INFORMACIÓ COL·LEGIAL COL·LEGI INFORMACIÓ Registre d’Advocats Comunitaris Secret Professional de l’Advocat El Diari Oficial de les Comunitats Europees de 28 de desembre de 2001 va publicar la Directiva 2001/97/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 4 de desembre de 2001, per la que es modifica la Directiva 91/308/CE del Consell relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals. Els Estats membres de la Unió Europea hauran de donar compliment a l'establert a la Directiva abans del 15 de juny de 2003. En el procediment legislatiu, la posició defensada per la Comissió Europea i el Consell de Ministres europeu pretenia estendre la lluita contra el blanqueig de capitals a altres delictes i ampliar l'àmbit d'aplicació a altres professionals diferents del sector financer tals com els advocats, els notaris, els comptables o els agents immobiliaris. Es pretenia imposar l'obligació d'informar a les autoritats competents sobre les seves sospites de l'existència de qualsevol infracció d'un client en matèria de blanqueig de capitals, de forma que s'atemptava contra el deure essencial del secret professional dels advocats i, en definitiva, al dret fonamental de defensa dels ciutadans. La Directiva 98/5/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de febrer de 1998, està destinada a facilitar l'exercici permanent de la professió d'advocat en un Estat membre diferent d'aquell on s'hagi obtingut el títol professional. El Govern espanyol va fer efectiva la transposició de l'esmentada Directiva amb l'aprovació del Reial Decret 936/2001, de 3 d'agost (BOE nº 186, de 4 d'agost). A l'efecte d'adaptar aquesta normativa, la Junta de Govern, en sessió celebrada el dia 20 de novembre de 2001, va adoptar l'acord de crear un registre per a la inscripció dels advocats amb títol professional obtingut a altre Estat membre de la Unió Europea o signatari de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu que desitgin exercir la seva activitat professional a Espanya de forma permanent sota el seu títol professional d'origen. Així mateix, la Junta de Govern va acordar que, en general, els requisits de la inscripció serien els mateixos que els generals exigits per a la col·legiació dels llicenciats en dret espanyols o amb el corresponent títol homologat. No obstant això, existeix l'especialitat consistent en l'acreditació de tenir la condició d'advocat comunitari mitjançant un certificat de la seva incorporació davant el Colegi d'Advocats de l'Estat d'origen. El Col·legi, a través del Portal de l'Advocat, informa a tots aquells advocats interessats sobre els drets i obligacions de l'advocat inscrit així com del seu àmbit d'actuació a Espanya. Així mateix, es poden trobar formularis de sol·licitud i de la resta de dades que es requereixen per a la inscripció al Registre d'Advocats Comunitaris del nostre Col·legi. És important destacar que els nostres col·legiats també gaudeixen d'aquesta llibertat d'establiment a la resta dels Estats membres de la Unió Europea o signataris de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu, obrint-se un àmbit de projecció professional molt interesant. Al mateix Portal de l'Advocat, podeu trobar un formulari de sol·licitud de certificat per tal d'acreditar la vostra condició d'advocat a Espanya. En tot cas, si desitjeu més informació sobre la inscripció d'advocats comunitaris o l'exercici de l'advocacia a altres estats membres de la Unió Europea o signataris de l'Acord sobre l'Espai Econòmic Europeu, podeu adreçar-vos als departaments d'Internacional o a l'Assessoria Jurídica Col·legial i Professional. No obstant, el Parlament Europeu ha mantingut un criteri totalment contrari dirigit a preservar el secret professional dels advocats fins arribar a forçar un procediment de concil·liació per tal d'aconseguir un text de compromís. Els terribles atemptats de l'11 de setembre a Nova York i Washington varen facilitar la superació de les desavinences entre les institucions europees. Aquest desbloqueig de la situació va donar com a resultat un text de compromís en el procediment de concil·liació que fou aprovat posteriorment pel Consell i Parlament Europeu i més tard publicat al Diari Oficial de les Comunitats Europees. En definitiva, la Directiva estableix que els Estats membres no estaran obligats a imposar l'obligació d'informar a les autoritats competents en la lluita contra el blanqueig de capitals en relació amb els advocats quan aquests rebin la informació d'un dels seus clients o l'obtinguin sobre ells "al determinar la posició jurídica a favor del seu client o desenvolupar la seva missió de defendre o representar a dit client en processos judicials o en relació amb ells, inclós