La Bisbalj anys enrera és una de les prime

c o m a h o m e d'Església, fou en tot m o m e n t
defensor aferrJssat deis seus p r i v i l e g i s .
La Bisbalj anys enrera és una de les p r i m e res a p r o x i m a c i o n s que coneixen ais anys de la
Segona República i de la Guerra Civil des de
l'óptica d ' u n m i c r o - c o s m o s local, en aquest cas
la Bisbal. Aquest és el seu m a j o r m é r i t . I seria
bo q u e tingues i m i t a d o r s .
un
Un a l t r e deis aspectes estudiats per Tate és
l'obra h i s t o r i o g r á f i c a de M a r g a r i t . ¡.'investigador
anglés ha r e c t i f i c a t en aquesta m a t e r i a una i m a t ge massa parcial de la m e n t a l i t a t de M a r g a r i t ,
establerta per estudis a n t e r i o r s mes apassionats
que r i g o r o s o s ; h o m havia a r r i b a t a veure en Marg a r i t una mena d ' a p o l o g i s t a de la u n i ó hispánica de l'estil deis q u i van v e n i r m o l í mes t a r d ,
q u a n la u n i ó d ' A r a g ó i Castella havia a d q u l r l t ¡a
un signe ben d i v e r s .
Joan PUIGBERT i BUSQUÉIS
TATE, Roberl Brian
Els apéndixs del Ilibre ens posen en contacte
e m b f r a g m e n t s de les o b r e s conegudes del cardenal g i r o n í ; p r e s e n t e n , a mes, alguns deis p r o blemes c r í t i c s que afecten la t r a n s m i s s i ó textual del « P a r a l i p o m e n o n Hispaniae», i posen a
l'abast una c o n s i d e r a b l e d o c u m e n t a d o sobre el
personatge. Creiem q u e ha estat un encert la
t r a n s c r i p c i ó de tres peces o r a t ó r i e s p r o n u n c i a des per M a r g a r i t a F l o r e n c i a , M i l á i Venécia,
en q u a l i t a t d ' a m b a i x a d o r r e i a l , que fan m o l t
bell costat a la coneguda réplica a la p r o p o s i c i ó
reial de les C o r t s barcelonines del 1454, Túnica
pei;a de l ' o r a t ó r i a m a r g a r i t i a n a q u e f i n s ara s'havia d i v u l g a t .
Joan Margarit i Pau, Cardenal i b'isbe de Girona, t r a d u í t de l'anglés per
Teresa
Lloret,
Barcelona,
Curial
1976, 4 1 6 p.
O p o r t u n í s s i m ha estat l'encarrec de C u r i a l a
Robert B r i a n Tate de posar al dia el seu estudi
sobre el cardenal M a r g a r i t , p u b l i c a t a A n g l a t e r r a
el 1954. Tate ha pogut així o f e r i r al p ú b l i c cátala una b i o g r a f i a sobre aquest personatge mes
treballada, que ha p o g u t beneflciar-se de les aportacions a la h i s t o r i o g r a f í a del quatre-cents cátala i g i r o n í dutes a t e r m e s o b r e t o t per Vicens
i Vives i pels Sobrequés
Si un professional
de la h i s t o r i a es veurá potser o b l i g a t a assenyalar certes llacunes o una i n s u f i c i e n c i a de tract a m e n t d'alguns aspectes de la vida del cardenal de G i r o n a , en canvi un h i s t o r i a d o r de les
idees acollirá a m b c u r i o s i t a l positiva la revisió
q u e Tate efectúa en el seu treball de les qüestions que f a n referencia a! pensament m a r g a r i t i á .
