EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE L’INDIVIDU DINS UN CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL LECTURA • El envejecimiento de la población es un fenómeno urbano. • Estructura familiar bastante débil (aumento del número de personas mayores que viven solas) • Peligro de la supervivencia de los modelos familiares. Separación del grupo familiar original (formado por varias generaciones). • Perspectiva biográfica: visión del ciclo vital como una experiencia biográfica y no sólo biológica. En la biografía de cada uno están las “marcas” del proceso de envejecimiento. • El problema está cuando se concibe al envejecimiento como una adaptación. No se puede reducir el proceso de envejecer a un mero ejercicio de adaptación. Este es ante todo vivir, crear, construir y dar significado al ciclo vital en su conjunto. • El desarrollo humano, el ciclo de la vida y el proceso de envejecimiento conlleva un diálogo constante entre lo individual y lo social. LECTURA • Son personas que cuentan con “tiempo” y quieren utilizarlo en sentido producctivo y como un verdadero aporte a sus vidas y a su comunidad. • El ciclo vital biológico y el social interactúan a lo largo de toda la vida de las personas (generación de expectativas sobre el comportamiento en relación con cada etapa). • Cómo una persona y cada pueblo experimenta la vejez nos habla del espacio social y cultural en el cual les ha tocado envejecer. • En la cultura occidental moderna: la vejez tabú. Imagen negativa de la vejez ligada a las ideas de negación y pérdidas. Meros receptores pasivos de cuidados, ayuda y beneficios. • En la sociedad actual la edad cronológica o la jubilación no son suficientes para marcar el paso, el umbral, el límite entre el final de la adultez y el comienzo de la vejez. Se crearán nuevos ritos de paso. • Feminización de la vejez. PROGRAMA DEL CURS Continguts 1. Definició de ritu. Diferents concepcions de ritu. Funció del ritu. Classificació dels ritus. 2. El cicle de la vida i els ritus. 2.1. Els ritus de pas 2.2. Classificació dels ritus de pas d’en Van Gennep 2.2.1. Embaràs i part 2.2.2. Naixement i infància 2.2.3. Adolescència 2.2.4. Matrimoni 2.2.5. Mort 3. Ritus de pas i comensalia. 4. Ritus de pas i gènere. 5. Ritus contemporanis. EL CICLE DE LA VIDA: ELS RITUALS DE LA VIDA DE L’INDIVIDU DINS UN CONTEXT FAMILIAR I SOCIAL 2 EL CICLE DE LA VIDA I ELS RITUS 2.1. ELS RITUS DE PAS 2.2. CLASSIFICACIÓ DELS RITUS DE PAS D’EN VAN GENNEP Dimarts 16 de desembre 2013 EL CICLE DE LA VIDA I ELS RITUS - Al llarg de la vida anam passant etapes d‘un cicle que comença amb el naixement i culmina amb la mort. - Els individus i la societat estan lligats a la naturalesa i a l’univers, per tant, estan sotmesos als ritmes que imposen sobre la vida humana. Per això podem relacionar les cerimònies de pas de les persones i les cerimònies de les transicions còsmiques: pas de un mes a l’altre (lluna plena), d’una estació a l’altra (solsticis, equinoccis), d’un any a l’altre (Cap d’Any, Any Nou), etc. -Moltes cultures celebren cerimònies quan es produeixen els canvis biològics i socials dels individus o grups: el cicle de la vida es ritualitza. ELS RITUS DE PAS - Sembla que hi ha una correspondència entre fets biològics lligats als processos de creixement i maduració que són universals i els fets culturals que són les respostes singulars que cada societat elabora per a aquestes etapes. - Els ritus tenen una capacitat pedagògica i integradora pels individus a cada una de les etapes del cicle de la vida. - Els rituals del cicle de la vida d’un individu es consideren ritus de pas que marquen els moments més importants de l’existència, tanquen etapes passades i n’obrin de noves: el naixement, l’ infància, l’adolescència, el matrimoni, la mort... - Els actes repetitius que es produeixen als rituals senyalen el canvi gradual de personalitat social. ELS RITUS DE PAS - Els ritus de pas tenen una dimensió comunitària, involucren a altres persones. No tan sols comporten canvis a la vida d’un individu, sinó que dins una comunitat generen noves relacions o les modifiquen. - L’antropòleg Marvin Harris creu que la funció principal dels ritus de pas és “dar reconocimiento comunitario a todo el complejo de relaciones nuevas o modificadas y no meramente a los cambios experimentados por los individuos que nacen, se casan o mueren (...). Los ritos de paso se ajustan a una pauta notablemente similar en