primer número

N. 1
Publicació
Gratuïta
ANY
DE LA
Full Dominical Extra
MISERICÒRDIA
2a Edició
Perdona
les nostres
ofenses, Pare
ITZIAR BRAVO
Directora del Full Extra
Clemència, compassió, llàstima, commiseració,
pietat, miseració, planyiment. Tots aquests adjectius són sinònims de misericòrdia, una paraula que
expressa més del que defineix. Els cristians som
impulsats contínuament a ser misericordiosos: a
l’escola, a l’església, a la família. Aquest valor és
intrínsec a l’educació cristiana, ja que s’expressa
i es posa en pràctica amb l’oració que aprenem
els cristians des de nens, el parenostre: “Perdona les nostres ofenses” es resa a Déu, animant
a viure de la seva tendresa.
I és que la misericòrdia s’educa i es viu des d’un
doble vessant: l’amor vers el pròxim i la possibilitat quotidiana de ser perdonats, de rebre un gest
de misericòrdia, necessari per a l’home com l’aire que respira.
L’educació cristiana en la misericòrdia, en termes de convivència, es tradueix en relacions d’ajuda recíproca en l’alliberament del mal en què es
cau amb assiduïtat: és a dir, si el pròxim ens falla i li tornem amb la mateixa moneda, ens oblidem del do de la misericòrdia i, fins i tot, pequem
també nosaltres. La vida cristiana fa que, gràcies
a les relacions de misericòrdia, s’ajudi a millorar
la consciència del mal que portem dintre fent-nos
més humans i millors persones.
Però, a més, el cristià ha de tenir en compte que
es pot dirigir sempre a Déu en el fracàs quotidià
de la seva existència per tal de poder començar,
de nou, a caminar. Aquesta educació consisteix
en descobrir l’essència del missatge de Jesús. El
cor humà, nascut per viure amb Déu en l’eternitat, necessita una immensa pietat davant les seves ferides. Només Déu i la seva infinita misericòrdia pot embenar el cor i ajudar-lo a cicatritzar,
de manera que el pecador pugui continuar vivint
sense cap cadena que l’obstrueixi.
Déu és misericòrdia així com aquesta misericòrdia és l’essència del missatge evangèlic, que és
el leit motiv d’aquest Any Sant. En aquest context,
Església Arxidiocesana de Barcelona vol donar a
conèixer, fins al proper 20 de novembre, la misericòrdia infinita de Déu a tots els fidels de la diòcesi a través d’aquest Full Dominical Extra que inclou
articles d’opinió, reflexions i pregàries que animen
a viure aquest Any Jubilar amb una mirada compassiva i amarada d’amor i tendresa. Esperem de tot
cor que aquest material, protagonitzat per la misericòrdia, sigui d’especial interès per a tots i tingui
una aplicació pràctica a nivell personal i comunitari. Així doncs, us convidem a llegir amb complicitat
aquest suplement que dediquem, en les properes
setmanes, a l’Any de la Misericòrdia. n
10-24 de març del 2016
esglesiabarcelona.cat
PAPA FRANCESC
Bisbe de Roma
Avui ho oblidem tot massa ràpidament, fins i tot el magisteri de l’Església! En part, és inevitable, però els
grans continguts, les grans institucions i les consignes
llençades al poble de Déu no les podem oblidar. I la de
la divina misericòrdia és una d’aquestes. És una consigna que Jesús ens ha donat però que ve des de dalt.
Ens pertoca a nosaltres, com a ministres de l’Església,
mantenir viu aquest missatge sobretot en la predicació
i en els gestos, en els senyals, en les opcions pastorals com per exemple restituir la importància al sagrament de la reconciliació i, al mateix temps, a les obres
de misericòrdia.
MONS. JOAN JOSEP OMELLA
Arquebisbe metropolità de Barcelona
Costa tant demanar perdó i perdonar! I això que som
en l'Any de la Misericòrdia, que és un temps per obrir
el cor, reconèixer els nostres errors i rebre el perdó
de Déu i el dels germans. Perquè només qui rep el
perdó de Déu, només aquell que ha sabut reconèixer
els seus errors i demanar perdó, és capaç de perdonar els altres.