La i m p r e s s i ó que h o m té després de la lect u r a del Ilibre de Tate és que encara hi ha for(;a
a d i r i a d e s c o b r i r sobre un personatge que en la
seva q u a l i t a t d ' h o m e p o l í t i c , d ' e s c r i p t o r i d'home d'Església va t e ñ i r un reMeu í una for^a singulars. Per aixo c r e i e m que seria convenient que
aquells a q u i p e r t o q u i prenguessin les mesures
o p o r t u n e s per tal de p u b l i c a r c o m mes aviat m i llor la b i o g r a f i a de M a r g a r i t escrita per Santiago Sobrequés i V i d a l . C a l d r i a , d ' a l t r a b a n d a , q u e
algú es preocupes de posar a l'abast del lector
d ' a v u i les obres conegudes de M a r g a r i t m i t j a n ^ant una e d i c i ó ben a n o t a d a , sense p r e j u d i c l de
les al tres peces que investigacions p o s t e r i o r s ,
no en d u b t e m , sabrán e x h u m a r . Aquesta seria la m i l l o r reacció catalana al treball n o t a b l e
de l'investigador anglés que ha redactat a m b encert una página i m p o r t a n t de la h i s t o r i a d ' u n
personatge tan v i n c u l a t a la c i u t a t de G i r o n a .
Havent vi seu t tota la c r i s i catalana del s.
X V , a m b la g u e r r a c i v i l e n t r e m i g ( 1 4 Ó 2 - 1 4 7 2 ) ,
M a r g a r i t és un deis personatges decisius d'aquest
període, t la seva c o n d i c i ó d ' h o m e de üetres
l'acosta d'una manera e x t r a o r d i n a r i a al taranná
de m o l t s h u m s n i s t e s italians de la seva época.
Es sobretot des d'aquest p u n t de vista que l'est u d i de Tate és p a r t i c u l a r m e n t f r u c t í f e r ¡ Iliura
un grapat de conclusions que hauran de servir
per a estudis p o s t e r i o r s sobre la f i g u r a del cardenal g i r o n i .
E f e c t i v a m e n t , analitzant la seva p r o d ú c e l o
l i t e r a r i a , Tate m o s t r a c o m en el si de la Catalunya c o n f o r m a d a per la m e n t a l i t a t p a c t i s t a , que
just abans de néixer M a r g a r i t , u n a l t r e g i r o n í
e m i n e n t , Francesc E i x i m e n i s , havia c o d i f i c a t mag i s t r a l m e n t en els seus t r a c t a t s p o l í t i c s , el cardenal-bisbe de G i r o n a representa una excepció
n o t a b l e , q u e en fa quasi un h o m e m o d e r n ; Marg a r i t és cessarista, defensa el poder del p r í n c e p
c o m a base de l'edifici de l'Estat, teoritza una
m o n a r q u í a f o r t a , la que es desclou al llindar de
l'Edat M o d e r n a , de manera que h o m s'ha vist
en COI- fins i tot de presentar-lo c o m u n precedent del Macchiavelli. Fins a q u i n p u n t aquesta m e n t a l i t a t m o d e r n a Higa c o h e r e n t m e n t a m b
m o l t s fets concrets de la h i s t o r i a del personatge,
q u e el fan aparéixer c o m un enyoradís del m ó n
f e u d a l , ja és una a l t r a q ü e s t i ó , que c a l d r i a est u d i a r , potser, t e n i n t en c o m p t e q u e M a r g a r i t ,
Jaume de PUIG i OLIVER
S I M Ó N DÍAZ, José
Bibliografía regional y local de España. I, Impresos localizados (Siglos
X V - X V I l ) . Cuadernos b i b l i o g r á f i c o s ,
X X X I l l . M a d r i d , CSIC, 1976.