las culturas más diversas (…). En primer lugar, los principales actores son separados de las rutinas asociadas a su vida anterior. En segundo lugar, se dan pasos físicos y simbólicos decisivos para extinguir los estatus anteriores. A menudo estos pasos incluyen la idea de matar la vieja personalidad. Para promover la muerte y la transfiguración se cambian las ropas y adornos viejos por otros nuevos y se pinta o mutila el cuerpo. Finalmente, los participantes retornan ceremoniosamente a la vida normal” (Harris, 2009:363) ELS RITUS DE PAS - L’antropòloga Mary Douglas considera que Van Gennep fou el primer que va distingir una forma comuna a totes les cerimònies de transició: “Constató que allá donde se quiera expresar el paso de un estatus social a otro se utilizan inevitablemente símbolos de transición y asimismo que el rito adopta la forma de una separación preliminar de la comunidad y una reintegración subsiguiente a ella. Dado que este fenómeno transciende los límites de las diversas culturas, podemos considerarlo una forma simbólica natural“ (Douglas, 1978:10) - L’anàlisi antropològic no s’ha de concentrar en el sistema de creences sinó en la forma en que els individus i els grups socials utilitcen els ritus de pas a la seva vida com a reguladors o canals del canvi social. ELS RITUS DE PAS - Van Gennep parla del pas material, per exemple, d’un país a l’altre (el pas d’una frontera). Sovint, el territori que ocupa una tribu semicivilitzada està definit per accidents naturals i els seus habitants coneixen prou bé aquets límits territorials; o el límit natural és una roca, un arbre, un riu o un llac sagrats que no es poden franquejar perque sofririen sancions sobrenaturals. El més habitual és que el límit estigui marcat per un objecte, un poste, un pòrtic, una pedra, que se han col.locat en aquest lloc acompanyats de ritus de consagració. La prohibició d’entrar a certs territoris té carácter de tabú, de pas màgic-religiós. ELS RITUS DE PAS - Antigament entre dos països existia un tros de territori neutre que es dividia en seccions anomenades marques. Van Gennep diu que les societats semicivilitzades han conservat aquestes zones neutres que poden ser un desert, un pantà o una selva, i quan es troben en aquestes zones viuen una situació especial: floten entre dos móns. Van Gennep anomena aquesta situació marge i diu que aquest marge està present a totes les cerimònies per passar d’una situació màgica religiosa o social a un altre. - Tot això, es pot aplicar a un país, a un poble, a una ciutat, a un barri, a un temple o a una casa. En aquests casos la zona neutra és més petita. El pòrtic-tabú-de-pas pot ser una murada, una porta al mur, una viga o la porta de la casa. La porta representa el límit entre el món exterior i el món domèstic en el cas d’una casa, o el límit entre el món sagrat i el món profà en el cas d’un temple. Així doncs, “passar el llindar” significa que ens afegim a un nou món. ELS RITUS DE PAS - Van Gennep creu que els ritus realitzats al llindar mateix són ritus de marge. Com a ritus de separació del món anterior sovint són ritus de “purificació” (netejar-se), seguits de ritus d’agregació (menjar en comú). - Propasa anomenar: Ritus preliminars als ritus de separació del món anterior. Ritus liminars als ritus que es duen a terme durant l’estadi de marge. Ritus postliminars als ritus d’agregació al món nou. - El ritual té tres fases: separació, marge i agregació. La forma i la duració de la primera i la tercera fase pot variar en funció de la cosa que es celebra. ELS RITUS DE PAS - Es recolça en una religió primitiva per entendre les formes de lo religiós. Mitjançant l’estudi de diferents civilitzacions descobreix que moltes manifestacions socials segueixen el mateix esquema formal i utilitcen el mateix marc espai-temporal. Cercava un principi universal que ajudàs a comprendre aquests trànsits individuals i col.lectius, en el temps i l’espai. Ell estava especialment interessat en el vincle entre ritu i estructura social. - La novetat que introdueix Van Gennep en l’estudi dels ritus és estudiar els fets dins la seva seqüència de desenvolupament i no aïllats. El ritu de pas recompon l’ordre social que forma part de cada nova etapa del cicle biològic de l’home. Ell estudia la manifestació ritual dins la seva totalitat i la descompon en seqüències consecutives, i mai no l’estudia fora de contexte. ELS RITUS DE PAS “La vida individual, cualquiera