Per això el papa Francesc diu aquella frase tan bonica: "Podeu trencar-vos els plats que vulgueu —al cap,
als peus, a les mans— però no acabeu el dia sense
demanar-vos perdó i fer-vos un petó". Quin consell
més maco del papa Francesc: la misericòrdia i el perdó que rebem de Déu es materialitzen, en primer lloc,
en la família i després en els germans.
MONS. SEBASTIÀ TALTAVULL
Bisbe auxiliar de Barcelona
Què és la misericòrdia? —es demana sant Agustí. I
respon que no és altra cosa que carregar el cor d’un
poc de misèria (dels altres). La paraula misericòrdia
deriva el seu nom del dolor pel miserable. En el terme misericòrdia hi ha dues paraules: misèria i cor.
Quan el teu cor està afectat, sacsejat per la misèria
dels altres, vet aquí la misericòrdia. Davant tants episodis de violència com estem presenciant, hom pensa de quina manera ens afecta a l’hora d’assabentar-nos de les víctimes i constatar el dolor dels familiars, com també la reacció de desconcert, indignació
i por de tot el poble.
Aquesta és la segona edició del primer número del Full Extra de l’Any de la Misericòrdia,
amb citacions de fonts per tal que els lectors
puguin, si ho desitgen, arribar a l’origen dels
textos informatius. La publicació és quinzenal,
apareixerà el segon i el quart diumenges de
cada mes, i és totalment gratuïta ja que està
finançada per la publicitat. Agraïm a tots els
autors que desinteressadament han col·laborat en aquest Full Extra i a totes les persones
i entitats que han realitzat donatius perquè
aquesta publicació sigui possible.
Palau de la Música
Catalana
DIMARTS, 29.03.16 — 20.30 h
Palau 100 — Sala de Concerts
Requiem
de Mozart
Marc Minkowski
Cor de Cambra del Palau
Les Musiciens du Louvre
W. A. Mozart: Requiem, en Re menor, KV 626;
àries de La flauta màgica i altres peces
DIJOUS, 16.06.16 — 20.30 h
Palau 100 — Sala de Concerts
Missa
en Si menor
de Bach
William Christie
Les Arts Florissants
J. S. Bach: Missa en Si menor, BWV 232
Presenta aquest anunci a Taquilles del Palau
i gaudiràs del 15% de descompte
en la compra d’entrades en aquests concerts.
Taquilles del Palau de la Música
T. 902 442 882
taquilles@palaumusica.cat
www.palaumusica.cat
Pàg. 2
any de la misericòrdia
10-24 de març de 2016 OBRAS DE MISERICORDIA
“Anduve sin ropa y
me vestisteis”
(Mt 25, 36)
El Papa Francisco, en la bula de convocación del Jubileo Extraordinario
de la Misericordia, describe el motivo de convocatoria del Año Santo a
partir de la dramática situación de
nuestro mundo: "¡Cuántas situaciones de precariedad y sufrimiento existen en el mundo de hoy!”. Con esta
exclamación, el Pontífice manifiesta
su interés en que el pueblo cristiano
reflexione sobre las obras de misericordia corporales y espirituales: “Es
mi vivo deseo (…) Será un modo para despertar nuestra conciencia, muchas veces aletargada ante el drama
de la pobreza, y para entrar todavía
más en el corazón del Evangelio, donde los pobres son los privilegiados de
la misericordia divina”.
Una de las obras de misericordia
corporales es vestir al desnudo. La
Biblia propone una actitud de compasión hacia la desnudez ya que el
vestido es signo de la condición espiritual del hombre y, particularmente con el color blanco, que indica su
dimensión escatológica salvadora.
En este contexto, el contraste entre
el “joven desnudo” –símbolo de la
muerte de Jesús– i el “joven vestido
de blanco” –anunciador de la Resurrección de Jesucristo– sugiere plásticamente el significado profundo del
“vestir al desnudo” ya que, al creer
en la Resurrección, el joven se “viste (de blanco)” como signo de su esperanza plena.