El p r o f e s o r S i m ó n Díaz prosigue con este
l i b r o 5U incansable labor en p r o de una adecuada catalogación, i n v e n t a r i a c i ó n y r a c i o n a l i zación de n u e s t r o tesoro b i b l i o g r á f i c o . Con éste
un nuevo l i b r o - h e r r a m i e n t a viene a sumarse a
los muchos que nos ha o f r e c i d o S i m ó n Díaz a
lo largo de su d i l a t a d a vida académica,
299
ga de E n x a m b r e de T á b a n o s , o Moscones, los
quales luego que p i c a r o n a los cauallos se
h i n c h a u a n , y m o r í a n . A ñ o de 1653. [Sevilla.
luán Gómez de B l a s ] . [ 1 6 5 3 ] . 2 hs. con un
g r a b . 31 c m .
Carece de p o r t a d a .
M a d r i d . N a c i o n a l , R-Varios, 59-70.
Si t r a e m o s a estas páginas esta obra es por
las noticias que i n c l u y e referidas a nuestras comarcas. Así a través de esta obra tenemos noticia de impresos y p u b l i c a c i o n e s de los siglos
X V - X V I l relacionados con Gerona y conservados
en diversas bibliotecas del país. En razón de la
u t i l i d a d de esta r e l a c i ó n , no t a n t o por su novedad c u a n t o p o r la referencia a d e p ó s i t o s b i b l i o gráficos no gerundenses d o n d e se c o n s e r v a n ,
r e p r o d u c i m o s í n t e g r a m e n t e los l i b r o s de tema
gerundense localizados p o r S i m ó n Díaz. Digamos per ú l t i m o que de v a r i o s de los l i b r o s existen e j e m p l a r e s en las b i b l i o t e c a s de G e r o n a ,
q u e S i m ó n Díaz pasa p o r a l t o . A u n q u e n a t u r a l mente en una o b r a de carácter general no puede pedírsele este g r a d o de p r o f u n d i d a d y detallismo.
RELACIÓN verdadera del felize svcesso qve han
t e n i d o las A r m a s Católicas de España en el
s o c o r r o de G i r o n a . . . G r a n a d a , Francisco Sánchez. 1653. 2 hs, 20 c m .
M a d r i d . N a c i o n a l . R-Varios, 165-48,
RELACIÓN verdadera del m o d o con que el Ser e n i s s i m o Señor Don luán de A u s t r i a d i o el
s o c o r r o a G e r o n a : Y del m i l a g r o q u e el glor i o s o S. N a r c i s o O b i s p o y m a r t y r ha o b r a d o
en el e x e r c i t o Francés, m a t a n d o con las Moscas muchos Cauallos - Barcelona, Cathalina
M a t h e v a t , 1653. 4 hs. 19 c m .
M a d r i d . N a c i o n a l , R-VarÍos, 4 3 - 1 0 5 ,
J. N. F.
D E M O N S T R A C I O N de la nvllidad n o t o r i a
qve
c o n t i e n e en si los p r o c e d i m i e n t o s d e l . . . Obispo de G e r o n a , c o n t r a s v . . . C a b i l d o , y algvnos
Canónigos de la m i s m a Iglesia.
Barcelona. !. A n d r e u . I ó 7 7 . 8 hs. 31,5 c m .
Barcelona. C e n t r a l . F. B o n . 9.986.
[ S E G V N D A relación m v y copiosa del s o c o r r o
qve,., Don l u á n de A u s t r i a . . . d i o a la C i u d a d
de G i r o n a , el Miércoles 24 de S e p t i e m b r e deste A ñ o de 1 6 5 3 ] . [Sevilla, l u á n Gómez de
B l a s ] . [ 1 6 5 3 ] . 2 hs." 32 c m .
Carece de p o r t a d a ,
M a d r i d . N a c i o n a l . R-Varios, 60-72.
RUIZ, FRANCISCO. Relación de las fiestas qve hizo el Colegio de la Conpañía de lesvs de Gtrona, en la c a n o n i z a c i ó n de sv p a t r i a r c a San
Ignacio, i del apóstol de la India San F r a n cisco X a v i e r , i b e a t i f i c a c i ó n del angélico Lvis
Gonzaga. Con e! t o r n e o p o é t i c o m a n t e n i d o í
p r e m i a d o p o r Don M a r t í n de Agvllana.. Barcelona, Sebastian i l a i m e M a t e v a d . 1623. 4 hs.