que sea el tipo de sociedad, consiste en pasar sucesivamente de una edad a otra y de una ocupación a otra. Allí donde tanto las edades como las ocupaciones están separadas, este paso va acompañado de actos especiales, que por ejemplo en el caso de nuestros oficios constituyen el aprendizaje, y que entre los semicivilizados consisten en ceremonias, porque ningún acto es entre ellos absolutamente independiente de lo sagrado. (...) de modo que la vida individual consiste en una sucesión de etapas cuyos finales y comienzos forman conjuntos del mismo orden: nacimiento, pubertad social, matrimonio, paternidad, progresión de clase, especialización ocupacional, muerte. Y a cada uno de estos conjuntos se vinculan ceremonias cuya finalidad es idéntica: hacer que el individuo pase de una situación determinada a otra situación igualmente determinada. (...) es del todo necesario que los medios para alcanzarlo sean, sino idénticos en los detalles, al menos análogos, modificándose por lo demás, el individuo, puesto que va dejando tras de sí varias etapas y franquea varias fronteras. De ahí la semejanza general de las ceremonias del nacimiento, de la infancia, de la pubertad social, de los esponsales, del matrimonio, del embarazo, de la paternidad, de la iniciación a las sociedades religiosas y de los funerales” (Van Gennep, 2008: 15-16) ELS RITUS DE PAS Edmund Leach (antropòleg) - Afirmava que “en todas las sociedades humanas, la gran mayoría de los momentos ceremoniales son ritos de paso, que marcan el cruce de límites entre una categoría social y otra; ceremonias de pubertad, bodas, funerales, ritos iniciáticos de todas las especies, son los ejemplos más evidentes” (Leach: 1978: 49). “El cruce de fronteras y umbrales siempre se rodea de ritual; también, por tanto, el cambio de un estatus social a otro” (Leach: 1978: 48) - Els ritus de pas tenen una doble funció: proclamar el canvi d’estatus i fer que aquest canvi es produeixi màgicament. ELS RITUS DE PAS Mary Douglas diu que en Van Gennep “vio a la sociedad como una casa con habitaciones y corredores en los que resulta peligroso el paso de unos a otros. El peligro reside en los estados de transición; sencillamente porque la transición no es un estado ni el otro, es indefinible. La persona que ha de pasar de uno a otro está ella misma en peligro y emana peligro para los demás. El peligro se controla por el rito, que precisamente lo separa de su viejo estado, lo hace objeto de segregación durante un tiempo y luego públicamente declara su ingreso en su nuevo estado. No sólo es peligrosa la transición, sino que los ritos de la segregación constituyen la fase más peligrosa de la serie ritual. Leemos por ello con frecuencia que los muchachos mueren durante las ceremonias de iniciación (...). Estos peligros inventados expresan algo importante acerca de la marginalidad.Decir que los muchachos arriesgan sus vidas significa precisamente que salirse de la estructura formal y entrar en los márgenes es exponerse a un poder que es capaz de matarlos o de hacerlos hombres” (Douglas, 1971:131-132) ELS RITUS DE PAS Victor Turner - Segueix la teoria dels ritus de pas d’en Van Gennep i s’interessa sobretot per l’etapa liminar. - Comparteix la idea que un ritu de pas acompanya a cada un dels nous estatus que s’adquireixen per raons culturals o per edat. Els ritus de pas tenen tres fases: 1a- Fase preliminar (Van Gennep: separació). La separació de l’individu del seu estatus social previ. 2a- Fase del llindar o limen (Van Gennep: marge). Representa una condició de no ser membre complet d’un estatus. L’estat del subjecte ritual és ambigu (ni aquí ni allà). És apartat de la vida social a una casa de reclusió o al camp i està en situiació d’igualtat amb els altres principiants. 3a- Fase postliminar (Van Gennep: agregació). Reagrupació de l’individu en un nou estatus. Torna a entrar a l’estructura social però amb un nou estatus. ELS RITUS DE PAS - Turner s’interessa especialment per la fase liminar. L’individu que està a n’aquesta fase presenta uns trets específics i no se’l pot classificar sociològicament perquè es troba en una posició inestable. Com senyala Segalen, està mort pel món dels vius i molts rituals fan que els novicis s’assemblin a esperits i ànimes, l’invisibilitat social es pot marcar amb la pèrdua del nom, la retirada de la roba i signes de la seva etapa anterior i, a vegades, són tractats com a nadons. Passen per proves físiques