Ningún otro santo ha entrado tanto en la memoria popular como san
Martín de Tours con el manto que partió y donó a un mendicante. La tradición más famosa en torno a su vida sucede en invierno del año 337,
cuando Martín encuentra cerca de la
puerta de la ciudad a un mendigo tiritando de frío, a quien da la mitad de
su capa, pues la otra mitad pertenece al ejército romano en que sirve.
La noche siguiente, Cristo se le aparece vestido con la media capa para
agradecerle su gesto. Sin duda se trata de una realización concreta de la
obra de misericordia alabada en Mt
25, 36, ya que Martín no sabía que
en el pobre y mendicante encontraba al mismo Cristo. n
Artículo extraído del libro
Misericordiosos como el Padre
(BAC Popular)
10-24 de març de 2016 any de la misericòrdia
OBRAS DE MISERICORDIA … VE STIR AL DE SNUDO
Pàg. 3
ITZIAR BRAVO
Una familia feliz en la
cultura del descarte
En Barcelona, el Cottolengo lleva más de 80 años acogiendo
discapacitados físicos y psíquicos, confiando en la providencia y la caridad
Amor de obras. Esta es la máxima
del padre Alegre, el fundador del
Cottolengo. Se trata de una casa que acoge a personas disminuidas físicas y psíquicas de todas las edades y que quiere formar con ellos una gran familia,
viviendo todas las etapas de su
vida abandonados a la providencia de Dios. La familia del Cottolengo nació en Barcelona en el
año 1932 con un centenar de niños enfermos. Desde entonces,
se han fundado diferentes casas
por toda España donde las Hermanas Servidoras de Jesús viven con discapacitados físicos y
psíquicos, generalmente pobres,
que no pueden permitirse pagar
otros centros.
“Formar una familia es un reto
grande pero vale la pena intentarlo”, confiesa María Belén Hermosa, superiora de la comunidad en
Barcelona. En la casa donde se
puede encontrar a esta gran familia, situada cerca del Parque Güell, conviven 162 discapacitados de
todas las edades, divididos según
sus necesidades en dos salas de
infancia, una sala de buenos hijos –donde residen los discapacitados más profundos-, otra de
mujeres y dos de hombres –una
de adultos y otra de adolescentes. Pero ninguno de los residentes que habitan allí se aburre, ya
que participan en las actividades
de la vida diaria, como tareas ocupacionales o de terapia, de manera que la persona queda totalmente integrada en la familia. Así, haciendo camas o lavando platos,
los enfermos se sienten mucho
más valorados.
100% misericordia
Lugares como este nunca aparecerán en las portadas de los periódicos, porque la enfermedad es
algo que incomoda. Pero cuando
alguien entra en el Cottolengo encuentra que hay algo distinto, al-
cia que toda vida humana tiene
sentido aunque esté deteriorada. La finalidad última es acoger
y fomentar la calidad de vida de
los residentes, creciendo humanamente con todos ellos. Es una
experiencia impactante que lleva
siempre a un aprendizaje personal, el de encontrarse con la imagen de Dios en cada discapacitado. ‘¿Y si fuera yo uno de ellos?’
Esta pregunta se la hacen los numerosos voluntarios que dedican
parte de su tiempo libre a dar de
comer a los enfermos, pasearlos
o ayudar en las actividades diarias
como el costurero o la cocina. Sólo así se pueden apreciar los pequeños detalles que dan valor a
nuestra vida.
go que engancha, como dice la
Hna. Belén: “Hay algo que te agarra hasta tal punto que cuesta vivir sin el Cottolengo”. Puede que
sea la alegría, la esperanza o las
ganas de luchar que transmiten
los discapacitados, que hacen de
la casa un lugar contracultural, un
ejemplo vivo del Evangelio.
Visitando el Cottolengo se apre-
En las manos de Dios
Frente a la tendencia natural de
almacenar y buscar cómo tener
siempre más seguridades, el Cottolengo vive gracias a la providencia. Las hermanas no piden y la
casa no recibe subvenciones. “Si
los lirios del campo crecen, y las
aves del cielo tienen lo que necesitan, ¿cómo no va a ayudarnos
Dios?”, se pregunta la Hna. Superiora. “Es una experiencia y no
una explicación, pero la providencia nos ayuda siempre. Los enfermos tienen lo que necesitan, y
cuando hace falta algo no sé cómo pero llega una donación o una
aportación.”