+ 139 f o l s . 19,5 c m .
Impresos del s. X V I I , n ú m . 1.272.
Barcelona. U n i v e r s i t a r i a . B. 63-6-414. M a d r i d .
N a c i o n a l . 2-64.205. M o n t p e l l i e r . M u n i c i p a l e .
10.145.
[ C O P I A de carta embiada de la C i u d a d de G i rona de 20 de O c t u b r e , a v n c o r r e s p o n d i e n t e
de esta C o r t e , en q u e le da cuenta de vn p r o d i gioso M o n s t r u o que fue hallado, y preso en
los Montes de Z a r d a ñ a ] .
[ M a d r i d . Diego D i a z ] . [ 1 6 5 4 ] , 2 hs. con u n
grab. 20 c m .
M a d r i d . Nacional.
12-19.
RELACIÓN avtentica de la especial p r o t e c c i ó n
de San N a r c i s o , con s v s . . . hijos Gerundenses,
c o n t i n u a d a en el p r o d i g i o de las Moscas, cont r a las armas Francesas, en este s i t i o de Gerona^ p o r S e t i e m b r e del año M . D C . L I I l . [Ger o n a . G e r ó n i m o P a l o l ] . [ 1 6 5 3 ] , 2 hs. con 3
grabs. 21 c m .
Carece de p o r t a d a .
Barcelona. C e n t r a l . F. B o n .
N a c i o n a l . R-Varios, 45-85.
5.330,
R-Varios,
35-8;
R-Varios,
[ M E M O R I A L de la c i u d a d de Gerona al Rey para
q u e m a n d e rehacer los m u r o s p o r cuenta d e l
Real P a t r i m o n i o ] , [ s . 1,-s. i , ] , [ 1 6 7 8 ] . 2 hs.
30,5 c m ,
Carece de p o r t a d a . Fechado en Gerona, a 24
de s e p t i e m b r e de 1678,
M a d r i d , N a c i o n a l , R-Varios, 198-96,
Madrid.
ROIG Y l A L P l , rUAN GASPAR, Resvmen h i s t o r i a l
de las grandezas y antigvedades de la civdad
de G e r o n a , y cosas m e m o r a b l e s suyas Eclesiásticas, y Seculares, assi de nuestros t i e m p o s ,
c o m o de los passados. V i d a , m a r t y r i o , y p a t r o c i n i o de San N a r c i s o n a t u r a l della, y su Obispo. Y defensa de la entrada de Carlos el G r a n de en Cataluña, en vna c a r t a A p o l o g é t i c a . . .
Barcelona, l a c i n t o A n d r e u . 1678, 17 hs,
+
526 págs. -|- 1 h. -F 48 págs, 29 c m .
B a r c e l o n a , U n i v e r s i t a r i a . B. 63-2-9. — M a d r i d .
N a c i o n a l . 2-15.858. — Nueva Y o r k , Hlspanic Society, — Sevilla, U n i v e r s i t a r i a . 170117.
[ R E L A C I Ó N verdadera de la famosa v i t o r i a que
ha t e n i d o . . . Don Juan de A u s t r i a , con las Armas de Francia en el s i t i o de G i r o n a . . . ] . [Sevilla. Juan Gómez de B l a s ] . [ 1 6 5 3 ] . 2 hs.
32 c m .
Carece de p o r t a d a .
M a d r i d . N a c i o n a l . R-Varios, 60-70.
RELACIÓN verdadera del e x e m p l a r cá^t'igo qve
Dios há e m b i a d o sobre el Exercito que el
Rey de Francia tenía en el P r i n c i p a d o de Cat a l u ñ a , d e s t r u y e n d o la cauallería con vna pla300