l'assessorament sobre la incoació o la forma d'evitar un procés, independentment de si han rebut o obtingut dita informació abans, durant o després de tals processos". Així doncs, l'assessorament jurídic segueix estant subjecte a l'obligació de secret professional, excepte en cas que l'assessor lletrat estigui implicat en activitats de blanqueig de capitals, que la finalitat de l'assessorament jurídic sigui el blanqueig de capitals o que l'advocat sapiga que el client busca l'assessorament jurídic per al blanqueig de capitals. En conclusió, els advocats no tindran l'obligació d'informar a les autoritats sobre les seves sospites, sinó que aquesta obligació es planteja només quan existeix un coneixement positiu de l'activitat il·lícita de blanqueig de capitals. És important destacar les diferents iniciatives dutes a terme per les diverses organitzacions representants de la professió i dels Col·legis d'Advocats per tal de salvaguardar el secret professional funcionant aquest cop com un veritable grup de pressió, atès que aquestes actuacions aconseguiren que s'exclogués l'obligació d'informar per la mera sospita d'activitats il·lícites. Altre aspecte remarcable és que la Directiva permet als Estats membres designar als Col·legis d'Advocats com a autoritats competents a la que s'ha d'informar. Aquesta possibilitat atribueix al Col·legi la potestat de vetllar pel deure del secret professional dels seus col·legiats tot i que convé recordar que la nostra normativa professional ja regula l'aixecament del secret professional a l'article 40 del Recull d'Usos i Costums de l'Advocacia Catalana. Malgrat que s'ha aconseguit preservar el deure del secret professional, l'Advocacia ha de seguir vetllant per tal que els Estats membres no imposin l'obligació d'informar en el moment de transposar la Directiva. A més, seria convenient que les organitzacions representants de la professió i els Col·legis d'Advocats elaboressin alguna recomenació als Estats membres establint uns principis harmonitzadors per a la transposició de la Directiva i així evitar l'existència de paradissos que facilitin el blanqueig de capitals. Podem concloure que la Directiva de blanqueig de capitals afecta l'àmbit de l'exercici professional de l'advocacia però es preserva el deure del secret professional dels advocats i el dret fonamental de defensa dels ciutadans. MÓN JURÍDIC FEBRER 2002 15 INFORMACIÓ COL·LEGIAL D E PA R TA M E N T I N T E R N A C I O N A L SERVEIS Benvinguda als nous col·legiats Formació lingüística FORMACIÓ EN IDIOMES: anglès, francès i alemany Les tradicionals xerrades de deontologia s’amplien amb més informació sobre la professió i sobre el Col·legi El Departament de Serveis Internacionals (DSI), proporciona assessorament individual i recomana als col·legiats basantse en les seves necessitats lingüístiques. Amb la finalitat de millorar el domini de l'idioma, es proporcionen els següents serveis generals: Es farà una sessió el primer dijous de cada mes INCORPORACIONS Maria Agustí Soler, Manel Almanza Torner, Cristina Amills Alpuente, Jorge de Andrés Cano, Josep Ramon Andreu Costa, Jordi Arch Domenech, Miguel Arcos Moya, Eva Astol Pons, Fernando Abel Ayspuro Kusina, Elena Balaguer Lobregat, Meritxell Barnola Sarri, Jaume Barri Vigas, Vicenç Bayarri Pla, Pablo Bellver Capella, Juan Blanc Furest, Naiara Bueno Aybar, Belén Buisán Lachén, Carles Cañamero Castro, Lourdes Casajuana García, Carlos Casas Díaz, Carmen Castiella Sánchez-Ostiz, Xavier Cavallé Cascante, Ana Cirera Soler, Damià del Clot Trias, Laia Colomé Martí, Angels Condis Raventos, Joaquim-Guillem Cortés Roman, Isabel Amparo Domínguez Cubero, Sandra Egea Krier, Leire Elorza Arregui, Ana Escriche Morcelle, Inmaculada Esmerats Raurell, Anna Estallo Casanova, Cristina Esteban Arnau, Heidi Esteve Ràfols, Luis Estrada Maggi, Vanesa Faro Carmona, Francesc d' Assís Feliu Pamplona, Patricia Fernández Fernández, Maria Beatriz Fernández Gensana, Rosa Fernández Lorente, Chantal Fernández Terricabras, Margarida-Montserrat Ferrer i Noguera, Laura Fontán Lamuela, Arantxa Forn Bagó, Noelia Furquet Monasterio, Fernando Jesús García Heredia, Xavier Garcia Mora, Laia Garcia Muñoz, Maria Elena Garcia-Perrote Forn, Glòria Gómez Puig, Mireia Gómez Raventós, Silvia Gómez Urbano, Cristina González Barro, Antxon Gracia Echeveste, Begoña Gràcia Quintana, Jesús Herranz Torrente, Ainhoa Iñíguez González, Jordi Jovani Aubanell, Paloma Jürschik Ribera, Antonio Lafuente Arranz, Evelin Lagunas Ruiz, Laia Lahoz Malpartida, Laura Lete Rico, Elena López Dávila, Sigrid Martens, Ivan Martín Baldoví, Estela Martín Muñoz, Raquel Martínez Sánchez, Verónica Merodio García, Natàlia Millans Mollà, Amaya Montañés Serrano, Ana Morales Serrano, Berta