La experiencia que transmiten
en la casa es que creer en Dios
es creer en la providencia y que
las casualidades son los milagros que Dios no quiere firmar.
Es una experiencia de confianza
que transmiten con una alegría
inexplicable, pues donde muchos
ven enfermedad, dolor, soledad y
sinsentido, los que allí viven enseñan que la alegría, la ilusión y
la esperanza son más fuertes y
el punto de unión para esta gran
y feliz familia. n
Pàg. 4
església arxidiocesana de barcelona
10-24 de març de 2016 DR. SALVADOR PIÉ
Missioner de la Misericòrdia
CONSELLS PER VIURE L'ANY SANT
La Indulgència en l’Any Sant jubilar de la Misericòrdia
“El Jubileu comporta també la referència a la indulgència” (Misericordiae vultus, nº22). La doctrina de les indulgències s’inicia amb la praxi penitencial
de l’Església antiga, la qual exigia que
els penitents oferissin, mitjançant una
dura i llarga penitència, proves palpables del seu canvi de vida. La indulgència comportava la condonació de
la penitència eclesiàstica pública que
s’havia de realitzar per períodes de
temps parcial o total. Aquesta condonació es realitzava per mitjà de visites a basíliques —entrant per la Porta Santa—, pelegrinatges, almoines,
donacions, expedicions a Terra Santa, pràctiques penitencials... Progressivament s’independitzà la concessió
d’indulgències del procés penitencial
per dependre del Papa.
22a OCUPABILITAT
20a EMPRENEDORIA
18a FELICITAT
16a CREATIVITAT
14a COMPROMÍS
10a SOLIDARITAT
8a IMAGINACIÓ
El papa Francesc ha elaborat dos documents per al jubileu: la butlla de
convocatòria, Misericordiae vultus
(MV), de l’11 de juny de 2015, i la
Carta sobre el jubileu de la misericòrdia, de l’1 de setembre de 2015, que
representen una notable renovació teològica i un canvi —
­ també lingüístic!–
respecte del document de Pau VI sobre les indulgències (1967), sintetitzat al Catecisme (n.1471-1479), en
què s’afronta aquesta delicada qüestió en bé d’una pastoral arrelada en
la Misericòrdia del Pare. Cal notar les
novetats:
1) es parla de viure i obtenir i no de
guanyar;
2) la indulgència sempre és expressada en singular; en síntesi: la
indulgència és l’oració especial
que l’Església fa a favor de la plena purificació dels seus membres
–tant vivents com difunts- aplicada en un moment particular: any
jubilar, festes pròpies, esdeveniments particulars, experiències
de servei, pregàries especials...
(cf. K. Rahner);
3) l’objecte de la indulgència ja no és
expressat amb la fórmula clàssica
i poc entenedora de “pena temporal”, sinó que es tracta de “les conseqüències dels nostres pecats”
(MV), ja perdonats pel Sagrament
de la Penitència/Reconciliació, que
malgrat el perdó rebut deixen una
“empremta negativa en els nostres
comportaments i pensaments, com
un residu del pecat” (MV i Carta).
Sant Tomàs d’Aquino els descriu
com “la taca” i “les relíquies” que
deixa en nosaltres el pecat;
4) no es parla de diferència entre indulgència “parcial” i “total”, facil·litant una visió més qualitativa –“créixer més en l’amor”– i no
quantitativa de la indulgència;
5) voler viure i celebrar la indulgència pressuposa acollir la “crida a
la perfecció” (cf. Mt 5,48) i a “créixer més en l’amor” que comporta;
6) Pel que fa a la seva celebració es
proposen dos models complementaris (Carta):
“Pelegrinatge breu vers la Porta
Santa —designada pel bisbe diocesà—, com a signe del desig
profund de vertadera conversió”;
l “Moment unit al Sagrament de la
Reconciliació i a la celebració de
l’Eucaristia amb una reflexió sobre la Misericòrdia”;
l “Professió de fe i pregària pel
Papa i per les seves intencions:
‘que porta en el cor pel bé de
l’Església i del món sencer’”.
