tema central havia anat un parell de cops a l’aplec que s’hi feia. De de béns del d ifu n t B o n av en tu ra M ad ren y s, sig n at m és g ra n i a c ab an t els m eus estu d is, v aig te n ir davant del notari Lorenzo G arzón el 31 de gen er de o p o rtu n ita t de re a litz a r una p e tita recerca al fons 1896. El núm ero 14 d’aquest inventari ens assenyala: p atrim o n ial M ad ren y s, fam ília que va te n ir-n e la “ Una heredad llamada de San Baudilio sita en el referido p ro p ietat d u ra n t força anys. I va ser llavors que un término de Santa Cristina de Aro, vecino de Solius, que perteneció al Santuario de San Baudilio: Se compone del dia m ’hi vaig arribar, encuriosit p er to t el que havia Santuario, una casa corral y 744 vesanas de tierra sentit i llegit. No és res de l’altre món, però és un dels in d rets que trobo més bonics de l’A rdenya. M alg ra t equivalentes a 162 hectáreas, 74 áreas, y 49 centiáreas, a saber: 14 vesanas, o el seu estat ruïnós, situació sean 3 hectáreas, 6 que no d e se n to n a am b el áreas, 23 centiáreas lamentable estat de tierra cultiva que d ’im p o n en ts casalo ts que se hallan en la parte tro b e m als v o ra ls d e ls del mediodía de la camins per arribar-hi, el lloc és un rabeig de pau. Pensar casa; 300 vesanas o sean 65 hectáreas, que a la co n trad a abans hi 62 áreas, 29 vivien vàries famílies i que el dia de l ’a p le c .g e n t de centiáreas de tierra diverses poblacions acudia bosque; y 4 3 0 vesanas equivalentes a la celebració em pesa p er a 94 hectáreas, 5 l’aleg ria de tro b ar-se amb g en t que feia tem ps que no áreas, 95 centiáreas de yermo útil para veia o p er co n èix er-n e de pastos. L a casa y nova, i avui aq u est silenci corral están n o m és t r e n c a t p el c a n t Vista de Sant Baldiri. Anys vint. Arxiu Madrenys. situados a la parte d ’a lg u n o c e ll n o d e ix a d ’evocar im atges d’un passat que se’ns ha escolat de de oriente de la heredad y ocupa todo junto una superficie les m an s irre m e ia b le m e n t. L ’e s ta t a c tu a l de la de 10644 palmos o sean 404 metros 47 centímetros. L a m asoveria i la capella de S ant B aldiri és ruïnós. El casa se compone de planta baja en la que existe cocina, 1999 l’A juntam ent de Santa C ristina d’Aro va redactar bodega, dos cuadras y el corral, y de un piso en la que hay un pro jecte p er a la restau ració de la co b erta de la diferentes habitaciones o dormitorios y granero. E l Santuario c a p e lla , p e r ò d e m o m e n t r e s n o s ’h a fe t. se halla a la parte de oriente de la mencionada casa distante E fectivam ent, m és en llà de la vinculació m en tal i 26 palmos de su puerta y se compone de altar, coro, sacristía esp iritu al que m olts tossencs podien tenir, o encara y campanario ocupando una superficie de 4000 palmos tenen, amb l’aplec de Sant Baldiri, resulta que aquesta cuadrados, o sean 152 metros. L inda toda la heredad de casa i els boscos que l’envolten van ser d u ra n t anys por junto a oriente parte con Don Lorenzo C losas y parte propietat d ’una família tossenca. Es així com diverses con Doña Escolástica Codolar, poniente parte con N. Brunet persones hi van anar per visitar els propietaris i d’altres de Ridaura y parte con Don Juan Dalmau, mediodía con p er treb allar-h i, la qual cosa augm entava el vincle. N. Cabañas, y cierzo parte con D. José Cama, y parte con U na descripció de la finca de Sant Baldiri, que s’estén Doña Cristina Carbó. Existente en dicha finca un camino dins dels term es m unicipals de S anta C ristina d’A ro real de herradura por lo montañoso del terreno que desde i de L lagostera, ens la dóna un protocol d ’inventari Solius conduce a la misma y sigue atravesando parte de Diputació de Girona — Servei de Biblioteques