Muntaner Planas, Lidia Nadal Anmella, Ignacio Navarro i Pujol, Albert Navas Sadurní, Josep Nebot Muns, María del Rosario Palazón Garrido, Jorge Palomino Gómez, Peter Peffermann, Norma Peña Bagés, Sonia Pereira Rico, Marta Pérez García, Angel Pérez Nuñez, Jaime Antonio Piera Gabarró, M. Luisa Pijuan Lopera, Luis Placencia Porrero, Elisabeth Planell Pons, Laura Poncela Vallejo, Pere-Màrtir Pons Prats, Jaume R. Pujades Novellas, Andreu Pujol i Camps, Patricia Punsoda Puche, Gema Ramírez Ribera, Mònica Rendé Pérez, Jordi Rivera Gol, Noemí Rodríguez Armesto, Laura Sánchez Arnau, Vanesa Sánchez Ballester, Rosa Sánchez Clos, David Sanroma Vázquez, Marta de la Serna de Velasco, Maria Serna Sierra, Mª Carme Setó Olivé, Marc Simó Navarro, José Raul Sosa Lozano, Yoko Takagi Pérez, Sandra Torra Quintana, Marta Torrents Fenoy, Melissa Torres Baro, Xavier Tous Canals, Gema Dolores de Vega Pujol, Olga Vilà Caselles, Xavier Vinyoles Valer,David Viñas Losilla, José Antonio Vivanco Hidalgo, Marta Ylla Monforte. DEFUNCIONS Enrique Batalla Boixet, Jorge Bosacoma pujades, Francisco Carbonell Massuet, Francesc Casanelles Esteller, Walfrido Celaya Ibáñez, Pablo Espartero Rojo, Ramon Marcer i Butí, Guillermo Maristany Sabater, Jordi Martorell i Puig, Juan Rius Comamala, Ricard Sánchez Augé, Fernando José Serrano Misas, Felipe de Torres Gómez-Pallete 16 MÓN JURÍDIC FEBRER 2002 CENS COL·LEGIAL A 18 de gener de 2002 Exercent 12.375 No Exercent 3.730 Total: 16.105 ● Classes en grups molt reduïts (3-5 participants) Idiomes, horari i data d'inici flexible en funció de la demanda. Amb l'objectiu d'aconseguir una comunicació eficaç Preu: 45.000 PTA/trimestre per participant. ● Classes particulars Horari a convenir. Idiomes segons demanda. SERGI GRAÑÉN Una de les funcions del Col·legi que els advocats més valoren és la de “metting point” i la possibilitat que els ofereix de conèixer altres companys i les seves experiències i tenir així una visió, actualitzada, de les tendències de la professió. És per això que el Col·legi s’ha proposat potenciar aquesta funció des del primer contacte que el nou advocat té amb la institució. Amb aquest objectiu, les tradicionals xerrades de deontologia que reben els nous col·legiats s’amplien amb més informació. Sense deixar de banda la importància de les normes deontològiques a l’hora de començar a exercir, el Col·legi també vol oferir als nous advocats una visió global de la professió que faci referència a aspectes pràctics com fiscalitat, honoraris i previsió social. En dues sessions d’una hora i mitja s’exposaran aquests temes d’interès professional i a més s’explicaran les principals funcions del Col·legi i els serveis de què poden gaudir els advocats. Aquests actes també serviran perquè els advocats coneguin personalment als membres de la Junta de Govern del Col·legi i a una bona colla de companys que també comencen en la professió. ● Cursos intensius d'estiu Tots els cursos es poden realitzar de forma intensiva a llarg dels mesos d'estiu. FORMACIÓ EN LLENGUATGE JURÍDIC Com a advocat, el següent pas és fixar la vostra atenció en el vocabulari i estructures específiques del llenguatge jurídic. Per aquest motiu, el Departament de Serveis Internacionals ofereix cursos de formació en aquesta vessant. Totes les classes d'idioma tècnic-jurídic són eminentment pràctiques i actives. S'exigeix una alta participació de l'alumne per tal d'augmentar la seva confiança alhora de treballar amb l'idioma. En aquesta àrea, el Departament de Serveis Internacionals ofereix: ● Classes en grups molt reduïts (3-5 participants) Idiomes, horari i data d'inici flexible en funció de la demanda. ● Contingut del curs: Introducció al sistema jurídic del país escollit. Vocabulari específic de les àrees de dret internacional i dret mercantil en el seu context. Preu: 65.000 PTA/trimestre per participant . ● Classes particulars Horari a convenir. Idiomes segons demanda. Cursos fets a mida en temes específics. Servei Professional de Traducció Jurídica El Col·legi d’Advocats ofereix la garantia de qualitat, confidencialitat i condicions econòmiques preferents perquè els professionals del Dret disposin de les seves traduccions amb total confiança, amb traductors que tenen el coneixement de l’idioma i dels fonaments del Dret. El servei també s’ofereix per correu electrònic. Servei de Traduccions per a Reunions Al Col·legi d’Advocats de Barcelona trobareu un Servei de Traduccions per a Reunions que us proporcionarà professionals de la traducció i del Dret perquè us assisteixin a les reunions amb garantia de qualitat, confidencialitat i condicions econòmiques preferents. Més informació: departament Internacional . Tel. 93 496 18 80 - email: a.c.brown@icab.es.