l
– El model testimonial —que és
una forma nova!—, que parteix
del fet que, segons diu el papa
Francesc, “cal redescobrir la riquesa de les obres de misericòrdia corporals i espirituals, donat
que l’experiència de la misericòrdia, de fet, esdevé visible en
el testimoni de signes concrets
com Jesús mateix ens va ensenyar”. D’aquí es desprèn que
“cada cop que un fidel viu personalment una o més d’aquestes obres obtindrà certament la
indulgència jubilar, serà una indulgència jubilar plena”. n
– El model ritual que és el més habitual, i consta de tres moments:
Batxillerat
Junts l’ajudarem
a construir el seu futur
Centres
de la xarxa
Casp - Sagrat Cor de Jesús
Centre d’Estudis Joan XXIII
Col·legi Claver-Raimat
Col·legi Kostka
Escola del Clot
Escola Infant Jesús
Sant Ignasi
3
■
■
■
Modalitats
de Batxillerat
Arts plàstiques,
imatge i disseny
Ciències i tecnologia
Humanitats i ciències
socials
4a CURIOSITAT
3a DIÀLEG
www.fje.edu/personesquecreixen
10-24 de març de 2016 any de la misericòrdia
Pàg. 5
FENT CA MÍ... LA MISERICÒRDIA VISCUDA I TE STIMONIADA
Santa Faustina Kowalska: L'alegria d'anunciar la misericòrdia
­­
És impossible parlar de la misericòrdia
sense recordar santa Faustina Kowalska. I és que, en el context de la seva
canonització, el 30 d’abril de 2000,
Joan Pau II va instituir oficialment la
festa de la Divina Misericòrdia. Santa Faustina Kowalska (1905-1938)
volia fer conèixer als homes “el vertader rostre de Déu”, dues riqueses
o missatges que Jesús va comunicar
a aquesta humil germana polonesa,
i que estan recollits en el seu Diari:
la necessitat de la misericòrdia i els
seus reflexos.
En gairebé totes les pàgines
d’aquest llarg Diari, es percep el desig vehement de Jesús que la seva
misericòrdia sigui coneguda i no se
li posi cap límit. Així, en la vigília de
Nadal de 1937, sor Faustina rep d’Ell
aquesta invitació: “Escriu, parla de la
meva misericòrdia. Digues a les ànimes on han de buscar consol: en el
tribunal de la misericòrdia, allà tenen
lloc els més grans miracles, que es
repeteixen contínuament. Per a obtenir aquest miracle no cal peregrinar a
terres llunyanes ni celebrar solemnes
ritus exteriors, sinó que n'hi ha prou
de posar-se amb fe als peus d’un representant meu i confessar-li la pròpia
misèria, i el miracle de la Divina Misericòrdia es manifestarà en tota la seva
plenitud”. Com es pot llegir, les paraules de Jesús són d’infinita tendresa,
acullen tothom. El missatge confiat a
santa Faustina Kowalska obre de bat
a bat —com mai s’havia fet abans—
abismes de misericòrdia, que poden
acollir i contenir tot, excepte la burla
de Déu. Jesús observava sor Faustina
complagut i aprovava amb insistència:
“Filla meva, desitjo que el teu cor sigui
modelat segons el meu Cor misericordiós. Has d’amarar-te totalment de la
meva misericòrdia”.
Les discussions que es fan a vegades per conciliar la justícia de Déu
amb la seva misericòrdia no han de
fer-nos oblidar allò que el papa Benet XVI explicava, precisament als interns de la presó de Rebibbia, al desembre del 2011, dialogant amb ells:
“Justícia i misericòrdia, justícia i caritat són dues realitats diferents únicament per a nosaltres homes, que dis-
tingim cuidadosament un acte just
d’un acte d’amor. Just per a nosaltres
és ‘el que se li deu a l’altre’, mentre
que misericordiós és el que 'és donat
per bondat'. I una cosa sembla excloure l’altra. Però per a Déu no és així: en
ell justícia i caritat coincideixen; no hi
ha una acció justa que no sigui també un acte de misericòrdia i perdó i,
al mateix temps, no hi ha una acció
misericordiosa que no sigui perfectament justa”.