que poden ser en forma de mutilacions, però també passen fases d’aprenentatge. Aquest aprenentatge els ajudarà a reincorporar-se, a sortir del seu estat preliminar i conduir-los al seu nou estat social que els farà iguals als membres de la comunitat. - Turner creu que la fase de liminalitat desenvolupa la “communitas” perquè prepara a l’individu per a la comunitat. Ha après tot el que necessita del seu nou estatus mitjançant el procés de liminalitat. La “communitas” enfatitza l’igualdat i la camaraderia com a normes. ELS RITUS DE PAS Pierre Bourdieu (sociòleg) - Proposa substituir el concepte de ritu de pas pel de ritu de “legitimització”, “consagració” o “institució”. - Creu que és important analitzar la línia que governa el pas d’un estat a l’altre i les manifestacions de poder de les autoritats que l’instauren. Més important que el pas és la línea. - El ritu no serveix per passar sinó per instituir, sancionar, santificar el nou ordre establert, incita a l’individu a viure d’acord amb les expectatives socials relacionades al seu estatus - El ritu necessita una autoritat superior (esglèsia, Estat, etc.) Pedro Molina (antropòleg) - Relaciona ritu de pas amb la reproducció del mite fundacional d’una societat. Tota societat històrica genera un mite originari o mite fundacional que es transmet i manté mitjançant els ritus. CLASSIFICACIÓ DELS RITUS DE PAS D’EN VAN GENNEP - El cicle dels rituals condueix a l’home de la vida a la mort, la finalitat és passar d’un estat social a l’altre mitjançant moments de ruptura amb lo quotidià. - Van Gennep classifica els ritus de pas del cicle de la vida en: 1. Ritus d’embaràs i part 2. Ritus de naixement i de l’infància 3. Ritus d’iniciació (pubertat, clans totèmics, societats secretes, cofradies religioses, castes, professions, etc.) 4. Ritus de festeig i matrimoni 5. Ritus funeraris - Altres tipus de ritus de pas: cabells, vel, llengües especials, ritus sexuals, cops i flagelacions, la primera vegada, cerimònies (anuals, estacionals, mensuals, quotidianes), sacrifici, peregrinatge, etc. CLASSIFICACIÓ DELS RITUS DE PAS D’EN VAN GENNEP La divisió en tres fases dels ritus de pas que fa en van Gennep (separació, marge i agregació o reincorporació) no sempre es pot aplicar als ritus actuals. Però, aquests ritus segueixen servint per a reforçar la cohesió familiar i comunitària de la persona que els passa. Els baptismes, les noces, els enterraments, etc. serveixen per marcar les etapes del cicle de la vida i, els drets i deures de l’individu. Aquests ritus tenen caràcter socialitzador: els regals, les felicitacions, el condol, etc. impliquen solidaritat i integració en el grup. CICLE DE LA VIDA I RITUS DE PAS - A l’etapa del naixement, malgrat que la persona no n’és conscient, participa a una sèrie de cerimònies i ritus que serveixen per donar-li la benvinguda com a nou membre de la comunitat. El naixement és un aconteixement que assegura la descendència del grup familiar i té connotacions de bona sort. - El pas de l’infantesa a l’adolescència sol caracteritzar-se a moltes cultures per la celebració de ritus més traumàtics. A les societats rurals o precapitalistes el nin s’ha d’endurir i curtir per afrontar la vida. En canvi, la societat industrialitzada és sobreprotectora i els ritus han perdut consistència. - El pas a la maduresa sol anar lligat al matrimoni. La finalitat era perpetuar el grup per la descendència. A les societats modernes, encara que les noces perden les connotacions religioses segueixen essent una celebració en la que es construeix un nou nucli familiar. CICLE DE LA VIDA I RITUS DE PAS - A les societats occidentals, el pas a la vellesa es caracteritza pel ritus de pas de la jubilació. Fins ara, el progrés econòmic havia permès que les persones que arribaven a una certa edat poguessin descansar i mantenir-se amb el que havien cotitzat durant la seva vida laboral. Per uns, suposa una nova etapa en la que podran gaudir de la vida i, d’altres, pateixen la síndrome “i ara què”, especialment, si no han desenvolupat inquietuds i interessos que els permetin omplir el temps lliure que ara tenen. - La mort i els ritus funeraris que l’acompanyen també estan sofrint canvis a les societats modernes: testament vital, cerimònies civils, cremació del cos, etc. Els darrers anys la festa dedicada als morts, comú a moltes cultures i que es sol celebrar a la tardor, comença a competir amb la festa de Halloween. MOLTES GRÀCIES