fochs d'esgleija des Bach", temple parroquial, el primer, que torna a citar-se en els empadronaments de 1558, 1622 i 1680. En aquestes tres darreres dates ens trobem altra vegada amb el malentès històric que ja abans hem esmentat sobre Sacat i La Cot. A l'església de Santa Maria de Sacat se l'ha nomenat, en èpoques més recents , com a Sant Joaquim de Llongarriu i Ntra. Sra. dels Angels de Llongarriu.En el primer cas hi pot haver influït el fet que fins anys molt propers s'hi celebrés la segona Festa Major de la Vall del Bac. La primera es feia, en la diada del sant titular, a redós del temple de Sant Feliu del Bac o de Pomeres i pocs dies després era a Llongarriu , en la festivitat de Sant Joaquim, dia següent a la solemnitat de Santa Maria, on es reunien els habitants d'aquelles contrades per tal de fer gatzara i balls. Quant a la denominació de Ntra. Sra. dels Angels pot provenir aquesta de la part principal o central del retaule que fins al 1936 es trobava en l'altar major del temple i que ara, malauradament, la seva pèrdua ens dificulta una més perfecta investigació i informació historiogràfica. Tot i ·així, en els darrers mesos ens ha arribat a les mans un pergamí on es deixa en clar l'existència, a la Vall del Bac , de l'església parroquial de Santa Maria de Sacat. El document, amb una extensió de 33 línies d'escriptura i unes dimensions de 27 cm~. d'.alt per 37 cms. d'ample·, està escrit en llatí. D'ell , amb la preuada ajuda del Sr. Josep M ~ de Solà-Morales, :l ' hem fet la traducció que un cop resumida diu: " Testimoni notarial fet el dia 15 de gener del 1603 per 145 l'Antoni Joan Compte, habitant a la vila d'Olot, diòcesi de Girona, per l'apostòHca i reial autoritat n:otari , que ho fa , escriu i tanca a requeriment, i de part, del venerable Jaume Barrasa, en aquells dies rector de l'església de Santa Maria de Sacat. En ell Jaume Noguer, pagès de la parròquia ·de Santa Maria de Sacat, de la Vall del Bac , diòcesi de Girona, senyor útil que fou del Mas Noguer i altres de dita parròquia, confessa, reconeix i signa, mitjan~ant acta feta a la vila d'Olot el dia 28 d'abril de l'Any del Senyor de 1594, i en presència dels testimonis Bernat Masmitjà, peraire, i Rafel Compte, escrivà d'Olot, que el venerable Pere Cervera, pvre., és el rector de la parròquia de Santa Maria de Sacat, el qual posseeix, per dita església, en directe i aHodial domini, una peça de terra erma situada- en la parròquia de Sant Martí de Capsec, a la Vall de Bianya, i en una solana en el lloc dit de Gibert o Font de Belló, de tinència 30 jornals de terra de sembradura, poc més omenys. Aquesta peça de terra havia estat d'en Miquel Planella, de Capsec, que, en morir, la deixà al seu fill i hereu Narcís Planella, agricultor de la dita parròquia de Capsec, que a la vegada la va vendre a en Jaume Noguer segons instrument en poder del discret Joan Clos, difunt, notari reial de la vila d'Olot. Ara (1594) la peç'a de terra la té i posseeix l'honorablle Joan Coromina, agricultor, del veïnat del Clot, parròquia de Sant Martí de Tornadissa, de dita Vall de Bianya, la qual peça de terra havia estat anteriorment part i pertinença d'una altra, erma i boscosa, que tenen i posseeixen els hereus del Mas Aulina, de la parròquia de Capsec, junt a l'esmentada primera peça de terra. Els límits de la peça objecte de la- 'confessió són: A orient amb el Serrat dit dels Joncars, mitjançant el torrent que descendeix de la font dita de Belló i mitjançant altres terres. A migjorn amb aquella peça de terra que havia estat part i pertinença del Mas Aulina, de Capsec. A occident amb la Coma d'En Roca, mediant el Serrat, i al nord amb altres 146 terres del Mas Noguer, mitjançant la Serra de Bianya. Per aquesta pe ç a de terra en Jaume Noguer fe ia i entregava i acostumava a prestar perpètuament , per la festa de Santa Maria del mes d'Agost, una mitja " mitgera " de blat bo i net a la mesura de Camprodon (1), i ai x í matei x el "terç ", " laudemi " , " foriscapi ", " fatigues " i altres drets a què s'obliga. Finalment, i en el matei x document, en Jaume Noguer promet novament al rector Pere Cervera, i altres successors de dita església de Sacot, guardar els drets estipulats " . Josep Murlà i Gi raU Olot, juny del 1977 (1) En aqu ells temp s hi havia diversos tipu s de " mitgeres" o mesures agràri es, entre ell es la de Camprodon , qu e teni,en equiva:è niC ies diferents. 1A7 EC~ESÍA.H.IEC.C O~MNA.FÏD E Í ÏNF ALLÍBÏLÏS~A .. B.:PALLADÏO .. HÍOCR. &. ·B.LONGARÏV~NEE> .. ij)G~HÏCQ_~O~T T 'NVNC.HVERO,BARCHlNOl\E.C IV I S. ~AN 04107 2~ A PMJVAN.AVLO N Epigrafia de la llinda de la porta d'entrada de l'església de Santa Maria de Sacot, a Llongarriu (dibuix d'en Josep ~Orlà ·i Giralt} 148