D'altra banda, per quina raó escampa Déu en la història les seves invitacions dolgudes a acollir la seva misericòrdia, encarnant-la visiblement en
les paraules i en els gestos dels seus
sants, sinó per la urgència decisiva
que pugui ser desatesa? La manera
en què els sants invoquen aquesta misericòrdia, l’anuncien i l’encarnen, és
tant més vehement com més urgent
és la necessitat d’acollir-la i arriscada la possibilitat de menysprear-la. n
Article extractat del llibre
Misericordiosos como el Padre
(BAC Popular)
Pàg. 6
església arxidiocesana de barcelona
10-24 de març de 2016 REZANDO EN EL AÑO SANTO
Vía crucis de la Misericordia
El futuro está en las manos
de Dios, las manos de un Padre providente. Esto no significa negar las dificultades y los
problemas, sino verlos, eso sí,
como pasajeros y superables.
Las dificultades, las crisis, con
la ayuda de Dios y la buena voluntad de todos, se pueden superar, vencer, transformar.
La Cuaresma, en la que se inspira el siguiente vía crucis, es el camino de preparación hacia la Pascua: una etapa de reflexión, ayuno y reconciliación. En el Año Santo de la Misericordia, la Cuaresma adquiere más significación. Y el camino más misericordioso en este período litúrgico es aquel que acompaña a Jesús en su Calvario. Por esto se propone este vía crucis con las reflexiones del papa Francisco sobre la misericordia, donde cada estación muestra el amor de Dios a la humanidad.
Vía crucis con frases del Papa Francisco extraído del libro Via Crucis de la
Misericordia (Paulinas)
7
1
Cuántos desiertos debe atravesar el ser humano también
hoy. Sobre todo el desierto
que está dentro de él, cuando
falta el amor de Dios y del prójimo, cuando no se es consciente de ser custodio de todo lo que el Creador nos ha
dado y nos da.
2
Jesús es flagelado y
coronado de espinas.
Jesús es condenado a
muerte por Pilato.
Jesús es negado
por Pedro.
Jesús es condenado
por el Sanedrín.
La misericordia es la verdadera fuerza que puede salvar al hombre y al mundo del
càncer que es el pecado, el
mal moral, el mal espiritual.
Solo el amor llena los vacíos,
las voràgines negativas que
el mal abre en el corazón y
en la historia.
Jesús puede cambiarnos,
puede convertir nuestro
corazón de piedra en corazón de carne, puede liberarnos del egoísmo y
hacer de nuestra vida un
don de amor. Jesús puede hacerlo: ¡déjate mirar
por Jesús!.
La indiferencia hacia el
prójimo y hacia Dios es
una tentación real también para los cristianos.
Por eso cada Cuaresma,
necesitamos oír el grito
de los profetas que levantan su voz y nos despiertan.
El mundo propone imponerse
a toda costa, competir, hacerse valer... Pero los cristianos,
por la gracia de Cristo muerto y resucitado, son los brotes
de otra humanidad, en que trata de vivir al servicio de los demás, de no ser altiva, sino disponible y respetuosa.
Jesús carga la cruz.
Por más grandes que
sean nuestros límites...
estamos invitados a robustecer las manos, a
fortalecer las rodillas,
a tener valor y a no temer, porque nuestro
Dios nos muestra siempre la grandeza de su
misericordia.
Jesús, traicionado por Judas,
es arrestado.
Jesús en el huerto de los Olivos.
6
Jesús es ayudado por Simón el
Cirineo a llevar la cruz.
Jesús consuela a las mujeres
de Jerusalén.
El Evangelio nos invita siempre a correr el
riesgo del encuentro con el rostro del otro,
con su presencia física que interpela, con su
dolor y sus reclamos, con su alegría que contagia en un constante cuerpo a cuerpo. La
verdadera fe en el Hijo de Dios hecho carne
es inseparable del don de sí, de la pertenencia a la comunidad, del servicio, de la reconciliación con la carne de los otros.
Encontrar al Señor que nos consuela
e ir a consolar al pueblo de Dios, esta
es la misión. La gente de hoy tiene necesidad ciertamente de palabras, pero sobretodo tiene necesidad de que
demos testimonio de la misericordia,
la ternura del Señor, que enardece el
corazón, despierta la esperanza, atrae
hacia el bien.
8
Jesús resucita de entre los muertos.
Esta pregunta: “¿Por qué buscáis entre los
muertos al que vive?”, nos ayuda a salir de
nuestros espacios de tristeza y nos abre a
los horizontes de la alegría y de la esperanza. Esa esperanza que mueve las piedras
de los sepulcros y alienta a anunciar la Buena Noticia, capaz de generar vida nueva para los demás.
Jesús es sepultado.
15
El cristiano no puede ser pesimista.
No tiene el aspecto de quien parece
estar de luto perpetuo. Si estamos
verdaderamente enamorados de Cristo y sentimos cuánto nos ama, nuestro corazón se “inflamará” de tanta
alegría que contagiará a cuantos viven a nuestro alrededor.
14
5
9
10
Pidamos al Señor, para cada uno de
nosotros, ojos que sepan ver más
allá de la apariencia; oídos que sepan escuchar gritos, susurros y también silencios; manos que sepan sostener, abrazar y curar. Pidamos, sobre
todo, un corazón grande y misericordioso, que desee el bien y la salvación de todos.
Jesús muere en la cruz.
Jesús en cruz, su madre y el discípulo.
A veces nos parece que Dios no
responde al mal, que permanece
en silencio. En realidad Dios ha
hablado, ha respondido, y su respuesta es la Cruz de Cristo: una
palabra que es amor, misericordia,
perdón. Y también juicio: Dios nos
juzga amándonos.
La misericordia de Dios no es una idea abstracta, sino una realidad concreta con la cual
Él revela su amor, que es como el de un padre
o una madre que se conmueven en lo más profundo de sus entrañas por el propio hijo. Vale
decir que se trata realmente de un amor “visceral”. Proviene desde lo más íntimo como un
sentimiento profundo, natural, hecho de ternura y compasión, de indulgencia y de perdón.
13
3
Jesús promete su reino
al buen ladrón.
Jesús es crucificado.
La Cruz de Cristo es la prueba suprema de la misericordia y del amor de Dios
por nosotros: Jesús nos
amó “hasta el extremo” (Jn
13,1)… Así de grande es la
misericordia de Dios: Él nos
ama, nos perdona; Dios perdona todo y Dios perdona
siempre.
4
Iniciativa d’Ocupació Juvenil
L’FSE inverteix en el teu futur
11
12
10-24 de març de 2016 any de la misericòrdia
Pàg. 7
Re co me n d a c i ó n li tera r i a
Incluso el Papa necesita de la misericordia
El nombre de Dios es misericordia (Planeta). Éste es el título del
primer libro del Papa Francisco, una conversación de 100 páginas con el periodista italiano Andrea Tornielli, reportero de La
Stampa, que ha sido publicado en 86 países coincidiendo con el
Año Santo Jubilar.
Con palabras sencillas y directas, el Pontífice se dirige a cada
hombre y mujer del planeta entablando un diálogo íntimo y personal. En el centro, se halla el tema que más le interesa –la misericordia–, desde siempre eje fundamental de su testimonio y
ahora de su pontificado. En cada página vibra el deseo de llegar
a todas aquellas almas –dentro y fuera de la Iglesia– que buscan darle un sentido a la vida, un camino de paz y de reconciliación, una cura a las heridas físicas y espirituales.
Francisco explica –a través de recuerdos de juventud y episodios relacionados con su experiencia como pastor– las razones
de un Año Santo extraordinario que ha deseado intensamente.
Sin ignorar las cuestiones éticas y teológicas, rebate que la Iglesia no puede cerrar la puerta a nadie.
Precio: 17,90 €
El primer Jubileu que registra la tradició
cristiana és el de l’any 1300, el qual tingué dos grans protagonistes: el poble
cristià i el papa d’aquell temps, Bonifaci VIII. La iniciativa del pelegrinatge a Roma –romeria- amb motiu del canvi de segle partí del poble, fou com un moviment
de base, que agafà per sorpresa el Papa
i la Cúria al primer moment. Tot seguit,
Bonifaci VIII donà contingut i organització
a les aspiracions populars de salvació i
de pau, expressades per les masses que
acudien a Roma.
Els fets succeïren així: a les vigílies de
Nadal de 1299 (en aquell temps l’any civil començava per Nadal), una multitud
de romans i de forasters comença a congregar-se a la basílica de Sant Pere per a
demanar la gràcia del perdó dels pecats i
implorar el favor diví, sense que ningú els
hagués convocat. Era un moviment espontani i una mica confús de devoció, de penitència i d’exaltació popular, motivat pel
canvi de segle.
Un testimoni dels fets, el cardenal Jacopo Caetani Stefaneschi, al seu Trattato del Centesimo o dell’Anno Giubileo, descriu així aquell esdeveniment: “A l’aproxi-
mar-se l’any 1300 de l’Encarnació, tant
a Roma com a d’altres indrets, corregué
la fama de les grans indulgències que el
proper any aconseguirien aquells que visitessin la Basílica del Príncep dels Apòstols[...] s’aglomeraven a l’altar de Sant Pere, calcigant-se els uns als altres, com si
s’acabés la gràcia en acabar-se el dia. No
sabem si eren moguts per alguna prèdica
o si eren atrets per algun senyal del cel...
Tenien una creença més que dubtosa sobre el proper any 1300 que era a les portes. Havia arribat la veu al Pontífex romà
que era tant gran la virtut d’aquell any que
podia garantir la plena remissió de totes
les culpes de qui anés a la basílica de Pere, cap dels Apòstols. Per això el Sant Pare ordenà que fossin consultades les cròniques antigues... però no s’hi trobà res
sobre la qüestió. Per això el promotor nostre Bonifaci VIII, no tant sols no prohibia
aquelles aglomeracions, sinó que demostrava que li eren agradables i confirmava
les expectatives dels que hi acudien”. n
Text de Mn. Joan Galtés, extret del
llibre Els jubileus en la historia de
l’Església (1300-2000)
AGENDA
19
març
Ruta Jubilar per Barcelona
Itinerari: Basílica de la Mercè, Basílica dels Sants
Màrtirs Just i Pastor, Temple d'August, 1a muralla de la
ciutat i Call de Barcelona. Horari: 10 h a 13.30 h (Punt
de trobada: Basílica de la Mercè). Donatiu: 9 euros.
20 març
13 març
12 h, Sagrada Família
Celebració de l'Eucaristia.
10.30 h, Casal Loiola.
Diumenge
de Rams
24
març
Pasqua urbana
22 març
La Delegació de Joventut ofereix un recés
per preparar-se per viure la Setmana Santa
amb joves de totes les parròquies de
l'arxidiòcesi. I tot, al bell mig de Barcelona.
11 h, Catedral de Barcelona
Missa Crismal
Conferència
'Misericòrdia i comunitat laïcal'
20 març
Diumenge
de Rams
11 h, Catedral de Barcelona
Edita: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació Social - Director editorial: Ramon Ollé i Ribalta - c/ Bisbe 5, 08002 Barcelona; tel. 932 701 013; a/e: press@arqbcn.cat - Web: esglesiabarcelona.cat
Direcció del Full Extra: Itziar Bravo i Tomás - Producció i publicitat: BibiDigital Communication; a/e: produccio.bibi@gmail.com; publicitat telèfon: 648 70 00 71 - Disseny: Mans i Truñó - Dip. legal B. 3028-1958
SABIE S QUE ...?
El que fa gran un nombre són
les històries que hi ha darrere
Gràcies a tots els col·laboradors, voluntaris, empleats,
clients i accionistes que un any més han ajudat la
Fundació Bancària ”la Caixa” a aconseguir que darrere
de cada nombre hi hagi grans històries:
Més de 60.000 infants atesos.
23.000 llocs de treball creats.
800.000 persones grans en programes i tallers.
18.000 malalts avançats assistits.
Més de 30.000 habitatges socials.
13.000 voluntaris.
15 milions d’euros en recerca.
2,2 milions d’alumnes en activitats educatives.
Més de 3 milions de visitants als centres CaixaForum i
CosmoCaixa.